Parlament de les Illes Balears, 22 de juliol de 1999
Senyor President, senyores Diputades, senyors Diputats.
M’han de permetre que les meves primeres paraules en encetar aquesta sessió d’investidura com a candidat a president del Govern siguin de felicitació a totes les ciutadanes i ciutadans de les Illes Balears i, en especial, a tots aquells que varen fer ús del seu dret a vot a les eleccions del passat 13 de juny. Amb el seu acte suprem de participació política, donant suport explícit a opcions de signe divers, hem constituït aquest Parlament, òrgan sobirà de la representació democràtica al nostre país, que escollirà el nou president del Govern de les Illes Balears. Vull donar a aquesta expressió de llibertat, democràcia i convivència l’elevat nivell de solemnitat que li pertoca.
L’avanç i el progrés del nostre país és tasca de tots. La llibertat i la democràcia no ens cauen del cel. Hem d’aconseguir-les dia a dia. I en cada acció, en cada iniciativa, hem de millorar la qualitat d’aquests dos conceptes.
L’article 31 del nostre Estatut d’Autonomia assenyala que el candidat proposat presentarà al Parlament el programa polític del Govern que pretengui formar, i així ho faré. M’han de permetre, però, que no tan sols expressi el detall de l’acció governamental, manifestada en propostes concretes, sinó que també exposi els principis que les inspiraran, les formes amb les quals es duran a terme i, en definitiva, el sentiment personal que hi pens posar.
El dinamisme social de les Illes Balears s’ha d’expressar i traduir en accions reals i decidides dels seus representants polítics. Però, paralel.lament, la demanda de les ciutadanes i els ciutadans del nostre país, com correspon a una societat moderna i avançada, va més enllà d’allò que és tangible i quantificable: volen seguretat, volen prosperitat; però també volen il.lusió i volen confiança. I, fins i tot, dosis d’utopia, tan necessàries per tal que els països caminin endavant.
Les eleccions del passat 13 de juny han dibuixat un nou mapa polític a les Illes Balears. Els ciutadans, amb el seu vot, han decidit acabar amb la majoria conservadora després de setze anys de govern i han donat al centre esquerra l’oportunitat de forjar una nova majoria de caire progressista i nacionalista. Aquesta majoria parlamentària, amb el suport i la participació social més amplis, donarà suport al Govern que em propòs presidir, si aquesta Cambra m’atorga la confiança que ara deman.
Vull deixar constància explícita, des d’ara mateix, del caràcter plural d’aquesta majoria de progrés. Està construïda des de diverses sensibilitats polítiques, ideològiques i programàtiques del centre, l’esquerra i el nacionalisme, i no tan sols hi participen partits polítics sinó també col.lectius i aliances de signe progressista.
Senyores Diputades, senyors Diputats, deixin que ho digui ben clar, perquè aquesta serà una de les claus del nou Govern i de la legislatura que encetam: aquesta pluralitat, lluny de ser un inconvenient, és el nostre principal valor. És l’eina més eficaç i representativa per encarar, amb el prisma de la modernitat, el futur de les Illes Balears.
La pluralitat és la millor fórmula per a fomentar l’engrescament de la nostra societat civil, que després de molts d’anys de govern conservador, s’ha vist massa sovint resignada a la manca de protagonisme popular, al menyspreu dels matisos, al càstic de qualsevol discrepància i a l’anul·lació del debat obert. Aquesta nova majoria té les claus per a redreçar aquesta situació. La naturalesa de la democràcia són els ciutadans en acció. El ciutadà ha d’ésser un consumidor de democràcia i també n’ha d’ésser un gran productor.
Sé, per suposat, que amb la pluralitat i la participació apareix la diversitat, la discussió i fins i tot el conflicte. Els règims monolítics no pateixen cap d’aquests mals, perquè els camuflen i amaguen amb el seu autoritarisme. Però només per aquesta via de diàleg i participació el nostre país avançarà sòlidament i donarem respostes coherents a les qüestions que ens planteja la realitat.
Les nostres Illes, al final del Segle XX, pateixen la crisi del consevadorisme, que ha tornat ranci, ha esgotat el seu model social, ja no engresca els segments més amplis i significatius de la població i ha perdut la seva capacitat de convocatòria col·lectiva.
La conformació de la nova majoria plural de centre-esquerra nacionalista en aquest Parlament no és un punt d’arribada. És un punt de partida. No és una majoria contra ningú. És una majoria a favor de les Illes Balears. A favor de totes les ciutadanes i els ciutadans d’aquesta terra. Aquestes distintes sensibilitats han conformat un pacte de legislatura que s’articularà mitjançant un Govern solidari que tendrà com a estratègia la confluència i la convergència en pluralitat d’una societat complexa i diferent, com és la de les Illes Balears. Aquesta diversitat social és encarnada en els diversos perfils dels mateixos signants del pacte.
Serà un Govern ideològicament plural i unitari en l’acció. Un Govern que actuarà en la defensa dels interessos globals de les Illes Balears. Un Govern que articularà la complicitat progressista per a la defensa i promoció de la nostra identitat nacional, lingüística i cultural en el marc d’una societat oberta. Un Govern que facilitarà el sentiment de pertànyer a allò que ens identifica, però admetent la convivència compartida amb els qui són diferents i enriquint-nos-en. El progrés de les nostres Illes demana, ara més que mai, una cultura de la pluralitat.
Senyores Diputades, senyors Diputats: la confiança que avui els deman té una trascendència especial per a la nostra curta però intensa història de l’autonomia. Aquesta confiança es traduirà en un canvi profund en l’acció i les formes de govern. En democràcia, l’alternància és una finalitat en si mateixa. El rellevament dels equips de govern és una mesura higiènica indispensable per tal d’evitar els vicis del poder. Però el meu compromís va més enllà: em propòs convertir l’alternància en alternativa. No n’hi ha prou de substituir una veu per una altra. Jo vull que siguin escoltades totes les veus: les que es produiran dins d’aquest hemicicle i les que vindran de fora, les de les estructures de la societat civil i les de la ciutadania en general. Que siguin escoltades les veus dels poderosos i les dels que ni tan sols tenen veu. I pretenc que aquesta convergència es produeixi amb una actitud oberta i de lleialtat mútua.
Em propòs dur la pluralitat fins a les darreres conseqüències. Això significa una nova relació entre administradors i administrats, entre allò que és públic i allò que és privat. Els nous temps han fet emergir i potenciar el paper de l’individu. L’individualisme emprenedor i solidari és una conquesta de la modernitat i hi donaré suport en un àmbit de confiança i de societat oberta.
El meu objectiu al front del Govern serà fer avançar el nostre país en el camí de la més alta qualitat democràtica. Un país lliure en el qual proliferin les iniciatives de debat, els espais d’encontre, de confrontació raonada i raonable d’idees, d’interpretacions. Un país en el qual la pluralitat i la diversitat en la cooperació siguin el nostre patrimoni comú.
Serà un Govern de canvi, això suposa, per a la nostre jove però sentida autonomia, una frontera històrica. Serà un Govern de canvi en objectius, accions i formes, amb una profunda revisió institucional. Una situació inèdita que aquesta comunitat no ha conegut fins ara. Per primera vegada des de l’any 1983 el tres Consells Insulars i el mateix Govern de les Illes Balears seran governats per forces progressistes i nacionalistes, que retornaran a la societat balear la imperiosa necessitat de restaurar la dignitat institucional i de restablir el clima de confiança en les institucions polítiques pròpies com a primer pas per a inventar i construir el futur sobre bases sòlides.
Fa quasi bé cent anys Miquel dels Sants Oliver va provocar una sacsejada de reflexió a la societat illenca. Fa quasi bé cent anys ja parlava d’autonomia, de vertebració civil, d’autoconfiança social… En una paraula: de regeneracionisme. Vull connectar la història de finals del Segle XX amb aquest esperit de regeneració col·lectiva que va proposar aquest insigne intel.lectual mallorquí.
Els ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera del canvi de segle assistiran a una històrica transició política del seu país. Una transició d’envergadura que tendrà molts dels elements de la transició que va experimentar l’Estat espanyol fa més de vint anys i de la qual vull recuperar dos elements essencials: la consciència social de canvi i la concòrdia necessària per tirar endavant el nou projecte. L’imaginari col.lectiu dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, aletargat durant molt de temps, s’ha de posar en marxa.
El nou horitzó que s’obre en aquesta cinquena legislatura marca un altra fita històrica en el nostre entramat institucional: l’emergència dels Consells Insulars com els protagonistes de la gestió pública a cada una de les illes mitjançant el gran desplegament competencial previst a l’Estat d’Autonomia.
El programa de Govern que els descriuré no és, formalment, el programa d’un sol partit polític. És el fruit i la conseqüència d’un diàleg, d’una negociació entre sensibilitats polítiques que han trobat un gran espai comú. És un programa ajustat a les demandes quotidianes de la població, i que cerca la complicitat dels ciutadans per afrontar reptes i problemes. Un programa que vol originar una onada democràtica en el nostre país. Un programa que vol restaurar la democràcia de la vida quotidiana, que vol dir que cada dia, a cada moment, les ciutadanes i els ciutadans han d’experimentar que viuen en unes condicions d’igualtat i no de dependència. Un programa que proposa la potenciació concertada dels valors cívics i el debat horitzontal de tots els moviments progressistes.
La proposta que present a la seva confiança, Senyores Diputades i Senyors Diputats, té set pilars bàsics com a principis inspiradors. L’ordre d’enumeració no té importància ordinal, sinò que són tots principis d’idèntic rang pel que fa a prioritats.
El primer és la regeneració de l’activitat pública i administrativa. Mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs de qualsevol signe polític s’han de sentir orgullosos del prestigi de la primera instància política balear i del seu paper institucional i representatiu. El nou Govern serà exemple d’honradesa i eficàcia en la gestió pública, i jo vull ser el primer vigilant en la detecció de vestigis de corrupció, irreguralitats, abús de poder i prepotència que, en cas produir-se, seran rebutjats amb tanta celeritat com fermesa.
La regeneració de la vida pública passa igualment per donar el més profund sentit a la participació de la societat civil i al diàleg social, que han d’impregnar totes les accions de govern. La participació deixarà de ser una entelèquia retòrica per a transformar-se en un instrument eficaç de diagnosi i solució de problemes, i en un baròmetre per a definir nous reptes per a fer avançar globalment el país.
El segon pilar de l’acció de Govern és el disseny d’una estructura institucional de les Illes Balears amb el protagonisme dels Consells Insulars, que han de ser el vèrtex essencial de la vida política de cada illa. D’acord amb l’Estatut d’Autonomia, tenen el dret d’assumir la majoria de competències que la Comunitat Autònoma ha rebut de l’Estat. Alhora, cada Consell ha de constituir el govern i la institució líder de les administracions locals de cada illa i ha de reforçar els llaços de suport a la gestió dels ajuntaments i les noves demandes municipals.
Aquesta nova estructura institucional haurà de considerar també l’especial situació da l’illa de Formentera, per ajudar a superar la situació de descriminació que ha patit fins ara.
Un altre fonament de la iniciativa del Govern serà el redisseny definitiu del model territorial i l’assumpció d’un compromís ambiental de la més alta qualitat. Ja hi ha a les nostres Illes un consens social generalitzat per a acceptar que, en una economia turística com la nostra, el paisatge i el medi ambient en són la base econòmica i de desenvolupament futur. Però la seva conservació no ha d’obeir únicament a criteris economicistes. Ha d’ésser ..., és, una aspiració compartida de tota la ciutadania.
Tenim un país, un paisatge i una cultura dels quals estam orgullosos, i els nostres fills, les generacions futures, ho han d’estar encara més.
Però, continuu amb les prioritats: la cohesió i el benestar social. El nou govern, emanat d’un pacte de progrés, considerarà que no hi pot haver desenvolupament econòmic sense cohesió i un elevat nivell de benestar social sense exclusions. La justícia, la solidaritat i la igualtat d’oportunitats de l’escala social passen, forçosament, per un camp estratègic: l’educació i la formació de qualitat com a garantia de futur.
El manteniment del sistema sanitari públic, amb la seva millora constant, i les polítiques decidides cap a tots els col.lectius en condicions d’inferioritat seran una constant del nou Govern.
També vull deixar ben clar que l’oferta programàtica que present en aquest Parlament assumeix que l’economia productiva, les empreses, han de gaudir d’un paper fonamental pel que fa a la generació de renda, ocupació i riquesa, la qual cosa fa possible, en última instància, el finançament del benestar social. Totes les empreses emprenedores, les grans i les petites, rebran el suport i l’estímul del meu Govern en un marc de màxima transparència i equanimitat. La fita és que el teixit econòmic de les Illes Balears gaudeixi dels màxims nivells de competivitat per tal de reforçar el seu lloc en un mercat complex i dinàmic. L’afavoriment de la investigació i la formació seran les claus per a l’impuls de la nostra activitat productiva.
El capítol de la cultura i la llengua és, igualment, eix essencial per al nou Govern. La promoció dels fets cultutrals propis del nostre poble ha d’estar al capdavant. Cultura i llengua, en un àmbit de col.laboració i respecte, han de contribuir a la cohesió social que defensam.
Finalment, però no precisament en darrer lloc, l’ocupació, el treball és un graó essencial del programa de Govern. Els sistemes productius han sofert ràpides i intenses transformacions que suposen canvis importants en les estructures ocupacionals i en les demandes de qualificació del mercat de treball. La conseqüència n’ha estat una excessiva precarietat i temporalitat de l’ocupació. El compromís del nou govern s’orienta cap a la creació de llocs de feina estables, la creació de nous jaciments d’ocupació, la protecció i reducció de l’atur i l’increment de la transparència del mercat de treball.
Senyores Diputades, senyors Diputats: fins aquí he exposat el mostruari de conceptes generals i de propostes intangibles que són indispensables per a la definició dels perfils del govern que em propòs formar quan tingui la confiança d’aquesta Cambra. N’he volgut fer menció especial amb la convicció que en la societat illenca del segle XXI, el sentiment i les formes de govern tenen, per als ciutadans, una categoria equivalent als continguts específics i a les accions concretes.
El canvi que proposam totes les forces de progrés no és només un catàleg d’inicitives de govern. Vull oferir un programa però també un talant personal basat en el respecte del pluralisme perquè dóna lloc a una realitat més rica. I sobretot, vull plantejar una oferta de regeneració política i social. Vull passar de la cultura de la construcció, a la idea de la rehabilitació, de la millora, del respecte. Vull que la nostra autonomia no triomfi només en els despatxos de l’administració sinó també al carrer. Vull situar la política, el debat i la vida cultural a l’avantguarda de la innovació, la pluralitat i la creativitat. Vull fomentar l’amor al pacte, al diàleg, al consens. El futur serà compartit o no hi haurà futur.
Propòs transparència, protagonisme popular i el redreçament del país en el seu conjunt. Un projecte de país competitiu però també amb pautes ètiques.
A continuació, Senyores Diputades, senyors Diputats, descriuré la bateria de mesures específiques que el nou Govern, mitjançant un pacte de legislatura entre diverses forces polítiques de centre-esquerra i nacionalistes ha previst dur a la pràctica en el pròxim quatrienni.
He posat un esment especial en el fet que el programa negociat pels integrants del Pacte de Progrés gaudeixi de la màxima transparència. Ha estat pensat, debatut i realitzat en els despatxos polítics dels comissionats de cada partit. Enlloc més. No hi ha clàusules secretes ni acords sota mà. La transparència ja ha començat.
Es tracta d’un programa de més de dues-centes mesures concretes que tractaré d’agrupar i resumir per a una millor comprensió i seguiment. La necessària publicitat d’aquest programa ha fet que alguns dels seus aspectes ja hagin estat exposats pels mitjans de comunicació. Tant de bo. Però el respecte que em mereix aquesta Cambra i la trascendència històrica del Diari de Sessions del Parlament i les obligacions normatives de l’Estatut d’Autonomia em duen a exposar-lo avui punt per punt.
Els deman excuses per si aquest tram de la meva exposició resulta farragosa però no vull sacrificar el rigor i la minuciositat quan es tracta d’iniciatives trascendentals per al futur de la nostra Comunitat.
Començaré per la ja esmentada regeneració democràtica. Amb aquest objectiu, el Govern trametrà al Parlament un entramat de projectes de llei que configuraran una nova manera de concebre el Govern de les Illes Balears basada en la transparència. L’Executiu ha d’exhibir garanties per al correcte i exemplar funcionament de l’administració i, per tant, ha de posar una estricta vigilància pel que fa a la tasca inspectora i de control del seus serveis en els quals siguin principis inamovibles els criteris d’interès general, objectivitat, transparència i igualtat d’oportunitats. Aquests principis afectaran essencialment el funcionament de les comissions parlamentàries d’investigació, la publicitat institucional, les subvencions i el funcionament de les empreses públiques.
I vull dir des d’ara mateix que el nou Govern està fermament decidit a culminar el procés institucional de la nostra Comunitat i aspira a obtenir les màximes cotes d’autogovern per tal d’aconseguir el reconeixement de les Illes Balears com a nacionalitat i un nivell competencial equiparable al de les anomenades nacionalitats històriques.
L’engranatge institucional ha d’incloure el desplegament definitiu de figures com la del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell Econòmic i Social. I, sobretot, la novetat històrica de la legislatura que començam: el paper del Consells Insulars. Un nou règim jurídic farà que aquestes institucions puguin realitzar les funcions executives, administratives i de gestió de les competències autonòmiques que els hagin estat atribuïdes o que en el futur se’ls atribueixin, amb més eficàcia, amb capacitat normativa i amb un finançament adequat .
En aquest sentit, seran completades les transferències referents a esports, cultura, ordenació de territori, urbanisme i acció social. Igualment, seran transferides les competències en matèria de carreteres.
Amb aquestes i altres disposicions de caire normatiu i pressupostari els Consells Insulars recobren el protagonisme, la dignitat institucional i la capacitat gestora per convertir-se en els centres polítics de cada illa.
Senyores Diputades, senyors Diputats, permetin-me ara parlar dels doblers públics, del finançament autonòmic. Es defensarà un model de finançament autonòmic que permeti una major autonomia dels recursos, i un finançament per habitant igualitari pels serveis transferits, i que tengui en compte els recursos públics aportats per la població no censada, així com les demandes de servei d’aquesta.
Amb aquesta finalitat, promourem una reforma del sistema de Finançament autonòmic que contempli una major participació de les Illes Balears. Com per exemple: participació en l’Agència Tributària, participació a més de l’IRPF en altres imposts indirectes o especials.
Però parlar de finançament és parlar també d’insularitat, un aspecte prioritari de la vida quotidiana i econòmica de les ciutadanes i els ciutadans de les Illes Balears. En aquest marc, es demanarà al Govern central la plena aplicació de la Llei de Régim Especial de les Illes Balears. Es reivincaran les tarifes portuàries i aeroportuàries reduïdes per a les mercaderies. És indispensable que les condicions de competitivitat de les empreses illenques estiguin en igualtat de condicions que les del continent.
I pel que fa a les tarifes de transport interinsular als residents, es defensarà l’increment del descompte fins al 50 per cent amb càrrec als Pressuposts Generals de l’Estat. Un 50 per cent.
Vull aprofitar aquesta ocasió per posar de manifest la doble i fins i tot triple insularitat que es viu a les Illes Balears, i molt especialment a Menorca, Eivissa i Formentera. Ja es hora que tots els ciutadans sense excepció rebin els mateixos serveis en igualtat de condicions.
Però, parlar de finançament és també parlar de solidaritat. El pressupost general destinarà el 0,7 per cent, amb tendència a l’1 per cent, del total dels ingressos per a projectes de cooperació i solidaritat, que es durà a terme directament o finançant projectes concrets, amb la participació d’ONGs.
Senyores Diputades, senyors Diputats: el redreçament del nostre país passa, inexorablement, per allò que és més essencial: la terra, el nostre fràgil i sovint malmenat territori. La seva ordenació i preservació no té només una consideració d’estratègia turística de futur. Es un compromís de les generacions d’avui cap a les generacions de demà. La defensa mediambiental ha deixat de ser una quimera de minories per convertir-se en una necessitat compartida per la immensa majoria dels nostres conciutadans, que han expressat ben clarament les seves il.lusions sortint al carrer i manifestant-se en defensa de la terra.
El catàleg d’inicitives de Govern en aquest àmbit és ampli, decidit i ambiciós, començant per les Directrius d’Ordenació Territorial, que seran revisades per tal d’eliminar les excepcions establertes i aturar l’execució d’urbanitzables no iniciats. Igualment, els principis d’aquestes directrius han de ser extensius als sòls urbans i s’habilitaran fórmules per racionalitzar el ritme de creixement en aquest àmbit.
La nova orientació territorial inclou una nova LLei de Sòl, que respondrà als criteris de contenció del creixement, redimensionament del sòl urbà, protecció del sòl rústic, dotació d’equipaments i espais lliures i cessions obligatòries d’aprofitament urbanístic. Per altra banda, revisarem la Llei de Sòl Rústic, per tal de garantir la seva vocació d’usos agrícoles, rurals i naturals.
Vull fer menció especial del capítol d’Espais Naturals: es declararà un Parc Natural a la Serra de Tramuntana i també s’hi declararan S’Albufereta de Pollença i Es Trenc-Salobrar de Campos, tots ells a Mallorca. A Menorca, la Vall d’Algaiarens i el Barranc d’Algendar. A Eivissa, Ses Salines i la costa dels Amunts. Hi haurà una llei de protecció de Ses Salines d’Eivissa i Formentera que garantirà nivells de protecció equivalents als de la Reserva Natural declarada per l’Estat.
Entrem en un altre aspecte bàsic de la nostra Comunitat: l ’aigua. El nou Govern afrontarà amb valentia, rigor i sentit de la responsabilitat una gestió integral dels recursos hídrics.
En el marc del Pla hidrològic, no hi haurà noves extraccions als aqüífers sobreexplotats i serà establerta una política de tarifes més unitaria que desincentivi els consums abusius i els usos no prioritaris de l’aigua. Hi haurà un control efectiu dels preus de l’aigua en alta i la revisió del cànon d’aigua.
Es crearàa cada illa una junta insular d’explotació hidràulica i es farà un plantajament global de la gestió dels aqüífers i del subministrament d’aigua en alta.
No podem perdre ni una gota d’aigua, i, a tal efecte, hi haurà un programa urgent d’inversions per a la reducció de pèrdues en les xarxes de distribució.
Quant al territori, entram en el sector viari i en el del transport. Les infraestructes de les Illes Balears han d’ésser modernes, còmodes i blanes pel que fa al paisatge i, en aquest sentit, serà revisat el Pla de Carreteres per tal de proposar alternatives de menor impacte ambiental i consum del territori, la qual cosa implica descartar la construcció de noves autopistes.
Aquesta mesura anirà acompanyada d’un programa plurianual de millora de la seguretat, que inclourà els desdoblaments en els trajectes saturats i la millora global de la seguretat.
El nou Govern es compromet a aconseguir que el pas pel Túnel de Sóller sigui gratuït per als residents i treballadors de la Vall i a estudiar la viabilitat del rescat de la concessió.
Hi haurà un Pla de Transports que tendrà en compte les distintes modalitats de transport públic i privat en relació amb els assentaments de població i amb les grans terminals d’entrada i sortida de cada illa, és a dir els ports i els aeroports. El transport públic ferroviari i per carretera serà objecte de la més important promoció.
Aeroports. Necessitam uns aeroports còmodes i eficaços i, perquè ho siguin, n’hem de participar des de les Illes Balears, en la responsabilitat de la gestió. El nostre país necessita un transport aeri de la més alta qualitat, que en garanteixi la intensitat de freqüències i també l’adequació dels preus.
Un altre àmbit essencial de la protecció mediambiental és el dels residus sòlids.
Globalment, i a Mallorca en especial, s’ha de passar de l’actual model, fonamentat en la incineració, als objectius de reducció en origen, la reutilització i el reciclatge dels residus. El nou Govern plantejarà sistemes de tractament per als residus sòlids urbans, els tòxics i els perillosos, els voluminosos i les runes, amb l’objectiu que cap residu no quedi fora esser tractat de forma mediambientalment adient. En aquest mateix àmbit, es procedirà al segellat i rehabilitació ambiental dels abocadors incontrolats i es donarà una solució definitiva a l’abocador d’Eivissa.
Pel que fa a l’energia, s’aprovarà un Pla Energètic que garantirà el subministrament, fomentarà l’estalvi, les energies renovables i la substitució dels combustibles petrolífers i el carbó per gas natural, que serà el nou combustible per produir energia elèctrica i per usos domèstics.
Aquest gas natural serà transportat en vaixell i el Pla fixarà l’emplaçament de l’estació de descàrrega i de gassificació. La nova central de recepció serà localitzada amb criteris de mínim impacte ambiental.
La central tèrmica de Sant Joan de Déu serà tancada i desmantellada i s’estudiarà la reconversió a gas natural de les altres centrals existents.
La qüestió mediambiental serà una preocupació constant del nou Govern de Progrés, tant pel que fa a la protecció del clima, com a la cura en la regeneració de platges, el soterrament de les noves línies elèctriques i telefòniques i la restauració paissatgística de les pedreres inactives.
En acabar aquest bloc de mesures d’ordenació del territori i mediambientals, permetin, Senyores Diputades i Senyors Diputats, que faci una mínima reflexió. El desenvolupament sostenible, concepte de modernitat social, no té cabuda en un programa perquè la seva extensió es ilimitada. Mai no s’acaba. Mai no podrem dir “ara ja tenim un desenvolupament sostenible”. La cura pel medi ambient és inesgotable. La visió de respecte mediambiental d’una societat és un seguit de mesures però, sobretot, un estat d’ànim constant, un sentiment quotidià que ha d’estar compartit per totes les administracions i tots els ciutadans. Respectem la nostra terra, respectem el nostre paisatge, respectem el medi ambient perquè son les claus dels països moderns i avançats.
El mediambient serà pel nou Gover una política de polítiques.
Senyores Diputades, Senyors Diputats, deixin-me que els parli ara d’una altra de les gran fites del nou Govern de progrés: la cohesió i el benestar social. Amb el risc de ser reiteratiu, vull que quedi palesa la meva convicció personal que el desenvolpament econòmic té una condició prèvia sense la qual és impossible anar endavant: l’assoliment d’una ferma cohesió social i un benestar global. No podem créixer econòmicament i ser esquifits en temes socials. Aquesta premisa resta gravada en lletres de bronzo en el programa que avui els present. I en aquest sentiment, l’educació i la formació hi seran el principal engranatge de progrés. L’equitat social, la justícia i la solidaritat passen obligatòriament per aquests elements estratègics: educació i formació.
En la societat tecnològica del segle XXI, la gran diferència social estarà situada entre les persones formades i les que no han pogut estar-hi. Estic convençut que la més gran inversió en aquesta àrea encara serà petita.
En aquest sentit, el nou Govern de Progrés construirà un model educatiu per a les Illes Balears a partir de les possibilitats de la LOGSE i d’altres normes i lleis educatives que faci de l’educació un servei públic i de qualitat fonamental. Es farà mitjançant una política d’igualtat d’oportunitats, la recuperació lingüística i cultural i la formació de persones competents amb capacitat d’adaptar-se a les noves exigències econòmiques, professionals, socials i culturals que el nou segle i la dinàmica social exigeixen. I ho farem tenint sempre present la vocació de pacte i la participació d’entitats socials i sectors educatius.
El nou Govern revisarà el mapa escolar per a definir tota l’oferta educativa i disminuir les ratios d’alumnes i ampliarà la nova formació professional implantant noves especialitats i titulacions de cicle mitjà i superior .
No els vull aclaparar amb el llistat de plans de creació de nous serveis tant pel que fa al professorat com als alumnes, joves i adults; però sí que vull deixar constància d’un aspecte central en la formació: La universitat. El nostre país no pot estar a la cua estatal pel que fa a nombre d’universitaris. L’autonomia més rica no pot tenir el nombre més raquític d’universitaris. Hem de redreçar aquesta situació vergonyosa. La tasca no es fàcil perquè no depèn exclusivament de l’administració sinò també de la millora de la consciència cultural dels nostres conciutadans.
En aquest àmbit, una altra xifra a redreçar és la d’investigació i desenvolupament, que actualment és en el furgó de coa de tot l’Estat espanyol. Per aconseguir-ho, promourem la inversió de fons públics i privats per tal d’assolir, al manco, el percentatge mitjà d’inversió de l’Estat. Paral·lelament, rellançarem les activitats de recerca i desenvolupament de la Univesitat de les Illes Balears millorant la seva infraestructura científica i la consolidació de grups de recerca.
Senyores Diputades, Senyors Diputats: si no creixem en investigació, tampoc no creixerà el nostre país. Com també hem de créixer en serveis de Benestar Social. L’educació i la família són els escenaris en els quals es desenvolupen els grans reptes irrenunciables del nou Govern de progrés. Mestresses de casa, joves, gent gran, treballadors en atur, discapacitats i altres tipus de col·lectius en dificultats també seran protagonistes del nostre programa de govern . Insistesc: no hi ha avanç econòmic coherent sense progrés i cohesió social.
Començaré pel gran col·lectiu de pensionistes i jubilats, que són un segment de la família al qual el nou Govern prestarà atenció especial. Les circumstàncies històriques del nostre país els varen condemnar a una infantesa i joventut especialment dura. Tenim amb ells un gran deute.
El Govern de progrés implantarà un complement de garantia als perceptors de les pensions més baixes i de les no contributives. Pujarem aquests tipus de pensions amb l’objectiu de la seva equiparació progressiva al salari mínim interprofessional.
En un altre àmbit, farem un pla de xoc per a l’accés a l’habitatge, tant en propietat com en règim de lloguer, per al conjunt de la població i un d’especial per als col.lectius en dificultats per a poder accedir a un habitatge.
Tenim preparada una bateria de Lleis i Plans integrals de gran envergadura, començant per una nova Llei de Serveis Socials i la Llei sobre la família, per tal de possibilitar una defensa dels drets de la família, de les normes de convivència familiar i de les parelles de fet.
En aquest punt, Senyores Diputades i Senyors Diputats, permetin-me una petita reflexió concentrada en tres paraules que conformen un important cicle social: comunitat, família, individu. El nou Govern defensarà la família sota un nou concepte progressista, ben allunyat de la idea antiga i rància de la dreta. La família és un element clau de la nostra societat. En el seu sí, s’hi desenvolupen la gran majoria de necessitats d’una societat en moviment: educació, formació, treball, toxicomanies, sanitat, assistència social, igualtat entre sexes, joventut, tercera edat, economia, transports, qualitat de vida... No resoldrem els problemes de la comunitat si no tenim resolts els de la família i el de cadascun dels individus que la integren.
L’atenció a la infància, la justícia juvenil, les persones grans, els drets de la dona, els discapacitats, els toxicòmans, els immigrants, la pobresa, el voluntariat..., tots aquests àmbits tendran una actuació decidida i valenta del nou Govern.
El benestar social i familiar passa igualment pels joves. Ells no es resignen. Jo, tampoc. Ja hem parlat de la importància de l’educació. Des del Govern progressista de les Illes Balears els proposarem un ampli camí de nombroses vessants: polítiques d’ocupació, facilitats d’emancipació, innovacions per a l’ús de nous habitatges, canals de participació social i política, espais d’informació ...
Ens donarem la mà en la defensa dels drets humans arreu del món i, plegats, recuperarem els valors cívics tradicionals per ampliar els horitzons de llibertat.
Benestar inclou també l’esport, la promoció del qual tindrà un ampli suport per part del nou Govern.
Desplegarem plans de construcció de noves instal.lacions esportives en col.laboració amb entitats públiques locals i insulars. Al mateix temps, impulsarem l’esport balear d’alt nivell amb la creació de plans de tecnificació. Igualment, el nou Govern de les Illes Balears donarà suport a la constitució de seleccions esportives balears i fomentarà la seva participació en competicions exteriors.
La sanitat tendrà una important quota en el programa de benestar social. Una sanitat justa, per a tots, però també eficaç. Sanitat pública i eficàcia no han d’ésser conceptes antagònics sinò complementaris.
El Govern de les Illes Balears ha de gestionar la salut pública dels ciutadans de les Illes Balears. Per tant, posarem fil a l’agulla per tal d’aconseguir les competències de l ‘INSALUD. Però des d’ara mateix, la qualitat de l’assistència ha de millorar, i amb aquesta finalitat incrementarem el potencial humà dels Centres d’Atenció Primària fins a garantir la demanda d’atenció domiciliària d’urgència. Els metges han de poder fer visites domiciliàries d’urgència.
Completarem la xarxa pública d’hospitals - apostant pels hospitals comarcals - amb els esmentats criteris prioritaris de justícia i eficàcia. Son Dureta ha d’ésser centre de referència per a grans especialitats. Paralel·lament, hem de renegociar l’actual conveni de l’Hospital d’Inca per tal de garantir-ne la titularitat pública.
Pel que fa a salut mental, en seran duplicades les unitats, se’n prioritzarà l’atenció primària i es modificarà el funcionament actual de l’Hospital Psiquiàtric.
Senyores Diputades, Senyors Diputats. Al principi del meu discurs, hi he inclòs l’atenció a les polítiques d’ocupació com una de les parets mestres del nou Govern. Deixin ara que aporti uns detalls específics en l’acció del govern que pretenc formar que tenen per objectiu minvar l’excessiva precarietat i la temporalitat de l’ocupació. Aquesta situació genera efectes greus, induïts sobre el conjunt de la població: pèrdua de capacitat adquisitiva, retall de les prestacions socials i la impossibilitat d’incrementar els esforços encaminats a proporcionar l’adeqüada formació i reqüalificació professional. El nou Govern també planteja redreçar aquest àmbit mitjançant el Servei Balear d’Ocupació com a instrument bàsic pel que fa al foment de l’ocupació, la creació de treball estable i la inserció dels col.lectius de major risc d’exclusió laboral. En qualsevol cas, el nou Govern oferirà els més amplis canals de participació institucional als agents econòmics i socials per tal de crear un clima global favorable.
Arribats en aquest punt, no vull obviar dues pinzellades sobre els plantejaments econòmics generals del programa de govern que tenc l’honor d’explicar davant aquesta Cambra.
El nostre disseny d’una economia estable per a les Illes Balears és aquell que perfila tres vèrtex relacionats en un triangle imaginari: el progrés econòmic productiu, el benestar social i el compromís ambiental.
Dit això, l’aposta del Govern de Progrés passa per rellançar l’economia productiva de les Illes Balears i posar fre a l’economia especulativa. Un repartiment més equilibrat de la riquesa suposa aquest plantejament previ. Això interessa a empresaris i treballadors. Això vol dir una economia per a la gran majoria.
Les Illes Balears són avui el paradís de la inversió especulativa ràpida, especialitzada en el guany immediat i que exhibeix una gran miopia de futur. Aquestes actuacions no són beneficioses per al conjunt del país i, sobretot, no ho són per a l’activitat productiva: encareixen els preus, no creen ocupació i els beneficis no reverteixen en la societat.
Però també estic convençut que a les Illes Balears hi ha molts bons empresaris que, amb un nou clima favorable, poden augmentar en nombre i capacitat. La nostra societat ha demostrat ser capaç de generar noves iniciatives empresarials, primordialment en el sector dels serveis, considerat arreu del món com el de més futur.
A les societats avançades com la nostra, les empreses hi han d’exercir un paper fonamental pel que fa a la generació de renda, d’ocupació i de riquesa, la qual cosa fa possible, en última instància, el finançament de la societat del benestar. Des del Govern de Progrés impulsarem aquest tipus d’activitat productiva i facilitarem els instruments necessaris per a dotar de la màxima competitivitat les nostres empreses.
El nou Govern necessita la participació de tots els col.lectius socials i, per suposat, també la dels empresaris. Propòs als empresaris que contribueixin al progrés de la societat de les Illes Balears en tots els àmbits, que siguin empresaris de progrés. La nostra aposta per l’economia productiva necessita l’empresari de progrés, aquell que té un projecte d’empresa a llarg termini, que reverteix part substancial dels seus excedents en la mateixa empresa, que és innovador en les seves relacions amb els treballadors i estimula la participació per assolir una producció de qualitat, que dedica recursos a la formació i té una política de recursos humans amb la incorporació de valors d’igualtat entre homes i dones, que té cura de la qualitat dels seus productes i serveis per tal de satisfer al consumidor, que és conscient de la responsabilitat en relació al medi ambient...
L’empresari emprenedor i amb projectes, sempre tendrà al seu costat el Govern de Progrés.
La diversificació econòmica d’unes Illes Balears orientades sobretot cap al sector turístic serà un dels objectius principals que dirigiran l’actuació del Govern pel que fa a la indústria i el comerç, en la qual el suport a la petita i mitjana empresa autòctona serà fonamental.
Parlar d’economia és parlar d’agricultura, que serà considerada com un sector estratègic i al qual es li garanteix suport actiu mitjançant, entre d’altres mesures, la creació d’una Societat de Gestiò Agrària descentralitzada a nivell d’illes, amb la participació de les cooperatives i sindicats agraris.
Parlar d’agricultura és parlar de comercialització, d’investigació de cultius i tècniques, de reutilització d’aigües depurades, de foment de productes autòctons, d’incorporació de joves agricultors, de formació, etc.
Però, parlar d’economia a les Illes Balears és, sobretot, parlar de turisme. Permetin-me’n unes paraules.
Els ciutadans de les Illes Balears hem sofert en els darrers anys una sensació d’ofegament originada per la massificació urbanística i el creixement turístic sense límits. Hem de créixer econòmicament, però sense consumir ni un pam més de territori. Ben altrament, s’imposa una gran operació de rehabilitació de les nostres zones turístiques i la implantació d’uns nous sòtils poblacionals.
Als anys seixanta, vàrem ser capdavanters d’allò que s’anomeria turisme de masses. No vull entrar ara en la valoració de la nostra història turística recent. Però el que sí es cert és que aquell model ja està esgotat des de fa un parells d’anys. Hi ha un aparent consens social per arribar a una nova frontera, per dissenyar un nou horitzó, un escenari de substitució de la quantitat per la qualitat, menys turistes però amb més poder adquisitiu, de canvi de la massificació per un paisatge del més gran interès. I encara que assumim el nostre paper capdavanter en el mercat del turisme vacacional, tots volem passar del turisme de les tres esses al turisme cultural i interessat pel medi ambient. Desgraciadament, la gran retòrica de les grans declaracions no ha estat sempre acompanyada de fets reals. El nou Govern de Progrès, en la mesura en què li pertoca, aportarà aquests fets reals i ho farà amb un esperit de diàleg i de participació i utilitzant els mecanismes que té al seu abast.
D’entrada, únicament les normes urbanístiques seràn les que determinaràn les condicions per a la construcció de nous allotjaments per a turistes i visitants. I quan el conjunt normatiu permeti el control estricte del creixement de l’oferta, serà derogada la normativa turística que sectorialment ha controlat aquest creixement.
Hi haurà una mesura inmediata: la derogació de determinats articles de la Llei General Turística, amb l’objectiu d’evitar les excepcions que suposen grans zones de penombra pel que fa als habitatges vacacionals, turisme rural i altres. Igualment, seràn clausurats els intercanvis de places hoteleres fora de la mateixa zona turística.
Es posarà en marxa un ambiciós projecte de rehabilitaciò de les zones turístiques que garanteixi millores en el teixit urbà, l’esponjament i la demolició d’edificis obsolets de gran impacte.
Ajudarem les empreses dels sector a ampliar i diversificar la seva oferta de productes creant un entorn atractiu i ecològicament adequat a les noves demandes turístiques. I ho farem amb la protecció activa dels espais naturals. De fet, crearem una xarxa d’Espais Naturals, mitjançant convenis amb els propietaris o la compra de terrenys. Recuperarem els nuclis tradicionals i el patrimoni històric, desenvoluparem infraestructures per a l’activitat esportiva..., el catàleg de mesures en aquest camp és exhaustiu.
El turisme, Senyores Diputades i Senyors Diputats, tendrà la seva representació institucional del més alt nivell que es traduirà en la creació d’una Comissió Delegada del Govern de les Illes Balears per a Assumptes relacionats amb el Turisme, que, sota la presidència del Cap de l’Executiu, estarà integrada pels Consellers amb competències que influeixen a l’activitat turística.
Vull acabar aquesta exposició programàtica fent referència a la cultura. La història de les Illes Balears ha creat un immens patrimoni cultural, del qual som els darrers hereus, i que hem de transmetre, en millors condicions, a les generacions futures. Llengua, perfils urbans i rurals, tradicions, monuments, art... Tots els components de la nostra idiosincràsia han de ser defensats amb la màxima prioritat. Si perdem la nostra fesomia cultural, ho hem perdut tot.
Hem de tenir especial cura en la defensa del nostre patrimoni perquè és la nostra obligació de poble i tenim el privilegi de ser el darrer esglaó humà d’una història mil·lenària que ens defineix i dóna sentit a la nostra manera de ser i de viure.
Seria un error, emperò, tancar la cultura en la miopia d’un mal entès localisme. La cibernètica, els satèl·lits de comunicació, les grans xarxes d’informació fan que la cultura tengui la visió més universalista de tota la història de la Humanitat.
Per tant, hem de donar a la defensa del nostre patrimoni cultural el sentit més profund de modernitat i universalitat. Hem de generalitzar el consum de cultura. Els joves de les Illes Balears són dels darrers en el consum de béns culturals. Aquesta és un altra situació que hem de redreçar amb urgència.
El conjunt de les administracions públiques -i dic això perquè jo entenc la cultura també com un pacte- tenim l’obligació de dinamitzar els agents culturals de les Illes Balears en un marc de coordinació i col·laboració.
En qualsevol cas, el nou govern fomentarà la creativitat i la renovaciò artística amb la creació de noves infraestructures culturals la millora de les existents. L’objectiu no és un altre que augmentar la demanda de productes culturals.
El nou Govern té previst un nodrit entramat d’iniciatives legislatives: La llei d’Arxius i Biblioteques, la Llei de Museus, el desenvolupament reglamentari de la LLei de Patrimoni i una llarga llista.
L’audiovisual és un gran estel de l’univers cultural. El nou Govern treballarà en la construcciò d’un model audiovisual propi de les Illes, de forma progressiva i pactada i, al mateix temps, potenciarà les emissions en català a les radios i televisions públiques i privades. Paral·lelament s’establiran convenis amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i la Ràdio i Televisiò Valenciana per tal d’assegurar la recepció dels seus canals i la difusió de continguts relacionats amb les Illes Balears.
Per cloure aquest programa de Govern he volgut fer-ho amb una referència a un àmbit que m’és especialment cómode i estimat: la llengua, la nostra gegantina senya d’identitat. Vostès coneixen el proverbi: “El bou per la banya, i l’home per la paraula”, proverbi la segona part del qual va donar el títol a una obra entranyable de Francesc de Borja Moll. En un país desnormalitzant durant anys i anys, encara avui hem de parlar de normalització lingüística. Tant de bo que els nostres fills ja no utilitzin aquest concepte perquè no sigui necessari.
La llengua catalana, que és la pròpia de les Illes Balears, tal i com estableix l’Estatut d’autonomia, representa aquell element que ens identifica com a poble i ens vertebra culturalment. Pel nou Govern de Progrés serà objecte d’acurada protecció i normalització en tots els àmbits de la vida política, social, econòmica i cultural del país.
La normalització lingüística es farà respectant els drets de tots aquells col·lectius que integren la nostra societat i que tenen com a pròpies altres llengues, especialment la castellana. Paralel·lament, es possibilitarà a totes les persones el coneixement de la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears, per tal de facilitar la integració i cohesió social del país.
Vull reiterar que l’objetiu del nou Govern de Progrés serà que tots els ciutadans puguin tenir, en acabar el cicle formatiu primari, un ple coneixement i domini dels dos idiomes oficials a les Balears. De la mateixa manera, quedarà garantida la satisfacció dels drets lingüístics, tant passius com actius, de tots els ciutadans. Defensar la nostra llengua també és defensar la nostra manera de ser i de viure.
Senyores Diputades, Senyors Diputats, fins aquí aquest esboç formal del programa de Govern que sotmet a la seva confiança. Mentre elaborava aquest discurs, pensava que aquests punts programàtics són exhaustius per a expressar-los oralment i, alhora, no reflecteixen la totalitat del projecte d’acció de govern. Són paradoxes de la comunicació. Esper que el posterior debat amb tots els grups parlamentaris em doni l’ocasió per a aprofundir en certs aspectes o aclarir omissions, forçades pel format de síntesi d’aquesta primera intervenció.
No vull desaprofitar l’ocasió, emperò, de ressaltar el sentiment i el talant que guiarà el nou Govern de Progrés en el pròxim quatrienni. Aquest programa no és més que un instrument per a redreçar un país, el nostre, que després de setze anys d’autogovern presenta llums, però també moltes ombres. Ombres d’ordre pràctic i també en el camp de la il·lusió i l’orientació en uns temps confusos.
Les Illes Balears són un món complex en el qual hem de trobar la fórmula més encertada per tal de dur-lo endavant i fer-lo prosperar en el seu conjunt: Una tasca gens fàcil. No existeix un manual que ho expliqui tot, de la A a la Zeta. Però estic convençut que la complexitat i la inèrcia no es vencen amb un suport electoral passiu, encara que sigui majoritari, sinò amb ajudes més àmplies.
Hi ha a les nostres illes una societat cultural i socialment plural, dinàmica, mòbil i flexible, diversificada i individualista en els seus valors i expectatives que ha deixat ben clar que ja no vol un Govern de sensibilitat única, uns dirigents d’uniformitat cromàtica. No ha volgut que els seus representants públics tinguin un sol to de color polític. La societat balear ha votat per la majoria de la diversitat, en detriment de la majoria monolítica representada per un seguit de Governs conservadors.
La democràcia ha de primar els matissos i evitar la propensió a homogeneïtzar. I com que hem de ser conseqüents, el nou Govern s’ha de recolzar en un ampli conglomerat de grups socials, sectors, moviments i iniciatives que conflueixen en un projecte comú, en un procés polític i cultural que ens aplega a tots, tot reflectint sensibilitats i pràctiques molt diversificades.
El nou Govern proposarà des del primer dia un consens reformador dirigit sense excepció a tots els habitants de les Illes Balears, als qui han votat les nostres opcions i als qui han votat les altres. Als grups de la majoria i als grups de l’oposició. Hem de netejar el mal ús dels pronoms nosaltres, vosaltres i ells. Aquí s’acabat el sectarisme. Oferirem la confiança com a principi, i en primer lloc, la confiança en nosaltres mateixos, la confiança en l’autogovern, indispensable per a aixecar un país.
Deman als nostres conciutadans que no mirin la política com una activitat de tercers, com una cosa externa amb mala fama de la qual s’ha de fugir d’entrada i reclamar després. El nou Govern tendrà l’obligació d’obrir portes, però deman als ciutadans que les utilitzin. Aquí s’ha de notar que hi ha un canvi. Intuesc que els ciutadans estan a punt per a respondre a una nova crida.
Senyores Diputades, Senyors Diputats: jo n’estic segur, que tots els qui ens trobam en aquesta Cambra, tots els grups parlamentaris, volem treballar per la prosperitat del nostre país. Els nostres conciutadans tenen dret a gaudir del més alt nivell de prosperitat. Però jo els propòs avançar en un nou concepte de prosperitat, una idea més moderna.
La prosperitat no són no més les grnas estadístiques. La prosperitat no és només doblar les xifres mitjanes de creixement econòmic, cosa que preocupa els mateixos empresaris, pels perills d’un escalfament extraordinari de la nostra economia. La prosperitat d’un país socialment avançat no és tenir la nòmina més important de fortunes, si al mateix temps registra les pensions més baixes de tot l’Estat. La prosperitat d’un país no és disparar les xifres de construcció, si van en detriment de la fragilitat del territori. La prosperitat d’un país no és estar orgullosos de tenir la renda per càpita més alta, si tenim la xifra més baixa d’universitaris. La prosperitat d’un país ja no es mesura per obres faraòniques, sinó per infraestructres adequades i blanes. La prosperitat d’un país no és caure en el fonamentalisme del confort, sinó tenir un ús acurat dels recursos naturals.
El camí de la nova prosperitat que jo els propòs és canviar l’acaramullament quantitatiu per una major atenció al progrés qualitatiu. No en vull més, en vull de millor qualitat. Permetin-me’n una il·lustració ben senzilla. La prosperitat del segle XXI a les Illes Balears no és eixamplar i asfaltar un camí de muntanya per tenir una millor comunicació. El nou concepte de prosperitat és garantir que el camí sigui públic, conservar-lo i rehabilitar-ne les parets de pedra esbaldregades. Aquest camí és una oportunitat de futur.
El Govern que m’honraré de presidir, si vostès m’atorguen la confiança, tendrà un suport parlamentari nacionalista, de centre i d’ esquerra.
Com a tal, té el compromís de fomentar un model de país que defensarà aferriçadament el seu autogovern, la seva cultura, el seu patrimoni i la seva manera de ser i de viure.
Com a tal, té el compromís de cercar la complicitat dels sectors socials i econòmics més emprenedors i moderns per fer un país encara més competitiu.
Com a tal, té el compromís de treballar en la conformació d’una societat d’igualtat complexa, capaç de frenar les formes de tirania social que sotmeten una part de la ciutadania a la degradació i a l’oblid.
Com a tal, té el compromís de promocionar per a tots els ciutadans de les Illes Balears una escala d’igualtat d’oportunitats. Qui més capacitat tengui o més esforç hi dediqui, arribarà més amunt. Però no hi haurà adreceres ni ascensors per a uns pocs privilegiats. Tots els escalons seran iguals.
I ja per acabar, Senyores Diputades, senyors Diputats, una breu pinzellada personal.
Qui els demana avui la investidura com a President de Govern vol ser un home corrent, un servidor públic que escoltarà la gent. No vull que el fet d’anar en cotxe oficial em faci perdre el gust pel caminar.
Qui els demana la investidura marcarà les prioritats segons els criteris del Govern, però sempre amb la voluntat de concòrdia, tendrà cura de l’execució de les accions de Govern, vigilarà l’aplicació dels recursos econòmics i controlarà la despesa.
Deman aquesta investidura des de la modèstia política, però amb el més alt i noble compromís de servir tots els ciutadans, les persones corrents com jo mateix, gestionant amb rigor i amb les mans netes els interessos col·lectius de les Illes Balears.
Moltes gràcies.
Real Vídeo (53 minuts)
del debat d'investidura amb la intervenció
de Jaume Matas i la rèplica de Francesc Antich (23-07-99) 
 |
BACK |
