Pacte de Progrés

PREÀMBUL

Les eleccions del 13 de juny de 1999 han dibuixat un mapa polític a les Illes Balears que fa possible la consecució d’una majoria parlamentària que comporti un vertader compromís en la regeneració ètica i democràtica i estructural de la Comunitat Autònoma.

La constitució d’un nou Govern de les Illes Balears, integrat per les forces progressistes i nacionalistes del país, que es fonamenti en els principis de la participació ciutadana, la igualtat d’oportunitats, la transparència i l’eficàcia en la gestió pública ha d’esdevenir la més alta garantia per al respecte dels drets democràtics de tots els ciutadans. Per això, la cultura del diàleg i l’acord, com a instruments essencials de convivència política i social, seran les fites que marcaran l’esperit i les accions dels signants d’aquest Pacte en la seva gestió de govern.

La recuperació i defensa de tots aquells elements que històricament venen definint les Illes Balears com una nacionalitat diferenciada són un objectiu fonamental pel nou Govern de les Illes Balears, per això serà un compromís ineludible el seu ple reconeixement polític i competencial dins el marc de la vigent Constitució espanyola. Els partits signants d’aquest pacte es comprometen a impulsar un major aprofundiment autonòmic per a l’obtenció de cotes màximes d’autogovern. I un nivell competencial equiparable als de les anomenades nacionalitats històriques.

La col·laboració institucional entre el Govern de les Illes Balears, els tres Consells Insulars i els Ajuntaments i Mancomunitats, han de ser base sobre la qual el nostre país s’ha de refermar en la consecució d’un dinamisme econòmic que sigui respectuós amb el medi ambient i generador un major benestar social que ens asseguri un avanç ple d’il·lusions cap a la modernitat i els reptes del proper segle XXI.

D’acord amb aquests plantejaments generals, entre els signataris d’aquest document, s’estableixen els principis programàtics que fan possible aquest Pacte de Govern per a les Illes Balears, i que tindrà com a pilars bàsics els següents objectius per a la propera legislatura 1999-2003:

1- REGENERACIÓ DE L’ACTIVITAT PUBLICA

És indispensable una regeneració de la vida pública i administrativa per tal que els ciutadans de les Illes puguin depositar la màxima confiança en les institucions de Govern i es puguin sentir orgullosos del prestigi de les principals instàncies polítiques de les Illes Balears del seu paper institucional i representatiu. Les Institucions Públiques han de donar exemple d’honradesa i eficàcia en la gestió pública i seran les primeres vigilants per tal de detectar vestigis de corrupció, prepotència, abús de poder, irregularitats i menyspreus a l’oposició o als col·lectius socials. La participació de la societat civil i el diàleg social han d’impregnar totes les accions de l’executiu amb la pràctica d’una política oberta i que garanteixi la més estricta igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans davant l’Administració. La participació serà un instrument eficaç per detectar problemes, trobar solucions adients, situar nous reptes i fer avançar globalment el país sense discriminacions ni exclusions.

2- UNA NOVA ESTRUCTURA INSTITUCIONAL

Es configurarà una nova estructura institucional de les Illes Balears emanada del reconeixement del protagonisme dels Consells Insulars, que han d’esser el centre de la vida política de cada illa i han de continuar avançant en el procés de creixement polític i de modernització. Aquestes institucions insulars tenen el dret d’assumir la majoria de competències que les corresponen, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia. És necessari, per tant, l’immediat inici d’una negociació fluïda i lleial entre el Govern de les Illes Balears i els Consells Insulars per tal de transferir noves competències. Igualment, les institucions de Govern insulars han de participar de la millora del finançament de la Comunitat Autònoma. Cada Consell ha d’esser la institució líder de les administracions locals de cada illa reforçant les línies de suport a la gestió dels ajuntaments, especialment en les noves demandes municipals i desenvolupar les competències de Govern autonòmic ja traspassades .

Aquesta nova estructura institucional haurà de considerar l’especial situació de l’illa de Formentera, com no s’ha fet fins ara, i que ajudi a superar la situació de discriminació històrica que ha patit pel fet d’esser triplement insular. L’Ajuntament de Formentera, en virtut del previst a la Disposició Addicional 2ona. De la Llei de Consells, en relació a la Disposició Addicional 4ta. De l’Estatut d’Autonomia, assumirà competències de les transferides al Consell Insular d’Eivissa i Formentera, convertint aquesta institució en interlocutor i veritable govern de l’Illa.

3- EL NOU MODEL TERRITORIAL

És prioritari redissenyar la política ambiental i territorial aplicades a les Illes Balears, amb l’objectiu de la màxima qualitat del nostre entorn i d’avançar cap a la sostenibilitat, no sols pel dret que hi tenim tots els ciutadans de les Illes Balears, sinó també per la seva importància en relació a l’economia turística. La prosperitat econòmica i la qualitat de vida requereixen la gestió, la conservació i la restauració del medi ambient. El desenvolupament del segle XXI requereix l’ús racional dels recursos naturals, l’aigua i l’energia, i la preservació del territori. L’economia turística requereix una alta qualitat ambiental. És necessari revisar i aplicar els textos bàsics de l’ordenació territorial equilibrat i viable. La conservació i la restauració del medi ambient ha de ser una il·lusió compartida per tota la ciutadania, que ens torni el legítim orgull del país i el paisatge, que juntament amb la nostra cultura són les principals senyes d’identitat de les Illes Balears.

4- COHESIÓ I BENESTAR SOCIAL

La cohesió i el benestar social seran la clau per a l’avanç de les Illes Balears i un compromís prioritari del seu nou Govern. No hi ha cap país modern i avançat que no gaudeixi d’una forta cohesió social. No pot haver desenvolupament econòmic sense aquesta cohesió i un elevat grau de benestar social sense exclusions. El nou Govern entén que els grans objectius de justícia, solidaritat i progrés passen, obligatòriament, per un camp estratègic: l’educació i la formació de qualitat com a garantia de futur. També hi afegirà el manteniment del sistema sanitari públic i la seva millora constant. El cicle del benestar inclourà polítiques decidides de benestar per tots els col·lectius en condicions d’inferioritat: joves, majors, persones amb discapacitats, aturats, famílies amb rendes baixes, toxicòmans, marginats, així com de la igualtat d’oportunitats de la dona,...

5- OCUPACIÓ.

Els objectius que el nou Govern de les Illes Balears assumeix s’orienten cap a la creació de llocs de feina, la prevenció de la Salut Laboral, la protecció i la reducció de l’atur, la millora de l’ocupabilitat de les persones en atur i l’increment de la transparència del mercat de treball, mitjançant una gestió adequada de les competències d’execució de totes les polítiques actives de protecció a l’atur i d’intermediació del mercat de treball, així com desenvolupant polítiques en matèria de dinamització econòmica.

D’aquests principis es dedueixen els següents acords que sustentaran el programa de Govern per al pròxim quatrieni, que a continuació s’exposen.

6- ECONOMIA PRODUCTIVA

El nou Govern de les Illes Balears assumeix que l’economia productiva, les empreses, han de jugar un paper fonamental pel que fa a la generació de renda, ocupació i riquesa, la qual cosa fa possible, en última instància, el finançament de la societat del benestar. Per tant, posarà en pràctica iniciatives per a donar suport i estimular les empreses emprenedores. Aquest suport gaudirà de la màxima transparència i equanimitat. El seu objectiu final serà que el teixit econòmic balear gaudeixi dels màxims nivells de competitivitat per tal de reforçar el seu lloc en un mercat complex. L’afavoriment de la investigació i la formació seran les claus per a l’impuls de l’activitat productiva a les Illes Balears.

7- CULTURA, NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

La promoció dels fets culturals propis, del nostre poble, ha de constituir un eix important de l’acció de govern, sense perjudici de dur també endavant una política amb una visió universalista i integradora del fet cultural.

La cultura i la llengua com a forma d’expressió d’aquesta és, sense cap dubte, un valor enriquidor que cal defensar i enaltir, normalitzant-lo amb altres fets culturals que ens arriben, cada vegada més degut a l’efecte globalitzador que provoquen les noves tecnologies de la comunicació.

Una cultura i una llengua pròpia amb una presència significativa i no excloent a una vida ciutadana sense cap dubte havia de contribuir a la cohesió social que defensam.

La promoció exterior que abasti totes les nostres manifestacions culturals serà incrementada.

La normalització lingüística en el marc del que preveu la Llei desenvolupada en tota la seva extensió garantirà el seu ús social i la seva sòlida pervivència.

1. REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA I IMPULS AUTONÒMIC

1.1 El Govern remetrà al Parlament els següents projectes de llei amb l'objectiu d'aprofundir en la regeneració democràtica de la societat de les Illes Balears:

Es modificarà el Reglament del Parlament de tal manera que les comissions d’investigació s’hauran de constituir si la majoria absoluta dels Diputats, o tres grups parlamentaris ho demanen.

Llei de publicitat institucional, que regularà amb criteris d'interès general, objectivitat, concurrència, transparència i igualtat d’oportunitats l’acció publicitària de totes les institucions de les Illes Balears.

Modificació de la Llei d’Incompatibilitats per tal de fer-la més clara i restrictiva.

Llei reguladora de la inspecció i control dels serveis del Govern de les Illes Balears, que vetllarà de manera molt especial pel correcte i exemplar funcionament de l’administració i la recuperació de la confiança dels ciutadans.

Elaborarà i remetrà al Parlament una llei pressupostària que faciliti la transparència de la despesa i el control de l’execució.

Aprovarà i remetrà al Parlament una llei reguladora de les subvencions, que desenvoluparà els principis d’objectivitat, publicitat, concurrència, igualtat i transparència.

Racionalitzarà l’estructura i funcions del sector públic autonòmic: aprovarà un nou estatut de l’empresa pública que garanteixi la netedat, la transparència i el compliment de les finalitats d'interès general públic.

Els partits signants d’aquest pacte es comprometen a qualsevol iniciativa parlamentària que afecti a la governabilitat i el desenvolupament de l’acordat a aquest pacte, no inclosa al present document, que es consensui prèviament entre tots ells, en el cas contrari, que no existeixi aquest consens, aquesta iniciativa serà retirada.

1.2 Aprofundiment autonòmic:

Dins del marc de la vigent Constitució espanyola els partits signats d'aquest Pacte es comprometen a impulsar un major aprofundiment autonòmic per a l’obtenció de cotes màximes d’autogovern per tal d'aconseguir el reconeixement de les Illes Balears com a nacionalitat, així com la consecució d'un nivell competencial equiparable al de les anomenades nacionalitats històriques.

El Govern defensarà la reforma del Senat per tal que esdevingui una cambra de representació territorial, així com el debat anual amb els presidents de les Comunitats Autònomes.

Aconseguir les competències d’INSALUD.

Es reclamarà al Govern de l’Estat:

El traspàs la responsabilitat de la gestió de la totalitat de ports comercials de les Balears.

La participació del Govern de les Illes Balears i dels Consells Insulars en la gestió dels tres aeroports.

La declaració d’interès públic del transport aeri de passatgers amb i entre les Illes Balears, per garantir freqüències, qualitat i preus adequats a les necessitats balears.

1.3 Culminar el procés institucional

Elecció de membres del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que garanteixi en consens i elimini qualsevol possibilitat d’aplicar un sistema de quotes per partits.

La majoria formada pels partits i grups signants del Pacte cercaran el consens amb l’oposició per nomenar el Síndic de Greuges, en una persona de reconeguda i indiscutible trajectòria.

Una llei crearà i posarà en funcionament el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, amb la deguda dotació econòmica que garanteixi el seu funcionament.

La majoria formada pels partits i grups signats del Pacte cercaran el consens amb l'oposició per nomenar els membres de la Sindicatura de comptes.

El Govern defensarà la implantació progressiva de l’Administració Única.

S’elaborarà de forma urgent un nou reglament de coordinació de policies locals que permeti una direcció més unificada i simplificarà els mètodes de cooperació entre els diferents òrgans directius (batles i conselleria d’interior). I seguint el que estableix la llei orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat al seu títol IV, capítol II, es demanarà al Ministeri de l’Interior l’assignació funcional d’unitats del Cos Nacional de Policia amb les funcions que l’article 38 determina com a funcions de les policies autonòmiques.

Es crearà una Comissió Interinstitucional de Dret Civil com a òrgan superior d’assessorament i preparació de la legislació civil de les Illes Balears. Aquesta comissió estarà adscrita al Parlament de les Illes Balears amb caràcter permanent.

1.4 Consells Insulars

Establir el règim jurídic dels Governs insulars mitjançant una Llei reguladora del règim jurídic d’aquestes Administracions (Consells Insulars), amb idèntica configuració, en allò que resulti jurídicament factible, a la que contempla la Llei 5/1984 per a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, als efectes de que puguin realitzar les funcions executives, administratives i la gestió de les competències autonòmiques que lis hagin estat atribuïdes o que en un futur se lis atribueixin es art. 39 de l’Estatut.

A l’efecte del compliment de l’anterior marc general, s’hauran d’atendre les pautes o condicions particulars següents:

  • Els òrgans superiors dels governs insulars seran com a mínim el President del Consell Insular i el Govern Insular, els membres del qual seran nomenats el President del Consell Insular sense que sia precís que els nomenats tinguin la condició de membres electes del respectiu Consell Insular.
  • Els governs insulars crearan i estructuraran les seves respectives administracions insulars pròpies.
  • L’esmentada Llei de Règim Jurídic habilitarà l’exercici pels governs insulars de la potestat reglamentària normativa, executiva i organitzativa corresponent a les competències transferides, sense perjudici de la coordinació de l’activitat dels Consells que correspon al Govern de les Illes Balears, quan siguin d’interès suprainsular.
  • Els consellers membres del Govern insular podran tenir estructurades les seves respectives conselleries en direccions generals juntament amb una secretaria general tècnica. Aquests darrers òrgans tindran atribucions anàlogues a les dels seus homònims de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb inclusió de les de caràcter resolutiu, resolucions que no esgotaran la via administrativa i podran esser impugnades en alçada davant el govern insular respectiu.
  • Les resolucions i acords del President dels consells i dels governs insulars posaran fi a la via administrativa.
  • S’escometrà la modificació o derogació de tots aquells aspectes de les Lleis d’atribucions aprovades que retallin la pròpia atribució competencial, com nomenaments de representants del Govern als òrgans insulars i introducció de tràmits referits a informes vinculants, a autoritzacions prèvies o a prohibicions de fer o d’actuar. Aquest darrer punt també haurà d’esser implementat en aquelles lleis que contemplen directament regulacions materials (com les DOT, la LSR, etc.), suprimint tots aquests condicionants previs.
  • L’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’abstindrà de redefinir les competències atribuïdes als Consells mitjançant la reconfiguració legal de la pròpia competència, tal com ha succeït amb les DOT, Llei que haurà d’esser convenientment corregida en aquest punt (exemple de les DOT a corregir: que la classificació del sòl resta compresa dins l’ordenació del territori).
  • L’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, pel que fa a les competències atribuïdes als consells, s’abstindrà de mantenir o d’establir estructures administratives que suposin duplicar la corresponent estructura administrativa d’aquests.
  • El control polític i la fiscalització dels òrgans de govern insular en exercici de les competències atribuïdes es art. 39 de l’Estatut, correspondrà als Plens insulars. El control de l’eficiència i qualitat, estrictament, d’aquestes competències serà examinada pel Parlament en els termes previnguts en la Llei de consells insulars (art. 24.1).
  • Particularment, hauran d’esser objecte de revisió immediata i modificació amb el consegüent traspàs dels medis corresponents, aquelles normes reglamentàries que creen organitzacions o polítiques (subvencions) per actuar sectorialment sobre competències atribuïdes als Consells (v.gr.: l’òrgan de gestió contemplat a l’art. 23 del POOT Mallorca i normes que el desenvolupen, les subvencions per redactar planejament urbanístic regulades per Ordre de 24 d’abril de 1994, etc.)
  • El Reglament Orgànic del Consell haurà d’esser corregit en consonància amb tot l’anterior, com també s’haurà d’adequar a la legislació futura que contemplarà els presents pactes. Aquesta modificació no pot anar en detriment dels mecanismes de control de l’acció de Govern, ni contra de la transparència de l’acció administrativa i participació ciutadana.
  • Les forces polítiques que hagin donat suport a la investidura de la presidència del Consell de Mallorca es comprometen a garantir la governabilitat i el desenvolupament d’aquest acord a través de suport al pressupost i de l’exercici de competències que són pròpies del plenari del Consell Insular i del Parlament de les Illes Balears.
  • Transitòriament, i mentre no tingui cobertura legal el règim jurídic de l’exercici de les competències transferides als consells, serà modificat el Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca pel que respecte a les Comissions insulars, les quals seguiran essent plurals, concretament en els aspectes d’atribuir el nomenament dels seus membres a la presidència del Consell Insular de Mallorca respetant la pluralitat dels mateixos.
    • S’assumeix el compromís de que els representants del Govern a les Comissions Insulars siguin anomenats entre els que siguin proposats pels respectius presidents dels consells.

    Així mateix, en l’anterior i primera modificació dels Reglaments Orgànics del Consell de Mallorca seran desconcentrades, assignades o redistribuïdes les competències autonòmiques que resideixen en aquest moment al Ple Insular i sempre que això resulti jurídicament viable en aquest moment a la Presidència del Consell, Comissió de Govern o governs insulars en aquelles lleis que contemplen directament la LSR, etc. regulacions materials (tal com les DOT) suprimint aquestes condicionants prèvies.

    Se completeran les transferències als apartats següents:

  • Esports
  • Cultura
  • Ordenació Territorial i Urbanisme
  • Acció social, incloent-hi l’IBAS, en els termes que s’especifiquen al punt 4.4.
    • Igualment, en matèria de carreteres, es transferirà als Consells Insulars la construcció i conservació d’aquestes, així com els recursos i la gestió que es derivin del Conveni de Carreteres signat o que es puguin signar amb l’administració central de l’Estat.

    Les lleis de transferències de competències als Consells contemplaran la transferència de la capacitat reglamentària inherent a les funcions executives. Una llei especial del Parlament atorgarà aquesta capacitat per a les competències ja transferides. S’establirà el finançament definitiu d’acord amb la llei de consells insulars.

    El Parlament celebrarà un debat anual sobre Consells Insulars, amb participació dels Presidents de cada Consell i el de les Illes Balears, així com dels distints grups parlamentaris.

    Els Consells seran els òrgans ordinaris de cooperació i assessorament als ajuntaments. A aquest efecte, es promouran iniciatives legislatives i s’inclouran les corresponents previsions pressupostàries.

    Es revisaran els costos de les competències transferides als Consells, que participaran proporcionalment de la millora del finançament de la Comunitat Autònoma per competències executades per aquests.

    2. FINANÇAMENT AUTONÒMIC

    2.1 Finances públiques:

    Es defensarà un model de finançament autonòmic que permeti una major autonomia dels recursos, i un finançament per habitant igualitari per als serveis transferits i que tengui en compte els recursos públics aportats per la població no censada, així com les demandes de serveis d’aquesta. Per això promourà una Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic que contempli els següents objectius:

    - Participació a l'Agència Tributària.

    - Participació en la recaptació dels imposts estatals (IRPF, IVA, Imposts de Societats, Imposts Especials i Imposts sobre Matriculació de vehicles)

    - Capacitat normativa per a modificar alguns aspectes dels tributs transferits, dins el marc de la normativa vigent.

    S’efectuarà una completa auditoria per tal de conèixer exactament l’estat dels comptes públics, especialment pel que fa referència a la situació del deute avalat o no pel Govern transferit a altres administracions, ens públics i empreses públiques.

    S’iniciaran els estudis per a la instauració d’un impost o taxa turística. El Govern promourà consultes i promourà un debat ciutadà, amb la màxima participació possible.

    El Govern elaborarà i remetrà al Parlament un projecte de llei tributària que revisarà, en un sentit socialment progressiu i amb finalitats ecològiques i medioambientals, les excepcions, reduccions i bonificacions introduïdes en la darrera legislatura en els impostos i trams d’imposts sobre els que el Parlament de les Illes Balears té capacitat legislativa. Aquesta legislació contemplarà facilitats fiscals per a l’adquisició d’habitatges per als ciutadans residents a les Illes Balears.

    El Govern crearà una entitat de jocs i loteries i implantarà la travessa hípica.

    2.2 Insularitat

    S’impulsarà i reivindicarà la plena aplicació de les previsions de la Llei de règim especial de les Illes Balears.

    Es defensaran i reivindicaran les tarifes portuàries i aeroportuàries reduïdes per a les mercaderies de tal manera que les condicions de competitivitat de les empreses balears estiguin en igualtat de condicions que les del continent.

    Es reivindicarà l’increment del descompte de tarifes interinsulars als residents fins al 50% amb càrrec als Pressuposts Generals de l’Estat.

    Es promourà la gratuïtat del trajecte Formentera-Eivissa-Formentera pels residents en aquesta Illa en els casos d’accés a serveis i equipaments necessaris que sí hi són i es presten a les altres illes i no a Formentera –sobretot en els àmbits administratius, sanitaris, serveis socials i culturals- amb la finalitat d’anivellar les oportunitats de tots els ciutadans de les Illes Balears.

    2.3 Illes europees

    Es reivindicarà la participació de les Illes Balears en els Fons estructurals europeus, amb implicació a la gestió del govern de les Illes Balears i consells insulars.

    Govern i consells participaran més intensament de la gestió dels fons de cohesió.

    El Govern impulsarà la creació d’un Comitè europeu de polítiques insulars amb seu a Palma.

    S’impulsarà a la representació permanent de les Illes Balears davant la Unió Europea, a Brussel·les.

    S’impulsaran convenis de cooperació amb altres comunitats autònomes per desenvolupar polítiques conjuntes davant la UE.

    2.4 Solidaritat internacional

    El Pressupost general de les Illes Balears destinaran el 0,7 % del total dels ingressos per a projectes de cooperació i solidaritat internacional amb el compromís d’arribar a l’1% al final de la legislatura, que durà a terme bé finançant directament projectes concrets, mitjançant la participació d’ONG.

    Es crearà un Consell de Cooperació per al desenvolupament i la solidaritat de les Illes Balears per optimitzar els ajuts i fomentar la participació de les ONG en la seva gestió.

    Es promourà l’extensió a totes les Illes de les polítiques de solidaritat, la seva coordinació, amb especial atenció al reforçament dels Fons Insulars de solidaritat i la participació d’aquests amb el màxim d’ONGs existents.

    3. ORDENACIÓ DEL TERRITORI I MEDI AMBIENT

    3.1 Ordenació del territori

    Revisió de les Directrius d’Ordenació Territorial per eliminar les excepcions establertes,

    i aturar l’execució d’urbanitzables no iniciats amb l’excepció dels confinats amb assentaments existents. Se retornaran a Consells i Ajuntaments les competències que les DOT els han estat sostretes. Igualment, els principis de les DOT han de ser extensius als sòls urbans, i s'habilitaran fórmules per racionalitzar el ritme de creixement en aquests àmbit.

    Les Directrius d’Ordenació Territorial se desplegaran a cada illa mitjançant un Pla Territorial d’àmbit insular que elaboraran i aprovaran els consells insulars, en el termini mes curt possible. En el cas de l’illa de Formentera aquest haurà de tenir el vist i plau de l’Ajuntament.

    Redacció i aprovació d’una Llei del Sol, que creï el marc jurídic-urbanístic propi de les Illes Balears i que respongui als criteris de contenció del creixement, redimensionament del sòl urbà, protecció del sol rústic, dotació d’equipament i espais lliures adequats a les característiques de la població, cessions obligatòries d’aprofitament urbanístic.

    Replantejar la Llei de Sol Rústic per tal de garantir la seva vocació d’usos agrícoles, rurals i naturals. Se suprimirà la consideració del sol rústic com a propietat edificable, se prohibiran les parcel·lacions, s’incrementarà la parcel·la mínima als espais no protegits, se restringiran les declaracions d’interès general no lligades a necessitats públiques. S’evitarà que les restriccions urbanístiques perjudiquin la necessària modernització de l’economia rural, impedint igualment que les facilitats agràries puguin encobrir finalitats turístiques o especulatives.

    Establir per llei les parcel·les mínimes agràries (unitats mínimes de cultiu) a efectes de segregacions.

    Elaboració i aprovació d’un Pla Director de Camps de Golf per tal d’afavorir la desestacionalització. Aquesta oferta complementària es farà exclusivament a les zones turístiques consolidades, prèvia a la seva incorporació a la planificació municipal. Mentrestant es declararà una moratòria en aquesta matèria. Cap camp de golf es regarà amb aigua no procedent de depuració i s’afavorirà l’ambientalització de les instal·lacions. No haurà informes vinculants del Govern.

    Moratòria de ports esportius fins a l’aprovació dels Pla Territorial de cada illa.

    Nova legislació que reguli els accessos, usos, manteniment i conservació dels camins rurals que no tenguin la consideració de carretera.

    Catalogació, senyalització i protecció patrimonial dels camins rurals tradicionals, assegurant el pas públic pels mateixos, recuperant els que hagin estat tancats.

    Regulació de les activitats d’oci en el medi natural: prohibició de les rutes de 4x4 en zones protegides. Quant a la caça, instaurar l’examen del caçador, prohibir l’ús de perdigons de plom, en una primera fase a les zones humides i fomentar els refugis de caça.

    3.2 Espais naturals

    Dotar i professionalitzar els parcs naturals existents i declarats, i promoure una política ben coordinada, a través d'un pla balear d'espais naturals protegits

    Modificació de la Llei d’Espais Naturals per prohibir l’edificació de noves vivendes en Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI).

    Se connectaran els espais naturals amb corredors biològics que permetin el funcionament ecològic del conjunt.

    Es declararà Parc Natural la Serra de Tramuntana

    Se declararan parcs naturals a Mallorca S’Albufereta de Pollença i Es Trenc-Salobrar de Campos, a Menorca la Vall d'Algaiarens i el barranc d'Algendar i a Eivissa i Formentera Ses Salines i la costa dels Amunts. S’ampliarà el Parc Natural de s’Albufera coincidint amb les zones incloses dins l’àrea ZEPA i en l’inventari de zones humides del Govern.

    Llei de protecció de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, que garanteixi nivells de protecció equivalents als de la Reserva Natural declarada per l’Estat.

    Aprovació d’una llei forestal pròpia. Política de prevenció i gestió d’incendis, i de regeneració del sòl. S’augmentaran els sols públics forestals de titularitat pública.

    Pla de creació de reserves marines.

    Redacció i desplegament d’una Llei de Biodiversitat.

    Regulació jurídica de la declaració de Menorca Reserva de la Biòsfera.

    Creació d'un organisme per a l'adquisició i conservació d'espais naturals litorals, participat almenys pel Govern i els Consells Insulars.

    Creació d'incentius fiscals i suport tècnic per als propietaris que s'impliquin activament en programes de conservació de la naturalesa.

    3.3 Aigua

    S’impulsarà l’aprovació i decidida aplicació del Pla Hidrològic de les Illes Balears. Les dessaladores es consideraran com opció final una vegada considerades totes les possibilitats d’estalvi i de reutilització.

    Creació a cada illa d’una Junta Insular d’Explotació Hidràulica.

    Impuls al projecte d’aprofitament de les aigües de Sa Costera, minimitzant l’impacte ambiental.

    Plantejament global de la gestió dels aqüífers i del subministrament d’aigua en alta.

    Control de les concessions en quant a la quantitat de l’aigua que realment s’extreu i a la qualitat de la mateixa, i creació d’un servei d’inspecció.

    Prohibir noves extraccions en aqüífers sobreexplotats

    Acords institucionals per establir una política de tarifes mes unitària i que desincentivi els consums abusius i els usos no prioritaris de l’aigua. Control efectiu dels preus de l’aigua en alta i revisió del cànon de l’aigua.

    Programa d’inversions per la reducció de pèrdues a les xarxes de distribució.

    Foment de la instal·lació de comptadors familiars per disminuir el consum i altres programes de gestió de la demanda.

    Fomentar les xarxes separatives d’aigües residuals i pluvials

    Depuració terciària amb l’objectiu de reutilitzar les aigües produïdes en rec agrícola i recarrega aqüífers

    Abandonament del projecte d’emissari d’Es Codolar per evitar el perill que suposaria per la Reserva Natural de Ses Salines.

    3.4 Viari i transports

    Elaboració i aprovació d’un Pla de Transports que contempli simultàniament les distintes modalitats de transport públic (carretera, ferrocarril) i el transport en vehicle privat, en relació als assentaments de població i als grans terminals d’entrada i sortida de cada illa (aeroports i ports).

    Se revisarà el Pla de Carreteres per tal de proposar alternatives de menor impacte ambiental i consum de territori. La qual cosa implica el descartar la construcció d’autopistes i autovies.

    Es farà un programa pluriannual de millora de la seguretat per tal de reduir el punts i trams d’alt risc: suavització de revolts, interseccions mitjançant rotondes, millora de la senyalització, passos de vianants a desnivell, etc.

    Reforma immediata de la carretera de la UIB de forma respectuosa amb l’entorn.

    Tractament especial de les carreteres de muntanya, per tal de mantenir el seu encaix ambiental, i els elements patrimonials que les acompanyen: marjades, ponts, canaletes, obres de desguàs, etc.

    Es promourà la gratuïtat del pas pel túnel de Sóller pels residents i treballadors de la Vall, i s'estudiarà la viabilitat del rescat de la concessió.

    S’impulsarà la creació d’una xarxa ciclo-turística a cada illa.

    Es potenciarà i promocionarà el transport públic interurbà per carretera mitjançant l’increment i coordinació de freqüències i horaris, la millora dels vehicles, la creació de punts d’aturada clarament identificables, còmodes i amb l’informació precisa, el foment dels abonaments i dels bitllets combinats.

    Potenciació del transport ferroviari mitjançant l’extensió de la xarxa ferroviària, la millora de les estacions, i la coordinació amb el transport interurbà.

    Es culminarà l’extensió de la línia Palma-Inca fins Sa Pobla i prolongació fins Alcudia. El Pla estudiarà la viabilitat de tornar a posar en funcionament la línia Inca-Manacor-Artà, així com la possibilitat de fer-la arribar fins a Cala Rajada.

    En funció de la viabilitat tècnica i financera es crearan:

    - nous ferrocarrils urbans Plaça Espanya-Universitat i Plaça d’Espanya-Aeroport.

    - nou tren-tramvia de la Badia de Palma , que uneixi les zones litorals de Calvià, Palma i Llucmajor.

    Habilitació de la doble via marítima entre Eivissa i Formentera, pels casos de sanitat i emergència civil. Construcció d’un heliport amb els mateixos usos.

    En referència al Moll Vell de Palma, el Govern dins l’àmbit de les seves competències no acceptarà que la seva remodelació impliqui un canvi substancial de la façana marítima de Palma.

    3.5 Residus

    S’aprovarà una Llei de Residus, que estableixi el mecanisme de transició necessaris per passar de l’actual model, fonamentat en la incineració, al model recollit a la Llei de Residus, prioritzarà la reducció en origen, la reutilització i el reciclatge dels residus i plantejarà sistemes de tractament i competències tant en quant als residus sòlids urbans (RSU), com als tòxics i perillosos, voluminosos i runes, amb l’objectiu de minimitzar al màxim possible la incineració.

    S’aplicarà de manera decidida la Llei estatal d’envasos i embalatges, i es contribuirà a la reducció d’envasos i embalatges amb un pla específic. S'incentivaran els envasos retornables.

    Es traspassarà als consells insulars la competència completa en matèria de residus urbans, per tal que puguin elaborar i aprovar el seu Pla Director.

    Pla de tractament dels fangs de les depuradores d’aigües residuals.

    Es procedirà al segellat i rehabilitació ambiental dels abocadors incontrolats.

    Reciclatge del residus de demolició o abocament amb control medioambiental a pedreres abandonades.

    Reforma de la normativa sobre residus sanitaris a fi d’excloure les excepcions a la incineració.

    3.6 Energia

    S’aprovarà el Pla Energètic que garanteixi el subministrament, fomenti l’estalvi, les energies renovables i la substitució dels combustibles petrolífers i carbó per gas natural, amb l’objectiu d’ampliar la potencia instal·lada en funció de les necessitats previsibles. El Pla preveurà els recursos a destinar a potenciar l’estalvi i les energies alternatives.

    S’optarà pel gas natural com a nou combustible per produir energia elèctrica i per usos domèstics. El gas natural es transportarà en vaixell i el Pla fixarà l’emplaçament de l’estació de descarrega i de gasificació. La nova central de recepció se localitzarà en base a criteris de mínim impacte ambiental.

    S’estudiarà la reconversió a gas natural de les centrals existents.

    Es tancarà i desmantellarà definitivament la central tèrmica de Sant Joan de Deu.

    Es regularà l’adquisició per GESA dels excedents d’energies netes generades per particulars i empreses en condicions que estimulin la co-generació.

    Serà obligatòria la implantació de tècniques d’estalvi energètic i energies alternatives a les instal·lacions i edificis finançats amb doblers públics.

    Se subvencionaran les instal·lacions d’energia solar tèrmica, fotovoltaica i eòlica als habitatges i empreses.

    Se promouran auditories ambientals per detectar les situacions de dilapidació energètica i proposar solucions.

    Es gestionarà davant l’Unió Europea la declaració de les Illes Balears com a regió pilot per als desenvolupament de l’energia solar.

    3.7 Altres qüestions medioambientals

    Aprovació d’una Llei d’impacte ambiental per tal de millorar l’eficàcia preventiva de les avaluacions d’impacte ambiental.

    S’elaborarà i aprovarà el Pla Autonòmic de Protecció del Clima.

    El Govern reivindicarà la gestió pesquera i territorial de la Plataforma, fins als 200m de profunditat. Es regularan per llei els aprofitaments pesquers, de manera que s'asseguri la conservació dels recursos marins.

    La regeneració de platges se farà aplicant tècniques que no causin impacte sobre el medi marí. I únicament recórrer a la regeneració artificial de platges quan no existeixin altres alternatives, sense causar perjudicis als indrets on s’extreu la sorra.

    S’establirà l’obligació de soterrament de totes les noves línies aèries, tant si son elèctriques com telefòniques. Pla de soterrament progressiu de les existents, tant en sol rústic com a nuclis urbans.

    Tancament de les pedreres il·legals. Limitació a l’obertura de noves pedreres. Rehabilitació de les pedreres en explotació. Pla de restauració paisatgística i ambiental de les pedreres inactives i zones denudades.

    Es redactarà una Llei balear de la caça, amb els objectius d'assegurar la pràctica d'aquest esport, la conservació de la fauna cinegètica i el respecte pels drets de la població rural. D’acord amb la legislació estatal prevista es prohibirà l'ús dels perdigons de plom. Aquesta mesura s’aplicarà de manera progressiva començant per les zones humides.

    Es crearà el Consell Balear de Conservació de la Naturalesa, amb la participació dels consells insulars, mancomunitats o ajuntaments, i la societat civil.

    Es promourà la implantació d'Agendes 21 a nivell municipal.

    Es promourà el compliment real de totes les directives ambientals de la Unió Europea.

    4. COHESIÓ I BENESTAR SOCIAL

    4.1 Educació

    Construcció d´un model educatiu de les Illes Balears, a partir de les possibilitats de la LOGSE i d´altres normes i lleis educatives, que faci possible de l´educació un servei públic i de qualitat fonamental, per assolir una política d´ igualtat d´oportunitats, la recuperació lingüística i cultural i de la memòria col.lectiva i la formació de persones competents amb capacitat d´adaptar-se a les noves exigències econòmiques, professionals, socials i culturals que el nou segle i els canvis socials estan exigint.

    Un Pacte per l´Educació, amb diverses forces polítiques, entitats socials i sectors educatius.

    Pla per garantir la generalització de l´oferta pública de 3 a 6 anys, incrementant la plantilla.

    Convenis amb els Ajuntaments i altres institucions amb l´objectiu de garantir una xarxa pública d´escoletes infantils de 0 a 3 anys, amb una regulació legal i normativa d´aquesta etapa educativa.

    Revisió del Mapa Escolar amb l´objectiu de definir l´oferta educativa en els diferents nivells educatius, la unificació de centres d´educació infantil i de primària, la construcció de nous centres d´Educació Secundària, la delimitació de les plantilles per centre i la disminució de les ratios d´alumnes.

    Ampliació i desenvolupament de la nova formació professional, implantant noves especialitats i titulacions de cicle mitjà i superior, i possibilitant la participació d´empresaris i sindicats en la planificació d´aquest nivell educatiu.

    Coordinació de la formació professional reglada amb la formació ocupacional i amb la formació permanent de treballadors per tal d´optimitzar els recursos i aconseguir els millors resultats.

    Impulsar el Projecte Lingüístic de centre com a eina fonamental per a garantir l´ús de la llengua catalana a tots els centres d´ensenyament com a vehicle d´expressió normal, amb la finalitat d´aconseguir, al final de l´ensenyament obligatori, el coneixement i l’ús del català i del castellà com a llengües oficials de les Illes Balears.

    Impulsar l´aprovació de curriculums educatius propis, que garanteixin el coneixement de la cultura i història de les Illes Balears, com a realitat diferenciada i al mateix temps integrada a l’Estat com a Europa i a la Humanitat en el seu conjunt.

    Impulsar els programes de garantia social

    Gratuïtat progressiva dels llibres de text, d´acord amb la normativa estatal existent al respecte.

    Potenciar l´extensió dels menjadors a les escoles.

    Homologació retributiva definitiva del personal docent, amb el funcionariat de les Illes Balears, i dels professors dels centres concertats.

    Elaboració d´un Pla Quatrienal de Formació Permanent del professorat

    Elaboració d´una Llei d´Educació d´Adults

    Definir i aplicar, de forma consensuada, un nou model de gestió i direcció de centres educatius.

    Introduir dins totes les escoles de les Illes Balears les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, com a eines d´ensenyament i d´aprenentatge.

    Creació de més serveis d´orientació a l´educació primària i secundària

    Creació de l´Institut d´Avaluació i de Qualitat Educativa

    Reformar i impulsar la Llei de Consells Escolars.

    Potenciar l'educació ambiental.

    Promoure visites escolars entre les illes, de manera que cada alumne de cada illa hagi visitat les altres almenys una vegada durant la seva etapa formativa.

    4.2 Universitat

    Implantar un nou model de finançament de caràcter plurianual pel període 2000-2003, que es vinculi l´assoliment d´objectius.

    Homologació de la retribució del professorat universitari i del personal d´administració i serveis, amb la resta dels funcionaris de l´administració autonòmica.

    Modificar i impulsar la Llei de Consell Social amb l’objectiu d’ampliar les seves funcions i incrementar la participació dels diferents sectors implicats.

    Implantar nous estudis de forma gradual, d´acord amb les necessitats socials, econòmiques i professionals.

    Potenciar, d´acord amb la UIB, la formació permanent de professionals a través de títols propis.

    Participar , a través dels mecanismes que s´acordin, amb la política de beques del Ministeri d´Educació i de Cultura, crear un sistema real de beques pròpies de les Illes Balears tenint en compte les desigualtats socials i territorials dels estudiants , i dotar de crèdits blans pels estudis de postgrau i de doctorat.

    Potenciar, d´acord amb la UIB, les Extensions Universitàries i dels Centres Universitaris Municipals.

    Política de beques destinada a compensar els trasllats i estances necessaris en els casos d’estudis universitaris o altres d’específics.

    4.3 Recerca i desenvolupament

    Promoure la inversió de fons públics i privats en activitats d´R+D, per tal d´assolir el percentatge mig d´inversió en R+D de l´Estat.

    Revisar la Llei de Recerca i el Desenvolupament Tecnològic de les Illes Balears i tots els seus mecanismes d´aplicació.

    Promoure i impulsar la ubicació a les Illes Balears centres de R+D, especialment del Consell Superior d´Investigacions Científiques.

    Promoure la participació de les Illes Balears en el Pla Nacional de R+D a través de l´aprovació, per part de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia de programes i accions específiques.

    Promoure activitats de R+D a la UIB, a través d´accions específiques tals com la millora de la seva infrastructura científica, la consolidació de grups de recerca científica de la UIB i el desenvolupament d´Instituts Universitaris d´Investigació.

    Elaboració i aprovar una Llei d´Innovació Tecnològica que ordeni i racionalitzi totes les activitats d´aquestes característiques per part de les empreses de les Illes Balears.

    Revisar en profunditat de l´actual Projecte del Parc BIT, i reconvertir-lo vinculant-lo a la UIB.

    4.4 Serveis de Benestar Social

    No haurà duplicació competencial en matèria de Benestar Social.

    Elaboració d´una nova Llei de serveis socials i de finançament dels mateixos, amb l´objectiu d´adaptar la Llei d´acció social a les noves necessitats i demandes socials. L´esmentada Llei implicarà una ordenació administrativa i política dels serveis socials i dotarà als consells insulars de majors competències i capacitat normativa en matèria d'acció social.

    Transferència de l´IBAS als Consells Insulars en els aspectes següents:

  • gestió de tots els programes , serveis i centres d’àmbit supramunicipal que no superin el nivell insular.
  • Elaboració i avaluació de plans insulars de benestar social en funció de l’anàlisi de les necessitats socials del seu territori.
  • Gestió dels serveis i programes que a cada illa delegui el Govern autonòmic, en especial de les prestacions econòmiques periòdiques.
  • Direcció a cada illa de la part corresponent a Plans estatals.
  • Suport tècnic i econòmic als municipis i mancomunitats en l’elaboració i gestió dels seus plans municipals de Benestar Social.
    • Implantació d´un complement de garantia als perceptors de les pensions no contributives i més baixes, amb l´objectiu de la seva equiparació progressiva al salari mínim interprofessional. Es reconeixerà a les persones i col·lectius que tenen molt difícil l'accés a un lloc de treball normalitzat el dret a una pensió que els asseguri els mínims vitals.

    Es crearà un Fons de Garanties per a Pensions d'aliments per solventar aquelles situacions d'emergència immediata.

    Fomentar polítiques d´habitatge, tant en propietat com en règim de lloguer, pel conjunt de la població i determinats col·lectius en dificultats per a poder accedir a una vivenda.

    Realització d´un Pla de Prestacions Bàsiques a les Illes Balears amb la finalitat de consolidar la xarxa primària.

    Elaboració d´una Llei sobre la família per tal de possibilitar una defensa dels drets de la família, de les normes de convivència familiar, de les parelles de fet.

    Elaboració d´un Pla Integral sobre la Família

    Reelaboració del Pla Integral d´Atenció a la Infància

    Elaboració d´un Pla Integral de Justícia Juvenil

    Reelaboració del Pla Autonòmic per a les Persones Grans

    Elaboració d´un Pla Integral de drets i de fets cap a la Dona

    Elaboració d´un Pla Integral d´Atenció als discapacitats

    Reelaboració del Pla Autonòmic de Drogues

    Realització d´un autèntic del Pla Autonòmic d´Integració dels immigrants

    Elaboració d´un Pla Integral contra la pobresa i l´exclussió social.

    Modificar el Decret de Renda Mínima d´Inserció a fi d’obrir les condicions d’accés i introduir la implantació de la renda bàsica.

    Elaboració d´una Nova Llei de Voluntariat

    Assignar a cooperació el 0’7% del Pressupost de les Illes Balears amb un compromís de tendir cap a l’1% en aquesta legislatura.

    S'activaran mecanismes de cooperació internacional solidària i Comerç Just.

    Creació d´un Observatori Social de les Illes Balears

    4.5 Sanitat

    Modificació del Pla de Salut.

    Modificació del Mapa d'Ordenació sanitària per corregir la zonificació de servis tals com PAC rurals.

    Elaboració d'un nou Pla de Salut laboral amb l'objectiu de reduir sensiblement la tassa de sinistralitat.

    Elaboració d'un Pla de Salut medioambiental amb la finalitat d'eliminar l'ús aquells productes que són nocius.

    Modificació del Pla de la SIDA per tal de millorar les condicions dels pacients i incrementar les mesures de prevenció.

    Modificació del Pla de Salut Mental, prioritzant l'atenció primària, duplicant el nombre d'unitats de salut mental existents i modificant el funcionament actual de l'Hospital Psiquiàtric.

    Foment de l'educació sanitària i de la introducció de costums i hàbits saludables entre la població.

    Gestió pública dels hospitals públics.

    Renegociar l'actual conveni de l'Hospital d'Inca per tal de garantir el finançament estatal.

    Adequar les instal.lacions hospitalàries de Formentera a les necessitats reals.

    4.6 Consum

    Fomentar la creació d'una xarxa d'OMIC perquè cada municipi compti amb aquest organisme i que, a més, treballin de forma conjunta, intercanviant informació, experiències i recursos.

    Fomentar la seguretat alimentària a partir d'un sistema d'anàlisis i de riscs i control de punts crítics de la cadena alimentària.

    Fomentar el sistema arbitral de consum.

    Fomentar les associacions de consumidors.

    4.7 Joves

    Realitzar programes d'informació i d'assessorament cap als joves, amb convenis amb els ajuntaments de les Illes Balears i amb els consells insulars.

    Impulsar un programa d'habitatges per a joves.

    Impulsar la realització de programes d'inserció laboral.

    Fomentar en el si dels joves els programes de solidaritat i Voluntariat.

    Fomentar la política d'associacionisme juvenil.

    4.8 Esports

    No haurà duplicació de competències en matèria d’esports.

    Promocionar la pràctica de l'esport en general pel conjunt de la societat.

    Impulsar mesures per enfortir l'associacionisme de forma activa.

    Desplegar plans de foment de la pràctica esportiva a l'edat escolar i universitària.

    Desplegar plans de construcció de noves instal·lacions esportives en col·laboració amb entitats públiques locals i insulars.

    Donar suport a l'esport balear d'alt nivell a través de la creació de plans de tecnificació, en coordinació amb les federacions de les Illes Balears, estatals i del Consell Superior d'Esports

    El Govern Balear donarà suport a constitució de seleccions esportives balears i fomentarà la seva participació en competicions exteriors.

    Els darrers anys, els sistemes productius han sofert ràpides i intenses transformacions que han afectat tant al sector industrial com als serveis. Aquestes transformacions impliquen importants canvis a les estructurals ocupacionals de l’ocupació i a les demandes de qualificació del mercat de treball.

    Així mateix, la progressiva adaptació de les empreses a les noves competències que venen definides , per un costat, per la pèrdua d'avantatges comparatives amb altres mercats i la necessitat d’assimilació i introducció de noves tecnologies de gestió i de producció, està generant tensions al teixit productiu de la nostra Comunitat, símptomes de les quals són la pèrdua de capacitat industrial i agrària, l’excessiva especialització terciària i l’augment de l’estacionalitat.

    Aquests factors tenen es tradueixen en l’excessiva precarietat i temporalitat de l’ocupació, amb els efectes induïts que aquesta situació genera sobre el conjunt de la població de pèrdua de capacitat adquisitiva, retall de prestacions socials davant la impossibilitat d’assolir els requisits necessaris per accedir a major cobertura i que impedeix incrementar els esforços encaminats a proporcionar l’adequada formació i requalificació professional.

    Creació del Servei Balear d’Ocupació .

    Posta en marxa d’un Pla d’Ocupació i Inserció Laboral. Els objectius d’aquest Pla per a la promoció de l’ocupació s’hauran de centrar en programes de:

  • Promoció i foment de l’ocupació de col·lectius en major risc d’exclusió laboral i social.
  • Programes d’inserció per a joves, dones, majors de 40 anys i aturats de llarga durada.
  • Programes per afavorir la inserció laboral de persones discapacitades.
  • Programes destinats a la creació d’ocupació estable.
  • Programes destinats a la transformació de contractació determinada en indefinida.
  • Programes de foment de l’ocupació mitjançant formules de reducció reordenació del temps de treball.
  • Programes que desenvolupin els denominats nous iaciments d’ocupació.
  • Programes de desenvolupament de plans territorials d’ocupació, lligats al desenvolupament econòmic de les diverses comarques i territoris insulars.
    • Home