En aquesta plana agrupem les informacions publicades a Internet sobre l'artista mallorquí Miquel Barceló.

ACTUALITAT

L'artista mallorquí Miquel Barceló presenta sota el títol "Miquel Barceló: un pintor i la ceràmica" (Miquel Barceló: Un peintre et la céramique) una mostra de ceràmiques al Museu de les Arts Decoratives (Musée des Arts décoratifs) de París.

L'exposició, que reuneix més d'un centenar de ceràmiques representatives dels cinc darres anys de recerca i creació de l'artista, va ser inaugurada el passat 26 de setembre i podrà visitar-se fins el 12 de novembre de 2000.

Pintor reconegut a nivell internacional, Miquel Barceló treballa amb la ceràmica des de 1995. Les noves creacions de l'artista estan fortament influenciades per les seves llargues estades a Mali, en ple cor del país Dogon, on Barceló experimenta amb nous materials, i per la prolongació d'aquesta experiència en el taller tradicional de Jeroni Ginard a Artà.

Aquesta aproximació de Barceló s'inscriu en la línia de pintors com Miró i Picasso que s'han interessat per la ceràmica, obrint la seva creació a la tercera dimensió i associant les seves recerques a les mitologies ancestrals de les Arts del Foc.

Miquel Barceló ja va exposar a finals de 1999 i fins el febrer d'enguany una mostra de 51 ceràmiques al Museu d'Art Espanyol Contemporani de la Fundació Joan March, a Palma.

Font: MallorcaWeb - CATALÀ, ESPAÑOL, ENGLISH (28/09/2000)

Trobareu més informació al Fons documental Miquel Barcelò-Artà, constituït per una iniciativa conjunta de l’artista i l’Ajuntament d’Artà, població on resideix actualment Miquel Barceló, en col•laboració amb la Universitat de les illes Balears. El FDMB, amb seu a na Batlessa, la Casa de Cultura d'Artà, posa a l'abast del públic catàlegs d'exposicions, dossiers de premsa, material audiovisual, fotografies... (visites concertades - Telèfon: 971 82 91 99).
 

ARTICLES SOBRE BARCELÓ PUBLICATS A INTERNET

«Au Mali, les terres cuites sont des objets utilitaires. Alors, j’ai pris de l’argile, je l’ai pétri moi-même, j’ai appris la technique. Ce n’était pas toujours réussi (...), il y avait pleins de fissures, j’ai appris à boucher les fissures, à cuire les céramiques. Quand j’ai commencé à travailler dans un atelier normal, c’était comme si j’avançais d’un millénaire.» (Miquel Barceló, 1999)
 

La primera retrospectiva de la obra sobre papel del mallorquín Miquel Barceló, uno de los creadores españoles más internacionales, que a partir de hoy acoge el Museo Reina Sofía, la define el artista como "un retrato de mi vida".
 

"Miquel Barceló representa el máximo ejemplo de precocidad en el arte español desde la época en que inició al galope su carrera. Cuando tenía 17 años, en 1974, montó el primer y necesario escándalo de todo artista con voluntad de gloria. En la localidad mallorquina de Manacor, cerca de su lugar de nacimiento, expuso unas cajas llenas de pintura y materias en descomposición, que hoy se pueden ver en el museo de Palma bajo el título de 'Cadaverina 15'.

Acto seguido marchó a Barcelona, donde se unió al grupo underground de Javier Mariscal, uno de sus mejores amigos, y ya para los años ochenta se convirtió en la punta de lanza de los jóvenes salvajes, una corriente muy afín a la transvanguardia italiana de Francesco Clemente. A partir de ahí se fueron encadenando la Documenta de Kassel, su estudio en París, sus viajes por África, mucho dinero y, como todo artista de éxito, furiosos enemigos, que esperan verle fracasar en breve."
 

"A Spanish artist born in Felanitx, Mallorca, in 1957, Barceló has a unique style. His paitings are very strong, and he often uses organic materials in his work, like insects, meat, fur, rotten plants, ashes, creating surrealistic paitings that often reminds us of death. As for the words of Corinne Sacca-Abadi, Miquel Barceló works to "kill death". He describes his work as violent, pungent, rude. He compares the drift, the nomadism present in his paintings to the nomadism of his life. He's been to many countries, from France to Mali, from Russia to Italy, and this "drive" is what allows him to change the subjects on his work. Looking at Barceló's work, we feel life dismantling in front of us, yet his paitings are so vigorous and dynamic."  

"Aquesta exposició que inclourà al voltant de 200 obres, es centra en el treball de l’artista durant els darrers deu anys, un període marcat pel seu primer viatge a l’Àfrica i la seva posterior immersió en el món del Sahara. Mostrarà una àmplia selecció d’obres incloent diversos gèneres i suports, des de la pintura o les terracuites als carnets durant la darrera dècada, amb la gran particularitat de presentar un gran nombre de peces poc conegudes o mai exposades fins ara."
 

[...]

In 1996 Barceló returned to the production of ceramics. Having gone through the school of making the first examples in Africa, his next choice was to produce closer to home. In the town of Artà on Majorca Barceló came across a potter known as Jeroni. Described by Barceló as a "résistant" he was one of the last examples of a dying breed of master potters and craftsmen who continued their pottery despite a lack of buying interest from the indigenous populace and from the increasingly large numbers of visitors furnished by mass tourism."