25 d'octubre de 1999

El darrer sobirà del regne de Mallorca va trobar la mort, dia 25 d’octubre de l’any 1349 a la batalla de Llucmajor. Aquest dia, als voltants de la vila llucmajorera s’hi produïren uns fets molt significatius per a la nostra illa: el rei JAUME III de Mallorca i el rei PERE IV d’Aragó s’enfrontaren en una lluita a mort.

El primer hi defensava la independència. El segon la integració a la confederació catalano-aragonesa. A favor del primer, exèrcits a cavall i a peu provençals, occitans i de repúbliques italianes; a favor del segon, valencians, catalans del principat i sarraïns. Una carta adreçada pel governador Gilabert de Centelles al rei Pere IV, dos dies després de la batalla, esdevé el document revelador d’allò que va succeir a Llucmajor en aital ocasió.

Com a Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, consider que aquesta és una bona ocasió per fer-ne algunes reflexions públiques:

Primera.- Als ulls de tothom, la situació política de Mallorca ha canviat molt  durant aquests darrers 650 anys. En molts de sentits. Afortunadament, i pel que fa a l’època més recent, hem anat fent passes molt considerables cap a l’establiment d’un Govern nacionalista al Consell de Mallorca.

Malgrat les dificultats d’índole diversa que hi comporta l’actual integració de les Illes Balears dins l’Estat espanyol, estam vivint uns moments que ens permeten besllumar un futur molt més favorable per al conjunt de la població mallorquina que no el passat.

Segona.- És bo que coneguem a fons la nostra història, i que en sapiguem cada cop millor els detalls. Girant la ullada cap enrera, podem constatar que els anhels de sobirania i d’independència vénen de molt lluny, a la nostra illa. Se n’han fet moltes i diverses prospeccions. A Llucmajor, es Camp de sa Batalla en representa una de les més cruels i dures. I, si importants hi esdevenen els personatges, no manco significatius s’hi presenten els objectius.

Tercera.- Una de les grans lliçons que podem extraure de la història del nostre poble és que ens trobam a les portes d’un nou mil·lenni, fascinant i ben farcit de bones i apassionants perspectives.

Segons molts indicis, l’entrada dins aquest nou mil·lenni, representa l’inici d’una etapa nova, més caracteritzada pel diàleg i la tolerància democràtica que no pels enfrontaments i les confrontacions violentes de temps passats. Si aleshores aquestes s’hi mantengueren fins i tot teòricament justificables, a hores d’ara l’opinió generalitzada confirma que no tenen avui cap casta de justificació assumible per la mentalitat democràtica.

Quarta.- Avui dia, qualsevol casta de submissió resulta rebutjable, mentre que determinades formes de col·laboració es fan del tot imprescindibles cada cop més. A Mallorca, a Europa i al món sencer estam avançant molt en qüestions ètiques, estètiques i sintètiques.

Fins al punt que determinades situacions, en altre temps considerades gairebé impossibles, avui dia ja es presenten com a indubtablement factibles. ¿Per què no assumir amb força la lluita democràtica per l’autogovern i la independència de les nostres illes, alhora que per  la integració igualitària en una confederació més àmplia del conjunt dels Països Catalans? ¿No pot ser aquesta la forma més genuïna de romandre avui fidels al passat del nostre poble?

Són uns punts de reflexió que, des de la Conselleria de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, se m’ocorre que es poden fer públiques en un dia tan assenyalat, com és ara, dia 25 d’octubre de 1999, sis-cents cinquanta anys després d’una cruenta i dura batalla pels voltants de Llucmajor.

Ara som a l’era d’un nou temps. Som en temps de més concòrdia i més col·laboració.