Introducció a càrrec de Cecili Buele i Ramis
Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca,
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears

Gener 2000.

Com a institució pública fortament vinculada a la Fundació ACA, alhora que compartint plenament la defensa del medi ambient que promou el GOB, la Conselleria de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca valora com a altament positiva, l’edició d’aquest CD "L’Entorn natural – Homenatge a la Trapa". 

És una aportació que resulta molt significativa, ja que es fa entre dues entitats mallorquines, fortament arrelades a la nostra terra: una fundació de caràcter eminentment musical, i una entitat profundament ecologista. Piano i medi ambient es presenten junts en un disc compacte, per coproduir unes peces musicals mallorquines eminentment ecologistes.

I és que, de fet, poemes i obres pianístiques s’hi uneixen harmoniosament. En una coproducció artística que ens porta a percebre, des d’una perspectiva gairebé mística i amb gran intensitat, la bellesa acústica que s’emet contínuament i intensament des de l’entorn natural de l’illa de Mallorca que hom voldria molt més protegida, molt més respectada, i molt més ben conservada per a les generacions futures.

Aquestes obres poètiques i aquestes obres de piano, -creades per l’artista i compositor activíssim, Antoni Caimari i Alomar, des de la vila de Búger, des del cor mateix de la nostra illa-, són presentades públicament com un homenatge a LA TRAPA.

En ser un dels entorns naturals més emblemàtics, dins el terme municipal d’Andratx, aquest homenatge poètico-musical a la finca de LA TRAPA, ja permet besllumar que la promoció d’aquests dos valors de la cultura pròpia, feta l’any 2000, sens dubte contribuirà molt positivament a mantenir l’illa de Mallorca com cal, tot al llarg del segle XXI.
 
 
 

CD – "MÚSICA BLANCA"

Introducció a càrrec de Cecili Buele i Ramis
Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca,
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears

Gener 2000.

Les obres pianístiques que es presenten en aquest CD "Música Blanca" són un homenatge artístic que la Fundació ACA vol retre a la gent més marginada de Mallorca i a l’associació altruista El Refugi, obra de qui n’és el defensor aferrissat Mossèn Jaume Santandreu i Sureda.

Que la gent que es dedica a la música sia una gent amb tendències solidàries, no és cap fet que comporti cap casta de novetat extraordinària. La sensibilitat artística sol anar molt lligada a unes certes formes de sensibilitat social.

Qualcú, fins i tot, ha gosat afirmar que si a hores d’ara encara hi ha tantíssima de misèria damunt del planeta Terra, és perquè hi manca tantíssima de sensibilitat artística que la humanitat s’ha tornat incapaç de fer-la-hi esvair per a sempre. Tot i que els mitjans hi siguin, sens cap dubte.

Allò que sí ja comporta una certa i molt poc freqüent novetat és el que aporta l’artista i compositor activíssim, el mestre Antoni Caimari i Alomar, en pretendre, amb aquest CD, recaptar fons per a l’associació creada amb la finalitat d’acollir amb el màxim de dignitat la gent més marginada de Mallorca. 

CD MÚSICA BLANCA suposa moltes i grans passes en la concepció i valoració d’allò que és i representa la creació artística individual. És un cas paradigmàtic d’artista unipersonal i agosarat, que pren la decisió de sortir fora del seu relativament confortable refugi –de caràcter rural i íntim- on viu abocat a la creació artística, i demana entrada a l’interior d’aquell altre refugi, més urbà, on s’acaramulla dia i nit la gent més marginada.

Hi ofereix una música singular. La música pianística, habitualment, sorgeix del contacte de la punta dels dits d’unes mans amb la llisa superfície de les tecles d’un piano. Tothom sap que l’instrument musical per excel·lència compta amb unes tecles que són negres i amb unes altres que són blanques.

Antoni Caimari, amb les peces pianístiques que ofereix en aquest CD MÚSICA BLANCA, dedicat a la gent més marginada de Mallorca, només hi fa sonar les tecles blanques... 

El so de les tecles negres hi resta ben EXCLÒS... Com exclosa del benestar que amara la societat mallorquina s’ha acostumat a haver-hi de romandre la veu de la gent més marginada que hi malviu.