Ciutat, 2 de maig de 2000

Amb aquest títol, el GP Popular va presentar davant del Parlament de les Illes Balears, dia 24 de març passat, una proposició no de llei relativa a la readmissió de tot el personal que ha estat acomiadat d’alguna de les empreses públiques del Govern de les Illes Balears, perquè, segons diu, tots aquests acomiadaments han estat reconeguts o declarats improcedents.

Per aquest motiu, a la sessió parlamentària de dimarts, dia 2 de maig, el GP Popular insta el Govern de les Illes Balears a readmetre immediatament tot aquest personal i a cessar immediatament d’acomiadar més personal laboral improcedentment.

Aquesta proposició no de llei diu així:

"Atès que d’ençà que va entrar en el Govern l’anomenat Pacte d’Esquerres, s’han acomiadat i s’estan acomiadant molt de personal laboral de les empreses públiques. Atès que tots, absolutament tots, aquests acomiadaments han estat reconeguts o declarats improcedents, s’insta el Govern a la readmissió immediata de tot el personal acomiadat improcedentment, i que cessi immediatament d’acomiadar personal laboral improcedentment."

Amb la presentació d’aquesta proposició no de llei, el GP Popular fa com una espècie de "mescladissa d’ous amb caragols": mescla actes de conciliació del Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació, amb actes del Jutjat Social nº 2; mescla situacions ja passades de temps enrera amb altres situacions que podrien esdevenir factibles en el futur, però que encara no s’han succeït; mescla acomiadaments ja fets en el passat amb acomiadaments que encara no s’han fet; avui , està mesclant l’ahir amb el demà. I això, des del nostre punt de vista, no té cap altra explicació que la de pretendre "embullar més i més la troca".

Perquè el GP Popular, si d’alguna qualitat pot presumir, és de ser bon coneixedor del llenguatge jurídic. No debades sempre ha comptat amb molts de membres que són missèrs. Ni és debades que se n’estan veient a balquena, amb moltíssima de freqüència, pels voltants dels Jutjats. Coses que, sens dubte, l’han de fer capaç d’entendre i discernir ben bé allò que volen dir les paraules "avinença" o "acomiadament improcedent" o "acomiadament nul", i allò que volen dir les paraules "improcedència" o "nul·litat" o "observança dels requisits incomplits, en el cas d’acomiadaments laborals. Sap molt bé tot allò que comporten i signifiquen fórmules jurídiques, com les que afirmen "sens perjudici del dret que té a produir un altre acord d’extinció, si prèviament s’observen els requisits incomplits, si ho considera convenient".

Tot això, ho sap molt bé el GP Popular. Sap molt bé que una cosa és readmetre de manera immediata el personal que ha estat acomiadat improcedentment, i una altra deixar de treure fora, d’ara endavant, aquelles persones que, amb totes les garanties legals, el Govern consideri que ja no han de continuar fent feina en alguna empresa de l'administració pública autonòmica. Són dues actuacions molt distintes.

El GP Popular sap molt bé que, garantint-ne tots els drets personals i laborals, el Govern té la facultat de rescindir contractes laborals del personal que treballa a qualsevol de les empreses de l’administració pública autonòmica, si hi compleix tots els requisits. No en faltaria d’altra. Només faltaria que tot el personal que a l’actualitat està treballant en alguna empresa de l’administració pública autonòmica de les nostres illes, sia quina en sia la situació laboral en què es troba, estigués en condicions de poder fer comptes que ja hi té feina de per vida! N’hi ha que sí, que hi poden fer aquests comptes, com és el cas del funcionariat de carrera. Però n’hi ha que no. I això ho sap tothom, fins i tot els membres del mateix GP Popular! 

Una altra cosa és que no es tregui a fora ningú de manera tan improcedent que l’acomiadament esdevengui nul. Però això, ni s’ha de donar ara ni s’ha de donar mai. Els acomiadaments improcedents que esdevenen nuls han de ser combatuts sempre, de totes totes. I si qualcú és acomiadat de manera tan improcedent que en comporti la nul·litat, i així ho arriben a determinar definitivament els tribunals, el que cal fer és actuar-hi de la manera que millor hi correspongui. Tot sabent que, en el cas del reconeixement d’un acomiadament improcedent, no és la readmissió l’única actuació possible. N’hi pot haver d’altres, d’actuacions, que es poden adoptar a cada cas, com és per exemple l’observança prèvia dels requisits incomplits".
 
 

Però encara volem anar més enfora. 

El GP Popular, que avui lamenta acomiadaments perquè els considera improcedents, sap molt bé, sens dubte millor que ningú, de quina manera tan poc procedent el mateix Partit Popular que el sustenta va donar entrada a determinada gent dins empreses de l’administració pública autonòmica, durant els darrers 16 anys que la va presidir i governar. 

El GP Popular sap molt bé que hi ha gent que ha entrat dins alguna empresa de l’administració pública autonòmica sense haver passat cap casta de prova selectiva a cap concurs públic. Hi ha entrat per contractació directa. El GP Popular ha de reconèixer que, en aquests casos, tots i cadascun són una bona mostra d’allò que en podríem dir un ingrés improcedent en una administració pública. 

Però és més, el GP Popular també sap molt bé que hi ha gent que, tot i haver-se presentat a alguna prova selectiva, ha entrat dins l’administració pública, per exemple, limitant-se a entregar uns fulls en blanc com a únic exercici pràctic, sense haver-hi escrit ni un sol mot! Solament posant-n’hi el nom i els llinatges, perquè, amb això, ja en tenia prou garantit l’ingrés, amb tribunals composats per membres majoritàriament proclius al Partit Popular. És una altra bona mostra d’allò que en podríem dir un ingrés improcedent, que el GP Popular sap molt bé que s’ha produït, i que, per tant, l’ha de reconèixer com a tal.

Com també sap molt bé el GP Popular – i els membres de tribunals d’oposicions proclius al Partit Popular que el sustenta - que, a determinades proves selectives fetes en temps en què governava aquestes illes el PP, qualificacions i notes ja havien estat prèviament posades a llapis, abans que es realitzassin els exercicis de determinats concursos-oposició. Això també representa una bona mostra d’allò que en podríem dir un ingrés improcedent, que el GP Popular ha de reconèixer com a tal, si vol esser conseqüent amb la proposició no de llei que presenta avui a la consideració d’aquesta cambra parlamentària.

I no acaba aquí la cosa. Una altra bona mostra de comportament improcedent, l’està adoptant determinada gent que, un cop ingressada a l’administració pública amb enginys molt ben parats pel Partit Popular, llavors ni tan sols es fa present al centre de treball que li correspon freqüentar diàriament. Amb una excusa o una altra, s’hi limita a cobrar mensualment el sou assignat a aquest lloc de treball, sense ni tan sols anar-hi a fer feina. 

Cosa amb la qual consideram que també s’ha d’enfrontar clarament el GP Popular, si vol romandre conseqüent amb aquesta proposició no de llei que avui presenta a la consideració d’aquesta cambra parlamentària. Altrament s’estarà comportant d’una manera tan parcial, que només es queixarà d’acomiadaments produïts, sense donar la passa d’atrevir-se a instar que sia acomiadat determinat personal, que també s’hi hauria de veure ben directament afectat per una mesura d’aquestes característiques. 

¿O és que el GP Popular considera que els doblers públics es mereixen tan poc respecte que es poden anar malgastant d’una manera tan barroera?

Consideram que a ingrés improcedent no pot deixar de correspondre un acomiadament que no sia procedent. Si s’ha entrat de mala manera dins alguna empresa de l’administració pública autonòmica – sense respectar-s’hi els principis de publicitat i concurrència -, el lògic és que, en un moment o un altre, s’opti per sortir-ne a les bones, espontàniament, voluntàriament, lliurement. 

Quan això no es dóna, creim que el que procedeix és actuar amb la llei a la mà. I en alguns casos, el procediment pot ser molt bé l’acomiadament per part del govern. ¿Quina norma s’hi està transgredint, amb una actuació com aquesta, que condueix a la rescissió d’un contracte laboral, figura ben contemplada a la legislació vigent?

És clar que sempre són uns fets molt lamentables. Ningú no passa gust d’acomiadar ningú. Ara bé, si s’ha de lamentar la situació personal en què queda la gent directament afectada per l’acomiadament, molt més lamentable s’ha de considerar encara l’actuació d’un govern que, pel que es veu, anava oferint com a estable i indefinida, una situació laboral que ni era estable ni era indefinida, perquè no havia actuat d’acord amb la legislació vigent en aquest sentit. 

Així, els màxims responsables polítics del Partit Popular enganyaven el personal contractat, i ho feien d’una forma molt grollera, fins i tot "amb els seus més acostats". Cosa que no només no ha de continuar fent el govern actual, sinó que ens ha de dur a instar-li que actüi enèrgicament i clarament en contra, sempre amb la llei a la mà.

Per això, s’ha de rebutjar totalment el text de la proposició no de llei que presenta a aquesta cambra el GP Popular, i no se li ha de donar cap casta de suport. El Govern ha actuat d’acord amb les lleis, en tots els casos haguts d’acomiadaments laborals, i el Govern pot continuar rescindint contractes de treball, amb personal que està treballant en empreses públiques, sempre que s’ajusti a allò que determina la normativa laboral a aquest respecte.
 

Cecili Buele i Ramis
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista
Al Parlament de les Illes Balears.