Club DM (17/02/00)

PRESENTACIÓ DEL CANDIDAT (Mª Antònia Burguera)

Una persona que molts de vosaltres ja coneixeu prou bé.

Per això, què vos puc dir jo d’ell? De tots és sabuda, coneguda i reconeguda la seva trajectòria personal, de la qual destacaria el seu compromís amb l’activisme associatiu i la seva fidelitat al nostre país.

És una persona que ha liderat el moviment veïnal de la seva barriada del Camp Rodó i també a Palma.

Per altra part, al PSM progressivament ha anat assumint llocs de responsabilitat a la direcció del partit.

A les eleccions de 1995 va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Palma. I a les darreres eleccions autonòmiques ha assolit un escó al Parlament de les Illes Balears. I també ostenta la responsabilitat de ser conseller de Cultura i Joventut del Consell Insular de Mallorca.

A part d’aquesta vessant pública que tots ja coneixem d’en Cecili Buele, m’heu de permetre que ara en parli un poquet, de la meva visió molt particular i molt personal d’en Cil. No puc deixar de fer una referència a la personalitat d’aquest gran somriure que sempre mostra per davant de tot. I vos he de confessar que, a jo, en Cil m’enamora.

És d’aquesta gent que no te pot deixar sense reacció. T’atreu i t’abraça. Un amic meu i jo reivindicam el contacte físic de l’abraçada. El contacte personal de la mà que t’afaga de bon de veres. Això t’acosta més a les persones. I en Cil practica aquest gran costum. La qual cosa el fa molt més accessible i molt més personal, molt més present.

Per aquest motiu, jo sent un gran afecte per en Cil. I personalment vaig estar molt contenta que acceptàs encapçalar la llista del PSM al Congrés dels Diputats. Perquè la seva vocació política és la seva millor eina per intentar transformar, educar, conscienciar la societat.

I és que el seu optimisme, el seu entusiasme, les seves ganes, així com sa rigorositat en la feina, ens contagia a tots. I segur que això farà que sigui el diputat a Madrid més feiner i més compromès de tots.

Ja res més. Amb tots vosaltres, en Cecili Buele.
 

INTERVENCIÓ D’EN CECILI BUELE:

INTRODUCCIÓ

Amigues i amics del PSM-Entesa Nacionalista, bon vespre a totes i bon vespre a tots:

Podria començar de moltes maneres, però voldria iniciar aquesta xerrada-col·loqui que tendrem avui vespre, a mi m’agradaria que fos això, una xerrada-col·loqui amb tots vosaltres, allà on intentaria fer present en aquesta sala allò que hem preparat com a programa electoral del PSM-Entesa Nacionalista per totes aquelles illes nostres de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Però també un programa electoral que volem dur a la pràctica, i crec que estam en condicions de fer-ho a partir del proper dia 12, al cor mateix de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats, voldria començar, idò, agraint en primer lloc a na Maria Antònia aquesta presentació tan intensament positiva que ha fet d’aquest que vos xerrarà durant una estona. Esper que no m’allargui més de mitja hora, però, si veis que em pas, qualcú que aixequi el dit i digui "t’has passat". I intentaré aturar-me.

Voldria també agrair la vostra presència aquí, la de totes i la de tots. Sé que n’hi ha que els resulta difícil avui vespre estar aquí. I hi són. I això, a mi, m’encoratja i m’anima moltíssim més encara a continuar realitzant aquesta campanya per totes les illes Balears i Pitiüses a favor del PSM-Entesa Nacionalista. N’hi ha que ho han tengut més fàcil, però també n’hi ha que ho tenen bastant més difícil de ser aquí.

Agraesc la presència, particularment significativa, de tots els que són càrrecs públics del partit. Perquè entenc que, fer una parèntesi per anar a sentir a un militant que parla de coses que ells saben tant, tenint tanta de feina a fer pels altres, tenint tanta de feina a fer per la societat, ho vull agrair d’una manera molt especial.

Però també vull agrair la presència aquí de batles, regidores, regidors, militants, simpatitzants, amigues, amics del PSM, que són els qui fan que la política del PSM es vagi escampant arreu arreu de les nostres illes amb el seu esforç.

I no vull oblidar-me tampoc d’aquella gent que hi ha aquí dedins i que pentura no comparteix amb nosaltres la visió i els plantejaments polítics que nosaltres presentam. El fet que sien aquí és un motiu més per agrair-los que ens vulguin escoltar, i vulguin estar devora nosaltres en aquest moment.

Agraesc també l’oportunitat que ens ofereix el Club Diari de Mallorca en cedir-nos aquest local per poder realitzar aquesta trobada que esper que sigui profitosa per a tots.

Per a mi, ja ho és en començar, pel fet de tenir l’oportunitat de poder dirigir-vos unes paraules, cosa que no sempre resulta factible ni fàcil. I a mi m’encanta molt poder transmetre aquelles conviccions que jo tenc a altra gent, a veure si també es convencen d’allò de lo qual jo estic convençut. I m’agradaria que allò de lo qual jo estic convençut fos exactament allò de lo qual està convençut el PSM-Entesa Nacionalista.

Jo vos he de dir que em sent molt afalagat de tenir l’oportunitat de fer això, en encapçalar la llista de la candidatura del congrés de Diputats. Hi ha companyes i companys que m’han precedit en aquesta tasca, sense els quals el resultat del proper dia 12 de març, sia el qua sia, no seria el que serà.

Aleshores per a mi, és d’agrair tot l’esforç que han fet els qui que m’han precedit en aquesta tasca de representar el PSM-Entesa Nacionalista i de demanar el vot per a aquest partit durant les eleccions anteriors que s’han fet.

Em sent molt afalagat també perquè en aquests moments tenc la sensació de parlar en nom del nacionalisme democràtic del PSM-Entesa Nacionalista. Quan dic el nacionalisme democràtic del PSM-Entesa Nacionalista, vull dir molt. Vull dir que no té res a veure amb aquell altre nacionalisme al qual sempre solen fer referència els nostres adversaris polítics, quan qualifiquen el nacionalisme sempre en sentit negatiu, en sentit que fa mal, en sentit que apareix com a rebutjable per aquell qui l’escolta.

Nosaltres estam defensant un nacionalisme democràtic que entenem que, si es conegués, seria majoritari. I, si no és majoritari, no és perquè no valgui en si mateix, sinó perquè no se’l coneix abastament.

Vos he de treure un exemple que em va passar ahir vespre, ahir a migdia, a la Universitat de les Illes Balears. I vos ho vull dir amb la màxima calidesa i confiança, però també una miqueta per obrir un interrogant fort a tots els qui estam aquí i creim que el PSM tothom el coneix.

Estava parlant amb un catedràtic, de dret per més senyes, i amb un professor, de dret per més senyes. Se suposa, no crec que sia massa suposar, però en aquest cas era un error, que a la universitat estan al corrent, estan al dia d’allò que passa en la vida de la nostra societat; i, per tant, saben que hi haurà unes eleccions dia 12 de març. I jo creia que també sabien que el PSM es presentava a aquestes eleccions generals. Però anava equivocat. Ni aquest catedràtic, ni aquest professor, de dret, no sabien que el PSM dia 12 de març es presenta a les eleccions generals. Molt manco sabien que el PSM presentàs aquest que vos parla, encapçalant la candidatura.

Si això passa dins la nostra Universitat de les Illes Balears, si això passa entre la gent que se suposa que està informada, si això passa entre la gent que hem de donar per descomptat que ha de tenir un mínim d’interès per la vida política d’aquest país ¿què no passarà amb els 600 mil i busques de votants, possibles, que dia 12 de març han de depositar la seva papereta dins l’urna?

És una invitació que faig insistentment a fer-nos conèixer, a fer saber que hi som, a fer saber a la gent que el PSM es presenta dia 12 de març a les eleccions generals. I pens que, si ho féssim a saber als 600 mil votants, si ho aconseguíssim, no ja un diputat, sinó més n’obtendríem. Si no en feim més, és perquè no saben que ens presentam.

És una opinió que tenc i que la vull compartir amb tots vosaltres.

També em sent avui aquí, en aquest moment, en representació d’aquestes tretze persones restants que conformen les candidatures al Congrés i al Senat. Jo sempre he estat bastant enemic de personalitzar els fets. Perquè entenc que qualsevol fet, polític s’entén, no sol esser mai fruit d’una persona, sinó que és fruit de tot un procés.

És clar i és evident que a les tanques publicitàries no sortiran les cares de tots els qui conformen la cnadidatura. I és clar i evident que n’hi haurà unes que sortiran més que les altres. Però jo vos voldria dir, a vosaltres, que no em present representant-me a mi mateix. Allò que faig és aportar tot quant sé, tot quant tenc, tot quant som, perquè aquest projecte polític del PSM-Entesa Nacionalista sigui escampat, a través de la meva veu, dels meus gestos, de la meva presentació personal. Cadascú té la seva manera de fer-ho. Jo en tenc la meva, i esper que resulti útil i que, al final, el resultat sigui profitós per a tots.

Però també em vul sentir representant de tots aquests homes i de totes aquestes dones, tants n’hi ha hagut que han viscut, que han treballat, que han lluitat per una presència nacionalista cada cop més activa dins les nostres illes.

Si em permeteu, en aquests moments voldria recordar la persona que vaig anar a veure ahir vespre al cementeri de Bon Sosec, una persona que jo record haver-la vista per primera vegada en relació amb el partit a Monti-Sion de Porreres, si no vaig errat, quan es va constituir la Federació del PSM-Entesa Nacionalista. Crec haver vist la seva foto amb els nostres dirigents i amb la seva presència. M’estic referint a Miquel Fullana.

Com ell, n’hi ha hagut tants d’altres que han treballat perquè aquest país nostre fos més conegut i reconegut. I em sent una mica representant de tota aquesta gent.

No volia fer una introducció tan llarga, però així m’ha sortit.
 
 

TEMA: EL CONTRACTE ELECTORAL MÉS AVANTATJÓS PER BALEARS

Entr dins el tema d’avui vespre. I al tema d’avui vespre, li he posat un títol, com li hagués pogut posar qualsevol altre. El títol que he posat és: EL CONTRACTE ELECTORAL MÉS AVANTATJÓS –O, SI VOLEU, EL MÉS ÚTIL- PER BALEARS.

És el programa electoral que presentam. Ja podeu imaginar-vos que avui vespre m’és impossible, per molt de temps que hi dediquem, fixar-nos en tots i cadascun dels punts que hi ha aquí. Vull recordar-vos que tenim 297 propostes concretes. D’aquestes dues-centes noranta-set, n’hi ha cent-seixanta que són referides a les illes Balears. I d’aquestes 160 propostes avui només en veurem algunes, les que jo consider que són les més significatives i importants.

Jo ho havia distribuït, i veurem si seré capaç de fer-ho, aquesta xerrada col·loqui en quatre apartats:

Un, de cinc minutets. Voldria fer una petita referència, i em permetreu que ho faci així, a donar uns pocs apunts biogràfics, perquè crec que no ens coneixem prou, ens coneixem una mica, però no ens coneixem suficientment, i pens que sempre pot ajudar una mica més a col·laborar i a intensificar aquesta col·laboració.

En una segona part, veuríem les quatre clàusules d’aquest contracte electoral que consider el més avantatjós, o, si voleu, el més útil, per Balears.

Una tercera part, la destinaria a fixar-nos en què estam establint un bon sistema de propostes concretes, no les veurem totes, però sí algunes.

I en una quarta part, m’agradaria fer una invitació, a manera de conclusió final.
 
 

1.- UNS QUANTS APUNTS BIOGRÀFICS

Per què vull començar amb uns quants apunts biogràfics? Na Maria Antònia s’hi ha referit una miqueta. Però és que jo crec que val la pena que se sàpiga, que tenguem present els qui som aquí, gràcies a l’empenta que ha donat el PSM-Entesa Nacionalista durant aquests darrers 24 d’existència damunt d’aquestes illes, aquest que vos parla ha pogut arribar a ser diputat de les illes Balears. Diputat de les illes Balears. El primer diputat mulato de les illes Balears. El primer diputat mulato, que arriba a ser-ho gràcies a un partit nacionalista. I ho diré així, tot i essent descendent de la primera immigració africana que hi va haver aquí a Mallorca. 

La primera immigració africana que hi va haver aquí a Mallorca. El primer negre que va arribar aquí a Mallorca. Un fill del primer negre que arriba aquí a Mallorca arriba a ser diputat de les illes Balears, perquè hi ha un partit nacionalista democràtic que l’ha col·locat a la seva candidatura i que ha aconseguit d’arribar-hi.

M’agradaria saber si hi ha cap altre parlament que pugui dir el mateix. M’agradaria saber si hi ha cap altre parlament que estigui en condicions de fer el mateix. I m’agradaria molt saber a veure si aquesta Europa nova que estam a punt de construir durant aquest segle XXI, d’aquí a un parell d’anys, aquest exemple no serà repetit en molts d’altres llocs.

A més de diputat, sabeu que abans de ser-ho, aquest partit també va aconseguir que jo arribàs a ser regidor de l’Ajuntament de Palma, col·laborant amb en Sebastià Serra, col·laborant amb en Biel Barceló. I vos he de dir que aquesta etapa de quatre anys ha estat una de les més enriquidores que he tengut, des del punt de vista polític. Perquè, tot i estar a l’oposició, això ens ha permès poder transmetre tots tres, en equip, en grup, més els secretaris que hi ha participat, propostes del PSM a la població, que és allò que, en definitiva interessa a un polític. No solament tenir ell una ossamenta ben construïda ideològicament i programàticament, sinó transmetre-la a la societat.

Però també m’agradaria aquí recordar que tot això va anar precedit del fet que aquest que vos parla es dedicàs al moviment veïnal d’una manera intensa. Una de les experiències negatives que tenc en aquest moment, una de les sensacions negatives que tenc en aquest moment –i vos ho he de dir així de franc - és que la presència de representants del moviment veïnal en aquesta sala queda pràcticament reduïda a dues o tres o quatre o pentura cinc associacions i entitats. Cosa que em fa pensar que hem de replantejar una miqueta quina és la connexió dels càrrecs públics del PSM-Entesa Nacionalista amb la realitat d’un moviment veïnal. He parlat de Ciutat perquè és allà on hi ha més associacions.

Tot això també va anar precedit d’una feina sindical, d’una feina sindical com a funcionari de la comunitat autònoma, on vàrem contribuir, essent del PSM-Entesa Nacionalista, a fer que l’any 90 hi hagués per primera vegada en la història... el primer concurs-oposició... vint-i-sis dies de tancada de delegats sindicals per aconseguir pressionar l’administració per aconseguir millores en les condicions de treball del personal laboral.

Sé que aquí hi ha gent que també treballa dins l’administració pública. Jo insistiria avui... que estau treballant dins l’administració pública, que faceu saber... que el PSM es presenta dia 12 de març... al Congrés i al Senat. Pens que dins l’administració pública hi ha d’haver moltes funcionàries i molts de funcionaris... políticament, que, si saben que ens presentam, potser que ens donin el seu suport.

Abans d’això, vaig fer de peó d’ICONA. Perquè, quan vaig acabar la meva etapa anterior dins el món eclesiàstic, i vaig anar a l’oficina de l’INEM que hi havia allà al carrer Ramon y Cajal, se’m va dir que jo no tenia dret a l’atur. I, per tant, em quedava sense feina. I, en quedar sense feina, em vaig haver d’aferrar a allò que hi havia. I afortunadament hi va haver en aquells moments en què la situació laboral era bastant desgraciada, era anar a fer de peó, a fer net a la comuna de Bunyola. Vaig estar uns quants mesos treballant, anant-hi des de les set del matí fins a les cinc del capvespre, conjuntament amb altres treballadors majoritàriament del sector més marginat d’aquesta societat. Allà vaig haver viure de prop allò que representa estar a les ordres d’un capatàs que et fa fer més feina que la que ell fa, et fa fer a tu en un dia molta més feina que la que ell fa en una setmana, per exemple. O haver de caminar a peu, des de Bunyola, fins a dalt de tot de la comuna... del matí quan hi arribes en el camió que t’hi duu, i llavors tornar a davallar de dalt a baix. Això cada dia, durant sis mesos. O haver d’anar a fer feina al camp en aquesta situació, tant si fa sol, com si fa fred, com si fa calor, com si plou. O córrer el risc de pegar foc... a la muntanya, perquè la feina, tal com te la fan fer, com te le feien fer, era d’una manera tan arriscada que alguna vegada vàrem pegar foc a la muntanya.

I abans d’això encara, també vaig tenir l’oportunitat de treballar dins un petit comerç. No sé si hi ha qualcú de vosaltres que s’enrecordi d’haver anat a comprar nata a una lleteria que hi havia per allà, entre sant Miquel i la Mercè. Es deia que era la millor lleteria on es venia la millor nata de Palma. Era la meva dona, que va morir l’any 1987, la que regentava aquesta lleteria. I també vaig col·laborar amb ella i amb la seva família per dur endavant aquest comerç. Petit comerç. Molt petit comerç. Molt petit comerç i petit comerç molt fotut pel gran comerç.

Abans d’això vaig treballar per Amnistia Internacional. Més que treballar, la vaig introduir a Mallorca. No existia a Mallorca. L’any 79 aquest que vos parla va fer tots els possibles perquè Amnistia Internacional començàs a existit.

Vaig fundar també el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina.

Havia treballat abans dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Sé que aquí dedins també hi ha gent que encara ara se sent lligada a aquest moviment educatiu. Voldria recordar a la gent que és aquí dedins que també seria bo que, entre la gent que encara està dins aquest moviment, se sapigués que el PSM-Entesa Nacionalista se presenta dia 12 de març a les eleccions al Congrés.

I, per acabar aquesta biografia breu, que ha estat més llarga del que em pensava, vull recordar els anys que vaig estar fent feina a Àfrica i a Perú. A Àfrica, perquè em va servir per veure de prop què és la misèria, però també allò que són els genocidis ètnics, allà on en quinze dies es maten més de dues-centes mil persones, no amb armes com metralletes i bombes, sin´´o amb mètodes molt més rudimentaris com poden ser cordes, pedres, pals, aigua, o com vulgueu. La misèria i la violència, vista de prop, sentida de prop, viscuda en carn pròpia. Encara ara tremol, quan sent una sirena d’una ambulància, que em recorden els sirenes que sonaven els vespres quan s’enduien la gent a matar. Encara tremol quan veig que s’aixeca la pols dels camins, que em recorden aquells camions que anaven carregats d’homes que duien a matar. Encara tremol quan veig un uniforme militar, perquè em fa veure que darrera d’un uniforme militar hi havia assasins declarats.

I Perú. A Perú també, hi vaig anar a passar quatre anys. I allà em va servir per comprendre que els pobles són capaços, quan són conscients de la seva situació, d’emprendre una lluita per alliberar-se de tot allò que els impedeix de ser ells mateixos. I això ho vàrem fer, sobretot, a través de la via sindical, representants del moviment sindical de treballadors del camp i també de treballadors de l’ensenyament. Allà no varen ser 26 dies de tancament, allà varen ser 46 dies de vaga general en tota una ciutat de 300 mil habitants, al front de la qual aquest que vos parla, en representació de l’església, perquè allà jo era el vicari general de la diòcesi, va haver de servir d’intermediari entre l’exèrcit peruà i les forces educatives i camperoles que havien fet la moguda.

Vos he volgut dir tot això, perquè són elements que jo crec que contribueixen a fer que un valori amb molt més intensitat allò que representa el nacionalisme democràtic del PSM-Entesa Nacionalista. Jo no puc dir que el PSM no sigui d’esquerres. Perquè, si digués que el PSM no és d’esquerres, no seria el meu PSM. No ho puc dir jo, que no sigui d’esquerres el PSM. Tampoc no ho ha dit cap òrgan del partit. I el Consell de Direcció Política n’ha refermat la condició esquerrana, del PSM. Jo no puc dir que el PSM sigui un partit que s'’conformi amb la situació en què es troba i amb la situació en què està. Ha de ser disconforme amb la situació social. Perquè entenc que el PSM, des dels seus orígens, per això ha lluitat i per això ha treballat. Jo no puc dir que el PSM pugui qualque dia deixar de ser ecologista. Perquè el medi ambient és allà on es desenvolupa la vida de la societat i la vida de la ciutadania.

Jo he de dir que el PSM, des dels seus orígens i també avui, continua essent un partit nacionalista, ecologista i d’esquerres. Que allò que defensa és per a aquestes illes Balears un millor futur, que sia millor que aquest present, i que sia molt millor que el passat. Però que agafi del passat tot quant pugui esser profitós per al futur, i que rebutgi del present tot quant resulti negatiu.
 
 

2.- LES QUATRE CLÀUSULES D’UN CONTRACTE ELECTORAL

Segon apartat. Si vos avorriu una mica, m’ho deis, eh? Si trobau que he de canviar de to, perquè a vegades pot passar que un xerra i xerra, però els altres s’adormen s’adormen. I tampoc no és aquesta la meva intenció. M’agradaria entrar amb olivetes ja, i fixar-nos en quines són les quatre clàusules del contracte electoral que jo qualific com el més avantatjós i el més útil per Balears.

Són quatre clàusules que les trobau aquí, i, a més, de diferent color. Blau-morat, vermell, negre, verd. Aquest programa, des del meu punt de vista, és un programa que crec que resulta modèlic en una campanya electoral. Perquè no només resulta atraient i atractiu pel format que té. És molt manejable. Com que atreu l’atenció. Fa ganes de dir "voldria saber què diu això". Com pel contengut.

Crec que el contengut d’aquest programa, que ha estat elaborat pels òrgans del partit, amb molta col·laboració i participació de molta de gent, és un programa fascinant, és un programa que, se’l comença a llegir, crec que s’hi ha d’entusiasmar. Perquè és apassionadament interessant. Des del principi fins al final.

I el fet que s’hagi distribuït en quatre capítols, crec que tampoc no és perquè sí. Són quatre capítols que consider que són superinteressants. I que pens que, des del PSM-Entesa Nacionalista, els hem d’intentar escampar pertot arreu.
 
 

PRIMERA CLÀUSULA: Una representació digna a Madrid

Aquestes quatre clàusules, aquests quatre capítols, comencen per un que diu: "La importància d’una representació digna a Madrid".

Voldria dir dues parauletes sobre això. Perquè, en el temps que duim de campanya, ja hem anat dient coses. Però pentura no tots els qui som aquí les hem pogut escoltar i, sobretot, les hem pogut reflexionar. "La importància d’una representació digna a Madrid".

Som a finals del segle XX, a punt de començar el segle XXI. Som a l’any 2000. Duim vint-i-quatre anys d’existència com a partit. Vàrem nàixer, hem crescut i ens hem enfortit aquí. No tenim per damunt nosaltres cap altre que ens digui per allà on hem d’anar. Nosaltres mateixos, com a partit polític, ens podem organitzar a la nostra manera. Hem intentat presentar a la nostra població unes propostes polítiques que nosaltres creim que són les millors per a les nostres illes. 

I tot això xoca amb què? Amb el fet que els representants d’aquestes illes nostres a Madrid, els que hem tengut fins ara, ens hi ha representat tan malament que la relació illes Balears-Estat espanyol – i el nostre Secretari General i el Vicepresident del Govern de les Illes Balears ho han repetit contínuament – és un mal negoci. La nostra relació, la relació de les illes Balears amb l’Estat espanyol és un mal negoci. En sortim perdent.

Està clar que no hi ha ningú que vulgui fer un negoci amb el qual en surti perdent. A nivell individual, ni familiar, ni municipal. A nivell de comunitat autònoma tampoc. La nostra comunitat autònoma, les nostres illes Balears – Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera – no anam de fer negocis d’aquestes característiques. Mals negocis, insistesc.

Si és que no ens queda més remei que haver de mantenir negocis amb l’Estat espanyol, en volem sortir guanyant sempre. Aleshores és bo que a Madrid hi hagi una representació nacionalista, perquè hi hagi una representació digna d’aquestes illes.

I això m’heu de permetre que vos ho digui perquè amb la meva, no sé com s’ha de dir aquesta paraula, perquè s’ha de tenir molta de cara per anar-se’n a en Jaume Matas i dir-li: "Jaume, si tu vols esser sincer amb tu mateix, hauràs de reconèixer que ens necessites, no per ser del PP, però sí per ser del PP de les illes Balears. No seràs mai del PP de les illes Balears, si no tens un diputat nacionalista a Madrid, que exigesqui, que estiri, que reclami, que faci veure als teus que allò que tu demanes val la pena donar-hi suport.

Igualment als representants del partit Socialista Obrer Espanyol. Ells mateixos ens necessiten. No per ser PSOE, però sí per ser PSOE de les illes Balears. Perquè nosaltres, que hem pogut seguir una miqueta com ha anat tot això, hem vist que aquestes dues formacions polítiques aquí han votat una cosa a favor, però llavors allà l’han haguda de votar en contra. I és la mateixa formació política.

¿Com quedam? ¿Com és possible que aquest parlament que es diu que representa la sobirania dels pobles de les illes Balears.

Per això és que nosaltres demanam, per la importància d’una representació digna a Madrid, demanam que hi hagi un nou model d’estat, de caràcter plurinacional. I que d’això se’n convencin també el PP i el PSOE. Que nosaltres ja hi estam convençuts. Nosaltres ja veim quina és la realitat de l’Estat espanyol. Veim que Espanya no és una nació, sinó un conjunt de nacions. Nosaltres veim que hi ha Galícia, que hi ha el País Basc, que hi ha Catalunya, que hi ha el País Valencià,, que hi ha les illes Balears, que hi ha Canàries, que hi ha Andalusia, que hi ha la resta. Això ja ho veim. Ja fa estona que ho veim.

Els que no ho veuen són aquests que ens han estat governant dotze anys, i aquests altres que ens han estat governant quatre anys des del govern de l’Estat. Els hem de convèncer, que obrin els ulls i vegin què és allò que hi ha, i reconeguin la realitat plurinacional de l’Estat espanyol.
 
 

SEGONA CLÀUSULA: L’economia al servei de les persones.

La segona clàusula fa referència a l’economia. L’economia del nostre país, totes les anàlisis ho indiquen, i aquí hi ha en Toni Monserrat, em pot desmentir si és que vaig equivocat, però tot sembla que és així, que tots els indicadors econòmics assenyalen que la situació econòmica en aquests darrers anys en aquest país nostre que conformen les illes Balears, l’economia ha anat creixent. Hi ha hagut un creixement fort, considerable de l’economia. Hi ha hagut un ingrés de riquesa aquí dedins.

Però, en la mateixa mesura que hi ha hagut un augment de riquesa, també hi ha hagut un augment d’empobriment. Un augment d’empobriment, perquè des de l’Estat se’ns ha anat xuclant més.

Nosaltres volem canviar tot això, i volem evitar que això continüi en el futur. I dins aquest programa presentam allò que en deim un concert econòmic entre l’Estat i les illes Balears, allà on la comunitat autònoma recapta tots els impostos i llavors faci arribar a Madrid la quantitat que s’hauria acordat per repartir entre les altres comunitats autònomes i pagar tots els serveis que, des de l’Estat, se’ns presten aquí.
 
 

TERCERA CLÀUSULA: La construcció d’una Europa nova

I en aquesta, hi insistesc molt durant la campanya, perquè crec que és per allà on hauríem d’entrar. Nosaltres estam il·lusionats en la construcció d’una Europa justa i cohesionada. I aquesta Europa justa i cohesionada que nosaltres volem no és fàcil fer-la. Impossible, des del nostre punt de vista, fer-la si anam construint Europa des d’aquests Estats, Estats ja caducats, que ja no serveixen per res positiu per als membres que els integren, sinó que els ofeguen de cada vegada més.

Apuntam cap a la construcció d’una Europa en base a pobles i nacions, en base al nostre poble i nació que constitueixen les nostres illes Balears, a mi em sembla que és cap allà on hem d’apuntar i cap allà on, amb la presència nostra al Congrés de Diputats, hem d’empènyer, perquè la resta de formacions parlamentàries també se’n convencin.

I, com a eina, nosaltres introduïm la integració lingüística, cultural i social.

Els qui tenim l’oportunitat d’entrar dins internet, i se vos ocorre mirar la pàgina web relativa a mallorcaweb – faré propaganda de mallorcaweb en aquest moment, perquè crec que, per poc temps que tengueu, valdria la pena que hi entràssiu; és des de mallorcaweb que també podreu arribar a psm-entesa.org, que és la pàgina web que té el nostre partit – allà veureu que figura també propaganda electoral. He rebut una carta allà on se’m diu que es tracta del primer polític d’aquestes illes Balears que fa propaganda electoral a través d’internet, amb un "banner", com es diu allò que es posa a dalt, es remena i es mou, i pitges cap enllà on vols arribar... "banner"... Cecili Buele, per la integració lingüística, cultural i social... PSM-Entesa Nacionalista i som nosaltres. Pitges allà damunt; pitges allà i et duu a dos grans llacs, on n’hi ha un que diu PSM-Entesa.org, allà on surt el programa electoral. Aquest programa no importa que el compreu. I, a més a més, hi ha de tot, tot clavat, fotos... I llavors n’hi ha un altre que diu "Especial Cecili Buele". I aquí hi podeu entrar. Si entrau en aquest "Especial Cecili Buele" hi veureu tots els articles que he anat enviant d’ençà que estic a la conselleria de Cultura i Joventut, sia com a Conseller, sia com a ciutadà, sia com a membre d’aquest partit: història de l’arxiu de la parròquia de Santa Eulàlia, n’és un; però també hi ha altres temes que no tenen res a veure amb arxius... "650 anys enrera", m’estava referint a la batalla de Llucmajor, d’en Jaume III; i altres temes que, en aquest moment, no hi ha per què haver de treure.

Vos dic això perquè integració lingüística, cultural i social, m’agradaria que fos el meu estendard i la meva senyera. I m’agradaria també que fos l’estendard i la senyera del PSM-Entesa Nacionalista. Que quan es parli del PSM-Entesa Nacionalista, es pugui dir que és el partit que defensa més aferrissadament allò que se’n diu integració lingüística, cultural i social.

I per què dic això? Jo estic convençut d’un doi que vos diré ara, però que el vos vull dir, perquè n’estic convençut. Estic convençut que, si tots els habitants, dones i homes que trepitgen aquestes terres nostres, fessin la passa – que jo crec que no és difícil, però que és impossible – de dir "bon dia" sempre, "bones tardes" sempre, "bon vespre" sempre, s’hauria fet la primera passa cap a la integració cultural i social de tota aquesta gent. Atrevir-se a dir "bon dia", "bones tardes" o "bon vespre", segons l’hora, s’entén. Vull dir que no diguin "bon jour", o "good morning", o "guten abend", o "buenos días". Que diguin "bon dia", "bones tardes", "bon vespre". Crec que és la primera passa endavant que fa un ciutadà o una ciutadana cap a la seva integració cultural i lingüística. És molt fàcil dir "bon dia". Dic que és impossible que tothom ho arribi a dir.

Però ¿per què no hi podem aspirar, a l’impossible? ¿Per què no hem d’anar a cercar aquelles situacions que nosaltres consideram que són les millors per al nostre poble?
 
 

QUARTA CLÀUSULA: La millora del planeta Terra

I acab aquest segon punt. El tercer, esper que sia més breu.

La quarta clàusula d’aquest programa, que és aquest punt que està escrit en verd, vol ser una contribució illenca a la millora del planeta Terra. Gairebé res!.. Bé, però és que des d’aquestes illes nostres no ens conformam a fer unes illes Balears cohesionades, socialment reconstruïdes, políticament ben refermades. Tampoc no ens conformam a tenir una representació digna a Madrid. Tampoc no ens conformam a aportar qualque cosa positiva a la construcció d’aquesta Europa nova que durant aquest segle XXI es construirà.

Aspiram a influir positivament damunt del nostre planeta. Gairebé res.

Però és que no som els primers illencs que ho intentam. Set segles enrera ja hi va haver gent nascuda a Palma que va intentar fer això. Va intentar influir a Europa. Va intentar influir en el món conegut d’aquell temps. Va intentar influir al nord d’Àfrica. Va intentar influir en els ambients eclesiàstics, que en aquell temps eren els més poderosos, al segle XIII. Va intentar influir en els reis i monarques d’aquell temps. I ho va aconseguir. I havia nascut a la plaça Major de Palma. Li deien Ramon, de nom, i Llull, de llinatge. Més mallorquí impossible. Ramon Llull.

Encara ara hi ha gent que viu d’allò que aquell home va escampar i va sembrar. I, afortunadament, va en augment. Lamentablement, va més en augment fora d’aquestes illes que no a dedins. Però pens que no perquè això sigui així vol dir que seguirà així.

Si ho varen fer set-cents anys enrera homes com aquest i d’altres que varen influir en la història, en la cultura, en el comerç, en l’economia, en les relacions internacionals ¿per què no ho hem de fer nosaltres?
 
 

3.- PROPOSTES CONCRETES

Acabaria referint-me al tercer punt perquè avui, quan qualcú m’ha comentat la intervenció que vaig tenir ahir a través de Telenova – jo sempre he demanat, com que estam en confiança pens que vos ho puc dir així, que no vaig endarrer que se’m digui si va anar bé, i va ser bo i me va agradar, no;... a la inversa, què és allò que no va sortir bé, què és allò que no va agradar, què és allò que es considera que s’hauria de retocar -. I ja és la segona o la tercera vegada que se’m diu que allò que importa és que hi hagi propostes concretes. Que aquest que vos parla xerra i xerra, però no concreta. 

Bé. Jo sempre he sentit dir, pentura és per deformació professional, que quan un pagès surt al camp, té un moment que és per llaurar i no sembra, un altre moment és per sembrar i no rega, un altre moment és per regar i no sega, i un altre moment és per segar i llavors recull. Però voler llaurar, sembrar, regar i segar al mateix moment, francament això em sembla que és un gran desbarat.

De tota manera, accept aquesta crítica. I, de fet, tenim, com vos he dit, 297 propostes que figuren en aquest programa. D’aquestes 297 n’hi ha 160 que fan referència a les illes Balears.

Molt rapidíssimament, si vos sembla.

Respecte de la primera clàusula, que és sobre la importància d’una representació digna a Madrid i que, com vos he dit apuntam a treballar per tenir un nou model d’Estat plurinacional, voldria recordar-vos 4 d’aquestes 72 propostes concretes que hi ha, referides a aquesta clàusula. N’hi ha 72. Faré referència a 4:

Una és la reforma de la Constitució, perquè volem construir un Estat plurinacional i volem redefinir el paper de les illes Balears dins l’Estat espanyol, amb la fórmula definitiva de finançament i fiscal, mitjançant el concert econòmic.

Una segona proposta va a favor d’una descentralització administrativa. Reclamam l’administració única. Volem buidar de funcions les delegacions del govern. Volem que despareguin les delegacions provincials de tots els ministeris, en aquelles matèries que ja han estat transferides. Volem reformar el senat: la seva composició, la manera d’elegir-ne els membres, les seves funcions. Volem fer una política de cooperació i de pau, que s’enfronti a aquests plantejaments de política exterior que estan més basats en allò que és la seguretat i la defensa.

Així, amb poques paraules vos estic dient algunes propostes concretes d’aquestes 72 que figuren en aquesta primera clàusula.

Dins la segona, referida a l’economia que volem que sia al servei de els persones i propugnant un concert econòmic, hi ha un aspecte que jo crec que és ben original, perquè, qualsevol que l’obri, el mira i diu: "bé, idò mira, això aquí està molt clar, està claríssim". I són aquestes dades gràfiques on els tècnics que en saben molt diuen: "això està mal fet, aquí no hi ha xifres absolutes". No, això està fet perquè la gent ho entengui, perquè la gent que agafi això i no té massa idea d’economia, quan vegi que, en el positiu, a la coa, en el negatiu al davant.

Situació econòmica actual: Salaris, per davall de la mitjana espanyola. Tan per davall que, si un mira les illes Balears, i només en tenim cinc que són darrera, tots els altres van davant. Són dades oficials. No ens les hem inventades. Són dades extretes de la informació oficial.

Nivell formatiu dels nostres joves. Amb qui ho comparam? Amb Irlanda, Grècia, Luxemburg, Itàlia, conjunt d’Espanya, illes Balears i Portugal. Nivell formatiu dels nostres joves. De tots aquests que vos he dit només n’hi ha un que estigui pitjor que nosaltres: Portugal. Això figura aquí. Dades oficials.

Més dades: treball estacional i temporal. Qui més qui manco apunta a tenir un treball fix, un treball permanent, un treball del qual no pugui dubtar si s’acaba. Aquí sí que és increïble, però són dades oficials. Jo no me les invent. Totes les comunitats autònomes, desset comunitats autònomes: treball estacional i temporal. La que en té més 5,15%. Quina és? Canàries... Reteniu aquest número. La que en té més, de treball estacional i temporal, Canàries. No! N’hi ha una altra que li guanya. N’hi ha una altra que li guanya i té el 13,50%. Quina és aquesta? Aquesta és Balears. Balears 13,50%. M’estic referint a nivells de treball temporal i estacional. Treball que no cotitza els dotze mesos. Només en cotitzen sis. Per tant, per fer-ne 10 anys n’has de fer 20, perquè només compta mig. Etc etc. Allà on més es veu això és aquí, a les illes Balears: 13,50%.

Pensions de jubilació. De les 17, al darrera només en tenim 2. Una és Extremadura i l’altra és Galícia. Totes les altres 14 ens van davant. Pensions de jubilació: els tercers, començant per la coa.

Medi ambient en perill. I com no ens ha d’estranyar que la gent sensible a la protecció del medi ambient es mogui i actüi. ¿Sabeu quina és una altra vegada la que té – durant l’expansió econòmica... i fa que els recursos naturals quedin més malparats. Hi ha una demanda energètica que està molt per damunt de les possibilitats del sistema. Hi ha quilos de residus sòlids urbans que cada habitant genera, segons les comunitats autònomes; anem a veure, doncs, quines són les que generen més quilos de residus per habitant. La que en genera més poca quantitat: Galícia. No arriba a un quilo: 0,88. La que en genera més, Canàries: 1,66. ¿I nosaltres on som? No som ni per davall de Galícia, però sí que estam per damunt Canàries: de 1,66 passam al 2,02. Som la comunitat autònoma que genera més quilos de residus per habitant. 

Això ho hem de canviar. I pens que la manera millor de canviar-ho és aconseguir que una representació digna, nacionalista, democràtica del PSM sia a Madrid.

Em sap molt de greu allargar. Pens que fa més de mitja hora que hi som. Però m’agradaria fer referència als dos darrers punts, que eren: la construcció d’una Europa justa i cohesionada, i la contribució illenca a la millora del planeta Terra.

Propostes que feim: 130. No totes, en diré cinc o sis.

Política laboral progressista. Reducció progressiva de la jornada laboral. Pensions: mesures que corregeixin les desigualtats de pensionistes de les illes Balears respecte de la resta de l’Estat. Transferència de l’INSALUD, amb inversions necessàries, totes les que facin falta. Equiparació de llits hospitalaris per habitant, amb la mitjana estatal. Eliminació dels programes del 0,5% de l’IRPF – allà on posen la creueta a la declaració per altres finalitats d’interès social: 100% d’aquestes quantitats que passin a les administracions autonòmiques i locals. Propostes de discriminació positiva a favor de l’ensenyament públic. N’hi ha moltes més, fins arribar a 130. La darrera de totes són propostes de fer que l’Estat es comprometi al finançament de la preservació del medi ambient a les illes Balears.
 
 

4.- INVITACIÓ, A MANERA DE CONCLUSIÓ

Vos he dit que acabaria amb una invitació a manera de conclusió, que ja l’he dita i que, per tant, no serà gens novedosa.

Primer de tot, vos vull agrair que m’hàgiu aguantat i suportat durant tot aquest temps. N’hi ha hagut qualcun que feia ganes d’endormir-se, però no ho ha arribat a aconseguir, s’ha aguantat, s’ha dominat. N’hi ha hagut d’altres que supòs que deuen haver dit "aquest ‘tio’ que ens ha de venir a dir allò que nosaltres ja sabem". Però bé, ho hem dit d’una manera allà on hi som tots plegats. Això pentura un ho sap individualment, però amb altres també va bé que se sàpiga. I tercer, crec que hem pogut aconseguir-ho fer, sense que hi hagi hagut tampoc massa desgavell.

Una invitació a manera de conclusió final, vos he dit que ja l’havia dita. Crec que tots els qui som aquí ens n’hem d’anar amb la convicció profunda que aquest que vos parla està convençut que dia 12 de març, enguany, aquestes illes Balears i Pitiüses donaran suport a la candidatura del PSM, amb la força suficient perquè s’obtengui per primera vegada en la història una representació digna a Madrid. N’estic convençut. I puc anar equivocat. I acceptaré l’error... Però en aquest moment estic veient que és molta la gent que desitja dia 12 de març votar aquesta opció nacionalista democràtica. Hi ha molta de gent que veu que la representació que hem tengut d’aquestes illes Balears al Congrés de Diputats i al Senat ha estat més que insuficient. Hi volen veure no tant cares noves com postures noves, polítiques noves.

I crec, i vos voldria contagiar de l’optimisme que tenc, convidant la gent a fer que sàpiguen que el PSM es presenta, i que el PSM em presenta, a mi, i presenta altres tretze persones, les quals conformam la candidatura al Congrés i al Senat. Hi ha qualcú que es gira cap aquí, hi ha qualcú que es gira cap enllà, i deu dir ¿on són els tretze? Sis diputats o diputades, més tres suplents, són nou. Dos al senat, més dos suplents, fan quatre. Nou i quatre, tretze.

Tretze persones. I a més a més d’aquestes tretze persones hi ha altra gent que està col·laborant des del partit per fer que això avanci. Fer saber a tothom que el PSM es presenta a les generals. Fer saber a tothom que el PSM presenta Cecili Buele encapçalant aquesta candidatura, seguida d’altres tretze persones. Fer saber tothom que val la pena donar-hi suport. I fer saber a tothom que ara és més a prop que mai la presència d’uns candidats nacionalistes al Congrés de Diputats.

Vos encoratj des d’ara fins al 12 de març a fer tot el que estigui al nostre abast per aconseguir que aquest home també dia 13 de març pugui dir que deixa de ser diputat del Parlament de les illes Balears i passa a ser diputat del Congrés. Gràcies.

I moltes de gràcies, per haver-me aguantat fins ara.