 |
 |
|
 |
|
|
|
|
|
| Portada >> Especials >> Cecili Buele >> Moviment Escolta i Guiatge de Manacor |
| RECONEIXEMENT DE MÈRITS
MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MANACOR Cecili Buele i Ramis
MANACOR, 4 de febrer de 2000 He d’agrair profundament, com a Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, haver estat convidat a assistir i prendre part activa en un acte tan entranyable com aquest, a l’hora que tan ple del significat profund que comporta el fet de reconèixer públicament els mèrits d’una entitat que ha treballat tan intensament en benefici de la societat manacorina, en benefici del municipi de MANACOR. Com a Conseller de Cultura i Joventut del primer govern nacionalista que regeix l’illa de Mallorca, em complau ben molt reconèixer públicament que EL MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MALLORCA ha esdevengut a MANACOR un instrument molt útil per a la formació del caràcter d’una bona part de la joventut manacorina. No pretenc fer cap valoració exhaustiva de tot el que representa aquest moviment educatiu dins el conjunt de la societat mallorquina, en general, o dins la societat manacorina, més en particular. Però sí que hi voldria retre alguns punts de reflexió que desig compartir amb tots vostès. A finals de la dècada dels anys 60, i a finals de la dècada dels anys 70 – amb una lleugera interrupció que durà una vuitena d’anys, dedicats a treballar com a cooperant a l’Àfrica central i a l’Amèrica andina -, aquest Conseller que els parla va tenir l’oportunitat de romandre al front del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, en la seva condició de Consiliari General. És una espècie d’allò que en diuen avui dia un "assessor", en matèria de mètode educatiu, de formació religiosa, i d’invitació a construir un país en democràcia. No s’ha d’oblidar que m’estic referint a uns anys de fèrria dictadura militar, on només es permet i hi és ben vist l’únic moviment juvenil addicte al règim franquista, la OJE. Mentre que escoltes i guies de Mallorca han d’anar rebent de part de les forces policials i de les autoritats franquistes d’aquella època la consideració de gent subversiva, catalanista, revolucionària, separatista o radical. El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca esdevé aleshores un instrument molt vàlid per educar la persona humana fora de l’àmbit escolar. Se segueixen les grans línies mestres traçades per B.P., que remarquen la importància del joc i de la vida a l’aire lliure, en contacte directe amb la natura. Tot proposat a través de l’auto organització d’una vida en grup, aprenent a compartir amb altres. Amb l’estímul que comporta la promesa de fer tant com es pugui per complir fidelment els 10 punts de la llei escolta, realitzant cada dia una BO –bona obra -, amb l’intent de deixar aquest món una mica millor d’així com l’hem trobat... En la meva condició de Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, he de manifestar que resulta molt admirable poder constatar què significativa ha estat l’aportació del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca a l’àmbit de la militància política i de l’associacionisme en general. Com també en el camp de l’educació i l’ensenyament. No s’ha d’oblidar que és l’escoltisme i el guiatge el moviment juvenil que realitza a Mallorca la primera experiència coeducativa, en introduir, en una illa avesada a educar nins i nines per separat, una nova pràctica educativa - que esdevé molt xocant en un primer moment i que posteriorment s’arriba a consolidar pertot arreu – consistent a realitzar l’activitat formadora conjuntament entre al·lots i al·lotes de totes les edats. És a l’any 1972 quan l’escoltisme i el guiatge assumeixen oficialment la coeducació com a pràctica pedagògica innovadora, però ja és des d’alguns anys enrera que se l’està practicant al nivell dels agrupaments escoltes més agosarats Tota la gent que ens trobam aquí, ja sabem que Lord Robert Stephenson Smyth Baden-Powel és qui, l’any 1907, funda a Anglaterra el moviment Scout. Si hi vull fer una mica d’esment, és perquè consider que també convé recordar que, aquest mateix any, dia 12 de maig per més senyes, el jesuïta pollencí Pare Guillem Vives i Rotger funda a Ciutat el Patronat Obrer de Sant Josep, com a entitat de caràcter social i catòlic, muntant tota una sèrie d’activitats juvenils que porten al naixement d’allò que es pot anomenar el primer bassó escolta mallorquí. La primera realització social dels Seglars Catòlics que regeixen el Patronat, és la fundació d’un anomenat "Batalló Infantil del Patronat". Vuit anys després, el 1915, apareixen com una acció més del Patronat Obrer "Els Trescadors del Patronat", "Els Trescadors del Pare Vives", "Els Trescadors palmesans". Denominacions que van prenent aquests grups d’infants i joves de la classe obrera del centre antic de Palma, dedicats majoritàriament a fer excursions, com a necessitat higiènica, educativa i social. S’hi extingeixen l’any 1936. Batallons com aquest n’apareixen també a Binissalem, MANACOR, sa Pobla, Sineu o Sóller. Pocs anys després, també van sorgint en altres àmbits més benestants de Ciutat i a diversos pobles de l’illa de Mallorca d’altres experiències juvenils, com és el cas dels "Exploradores de España", o dels "Exploradores mallorquines", lligades gairebé sempre i pertot arreu als àmbits més religiosos de l’època. Els Exploradors Mallorquins, anomenats inicialment "Al·lots-Guaites", són fundats a imatge dels Boys Scouts anglesos l’any 1913, en temps del bisbe Campins, que és el cap d’una església, la catòlica, que en aquell temps està exercint una gran capacitat de control i de domini sobre la joventut. De l’existència dels "Exploradors Mallorquins", a més de Ciutat, es té constància que a la primera dècada del segle XX n’hi ha també almanco a Binissalem, Bunyola, Inca, MANACOR, Pòrtol, Sant Joan, Sant Llorenç, Sencelles o Sóller. S’expansionen per una desena de pobles de l’illa i s’hi extingeixen el 1923, durant la dictadura. D’Escoltisme no confessional, a Mallorca, també n’hi ha cap a l’any 1932, any en què apareixen els Al·lots de Muntanya, com a secció juvenil de l’Associació per la Cultura de Mallorca, a imitació dels Minyons de Muntanya de Barcelona. No duren gaire, i l’any 1936 desapareixen totalment. L’origen dels Exploradors de MANACOR se sol situar en el "Batalló Infantil de la Congregació Mariana", fundat l’any 1911, molt semblant al del Patronat Obrer de Palma. Per posar en marxa aquesta fundació manacorina es nomena com a representant el pare Llorenç Caldentey del convent dels Pares Dominics, qui roman al front dels "Al·lots-Guaites" fins que és traslladat pels seus superiors religiosos fora del terme de MANACOR l’any 1921. Són 10 anys continuats de feina relacionada amb l’escoltisme inicial mallorquí al municipi de MANACOR. La guerra del trenta-sis romp tots els motlles. I trenca amb tota quanta iniciativa educativa innovadora ha anat sorgint a Mallorca fins aleshores. I arribam així a una segona etapa. La segona etapa de l’escoltisme mallorquí apareix l’any 1956. A finals de la dècada dels anys 50 es produeix la introducció de l’Escoltisme renovat a la nostra illa, amb la venguda a Mallorca del matrimoni català format per Eladi Homs Zimmer i la seva esposa Maria Ferret Espanyol, amb els quals puc dir que he tengut la gran sort i el gran honor de treballar durant uns anys. Tota la família Homs-Ferret es trasllada des de Barcelona a Mallorca, per raons professionals, dia 11 de gener de l’any 1954. N’Eladi ha entrat a l’Escoltisme l’any 1934, dins l’àmbit de Minyons de Muntanya, a Catalunya. I hi ha treballat fort ferm. Na Maria Ferret hi ha col·laborat molt estretament. Amb l’experiència adquirida a Catalunya, Eladi Homs organitza l’escoltisme a Mallorca, tenint-la sempre molt present. Manté relacions constants amb Barcelona, alhora que amb el consiliari dels joves d’Acció Catòlica de Mallorca, Mossèn Josep Estelrich, de la vila de Sant Joan, qui l’any 1958, quan el mètode scout, ja està oficialment implantat per la jerarquia eclesiàstica com a obra marginal de l’Acció Catòlica juvenil masculina a diòcesis diverses, és nomenat pel bisbe Enciso com a primer Director de l’Oficina d’Informació i Coordinació d’Escoltisme (ODICE), que funciona dins la Unió Diocesana d’Acció Catòlica. A començaments de la dècada dels 60, la imatge social de l’escoltisme és excel·lent i els valors educatius que propugna per a la gent adolescent es van estenent més i més. A Mallorca és l’època d’expansió major, tant de grups escoltes com de guies. Eladi Homs continua essent-ne el Director, mentre que el consiliari és Mossèn Joan Trias. A més dels 5 grups escoltes existents a Palma, comencen a aparèixer agrupaments a la part forana de Mallorca. El primer de tots es forma a MANACOR. Impulsat en el curs 1959/60 per Mossèn Miquel Julià, Gabriel Barceló i Jaume Melis. Comença amb una secció d’una dotzena d’scouts repartits en dues patrulles, i un estol de llobatons dirigit per les "akeles" Antònia Sansó, Antònia Sureda i Isabel Riera. Francesc Sansó n’és un dels primers caps. La primera sortida que enregistren les cròniques és del 25 d’octubre de l’any 1959. Aquest grup de nins pren el nom "Mossèn Alcover". Un any després, pel que fa a les nines, es constitueix a MANACOR el primer Agrupament del Guiatge dins la part forana de Mallorca. És l’any 1960, i s’instal·la al centre d’Aspirants d’Acció Catòlica de la parròquia dels Dolors. Se’n diu l’Agrupament "Verge de les Neus" Com la resta d’agrupaments escoltes de Mallorca, l’escoltisme i el guiatge a MANACOR manté, entre d’altres, l’afany de contribuir positivament a la recuperació de la identitat pròpia del nostre país. La intenció d’identificar-se amb els valors històrics, culturals i socials, de participació cívica en la vida ciutadana, n’és una constant. Dins la formació d’al·lotes i al·lots, i sobretot de caps d’unitat, sempre s’hi considera molt important el treball per conèixer, estimar i fer estimar la realitat mallorquina. La importància que es dóna a la llengua que mantenim com a pròpia constitueix un dels eixos més notables en tota la formació escolta que es dóna des de l’Agrupament de MANACOR. A un nivell ben adaptat a cadascuna de les unitats que el conformen. La llengua catalana, pròpia de l’illa de Mallorca, sempre hi és estimada i cultivada amb la màxima normalitat Els Agrupaments de MANACOR, com a integrants del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca formen part aleshores d’un important moviment educatiu en el temps lliure. Un moviment que s’ha estès per més de 200 països i territoris, que està format per més de 25 milions de membres, que es dedica a una educació integral de persones responsables, amb projecció universal, amb un model educatiu determinat pel país d’origen, la cultura pròpia, els valors socials i morals. Aquest Conseller de Cultura i Joventut que vos parla és d’aquells qui creu i està convençut que les propostes educatives de Baden Powel, adaptades a aquesta terra mallorquina i assumides en la perspectiva del segle XXI, poden contribuir molt eficaçment a fer que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca continuï fent aportacions molt enriquidores a la construcció d’una societat mallorquina cada vegada més democràtica, més oberta i més participativa. És cert que la pedagogia activa del moviment escolta i guiatge de Mallorca, en aquestes darreres dècades ha contribuït ben molt a potenciar la identitat de país entre els seus membres, hi ha impulsat fortament l’ús de la llengua catalana, i ha col·laborat en la incorporació de la dona mallorquina dins la societat. Però encara queda molt a fer-hi. Si és cert que té molt de mèrit el fet d’haver animat l’escoltisme i el guiatge a MANACOR, amb la dedicació personal i col·lectiva que això ha comportat, moltíssim més se l’ha de valorar en constatar que, en no pocs moments de la seva història, el moviment s’ha centrat més aviat a Palma. Tot i amb això, algunes ciutats com MANACOR, al principi, i Sóller, posteriorment, han aconseguit mantenir-hi un cert protagonisme. És per això que, en la meva condició de Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, vull felicitar públicament tota la gent que ha fet possible aquesta realitat cultural i educativa que representa el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, més precisament a la ciutat de MANACOR. Per no exclore’n ningú, m’he volgut estalviar de citar altres noms i llinatges que els que les cròniques esmenten com els que figuren als l’inicis. I vull felicitar també la ciutat de MANACOR per haver estat pionera en aquesta casta d’actuacions tan valuoses per al conjunt de la nostra societat mallorquina. Moltes gràcies a totes, moltes gràcies a tots. Cecili Buele i Ramis Conseller de Cultura i Joventut Consell de Mallorca
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I MOLT RECOMANABLE:
|
|
| << TORNAR ENRERA |
|
 |