Joan Rosselló i Lliteras

Introducció a càrrec de Cecili Buele i Ramis
Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca,
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears

Desembre de 1999.
 
 

Santa Eulàlia és una de les quatre parròquies erigides a Mallorca molt poc temps després de l’arribada del rei en Jaume el 31 de desembre de l’any 1229. Hi va esser construïda en memòria de la santa patrona de la ciutat de Barcelona. I abastava un territori molt extens, que arribava fins a s’Aranjassa, es Pil·larí o l’actual zona de Can Pastilla.

A la vista de la gran importància que ha mantengut aquesta parròquia al llarg del temps, resulta una mica sorprenent que hagi atret tan poc l’atenció de professionals de la història local. Hom diu que només fa una vintena d’anys que es va publicar el primer llibre dedicat específicament a aquesta església parroquial de tant renom. I que s’ha d’arribar a l’any 1968, perquè se’n tengui el primer "Catálogo del Archivo parroquial de Santa Eulalia de Palma de Mallorca", una publicació que, encara que sia de manera molt superficial, dedica una certa atenció als nombrosíssims pergamins que hi existeixen des de segles enrera. Aquests pergamins, que són l’objecte de l’estudi realitzat per Mossèn Joan Rosselló i Lliteres, formen part d’una de les sèries que figuren al catàleg esmentat, els més antics dels quals es remunten a l’any 1230.

No resulta gens fàcil, com se’n dedueix d’una lectura atenta, determinar amb precisió total el nombre exacte i definitiu d’aquests pergamins. El cert és que, entre tots, ultrapassen la xifra de 3.000.

Tant la procedència d’aquests pergamins com l’estat en què es troben a l’actualitat són ben diversos. N’hi ha que procedeixen de la cúria romana, d’altres acrediten fets personals d’algun clergue, i la majoria provenen directament o indirectament de deixes pietoses.

Atenent l’estat en què es troben ara aquests pergamins, n’hi ha que semblen no haver estat mai tocats de mans, mentre n’hi ha d’altres que gairebé ja no tenen per on agafar. Com diu l’autor del llibre, humitats i forats són els defectes més freqüents; un estol nombrós d’aquests documents han anat sofrint tractaments inadequats; en altres s’han anat fent anotacions que hi han estat escrites en èpoques molt recents, etc etc.

En la majoria dels casos d’aquesta col·lecció de pergamins, l’idioma emprat és el llatí. Se’n troben, emperò, un bon grapat que han estat redactats en català.

Un dels temes que cal remarcar en aquest treball és el tractament que se’n fa de les regestes: la filosofia de la regesta consisteix a expressar amb poques paraules la part substancial del document. També són dignes de menció els inventaris: se’n fa una transcripció quan els documents estan redactats en català, o una traducció si estan en llatí. Però, sobretot, cal parar esment als notaris: a cada document figura el nom del notari receptor i el nom i ofici dels testimonis, com també llur naturalesa i veïnatge; la signatura; els honoraris, la intervenció d’un altre notari, o fins i tot de tres notaris, per a certificar...

La nota que pot resultar més curiosa per a alguna gent, tal volta sigui la indicació dels noms de les quaranta-quatre poblacions on han estat datats els documents. Hom pot constatar que els més nombrosos són de Mallorca. Però també hi figuren poblacions d’Aragó, Castella, Catalunya, França, Itàlia, Menorca, València, nord d’Àfrica, etc. Tot al llarg dels documents, a més a més, es va fent menció de moltes d’altres poblacions, que són distintes a les assenyalades com a lloc de datació.

Aquests pergamins esdevenen una font única, per a determinades investigacions, i una ajuda molt eficaç per a moltes d’altres. 

L’assumpte que més bé es pot estudiar a través d’aquests pergamins és la història de la parròquia de Santa Eulàlia: noms de rectors i preveres; fundacions perpètues de misses, oficis, festes i sobretot aniversaris; esment de finques o cases que confrontaven amb les murades; obres de convents tan significatius com el de Sant Francesc o de Sant Domingo; alqueries com la de Consell, Marratxí o Ariany, que s’hi troben documentades entre 1234 i 1238; l’antiga sinagoga i el call dels jueus, que es trobaven dins la demarcació parroquial de Santa Eulàlia; la toponímia urbana i rural mallorquina; la successió de propietats per via hereditària o per adquisició mitjançant compra o canvi; les successions genealògiques...

I tot això ha estat possible, gràcies a l’esforç tenaç i infatigable d’un bon grup de persones que s’hi han dedicat amb molt d’esment. Durant nou anys seguits, valorant en profunditat tot allò que fa referència a la defensa i la conservació del patrimoni històrico-artístic de l’illa de Mallorca, han estat fent feina en una compilació de documents que, sens dubte, ha de resultar molt profitosa per a la gent que es dedica a la investigació i als estudis històrics de Mallorca.

Al llarg de 283 pàgines, les persones que s’endinsin en la lectura i estudi d’aquest llibre poden copsar tot el que representa aquest esforç que, com a Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, vull agrair públicament. Des de la presentació d’aquest volum, vull felicitar totes aquestes persones que han contribuït a fer que veiés la llum aquest volum dedicat als pergamins existents als arxius de la parròquia de Santa Eulàlia de la ciutat de Palma

De tot cor vull felicitar, sincerament i primerament, l’autor d’aquest treball, l’amic entranyable i erudit Arxiver Diocesà, Mossèn Joan Rosselló i Lliteras; i també l’actual rector de la parròquia de Santa Eulàlia, Mossèn Joan Lliteras i Miralles; i el seu indefectible col·laborador, Sr. Joan Crespí i Coll, per les facilitats que han donat en la realització d’aquest treball científic.

És d’agrair també la feina feta per l’encarregat del treball informàtic, Sr. Àngel Jàudenes i Gual de Torrella; la gent que ha col·laborat en la numeració i ordenació dels pergamins, Sr. J. Francesc Bauçà i Pastor i Srª Maria Valls i Vidal; el Cap del Servei d’Arxius, Biblioteques i Museus del Consell de Mallorca, Sr. Francesc Riera i Vayreda que ha dirigit l’edició d’aquest llibre; i l’Honorable Sr. Damià Pons i Pons, Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, qui ha volgut patrocinar l’edició d’aquest treball, mentre ha romàs al front de la Conselleria de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

Per Mallorca bé s’ho paga que hi hagi hagut gent dedicada a aprofundir en la documentació que encara ara s’hi conserva des del temps del rei en Jaume. El fet que hagi arribat als nostres dies aquesta documentació, reflectida en manuscrits que han aconseguit perdurar set-cents setanta anys de la nostra història, ja és un indici clar del nivell cultural que caracteritza durant molts de segles el nostre país.

A tots nosaltres, la gent mallorquina que ens trobam a les portes del segle XXI, ens correspon continuar protegint una documentació conservada durant tant de temps pels nostres avantpassats, de manera que tenguem la capacitat de continuar traspassant-la a les generacions futures, en el millor estat possible.

La bona conservació que requereix una documentació tan valuosa com aquesta, i el seu estudi i anàlisi, han estat ben al punt de mira de la Conselleria de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, que ha volgut dedicar recursos propis, tant humans com econòmics, a la protecció d’aquest patrimoni i a la publicació d’aquest treball.

Mallorca s’ho mereix. Té un valor incalculable.

A tota la gent que ho ha fet possible, i a tota la gent que en traurà profit, enhorabona.