21 de desembre de 1999.

Parlament de Cecili Buele, Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, al Centre de Cultura de sa Nostra el proppassat dimarts dia 21 de desembre, en una conferència-col·loqui organitzada pel Comitè de suport a la candidatura de Joan Carrero al Premi Nobel de la Pau.
 

Enguany es compleixen vint-i-set anys d’una de les matances humanes més cruels que he hagut de presenciar: es calcula que, en dues setmanes, més de 300.000 persones de l’ètnia "hutu" –sobre una població d’uns 3 milions- varen esser assassinades, exterminades de mil i una maneres molt diverses, per forces militars i armades "tutsi", en un petit país de l’Àfrica central que s’anomena Burundi.

Vaig haver de veure amb els meus ulls, i vaig haver de patir en la pròpia carn (com si m’ho estiguessin fent a mi mateix) un munt de situacions increïblement violentes. Encara ara me’n ressent, dels detalls d’aquelles matances humanes, quan sent lladrar un ca, o amollar un coet, o la sirena d’una ambulància que sona, o quan veig circular un camió militar o simplement quan besllum a la llunyania la pols d’un camí sense asfaltar... Tot això i moltes d’altres coses em fan venir al cap el record sempre ben viu de l’horror d’unes escenes impensables... que em deixaven mut i astorat, incapaç d’obrir la boca i pronunciar-hi cap paraula...

Aquell any de 1972 ja feia un quart de segle que l’Assemblea General de les Nacions Unides (dia 10 de desembre de 1948) havia aprovat i proclamat la Declaració Universal dels Drets Humans. I s’havia recomanat a tots els Estats membres que en publicassin el text i procurassin que fos "divulgat, exposat, llegit i comentat, principalment a les escoles i d’altres establiments d’ensenyament, sense cap casta de distinció, basada en la situació política dels països o territoris".

¿Per què he volgut començar així la meva intervenció, en aquests termes?

Molt senzillament, perquè consider que a partir d’aquests fets –que marquen i remarquen la trajectòria pública i política de qui vos està parlant en aquests moments- podreu anar copsant molt millor tot allò que vos vull dir, ara que tenc l’oportunitat de tractar el tema que se m’ha encomanat: LA POLÍTICA I ELS DRETS HUMANS.

La meva condició actual de Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca i de Diputat del PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears, ha estat precedida –com molts de vosaltres sabeu- per altres situacions molt distintes i a l’hora molt semblants. Distintes per l’àmbit d’actuació, i molt semblants pel denominador comú que les ha sustentades totes.

Bé sia a l’Ajuntament de Palma, -com a regidor del PSM-; bé sia al Moviment Veïnal, -com a representant de l’Associació Veïnal del Camp Rodó i de la mateixa Federació-; bé sia creant el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina a Mallorca, o reimplantant la secció local d’Amnistia Internacional a Ciutat, o refermant el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, o animant i donant empenta al Grup Cristià de Drets Humans... Tots aquests àmbits d’actuació tan distints i tan diversos sempre han tengut i mantengut la mateixa nota comuna: una defensa aferrissada dels valors de la persona humana i dels col·lectius humans més desvalguts.

Gairebé tot això, sens dubte, l’he d’agrair a la formació humanística, filosòfica i teològica que vaig rebre, en cursar els estudis eclesiàstics. I també al fet d’haver-me introduït en estudis de Ciències de l’Educació o de Ciències Polítiques i Sociologia. Però també al contacte freqüent i intens amb altra gent que m’hi ha empès amb força.

Tot ha contribuït moltíssim i m’ha ajudat a mantenir els ulls ben oberts davant la realitat d’aquest món nostre, a fer-ne una anàlisi ben detallada i a dur a efecte una praxi orientada i encaminada cap a la transformació del petit rodol de planeta on m’ha tocat viure, segons les circumstàncies.

Deixar aquest món una mica millor d’així com l’hem trobat, ha esdevengut una de les fites que se m’han mostrat més remarcables.

Pas a dir-vos ara quatre mots, sobre cadascun dels dos elements que se m’han assenyalat com a temes a comentar: LA POLÍTICA I ELS DRETS HUMANS. Amb unes breus reflexions, voldria poder compartir amb tots vosaltres la visió que tenc del món nou i de la terra nova, on la justícia n’ha de ser el nord, i el respecte pels drets humans la llum orientadora.

La política és una de les tasques més nobles que pot exercir un ser humà. Si va orientada cap a l’obtenció d’unes millors condicions de vida per al conjunt de la població.

La política esdevé una de les feines més brutes que pot realitzar un ser humà. Si va destinada a obtenir beneficis propis per damunt tot, sense parar esment a la utilització en profit propi dels recursos públics que s’administren.

La política deixa de ser una de les feines brutes i es converteix en una de les tasques més nobles, quan es proposa, de manera concreta i sense embulls, la defensa aferrissada dels drets humans.

L’entrada del món occidental en un nou mil·lenni ha de representar, si més no al nostre entorn més immediat, l’inici d’una nova manera d’entendre i practicar les polítiques diverses que s’hi vulguin aplicar.

Transcorregut aquest segle XX, farcit de situacions tan violentes que han assolit, fins i tot el caràcter de bèl·lic en massa indrets del nostre planeta, la humanitat ja n’està farta i assaciada.

Hem d’aprendre encara a viure bé, junts, plegats, en harmoniosa simptonia entre els diversos sectors de la nostra societat.

Per això, cal fer lleis que afavoreixin l’impuls, la defensa i el manteniment dels drets humans a tots els nivells possibles. Cal anar adoptant actituds i hàbits de comportament que incloguin amb més intensitat tot tipus de plantejaments de caire humanista. Cal treballar l’elaboració de polítiques orientades a la integració social, cultural i lingüística de totes i cadascuna de les persones i de tots els col·lectius humans que conviuen en un mateix territori i damunt d’un mateix planeta.

Ben conscients que el desplegament d’una acció política eficient no recau únicament en mans d’aquelles persones o entitats –partits polítics- que hi presten una dedicació completa o més intensa. Sinó que també és una tasca que correspon a tots i cadascun dels individus i al conjunt de la població en general.

Una veritable acció política s’ha de centrar en l’atenció acurada a la persona humana, com a objectiu, origen i destinació prioritària. Cap casta d’actuació política pot deixar de banda, girant-li l’esquena, les necessitats que afecten les persones. La persona ha d’ocupar el lloc central de tota casta d’actuació política que pretengui esser tenguda i valorada com a tal.

Aquesta veritable acció política assoleix el nivell més alt quan es fixa a si mateixa una vertadera opció preferencial per les capes més baixes de la societat. Lluny de pretendre prestar una atenció exclusiva a les branques més robustes d’un arbre esponerós, en fixa les línies d’actuació prioritàries atenent les arrels més petites, les més fràgils i les més soterrades que el sustenten.

En definitiva, es tracta de reconèixer a la pràctica que les polítiques orientades cap al foment i la defensa dels drets humans són les que més directament i eficientment contribueixen a bastir una societat més ben consolidada. I que la defensa dels drets de les persones més marginades pot ajudar a afinar molt més, a l’hora d’atendre amb major respecte els drets humans més generals.

Pel que fa a les nostres illes, hi estan arribant uns aires nous que van portant uns altres sons. Són uns sons, poc cridaners si voleu, però que reclamen molt més pau i més justícia. Una pau basada en fonaments molt més sòlids, que condueixin cap a un tipus de convivència social molt més tolerant, respectuosa i solidària. Allunyada del terror, l’amenaça, la prepotència o la indiferència.

Cal anar desvetllant i deixondint consciències. Ens urgeix tenir i mantenir una consciència cada cop més favorable al respecte, la tolerància i la convivència, en la diferència i la diversitat. 

Cal protegir, proclamar i exercir el dret d’autodeterminació de cadascun dels pobles que conformen el planeta terra. Per la via democràtica del diàleg, la confrontació d’idees i plantejaments, el raonament lògic. Per la via del rebuig a la fabricació, venda o utilització d’armes que maten persones i destrueixen entorns.

Ètica i política han d’anar de bracet, en la construcció sintètica, i no purament cosmètica, d’una societat més estètica que arribi a ser justa. Aquí és on rau la importància de valorar i enfocar la política, des de la perspectiva de la defensa i promoció dels drets humans arreu arreu del nostre planeta.

Així ho proclamà amb els fets Jesús, el de Natzaret. Això defensà, amb la seva vida, el Mahatma Gandhi. Per això lluità fins a la mort Luther King. Així viu i treballa Vicenç Ferrer. Aquest és l’esforç que estan fent persones i grups d’arreu del món. Sovint de manera anònima i sense copar cap plana periodística, ni radiofònica ni televisiva. 

També aquí, a Mallorca, s’ho paga fer-ho. Joan Carrero i Saralegui n’és una bona mostra: ens ho està dient de manera molt clara: tots els conflictes que s’estan desplegant a l’extensa regió africana dels Grans Llacs només tenen un camí de sortida, que és molt llarg i ple d’obstacles: es tracta del camí pràctic i concret del RESPECTE PELS DRETS HUMANS, els de cada persona i els de cada poble, ètnia o col·lectiu humà.