Ciutat, 18 d'abril de 2000

El GP Popular, el passat dia 18 d’abril, presentà al Parlament de les Illes Balears una proposició no de llei, amb la qual pretenia que s’instàs el Govern de les Illes Balears perquè constituís un PROTOCOL D’INTERNAMENTS NO VOLUNTARIS (de pacients mentals).

Si hom atén literalment el text d’aquesta proposició, es constata que es fa amb un doble objectiu: el de protegir la salut mental i el d’omplir un buit existent a les nostres illes.

Podem començar analitzant aquest darrer aspecte.

UN GRAN BUIT EXISTENT A LES NOSTRES ILLES

El GP Popular no s’hi entreté gaire, a l’hora de fixar amb claredat a què o a qui es deu l’existència d’aquest buit tan preocupant. I tothom sap molt bé que, si en aquestes illes nostres hi ha en l’actualitat un gran buit en l’atenció a la salut mental, únicament i exclusivament es deu a la manca d’atenció que hi dispensà durant 16 anys el Partit Popular, el mateix que només als 8 mesos de romandre a l’oposició ja insta uns altres perquè facin allò que ell no va esser capaç de fer.

Podem coincidir a reconèixer que l’existència d’un nombre tan alt d’ingressos involuntaris de pacients psíquics i mentals a l’Hospital Psiquiàtric d’aquesta comunitat autònoma es deu, sobretot, a la falta d’ATENCIÓ COMUNITÀRIA I D’INTEGRACIÓ AL SISTEMA GENERAL DE SALUT, pel que fa als pacients psiquiàtrics. 

La Llei General de Sanitat de l’any 86 hi posa tant l’èmfasi, - en aquests dos aspectes - que arriba a establir que els ingressos dels pacients psiquiàtrics s’han de fer als hospitals generals; i que, en arribar-los l’alta, han de ser atesos pels dispositius d’atenció comunitària integrats per equips interdisciplinars (psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, personal d’infermeria i personal administratiu).

El sistema caòtic de salut mental de l’INSALUD que hem heretat del passat i que estam patint a l’actualitat fa que l’Hospital General de Son Dureta només compti amb 18 llits de pacients psiquiàtrics. ¡Només 18 llits per atendre tota la comunitat autònoma de les Illes Balears! La resta són a l’Hospital Psiquiàtric, dependent del SERBASA. A l’Hospital de Manacor, no n’hi ha cap, de llit per a pacients psiquiàtrics. Tampoc no està gens aclarit si hi haurà cap unitat psiquiàtrica a l’Hospital de Son Llàtzer, ni quina en serà la capacitat.

És clar i evident que, aquí, a les Illes Balears, encara som molt lluny d’aquella situació que marca com a fita molt clara la Llei General de Sanitat de l’any 1986. I aquí, a les Illes Balears, durant 13 d’aquests darrers 14 anys passats, hi ha governat el Partit Popular.

S’ha de reclamar, doncs, del GP Popular que sia molt més conseqüent amb allò que va fer quan governava aquestes illes, en matèria d’atenció a la salut mental; però també que sia molt més conseqüent amb tot allò que hi va deixar de fer quan les governava. Entre d’altres assumptes, parant tan poc esment a l’aplicació concreta i pràctica de la llei general de sanitat.

I també que sia molt més conseqüent amb tot allò que li correspondrà fer en el futur – si més no, des de Madrid – a l’hora de transferir les competències en matèria de sanitat a aquesta Comunitat Autònoma. 

Hem de veure si aquestes transferències ens arriben prest, i hem de veure si ens arriben ben dotades. En cas contrari, està garantit que continuarem patint la mateixa o una més gran deficient atenció psiquiàtrica als centres sanitaris públics illencs.
 
 

LA PROTECCIÓ DE LA SALUT MENTAL

Pel que fa al segon aspecte, relatiu a la protecció de la salut mental, es pot compartir amb el GP Popular que una de les situacions més greus i dramàtiques que travessen les famílies que compten amb algun pacient mental apareix, quan, en haver d’internar a l’hospital psiquiàtric un membre que pateix algun tipus de trastorn mental, aquesta persona malalta no hi vol anar. Realment és un glop molt mal d’empassar, que sovint comporta un fort tràngol.

Efectivament, d’acord amb l’article 211 del codi civil, s’estableix, entre d’altres normes, que "l’internament per raó de trastorn psíquic d’una persona que no està en condicions de decidir-ho per si mateixa... requereix d’una autorització judicial". Cosa que comporta no poques dificultats afegides a una situació que, massa sovint, ja resulta per ella mateixa desesperant.

Es diu que, a la vista d’aquestes situacions greus, la majoria de comunitats autònomes han elaborat un Protocol d’Internaments no Voluntaris. En arribar a aquest punt, s’ha de demanar al representant del GP Popular que concreti amb més detall les dades fefaents sobre aquest tipus d’iniciativa parlamentària. 

Fins allà on s’ha pogut arribar, només s’hi han pogut detectar certs acords de col·laboració entre organismes diversos i certes iniciatives de la societat civil que s’han anat realitzant en connexió amb entitats diverses. Més que això, no s’hi ha arribat a descobrir, a cap de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, cap altra iniciativa.

S’hi ha d’afegir també que, quan es proposa un protocol d’internaments no voluntaris, s’ha de tenir ben present cap a quin lloc s’han de fer aquests internaments. ¿S’estan propugnant Internaments a l’hospital psiquiàtric? 

Des del grup parlamentari del PSM-Entesa Nacionalista, creim que catorze anys després que la mateixa Llei General de Sanitat apuntàs que "l’hospitalització dels pacients – malalts mentals – es farà a les unitats psiquiàtriques dels hospitals generals", no podem pretendre que es continüin propugnant ingressos en hospitals psiquiàtrics qualificats com a monogràfics. 

Més que un Protocol d’Internaments no Voluntaris, el GP PSM-Entesa Nacionalista – d’acord amb allò que fixa la Llei General de Sanitat de l’any 1986, a l’article 20 del capítol III, dedicat a la salut mental – considera que s’ha de treballar molt més intensament "la plena integració de les actuacions relatives a la salut mental en el sistema sanitari general i la total equiparació del malalt mental a la resta de persones malaltes".

Creim que en l’atenció als problemes de salut mental de la població, s’ha de tendir a reduir al màxim possible la necessitat d’hospitalització, potenciant els recursos assistencials als quatre nivells que consideram fonamentals: a) al domicili de les famílies afectades per la presència de malalts mentals, b) als centres de serveis socials municipals, c) als centres d’atenció primària ambulatòria o centres de salut, i d) a les unitats psiquiàtriques dels hospitals generals. 

Per a nosaltres, l’hospitalització de pacients malalts mentals s’ha de tendir a fer-se a les unitats psiquiàtriques dels hospitals generals. Els hospitals psiquiàtrics, com a tals, han d’arribar a desaparèixer del mapa sanitari de les nostres illes. Des de l’any 86 ençà, la llei ho està manant. I 14 anys després no se’n pot impulsar cap casta de continüitat, ni molt manco s’han de proposar mesures que en contribueixin a una consolidació perenne.

Si a l’hospital psiquiàtric hi ha molts ingressos de malalts mentals contra la seva voluntat, creim que això és degut, sobretot, a una inquietant i preocupant manca de coordinació entre Hospitals generals, centres de salut, centres de serveis socials, domicilis de familiars de pacients malalts mentals, o serveis d’ambulàncies del 061. 

Tenim constància que justament allà on aquesta coordinació s’arriba a establir, ni que sia mínimament, aleshores els ingressos de malalts mentals contra la seva voluntat minva de manera molt considerable.

Volem insistir que l’ingrés d’una persona malalta en un centre d’atenció sanitària és una qüestió estrictament sanitària, que afecta exclusivament els professionals de la sanitat. Creim que, si aquests professionals de la sanitat poden disposar dels mitjans adequats per realitzar les seves funcions, s’arriba a fer del tot innecessari qualsevol altre tipus d’intervenció, sia de caràcter policial o sia de caràcter judicial (com sembla ser l’objectiu primordial d’aquesta proposició no de llei que presenta el GP Popular, relativa a internaments no voluntaris).

Volem insistir també en el paper decisiu que, sobretot d’uns anys ençà, estan desplegant iniciatives ciutadanes tendents a enfortir els lligams interfamiliars de pacients psíquics i mentals. Un cop més, la connexiò entre professionals sanitaris, centres de salut, centres de serveis socials i hospitals generals esdevé l’element més eficaç per resoldre la greu problemàtica que afecta les famílies afectades per la presència de persones malaltes, pacients mentals.

Per acabar, volem recordar a tots els membres d’aquesta cambra que el Parlament de les Illes Balears, en sessió celebrada dia 26 de novembre de 1998, ja va valorar molt positivament i va aprovar el Pla autonòmic de salut mental. Un pla que preveient moltes actuacions, romangué dins el calaix del Govern conformat pel Partit Popular, sense comptar ni tan sols amb un mínim de pressupost, ni per a l’any 98 ni per a l’any 99.

Som del parer que cal prestar una atenció molt més acurada a aquest Pla Autonòmic de Salut Mental i als plans d’actuació que s’hi remarquen. Sobretot en allò que s’estableix al capítol dedicat a LA SALUT MENTAL I L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. 

Des del GP PSM-Entesa Nacionalista, donarem, per tant el nostre suport a l’esmena de substitució que el GP Socialista ha presentat a la consideració d’aquesta cambra. Entenem que aquesta esmena s’adapta molt més a la planificació aprovada per aquest Parlament, i s’hi contribueix més intensament a emprendre aquelles accions que aconseguiran, amb eficiència i amb els recursos més adequats, fer front a unes situacions greus i dramàtiques, com les que representen l’internament de persones malaltes en unitats psiquiàtriques adients.

És per això que volem encoratjar la senyora Consellera de Sanitat perquè dugui a terme, tan aviat com això sigui possible, la reconversió de l’actual hospital psiquiàtric monogràfic, com un element fonamental en el procés de reordenació dels serveis psiquiàtrics i de salut mental. 

I que, dins el marc del Pla autonòmic de Salut Mental, en convoqui la comissió tècnica i s’atengui de la millor manera possible la problemàtica que representen els internaments no voluntaris de pacients mentals a les nostres illes. 

Més que un protocol d’internament, que és possible que faci falta, consideram que AQUESTES ILLES NOSTRES NECESSITEN PRIORITÀRIAMENT UNA REFORMA EN PROFUNDITAT DE L’ATENCIÓ SANITÀRIA PSIQUIÀTRICA QUE S’HA DE DISPENSAR ALS CENTRES SANITARIS PÚBLICS D’AQUESTA COMUNITAT.
 

Cecili Buele i Ramis
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista
Al Parlament de les Illes Balears.