23 de maig de 2000

Representants del Col·legi de Sant Felip Neri m'havien convidat a fer la presentació pública d'un número extraordinari de la revista "GUIX I PISSARRA", editada pel centre. El motiu n'era la celebració del cinquantè aniversari de la fundació d'aquest centre educatiu. Amb molt de gust vaig acceptar d'anar-hi. I vet aquí que dimarts, dia 23 de maig, a l'església de Sant Felip Neri, vaig fer aquesta intervenció:

Mig segle de vida, mig segle de feina, mig segle d’ensenyament i formació. És l’edat i característiques pròpies del col·legi Sant Felip Neri, de Palma, que n’obrí les portes per primera vegada el mes de gener de l’any 1950, fruit del dinamisme actiu del Pare Reynés Pizà, de la Congregació de l’Oratori.

Em sent particularment afalagat, que la gent organitzadora d’aquestes X Jornades Culturals i Esportives, que es fan amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari del Col·legi Sant Felip Neri, hagin volgut recórrer a aquest diputat del Parlament de les Illes Balears que vos parla, per presentar en públic aquest número extraordinari de la revista “Guix i Pissarra”.

Puc dir a tota la gent que vos heu volgut fer presents avui aquí, que em sent molt a prop de la Societat Cooperativa Gorg Blau que gestiona el col·legi, del claustre de professores i professors,  i de tota la comunitat educativa, a l’hora de reviure, en aquesta desena de dies de festa, aquells moments inicials en què s’obrien les portes d’aquest centre educatiu.

I també a l’hora de presentar aquest exemplar extraordinari de la revista “Guix i Pissarra”, número especial dedicat al cinquantè aniversari de la creació del col·legi. Una revista de 28 pàgines, escrites pràcticament totes en català, que, com tots sabem és l’única llengua pròpia de Mallorca, lamentablement avui encara està cridant poderosament l’atenció. I n’he de felicitar públicament la gent que l’ha hi ha redactada.

Amb l’autor dels dos primers articles d’aquesta revista, coincidesc a recordar amb una gran dosi no exempta de nostàlgia aquells primers anys d’existència del Col·legi Sant Felip Neri, situat al cor mateix de la ciutat de Palma. Aleshores, jo anava a una altra escola situada molt a prop, al mateix lloc on s’aixeca ara l’edifici d’una de les entitats bancàries de molt renom entre nosaltres.

Estic parlant d’un temps en què, per exemple, les Galeries Velázquez encara no s’havien construït i el seu lloc era un solar immens, tot ple d’herbes i caminois per on passàvem d’anada i tornada cap a l’escola de Sant Antoniet. Estic parlant també d’un temps en què el tramvia circulava pels carrers de Sant Miquel i Sindicat. En què l’asfalt encara no s’havia estès pels carrers ben empedrats de la contrada. En què els cotxes eren tan rars que no ens impedien poder jugar al carrer a la pilota, o a bolles, o amb la baldufa. Estic parlant d’un temps que pot semblar increïble a hores d’ara...

Llavors, més endavant, quan jo ja fou un home molt més fet, visquí de ben a prop el trull d’un alumnat que cada dia passava per davant la porta d’un comerç de nata ben muntada... just aquí, a la mateixa cantonada.

I ara som ací, a celebrar el mig segle d’una escola on s’han format i preparat per a la vida nombroses generacions d’homes i de dones que hi han après les ensenyances bàsiques d’una escola petita i modesta, molt oberta i ben seriosa. Generacions de dones i d’homes que hi han rebut una sòlida formació humana, tècnica i espiritual. Que hi han practicat l’esport i un munt de jocs. I que hi han après a viure.

Hii han après a viure i a conviure. Hi han après a caminar plegats per aquest món. Hi han après a fer-se grans, de cos i d’esperit. Hi han après a treure’n bon profit, d’eixa passada. Hi han après a desvetllar aficions, les més diverses, al teatre, l’escriptura, la pintura, la lectura o, sobretot, la música i el cant.

Hi han après i n’han sortit artistes, professionals, catedràtics, doctors, llicenciats, senzills pares i mares de família, mestres, metges, esportistes, o pares de la Congregació Oratoriana, per citar-ne algunes d’aquelles professions que s’esmenten a la revista “Guix i Pissarra”.

Una revista en la confecció de la qual han participat des d’alumnes de 1r o  6è de primària, fins alumnes de 1r o de 4t d’ESO, o del curs de Garantia Social. I que compta, a més a més, amb l’aportació sempre entusiasta i valuosa d’antics alumnes del col·legi, que, sense esser-ne ja assidus practicants de visites quotidianes, continuen sentitnt-s’hi ben lligats per un munt de records que els mantenen encara com si fossin gent de casa.

I acab.

Vull felicitar el col·legi Sant Felip Neri pel cinquantè aniversari de la seva creació, i donar l’enhorabona a la gent que s’ha encarregat de la redacció d’aquest número especial de la revista “Guix i Pissarra”. Que no defallesquin en l’esforç de difondre la nostra llengua i la nostra cultura a través d’un mitjà escrit com és aquest, com tampoc que no deixin de fer-ho a través dels mitjans més moderns i informàtics que ens permeten, per exemple a través d’internet, escampar-les arreu arreu del nostre planeta Terra..

És l’hora de poder escoltar a partir d’ara l’actuació d’aquest grup de joves intèrprets de música antiga que conformen l’Orquestra de Cambra “Aula 98”: Tielman, Bach i Vivaldi s’hi faran ben presents aquí mateix entre nosaltres.

I, mentre romandrem a l’espera de tornar a escoltar-los, quan s’ajuntin a la Capella Oratoriana, el darrer dia d’aquestes festes commemoratives, en un concert magnífic que compta amb un bon repertori d’obres remarcables en el camp de la música coral, em permetreu que vos recordi les paraules d’un poeta:

 “Despleguem nostra cultura cap als quatre vents del món;
 despleguem-la a gran altura, sense por ni cap fissura,
 amb l’orgull de ser qui som”

 I que tot això sia per molts d’anys.
 

Cecili Buele i Ramis
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista
Al Parlament de les Illes Balears.