14 de maig de 2000

Mohamed SIDATI és a l’actualitat membre del Govern de la República Àrab Sahrauïna Democràtica i de la comissió Executiva Nacional del Front POLISARIO.

En tres oportunitats, he tengut ocasió de topar-me amb aquest representant del poble sahrauí.

La primera fou als campaments de refugiats de Tinduf en ple desert algerià, ara fa tres anys, quan l’exsecretari d’Estat nordamericà James Baker s’hi va fer present, com a resultat de la signatura d’una sèrie d’acords presos a Houston (Texas). Amb la signatura d’aquests acords, l’any 1997, tant el govern del Marroc com el Front Polisario s’havien compromès a donar suport al tantes vegades ajornat referèndum d’autodeterminació per a l’excolònia espanyola.

La segona vegada que vaig tenir l’oportunitat de topar-me amb el Sr. Mohamed Sidati, Ministre delegat per a Europa i membre de la Direcció Nacional del Front Polisario, va ser a la mateixa seu del Parlament de les Illes Balears, on el passat mes d’abril es feren unes jornades de treball organitzades per l’intergrup parlamentari “Pau al Sàhara”. Hi havien comparegut d’altres membres de parlaments autonòmics de l’Estat espanyol. Davant d’aquests el Sr. Sidati exposà quina era la postura del govern de la RASD a l’exili, en relació amb la celebració del referèndum d’autodeterminació per al seu poble.

La tercera i darrera vegada que he coincidit amb el Sr. Sidati ha estat a la recent trobada de partits eco-nacionalistes que s’ha fet a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, els proppassats dies 10-12 de maig. Ha estat una nova ocasió per compartir-hi els plantejaments polítics de defensa del dret a l’autodeterminació per al poble sahrauí.

De totes aquestes trobades, i amb les informacions que ens arriben sobre la situació que està patint el poble sahrauí a l’exili, n’he extret algunes conclusions, que intent de reflectir de manera molt resumida en aquest escrit.

Primera.- La trobada a porta tancada, que s’inicia diumenge dia 14 de maig, entre representants marroquins i sahrauïns al palau londinenc de Lancaster House, amb els auspicis del mitjancer nordamericà James Baker (representant de l’ONU i antic Secretari d’Estat dels EE.UU.), i la presència de representants d’Algèria i Mauritània, pot conduir al desbloqueig del conflicte sahrauí. Hi ha de conduir necessàriament, si hom desitja de bon de veres que s’estableixi un vertader clima de pau a tot el nord d’Àfrica.

Segona.- En aquests moments, el poble sahrauí està travessant una de les situacions més crítiques i delicades, la qual pot esdevenir decisiva per al futur de tota la regió magribina. Fa vint-i-cinc anys que, conduït pel Front Polisario, el poble sahrauí està lluitant per exercir el seu dret a l’autodeterminació.

Tercera.- El Front Polisario està ben decidit a mantenir-se ferm en la postura adoptada, amb la qual reclama que siguin respectades les resolucions de l’ONU relatives a la realització d’un referèndum lliure, transparent i democràtic als territoris del Sàhara occidental. Sembla que en aquests moments s’està fregant el límit de la paciència que manté la població sahrauïna des de fa vint-i-cinc anys.

Quarta.- Aquest referèndum ja ha estat ajornat en sis ocasions anteriors, sempre degut a la pressió contrària que hi ha exercit el govern del Marroc, el qual ocupà militarment, policialment i administrativament el territori sahrauí occidental.

Cinquena.- En els darrers temps, s’estan escampant arreu d’Europa d’altres opcions que difereixen notablement de la celebració d’un referèndum al Sàhara occidental, i que són impulsades sobretot pel Marroc i d’altres països aliats, com són ara França i Espanya. Aquestes opcions distintes apunten cap a l’establiment al Sàhara d’una espècie d’ens autònom sota el domini del regne alauita del Marroc.

Sisena.- És clar i evident que l’Estat espanyol té molt a veure amb la situació que està patint el poble sahrauí que, en un moment donat de la seva història, es va veure totalment abandonat per Espanya, la qual s’hi havia exercit com a metròpoli colonial. També hi té molt a veure el fet que Ceuta i Melilla continuïn essent els únics territoris del nord d’Àfrica que pertanyen a un Estat europeu. Sens dubte, té també molt a veure amb aquesta situació, l’increment notori de pasteres que travessen l’estret de Gibraltar per conduir-hi gent nombrosa fins a les costes espanyoles.

 Setena.- El retorn a la lluita armada per part del Front Polisario no queda gens ni mica descartat, en cas que no prosperin positivament unes negociacions favorables a la realització del referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí. El Front Polisario s’ha sentit tantes vegades enganyat, en aquest llarguíssim procés de pau, que sempre s’ha manifestat decidit a reprendre la lluita armada si no s’arriben a acomplir les resolucions aprovades per l’ONU, que impulsen un referèndum d’autodeterminació.

 Vuitena.- El retorn a les armes per part del Front Polisario, davant la manca de perspectives de pau, comportaria uns efectes desestabilitzadors a tota la regió del nord d’Àfrica. El rei Marroquí Mohamed VI ha de resoldre aquest complicat conflicte que va heretar de son pare, el rei Hasan II.

 Novena.- Els interessos internacionals contraposats, que sobrevolen per damunt del territori saharià i de la regió del Magrib nordafricà, poden influir d’una manera o una altra en la resolució o continuació del conflicte. Mentre Espanya en va ser la metròpoli, França hi manté gran quantitat d’interessos econòmics, EE.UU. de Nordamèrica hi tenen un interès creixent en el sector d’hidrocarburs algerià, i l’ONU percep que s’hi està fregant una situació límit.

 Desena.- Cal promoure, sobretot des dels països més acostats a la regió, una aportació efectiva dels mitjans que són necessaris perquè el retorn a les armes del Front Polisario no sigui l’única opció possible per al poble sahrauí. Cal, en canvi, que s’hi desvetllin iniciatives tendents a la realització d’un referèndum lliure, transparent i democràtic, tal com va decidir i rsoldre l’Organització de Nacions Unides.
 

Cecili Buele i Ramis
Diputat del PSM-Entesa Nacionalista
Al Parlament de les Illes Balears.