10 de desembre de 1999

Parlament de Cecili Buele, Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, amb motiu del SOPAR DE MATANCES que organitzà l'Associació Cultural "Es Canonge de Santa Cirga" a Portocristo el proppassat dia 10 de desembre.
 

Distingit senyor President de l’Associació Cultural “Canonge de Santa Cirga”, Respectables Glosadors de Mallorca, Srª Regidora Delegada de Cultura de l'Ajuntament de Manacor, Senyores i senyors:

Com a Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, em sent molt afalagat d’haver estar convidat a fer un petit parlament en aquest SOPAR DE MATANCES que, un any més, organitza aquesta associació cultural
manacorina.

Primer s’hi ha viscut una jornada tan popular com la de les matances. I ara és el moment de l’encanteri, o de l'encantament segons els pobles, d’encantar els productes del porc.

La cultura popular mallorquina és molt rica i molt variada: des de l’ús d’una llengua que ens ha estat transmesa durant més de set segles seguits, fins a l’art de preparar els productes del porc tal com ho feien els nostres avantpassats, passant per moltes d’altres mostres culturals que ens són ben pròpies.

Serveixin aquestes breus paraules meves per contribuir a mantenir ben viva entre nosaltres la cultura dels nostres pobles; i per veure’n la necessitat, o si voleu la conveniència que aprenguem a transmetre-la, al nivell més intens possible, al conjunt de la nostra societat.

Inclosa aquella gent que s’ha volgut establir entre nosaltres, tot i que té els seu orígens en altres indrets del nostre planeta.

La integració social, cultural i lingüística de totes i cadascuna de les persones que trepitjam aquesta terra, és una de les fites que s'ha proposat deixar ben marcades aquest Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca que vos parla.
 

SOPAR DE MATANCES

En Felip m’ha convidat
A venir aquí a sopar
De matances i a parlar
De cultura i altres arts.

Jo no sé allò que diria
Ma padrina, si me vés,
Ella, sí, en sabia més
Que jo de la pagesia.

I si mumare em sentia,
Que va ser dona pagesa
Jornalera a Santa Cirga,
On venia a collir metles
Cada estiu durant molts dies!

Ben segur també em diria:
"¿I què fas aquí, fill meu?
Que t’afiquis més valdria
En allò que és molt més teu..."

Així i tot jo avui voldria
Fer lloances de pagès
D’un costum encara estès
ben arreu de la nostra illa.

Sí record que, de menut,
Ni tan sols feia l’alçada
Del que en diuen ca assegut,
Vaig anar alguna vegada
No molt lluny d’eixa contrada
A matances de peluts.

¿De peluts? Ho record ara.
Pelut era el porc estès
Que, penjat de la romana,
Pel cap baix feia bon pes.

Pelut era el matancer
I peluda era la coa,
Pelut era el jornaler
I peluda Madò Estora
Peluts eren els budells,
Ben peluda era l’estopa
Amb què uns homes molt feiners
Hi calaven foc a estones.

Però bé, això no és cultura;
Més tost sembla un desgavell!
Qualque toc pel meu clotell
M’arribava de l’altura,
Quan mos dits, amb la freixura,
Relluïen d’oli plens.

Jo ho tenia mal de fer
Veure aquelles greixoneres
Tan farcides i tan belles
Del frit tendre més coent.

Quan ja no podia pus,
Al rodol tot ple de gent,
M’ho mirava de reüll,
Si ningú hi posava l’ull,
Jo hi posava el dit de més.

Cata-cloc! Arribava aspre
La mà plana de qualcú
qui em deia: ¿Què fas tu,
Amb aqueixes mans de frare
Que tot lo dia reclama,
Si ningú ha donat el sus?

Valga’m Déu, quina diada
Era aquella d’Ariany:
La família arreplegada
Quan tothom allà deixava
Tota porta clau al pany.

A Ciutat era la fam,
A la vila grans panxades,
Les coses eren més clares:
Massa pa no fa mal any.

A l’Associació cultural
Que organitza aquest sopar,
Hi dedic aquest glosat
En que sia malgarbat.

“Canonge de Santa Cirga”
Quin bell nom per recordar
Que Mallorca ha de durar
Sent Mallorca cada dia.

Amb costums i tradicions,
Amb malnoms, cases antigues,
Amb ballades i cançons,
Flabiols i xeremies...

Un  país hem d’aixecar
Molt més culte i solidari,
Molt més verd i hospitalari,
Molt més noble  i sobirà.

Per Mallorca bé s’ho paga
que aixequem tots ben plegats
una terra agermanada
entre pobles i ciutat.

Per Mallorca bé s’ho paga
que embrutem les nostres mans
amb la feina que ens demanen
nostres pobles, també Palma,
joves, vells, dones i infants.

Per Mallorca bé s’ho paga
que facem feina molt fina
pels carrers de les ciutats,
i per places de les viles,
més que a llocs massa tancats.

Per Mallorca bé s’ho paga
que tothom posi les mans
en aquesta bella tasca
que ens farà un poble més gran
i ens durà a seguir la marxa
de bastir la nostra casa,
amb infants, joves i ancians.

Per Mallorca bé s’ho paga
que anem sempre ben units
en aquesta gran batalla
que pertot ens encoratja
a aixecar un nou país.

Per Mallorca bé s’ho paga
que encetem un nou estil
de fer feina amb moltes ganes,
de no perdre mai el fil,
ni d’anar-nos per les branques,
sense por ni cares llargues
des de qualsevol partit:

Via fa qui no s’atura
ni camina a l’inrevés,
si desplega a gran altura
i amb moltissim d’interès
l’estendart de la cultura
i la senyera del progrés.

Bon Nadal i bones festes!
Vos desitja un diputat.
Que plegats puguem refer-les
Encetant un bell nou any.

Per Mallorca bé s’ho paga:
Així lluita i així canta
Una Mallorca sobirana.