MallorcaWeb
AVANTPROJECTE DE LLEI D’ORDENACIÓ DE L’ACTIVITAT COMERCIAL A LES ILLES BALEARS
Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears 
(22/06/2000)
 

Antecedents normatius:

  • Article 10.38 de l'Estatut d'Autonomia, redacció de la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener. Atribueix competència exclusiva en matèria de comerç interior, sense perjudici de la general de preus, de la lliure circulació de béns en el territori de l'Estat i de la legislació sobre defensa de la competència.
  • Llei de les Illes Balears 2/1994, de 18 de maig, d'infraccions i sancions en matèria de calendaris i d'horaris comercials.
  • Decret de les Illes Balears 217/1996, de 12 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el pla director sectorial d'equipaments comercials de les Illes Balears.
  • Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista.
  • Llei orgànica 2/1996, de 15 de gener, complementaria de la ordenación del comercio minorista.
  • Llei 30/1998, de 29 de juliol, del régimen especial de las Illes Balears.
  • Decret rebaixes.
  • Decret d'horaris comercials.
  • Ordre Registre d'Establiments Comercials.
AVANTPROJECTE DE LLEI D'ORDENACIÓ DE L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES ILLES BALEARS
 

Exposició de motius

(...)
 

Títol I. Disposicions generals


Capítol I. Objecte i àmbit d'aplicació



 

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte la regulació administrativa del comerç interior de les Illes Balears i també de determinades modalitats de venda i de pràctiques comercials, amb la finalitat d'ordenar i de millorar les estructures comercials.
 
 

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. La llei present serà d'aplicació a les activitats comercials realitzades a les Illes Balears per comerciants o pels que actuïn per compte d'aquests.

2. Aquesta llei s'aplicarà amb caràcter supletori a les activitats comercials que es trobin regulades per una legislació sectorial específica.

3. Són excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, perquè es regeixen per la seva normativa específica:

a) La venda realitzada per fabricants, dins del seu propi recinte industrial, dels residus i subproductes obtinguts en el procés de producció, a no ser que es dirigeixi a consumidors finals.

b) La venda directa per agricultors i ramaders de productes agropecuaris en estat natural i en el seu lloc de producció, o en els centres cooperatius de recollida de producció.

c) La venda realitzada per artesans dels seus productes en els seus propis tallers.
 
 

Capítol II. L'activitat comercial

Article 3. Activitat comercial

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per activitat comercial la consistent a situar o oferir en el mercat interior productes naturals o elaborats, mitjançant persones físiques o jurídiques, inscrites en el registre que pertoqui dels regulats a l'article 21 d'aquesta llei, així com els serveis que se'n derivin, independentment de la modalitat o del suport emprat per a la seva realització, tant si es du a terme en règim de comerç majorista o minorista.

2. L'activitat comercial s'exerceix sota el principi de llibertat d'empresa i en el marc de l'economia de mercat, d'acord amb el que disposen l'article 38 de la Constitució i les lleis.
 
 

Article 4. Activitat comercial minorista

1. S'entén per activitat comercial de caràcter minorista, als efectes d'aquesta llei, l'adquisició de mercaderies i la seva venda al consumidor final, així com també la prestació al públic de determinats serveis.

2. També s'entén per activitat comercial minorista l'oferta als usuaris de serveis financers, d'obsequis com a pagament d'interessos, i de finançament per a l'adquisició d'un bé o d'un producte concret posat a disposició del consumidor per la mateixa entitat financera.

3. S'entén com a oferta al consumidor final de determinats serveis les prestacions de serveis al públic que constitueixin un acte de comerç.
 
 

Article 5. Activitat comercial majorista

1. S'entén per activitat comercial de caràcter majorista, als efectes d'aquesta llei, la que té com a destinatari d'altres comerciants, industrials, empreses, entitats i institucions que no constitueixin consumidors finals.

2. L'activitat comercial majorista no podrà exercir-se simultàniament amb la minorista en un mateix establiment, excepte quan es realitzin en locals totalment diferenciats i es respectin les regulacions específiques aplicables a cada una d'aquestes modalitats de distribució.
 
 

Article 6. Qualificació de l'activitat comercial

1. No es modificaran les qualificacions d'activitat comercial de caràcter majorista o minorista assenyalades als articles anteriors, en aquells supòsits en què les mercaderies siguin sotmeses a processos d'elaboració, manipulació, transformació, tractament o condicionament que siguin usuals en el comerç.

2. Tenen caràcter d'activitat majorista o minorista, si pertoca, les transaccions de productes propis de les activitats extractives, agropecuàries, fabrils o artesanals.
 
 

Article 7. Foment de l'activitat comercial

1. La Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria establirà programes d'ajudes per a la promoció comercial, destinades a petites i mitjanes empreses comercials, així com per potenciar l'associacionisme en el sector i col·laborar amb els consells insulars i amb les corporacions locals, per tal de promoure un desenvolupament harmònic i una modernització de l'activitat comercial, que revertirà en un augment de la competitivitat de les empreses i en la creació d'ocupació estable en el sector.

2. Les actuacions públiques tendran com a finalitat una reforma de les estructures comercials de les Illes Balears i especialment:

a) De la modernització de les tècniques i dels mitjans de comercialització.

b) De la racionalització i de la reducció dels costs del procés de distribució.

c) De la formació d'agrupacions o d'unitats integrades entre empreses de comerç.

d) De l'organització d'ensenyaments professionals als que es dediquen o s'hagin de dedicar a l'activitat comercial, en coordinació amb la Conselleria d'Educació i Cultura i amb la de Treball i Formació.

e) De la realització d'estudis i d'investigacions tendents a un millor coneixement de les estructures i dels processos de comercialització.

f) De rectificar les deficiències d'infraestructura comercial.

g) De l'assistència tècnica per a l'empresa comercial.
 
 

3. El Govern de les Illes Balears ha de promoure la igualtat d'oportunitats i afavorir la formació tècnica i professional dels que exerceixin l'activitat comercial i podrà establir, mitjançant un reglament, els requisits d'homologació i de qualificació tècnica o d'experiència necessaris per a l'exercici d'aquesta activitat.
 
 

Article 8. Foment de les associacions de consumidors i d'usuaris.

Els poders públics de les Illes Balears fomentaran, dintre del seu marc competencial, l'associacionisme dels consumidors i usuaris per tal d'aconseguir l'autèntica i plena representativitat d'aquestes entitats com a interlocutors socials per a la defensa dels drets i dels interessos dels ciutadans.
 
 

Article 9. Règim administratiu de l'activitat comercial

1. Aquells que pretenen exercir l'activitat comercial a les Illes Balears han d'acomplir els requisits següents:

a) Estar donats d'alta en l'epígraf o en els epígrafs corresponents a l'impost d'activitats econòmiques i al corrent del pagament.

b) Estar donats d'alta en el règim de la Seguretat Social que els correspongui i al corrent del pagament.

c) Els establerts per les reglamentacions específiques a aplicar als productes i serveis que es disposin per a la venda.

d) Disposar de la llicència municipal d'obertura i funcionament per al cas de venda sedentària i de les autoritzacions municipals corresponents per a la resta d'activitats comercials. Una còpia d'aquestes llicències o autoritzacions han d'estar visibles al lloc on es dugui a terme l'activitat comercial.

e) Satisfer els tributs que les ordenances municipals estableixin per a l'exercici de l'activitat comercial de què es tracti.
 
 

2. Sense perjudici de tot l'esmentat al punt 1 anterior, s'hauran d'observar els requisits sectorials o d'altra naturalesa que siguin aplicables a l'activitat comercial corresponent en virtut d'aquesta llei i d'altres disposicions legals o reglamentàries.
 
 

Article 10. Prohibicions i restriccions al comerç

1. No podran exercir el comerç, a més de les persones físiques i jurídiques que els sigui específicament prohibit per la normativa vigent, els empresaris individuals o socials, als quals la normativa especial de l'activitat que desenvolupen els exigeixi dedicar-s'hi exclusivament.

2. Es prohibeix expressament l'exposició i venda de mercaderies al comprador, així com la tramesa o lliurament de catàlegs, fullets o publicitat d'aquestes, quan provenguin de persones l'activitat de la qual sigui distinta a la comercial i, com a conseqüència de l'activitat que els és pròpia, tenguin com a finalitat principal la realització de préstecs, dipòsits o operacions d'anàloga naturalesa, adherides a l'oferta comercial de la mercaderia, de tal manera que una no es pogués fer efectiva sense l'altra.

En tot cas, es presumirà l'existència d'aquestes actuacions en el supòsit que el comprador pogués realitzar comandes o adquirir mercaderies en els establiments d'aquelles.

3. Les vendes al públic per les entitats cooperatives o d'altres formes jurídiques anàlogues, en els casos que ho autoritza la legislació vigent en la matèria, es realitzaran de manera convenientment diferenciada respecte de les operacions efectuades amb els socis, i tendran en compte el lloc de distribució, la identificació dels productes i d'altres condicions de la transacció, sense que es pugui produir simultàniament l'oferta discriminada als socis cooperadors i al públic en general dels productes obtinguts per l'entitat i dels articles adquirits a tercers. L'afiliació de nous socis a les entitats cooperatives requerirà, a més del compliment dels estatuts, un temps de carència d'almenys set dies.

4. La venda ambulant en establiments turístics. Serà responsabilitat de les empreses explotadores d'aquests establiments evitar que aquestes activitats s'hi realitzin. També seran responsables les agències de viatges que, en les excursions que organitzin, incloguin aturades comercials on es realitzin activitats de venda de qualsevol tipus que no estigui regularitzada, d'acord amb la normativa en vigor. En circumstàncies especials, de manera excepcional i per realitzar actes o exhibicions comercials en què hi pugui haver transaccions directes, per poder realitzar aquesta activitat s'haurà de disposar d'un permís exprés de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria.

5. No es poden vendre ni consumir begudes alcohòliques de més de 18/20 graus centesimals en:

a) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sociosanitària.

b) La Universitat de les Illes Balears; els centres educatius, tant públics com privats, tant els dedicats a l'ensenyament reglat com els dedicats a altres ensenyaments.

c) Els centres esportius dependents de les administracions públiques.

d) Els locals i els centres per a infants i joves, inclosos els d'atenció social.

e) Els locals de treball de les empreses de transport públic per carretera, marítim o aeri.

f) Les botigues annexes a les benzineres, a partir de les 22.00 hores i fins a les 08.00 hores de l'endemà.

g) La via pública i la resta de llocs de concurrència pública, tret dels que siguin degudament autoritzats per l'autoritat municipal.

h) Les botigues de conveniència, a partir de les 22.00 hores i fins a les 08.00 hores de l'endemà.
 
 

Article 11. Restriccions al règim de lliure establiment i prestació de serveis.

1. Les autoritats i organismes públics competents podran adoptar mesures que restringeixin una determinada activitat comercial, amb la finalitat de salvaguardar els valors següents:

a) L'ordre públic, la investigació penal i la seguretat pública.

b) La protecció de la salut pública i dels consumidors i usuaris, fins i tot quan actuïn com a inversors a l'àmbit del mercat de valors.

c) El respecte a la no discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
 
 

2. Sense perjudici de les mesures adoptades en els procediments judicials, incloses les cautelars i les preliminars, les civils o penals, les indicades en aquest article aniran encaminades a eliminar o evitar un dany o risc greu als valors abans esmentats; seran objectives; proporcionades i no discriminatòries i s'adoptaran d'acord amb els procediments establerts a la legislació processal civil o penal i a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Article 12. Comercialització i venda del pa.

1. Tendran la consideració d'establiments de venda de pa aquells que, reunint les condicions generals establertes sobre el control sanitari de la indústria i productes alimentaris, es dediquin a la venda d'aquest producte destinat per al seu consum en el dia.

2. Els establiments de venda de pa es classifiquen en especialistes i polivalents.

3. Els establiments especialistes podran ser dels tipus següents:

a) Despatxos artesans de pa, elaborats en fleca annexa. Els despatxos artesans de pa són aquells que elaboren els seus productes de pa, pastisseria ordinària i, si s'escau, de pastisseria en el mateix establiment de venda o en local annex.

b) Despatxos de pa sense fleca annexa, propietat del fabricant que l'elabora: són aquells establiments que es dediquen a la venda al detall de pa, productes de massa de pa i pastisseria ordinària, subministrats en exclusiva del mateix fabricant, titular de l'activitat de l'establiment comercial.

c) Despatxos de pa, sense producció pròpia: són aquells establiments de venda al detall de pa, productes de massa de pa i pastisseria ordinària, que els subministra qualsevol fabricant dels productes esmentats.
 
 

4. Els productes que es venen en despatxos especialistes de pa, propietat del fabricant, no caldrà que vagin embolcats, però s'hauran de col·locar a les prestatgeries en compartiments diferents.

5. Els establiments especialistes, la titularitat dels quals no sigui del mateix fabricant subministrador, hauran de vendre el pa embolcat en origen, per poder identificar la seva procedència.

6. Es consideren establiments polivalents els establiments d'alimentació, en règim d'autoservei, que compaginin o complementin la venda de diferents productes alimentaris i afins amb la venda de pa, productes de massa de pa i pastisseria.

7. Els establiments polivalents hauran de vendre el pa i els productes de pastisseria embolcats en origen, bé sigui unitàriament o en lots d'oferta conjunta.

8. L'embolcament unitari del pa, productes de massa de pa i pastisseria s'haurà de realitzar als llocs de producció, i figurarà una etiqueta amb la informació respecte de la marca, nom o raó social i adreça del fabricant, denominació i pes net del producte, data de producció i fórmula quantitativa i qualitativa del producte.
 
 

Títol II. Règim administratiu dels establiments comercials


Capítol I. Establiments comercials


Article 13. Concepte

1. Tenen la consideració d'establiments comercials, en el marc del que disposa l'article 334 del Codi Civil, els locals i les construccions o instal·lacions posats en terra de manera fixa i permanent, coberts o sense cobrir, exempts o no, exteriors o interiors d'una edificació, amb mostradors o sense, on s'exerceixin regularment activitats comercials de venda de productes a l'engròs o al detall, o de prestació de serveis d'aquesta naturalesa al públic, així com qualssevol altres recintes acotats que rebin aquella qualificació en virtut de disposició legal o reglamentària.

2. Els establiments comercials podran tenir caràcter individual o col·lectiu. Els de caràcter col·lectiu seran integrats per un conjunt de punts de venda instal·lats a l'interior d'un mateix recinte, parc o edificació, en els quals s'exerciran les activitats de forma empresarialment independent.

3. S'entén per superfície de venda o superfície de sala de vendes tot l'espai habitualment accessible al públic, així com l'ocupat per mostradors, aparadors, exposició, caixes, passadissos i accessos.

La superfície edificada ocupada per l'establiment inclou, a més, zones d'emmagatzematge no visitable pel públic; zones de manipulació i serveis relacionats amb l'activitat de comerç. No es computarà com a superfície edificada la destinada a aparcament situada a l'aire lliure o subterràniament.
 
 

Capítol II. Contenció de la superfície de venda dels establiments comercials


Article 14. Concepte

1. A les Illes Balears únicament s'autoritzarà l'establiment, individual o col·lectiu, minorista, dedicat al comerç de qualsevol classe d'articles que en la seva implantació inicial o com a conseqüència d'ampliacions posteriors tengui una superfície màxima útil per a l'exposició i venda no superior a:

a) 300 m2 en els municipis amb una població de dret de fins a 3.000 habitants.

b) 500 m2 en els municipis amb una població de dret d'entre 3.001 i 10.000 habitants.

c) 650 m2 en els municipis amb una població de dret d'entre 10.001 i 20.000 habitants.

d) 850 m2 en els municipis amb una població de dret d'entre 20.001 i 200.000 habitants.

e) 1.000 m2 en els municipis amb una població de dret superior a 200.000 habitants.
 
 

Quan l'objecte de l'establiment sigui l'exposició, reparació i venda de vehicles a motor, d'embarcacions i vaixells, de mobles o de material de construcció, aquests paràmetres s'incrementaran en un 50%.

2. S'entendran per grans establiments comercials minoristes de caràcter col·lectiu aquells parcs comercials integrats per un conjunt d'edificacions ubicades a una mateixa àrea o recinte, així com els centres comercials integrats per un col·lectiu de locals en què es desenvolupin les activitats comercials de forma empresarialment independent, quan a ambdós supòsits s'haguessin projectat conjuntament i comparteixin la utilització d'elements comuns.

3. S'entendrà per superfície útil per a l'exposició i venda d'articles tot l'espai habitualment accessible al públic, així com l'ocupat per mostradors, exposició i caixes. No es computarà com a superfície de venda la destinada a aparcament situada a l'aire lliure o sota terra, ni els llocs exteriors en els quals no s'exposin productes per a la seva venda, així com l'espai existent abans de les caixes registradores.
 
 

Article 15. Fora d'ordenació comercial

Els establiments comercials existents amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, que siguin disconformes amb aquesta, seran qualificats com a fora d'ordenació comercial. En aquests establiments no es podran realitzar obres d'augment de volum o d'increment del seu valor d'expropiació.
 

Article 16. Categories d'establiments comercials

Els establiments comercials es classifiquen en les categories següents:

1. Hipermercats. Són establiments que comercialitzen productes de sectors diversos, majoritàriament en règim d'autoservei.

2. Magatzems. Són establiments comercials polivalents, de venda per seccions.

3. Establiments especialitzats. Són els dedicats a un sol sector comercial.

4. Centres comercials. Són conjunts d'establiments dedicats al comerç, independents, planificats i desenvolupats amb un criteri d'unitat, les activitats dels quals són complementàries i que disposen d'una imatge i gestió unitària.

5. Superfícies de comerç a l'engròs. Són establiments que comercialitzen productes a l'engròs, sense que puguin vendre simultàniament producte al detall.
 
 

Article 17. Concepte de gran establiment comercial

A les Illes Balears tendran la consideració de gran establiment comercial els comerços minoristes que pertanyin a persones, físiques o jurídiques, o a entitats en les quals concorri alguna de les característiques següents:

1. Que emplein més de 250 treballadors.

2. Que tenguin un volum de negoci anual superior a 40 milions d'euros o bé un balanç general superior a 27 milions d'euros.

3. Que siguin participades en un 25% o més del seu capital o dels seus drets de vot per altres que reuneixin els requisits anteriors, excepte quan es tracti de societats públiques de participació, societats de capital risc, o inversors institucionals, sempre que aquests no exerceixin, individualment o conjuntament, cap control sobre l'empresa.
 
 

Article 18. Autorització autonòmica de gran establiment comercial

1. La construcció de les edificacions destinades a establiments del tipus gran establiment comercial requerirà l'autorització de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, amb caràcter previ a la sol·licitud de la llicència municipal d'instal·lació de l'activitat corresponent.

2. El que es disposa al punt anterior s'aplicarà tant a edificacions de nova planta com a l'ampliació o canvi d'ús de les existents. A aquests efectes, s'entén per ampliació tota variació que determini un augment de la superfície edificada o de venda, en el seu cas.

3. Seran nul·les de ple dret les llicències municipals d'instal·lació i les llicències d'edificació i ús del sòl per a la construcció o modificació de les edificacions destinades a establiments tipus gran establiment comercial que s'atorguin sense l'autorització prèvia de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria o en contra de les seves determinacions.

4. En el cas de grans establiments comercials individuals, haurà de sol·licitar l'autorització autonòmica l'empresa que hagi d'explotar l'activitat comercial concreta, abans de la llicència municipal d'instal·lació i de la llicència municipal d'edificació i ús del sòl.

5. En el cas d'establiments comercials de caràcter col·lectiu que tenguin la consideració de gran establiment comercial, segons el que es disposa a l'article 17 d'aquesta llei, i que globalment no superin les dimensions establertes a l'article 14.1, aquesta autorització autonòmica serà sol·licitada pel promotor abans de la llicència municipal d'instal·lació i de la d'edificació i ús del sòl.

6. L'atorgament o la denegació de l'autorització autonòmica de gran establiment comercial es resoldrà dins dels paràmetres màxims fixats al punt 1 de l'article 14 d'aquesta llei, i es ponderarà especialment l'existència o no d'un equipament comercial adequat a l'àmbit territorial afectat pel nou establiment i els efectes que aquest pogués exercir sobre l'estructura comercial d'aquell, i d'una manera especial es tendrà en compte la incidència negativa que pugui generar sobre el petit comerç existent.

7. Per tal de dotar de la màxima transparència el mercat, en els casos de transmissió de qualque gran establiment comercial, o de les accions o participacions de les societats, directament o indirectament titulars d'aquell, quan de conformitat amb l'article 42 del Codi de Comerç es tengui l'obligació de consolidar comptes, serà preceptiu dirigir, per part de l'adquirent, comunicació a la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, en el termini de 40 dies, a comptar des de la transmissió, posant de manifest aquesta circumstància. La mateixa obligació concorrerà en els casos d'implantació, modificació de l'activitat i ampliació de comerços minoristes explotats en règim de franquícia, quan el franquiciador sigui titular d'alguna autorització autonòmica de gran establiment comercial o reuneixi algun dels requisits de l'article 17 d'aquesta llei.

8. Als efectes de l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, el termini per dictar i notificar la resolució serà de sis mesos, i una vegada transcorregut aquest l'interessat podrà entendre desestimada per silenci administratiu la seva sol·licitud d'autorització autonòmica de gran establiment comercial.

En el procediment de concessió d'autoritzacions de gran establiment comercial se sol·licitarà informe de l'òrgan que tengués assignat el control i la garantia de la defensa de la competència.

9. L'atorgament d'autorització autonòmica d'implantació, ampliació o canvi d'activitat donarà lloc a l'existència d'una taxa per aquest concepte.
 
 

Article 19. Sol·licitud de l'autorització autonòmica de gran establiment comercial

1. La sol·licitud de l'autorització autonòmica prèvia s'haurà de dirigir a la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria per qualsevol dels mitjans admesos a la legislació reguladora del procediment administratiu.

2. A la sol·licitud s'hi adjuntarà la documentació següent:

a) Projectes tècnics, amb visat del col·legi professional corresponent: a.1. Projecte bàsic de l'edificació, en el qual hi constaran: a.1.a). La memòria descriptiva de les característiques generals de l'obra i justificatives de les solucions adoptades i, en particular, respecte de la integració en el seu emplaçament.

a.1.b). Els plànols generals a escala i acotats de plantes, alçades i seccions.

a.1.c). El pressupost amb estimació global de cada capítol, ofici o tecnologia.

a.1.d). Les superfícies de venda, emmagatzemament, càrrega i descàrrega, i manipulacions.

a.1.e). El termini d'execució de les obres.
 
 

Igualment en aquest projecte bàsic es grafiaran els aparcaments prevists. Cada establiment disposarà d'uns espais destinats a aparcament de vehicles, d'extensió suficient a la capacitat d'aquest. Com a mínim, s'hauran de preveure 12 places d'aparcament per cada 100 metres quadrats de superfície de venda, excepte en el cas de grans superfícies de comerç a l'engròs, que hauran d'adaptar les places d'aparcament al flux previst de clients.

S'acompanyarà un estudi dels accessos a l'establiment comercial i es consideraran les places d'aparcament i el flux esperat de vehicles.

a.2. Projecte de prevenció d'incendis, en el qual es contemplin les exigències previstes a la Norma Bàsica de l'Edificació NBE-CPI/96, condicions de protecció contra incendis en els edificis o norma que la substitueixi.

a.3. Projecte tècnic d'instal·lació de l'activitat classificada, subjecta a qualificació, el qual inclourà, com a mínim, la memòria descriptiva que detallarà les característiques de l'activitat; la seva possible incidència en la generació de molèsties, insalubritat; nocivitat i perillositat; així com dels sistemes correctors que es proposen, amb justificació del seu grau d'eficàcia i garantia de seguretat. Així mateix, s'aportarà la documentació gràfica necessària a l'efecte i el pressupost de les instal·lacions.
 
 

b) Còpia fefaent del títol de propietat o disponibilitat del solar.

c) Cèdula o certificat urbanístic expedida per l'ajuntament, on consti el règim urbanístic aplicable al solar on es pretén d'edificar.

d) Estudi d'Impacte Social i Econòmic, on s'analitzin les eventuals conseqüències que la instal·lació d'un gran establiment comercial pot causar sobre:

d.1. L'estructura comercial existent a la seva àrea d'influència i, en especial, l'efecte en l'ocupació, en l'oferta de superfície destinada a cada categoria comercial, així com en els establiments de l'entorn més directament afectats.

d.2. La demanda comercial no satisfeta pels establiments existents, considerant tant la varietat de productes com la profunditat de l'oferta i la competitivitat dels preus.
 
 

3. Si la sol·licitud no acompleix els requisits assenyalats, es requerirà l'interessat, perquè, en el termini de deu dies, rectifiqui la manca o aporti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considerarà desistit de la seva petició.

4. L'expedient complet serà exposat a informació pública durant el termini de 15 dies, mitjançant la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

5. L'ajuntament respectiu resoldrà, així mateix, mitjançant acord plenari, sobre la sol·licitud d'autorització del gran establiment comercial, en el termini de dos mesos des que sigui requerit.
 
 

Capítol III. D'altres establiments sotmesos a autorització



 

Article 20. Establiments comercials comunament denominats "tot a cent" i similars.

Els establiments comercials denominats comunament "tot a cent" i similars, abans de l'inici de l'activitat, hauran d'acreditar davant la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria la possessió de les llicències, permisos i autoritzacions establerts a la legislació vigent. Aquesta acreditació es realitzarà a través de comunicació, degudament diligenciada, i haurà de ser exposada en lloc visible a partir del moment de l'obertura de l'establiment comercial.
 
 

Article 21. Establiments denominats de "descompte dur".

1. Els establiments denominats de "descompte dur" seran sotmesos a l'autorització de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, per a la instal·lació, ampliació o modificació dels establiments que, amb predomini de productes d'alimentació en règim d'autoservei, funcionin sota una mateixa marca comercial; pertanyin a una mateixa empresa o grup d'empreses i reuneixin, almenys, tres de les característiques següents:

a) Que la superfície de venda sigui igual o superior a 500 m2 de l'establiment.

b) Que el volum de vendes, en l'exercici econòmic anterior o previst, sigui d'almenys 500.000 milions de pessetes o el seu equivalent d'una altra divisa o euros de l'empresa o grup d'empreses titular de l'establiment.

c) Que el nombre de marques blanques pròpies o del distribuïdor integrades en l'assortiment global a comercialitzar superi en un 70% o més el nombre de marques de fabricant de l'establiment.

d) Que el nombre de referències en l'oferta total de l'establiment sigui inferior a mil.
 
 

2. L'exigència a la qual es refereix el punt anterior s'estendrà als establiments dependents d'empreses o d'unions nacionals o internacionals el capital social de les quals sigui participat en més d'un 25% per empreses o unions en les quals concorrin les característiques esmentades.
 
 

Article 22. Condicions i efectes de l'autorització.

Les condicions de sol·licitud i concessió de l'autorització a què es refereix l'article anterior, així com els efectes d'aquesta i de la seva denegació, seran els establerts al capítol II del títol present per a l'autorització autonòmica de gran establiment comercial.
 
 
 

Títol III. Exigències del règim especial de les Illes Balears.



 
 

Article 23. Compensacions estatals per abaratir el cost efectiu del transport marítim i aeri de mercaderies.

1. Per tal de garantir el finançament adient d'un sistema de compensacions per abaratir el cost efectiu del transport marítim i aeri de mercaderies interinsular i entre les Illes Balears i la península, la Comissió Mixta, integrada per representants de l'Administració General de l'Estat i de l'Administració autonòmica de les Illes Balears, encarregada d'efectuar-ne el seguiment i l'avaluació de la seva l'aplicació, lliurarà semestralment una memòria al Govern de les Illes Balears i al Govern de l'Estat.

2. Les compensacions tendran una especial consideració per als productes d'alimentació del ramat, procedents de la península, destinats a les Illes Balears, atès el caràcter estratègic de la ramaderia balear.

3. Les compensacions per abaratir el cost del transport seran preferents en els sectors assenyalats a l'article 7 de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del régimen especial de las Illes Balears.
 
 

Títol IV. Dels registres i de les inscripcions


Article 24. Oficina de registres

1. Amb la finalitat de disposar de les dades necessàries per al coneixement i valoració de les estructures comercials a les Illes Balears i de garantir els drets dels consumidors i dels usuaris, es crea l'Oficina de Registres, adscrita a la Direcció General de Comerç de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, la qual serà integrada pels registres següents:

a) Registre General d'Activitats i d'Empresaris Comercials.

b) Registre d'associacions d'empreses de comerç.

c) Registre de franquiciadors.

d) Registre de comerciants ambulants.

e) Registre d'empreses de venda a distància.

f) Registre d'establiments col·laboradors d'exposició i venda de productes de les Illes Balears.
 
 

2. L'organització i funcionament dels registres es regeix per les normes de la llei present i per les que es dictin en el seu desenvolupament.

3. El tancament provisional o definitiu de qualsevol establiment comercial inscrit donarà lloc a la cancel·lació, provisional o definitiva, de la inscripció corresponent.
 
 

Article 25. Registre general d'activitats i d'empresaris comercials.

El Registre general d'activitats i d'empresaris comercials serà públic i la inscripció en aquest serà obligatòria i gratuïta per a aquelles persones físiques o jurídiques que pretenguin d'exercir una activitat comercial a les Illes Balears, amb independència de la modalitat de venda que exercitin i nombre d'establiments de què siguin titulars.
 
 

Article 26. Registre d'associacions d'empreses de comerç.

1. Es podran inscriure en el Registre d'associacions d'empreses de comerç les associacions sense finalitat de lucre que agrupin empreses de comerç majorista o minorista que desenvolupin la seva activitat i disposin de domicili dins l'àmbit de les Illes Balears i que es trobin formalment constituïdes.

2. La inscripció serà considerada condició imprescindible per optar a qualsevol de les línies d'ajuda convocades per l'Administració autonòmica o per participar activament en els programes específics.

3. El Registre d'associacions d'empreses de comerç tendrà caràcter públic i la inscripció en aquest serà voluntària i gratuïta. 
 
 

Article 27. Registre de franquiciadors.

1. S'inscriuran en el Registre de franquiciadors les empreses que, a l'àmbit de les Illes Balears, pretenguin desenvolupar l'activitat de cessió de franquícies. Aquest registre serà públic i la inscripció en aquest serà obligatòria i gratuïta.

2. S'hauran d'inscriure en aquest registre, amb caràcter previ a l'inici de l'activitat franquiciada, les persones físiques o jurídiques que pretenguin realitzar aquesta activitat a les Illes Balears, sempre i quan tenguin el seu domicili social o delegació o representació en aquesta comunitat autònoma.

3. El Registre de franquiciadors serà coordinat amb els registres de la resta de comunitats autònomes i amb el de l'Administració General de l'Estat.
 
 

Article 28. Registre de comerciants ambulants.

1. A les Illes Balears, per poder exercir la venda ambulant s'haurà d'acreditar l'existència de les dues circumstàncies següents:

a) La inscripció en el Registre de comerciants ambulants.

b) L'autorització expressa de l'ajuntament respectiu.
 
 

2. S'hauran d'inscriure en el Registre de comerciants ambulants les persones físiques o jurídiques que pretenguin realitzar aquesta activitat a les Illes Balears, i la inscripció en aquest serà pública, obligatòria i gratuïta, amb independència del tipus de venda ambulant que exerceixi. La validesa de la inscripció serà per dos/tres anys naturals, renovables, i s'acreditarà mitjançant certificació registral i un carnet amb una fotografia.
 
 

Article 29. Registre d'empreses de venda a distància.

1. S'hauran d'inscriure en el Registre d'empreses de venda a distància les persones físiques o jurídiques que pretenguin realitzar aquesta activitat a les Illes Balears, inclosa la modalitat de comerç electrònic, i la inscripció en aquest serà pública, obligatòria i gratuïta.

2. En el Registre d'empreses de venda a distància es diferenciarà quan es tracti d'una empresa que tengui el domicili social a les Illes Balears, per a la qual cosa es requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria; i quan estigui autoritzada per una altra administració, però les seves propostes es difonguin per mitjans que no abastin més que el territori de les Illes Balears.
 
 

Article 30. Registre d'establiments col·laboradors d'exposició i venda de productes de les Illes Balears.

1. S'inscriuran en aquest registre els establiments comercials que d'una manera continuada es dediquin a la venda d'aliments o de productes tradicionals de les Illes Balears que, com a mínim, suposin un 50% del total de productes a la venda en l'establiment.

2. La inscripció serà pública, obligatòria i gratuïta i serà condició imprescindible per optar a qualsevol de les línies d'ajuda convocades pel Govern de les Illes Balears o per participar activament en els programes específics.
 
 

Article 31. Dades de les inscripcions

La inscripció en els registres pertinents haurà de contenir les dades següents:

1. Nom i situació, si pertoca, de l'establiment o activitat comercial.

2. Nom, domicili per a notificacions i número d'identificació fiscal de la persona o entitat titular de l'establiment o activitat comercial.

3. Característiques físiques del local on estigui ubicat l'establiment i, en tot cas, superfície d'aquest, (distingint la que és de venda al públic i la destinada a altres usos), així com dels vehicles-tenda, si n'és el cas.

4. Descripció precisa de l'activitat que s'exerceix o es pretén exercir a l'establiment comercial a la venda ambulant.

5. Certificació municipal de l'atorgament de la llicència d'obertura i funcionament.

6. En els casos en què sigui preceptiva, s'adjuntarà, d'ofici, la certificació de l'autorització de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria.
 

Capítol II. Procediment per a les inscripcions



 

Article 32. Requisits per a la inscripció

1. La inscripció en els registres pertinents se sol·licitarà mitjançant instància de l'interessat, que hi farà constar totes les dades a què es refereix l'article anterior i s'hi acompanyaran els documents següents:

a) Document acreditatiu de la propietat o disponibilitat del local, del vehicle-tenda o de l'activitat.

b) Document acreditatiu d'alta en els epígrafs corresponents de l'Impost d'Activitats Econòmiques i estar al corrent del seu pagament.

c) Document acreditatiu de l'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social i de trobar-se al corrent del seu pagament.

d) Document acreditatiu d'acomplir els requisits higiènicosanitaris o d'altra mena que estableixin les reglamentacions específiques relatives als productes comercialitzats i a les instal·lacions.
 
 

2. En el cas d'observar-se deficiències a la sol·licitud o a la documentació que s'acompanya, els serveis corresponents de la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria requeriran del sol·licitant la seva rectificació.

3. Sense perjudici del que es disposa a l'apartat 1 els ajuntaments seran obligats a comunicar a la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, almenys una vegada a l'any, les llicències d'obertura i de funcionament d'establiments dedicats al comerç, en totes les seves modalitats, que hagin concedit durant el període immediatament anterior.
 
 

Article 33. Aprovació de la inscripció.

1. El conseller d'Economia, Comerç i Indústria dictarà la resolució que correspongui en el termini de dos mesos, a partir de la presentació de la documentació completa.

2. La resolució a què es refereix el punt anterior, en cas de ser estimatòria de la sol·licitud presentada, implicarà la inscripció en el registre de l'establiment de què es tracti.

3. En cas que no es dicti cap resolució en el termini esmentat al punt 1 d'aquest article, la sol·licitud d'inscripció en el registre s'entendrà estimada.

Article 34. Efectes de la inscripció

1. La inscripció en els registres tendrà efectes declaratius i es realitzarà amb finalitats estadístiques i de publicitat.

2. La Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria tendrà l'obligació de lliurar les certificacions que li siguin sol·licitades per les persones interessades sobre les dades que s'hi hagin inscrit.

3. La Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria publicarà periòdicament una Guia d'Establiments dedicats al Comerç de les Illes Balears, on constaran tots els establiments inscrits en el registre.

4. Només podran tenir accés a les subvencions i a la resta d'ajudes oficials els establiments dedicats al comerç que estiguin inscrits al registre.
 
 

Títol V. Horaris comercials


Article 35. Horaris en dies feiners

1. Cada comerciant determinarà l'horari d'obertura i tancament dels seus establiments comercials, així com els dies en què desenvoluparà la seva activitat, amb un màxim de 72 hores setmanals.

2. L'horari diari no podrà excedir de dotze hores, fixades entre les set i les vint-i-tres hores.
 
 

Article 36. Publicitat d'horaris

A tots els establiments comercials hi haurà de figurar la informació del calendari diari d'obertura i tancament a un lloc visible, tant a l'interior com a l'exterior, fins i tot quan l'establiment sigui tancat.
 
 

Article 37. Activitat en diumenges i festius

1. Els diumenges i festius no seran hàbils per a l'exercici de l'activitat comercial a les Illes Balears, excepte els autoritzats expressament.

2. Independentment de l'establert al punt anterior, a petició dels plenaris de les corporacions locals, realitzada abans del dia 31 de novembre de cada any, es podrà autoritzar l'activitat comercial en dos dies festius.
 
 

Article 38. Supòsits exclosos de l'horari general

1. Les limitacions establertes als articles anteriors d'aquest títol no seran d'aplicació:

a) Als establiments comercials l'oferta habitual dels quals sigui predominantment constituïda per venda de pastisseria i rebosteria, pa, plats preparats, premsa, combustibles i carburants, flors i plantes, i als anomenats "botigues de conveniència"; així com als instal·lats a estacions, ports, aeroports i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri, i als situats dintre dels establiments hotelers.

S'entendrà que existeix oferta habitual predominant, als efectes de l'establert a l'apartat anterior, quan el nombre de les referències autoritzades superi en més d'un 50% les no autoritzades.

Els diumenges o festius no es podran vendre altres articles que no siguin aquells que hagin justificat, en el seu cas, la consideració d'establiment amb llibertat d'obertura els festius.

b) Als establiments comercials situats a zones de gran afluència turística, d'acord amb l'establert a l'article 39 d'aquesta llei.

c) Als mercats i mercadets de venda ambulant autoritzats per l'ajuntament que tradicionalment se celebren els diumenges i festius i als establiments del seu entorn immediat.
 
 

2. S'entenen per botigues de conveniència les que, amb una superfície útil de venda no superior a 250 m2, romanguin obertes al públic un màxim de divuit hores al dia i distribueixin la seva oferta, de forma similar, entre els productes següents: llibres, premsa i revistes, productes d'alimentació, discs, vídeos, joguines, regals i productes diversos.
 

Article 39. Determinació de zones turístiques

1. Els ajuntaments, a través d'exposició motivada, adoptada per acord plenari, podran proposar a la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria les parts del territori municipal que es poden considerar zones turístiques, als efectes d'exclusió de la limitació d'horaris d'aquesta llei. Aquesta exclusió no afectarà l'horari d'obertura i de tancament dels comerços esmentats al punt 2 de l'article 35 d'aquesta llei.

2. El conseller d'Economia, Comerç i Indústria és l'òrgan competent per aprovar o denegar les autoritzacions de l'activitat comercial els dos dies festius.

3. L'exclusió de la limitació d'horaris d'aquesta llei només es podrà sol·licitar per al període determinat des del 15 de març fins al 30 d'octubre de cada any.
 
 

Títol VI. Activitats de promoció de vendes


Capítol I. Activitats de promoció de vendes


Article 40. Vendes de promoció

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per venda de promoció la que té per finalitat donar a conèixer el nou producte o article, o aconseguir l'augment de venda dels existents, o el desenvolupament d'un o diversos comerços, mitjançant l'oferta d'un article o grup d'articles homogenis.

2. La venda de promoció haurà d'anar precedida o acompanyada de la suficient informació al públic, on haurà de figurar amb claredat:

a) El producte o productes objecte de promoció.

b) Les condicions de venda.

c) El període de vigència de la promoció, que no podrà ser inferior a dos dies consecutius, ni superar els 7 dies, amb exclusió de l'oferta de productes peribles.

d) Disposar d'existències per fer front a l'oferta.
 
 

3. Es prohibeix la realització de qualsevol tipus de promoció comercial que, per les circumstàncies en què es practica, generi confusió amb altra modalitat de promoció distinta i sigui susceptible, objectivament, de provocar el fet d'eludir les normes aplicables.
 
 

Article 41. Vendes amb obsequi. Requisits i autorització administrativa

1. Es consideraran vendes amb obsequi aquelles en les quals el comerciant utilitzi concursos, sortejos, regals, vals, premis o similars, vinculats a l'oferta o promoció de productes regulats a l'article anterior.

2. Seran d'aplicació a les vendes amb obsequi els preceptes següents:

a) Durant el període d'oferta de venda amb obsequi queda prohibit modificar a l'alça el preu, així com disminuir la qualitat del producte.

b) El nombre d'existències amb què compti el comerciant per fer front a l'obligació d'entrega dels obsequis, així com les bases per les quals es regulen els concursos, sortejos o similars, hauran de constar a l'envàs o embolcall del producte de què es tracti o, si aquest hi manca, ser divulgades com cal.

c) Els béns o serveis en què consisteixin els objectes o incentius promocionals, s'hauran d'entregar al comprador al temps de la compra o bé en un termini màxim de dos mesos, a comptar des que el comprador reuneixi els requisits exigits.

d) En tot cas, es respectaran els drets i els interessos dels consumidors establerts a la legislació vigent.
 
 

Article 42. Vendes en rebaixes
 

1. S'entén que existeix venda en rebaixes quan els articles objecte d'aquesta s'ofereixen en el mateix establiment on s'exerceix habitualment l'activitat comercial, a un preu inferior al fixat abans de la venda esmentada.

2. El Govern de les Illes Balears, mitjançant decret, aprovarà el període de rebaixes, que haurà de realitzar-se en dues temporades anuals; una iniciada a principis d'any, i l'altra, en torn al període estiuenc, tot atenent els usos i costums i els períodes de major venda.

3. En aquest període, la durada de cada temporada de rebaixes serà com a mínim d'una setmana i com a màxim de dos mesos, d'acord amb la decisió lliure de cada comerciant. En tot cas, les dates de les rebaixes elegides hauran d'exhibir-se en els establiments comercials en un lloc visible al públic, fins i tot quan siguin tancats.

4. No podrà anunciar-se la venda en rebaixes d'un establiment comercial quan afecti menys de la meitat dels productes oferts, sense perjudici que pugui anunciar-se la de cada producte o article en concret.
 
 

5. En el supòsit que les ofertes en rebaixes no afectin la totalitat dels productes comercialitzats, els rebaixats seran degudament identificats i diferenciats de la resta.

6. En tot cas, les reduccions dels preus es consignaran exhibint devora del preu habitual el preu rebaixat dels mateixos productes comercialitzats a l'establiment.
 
 

Article 43. Vendes en liquidació

Als efectes prevists als articles 30 i 31 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista, s'hauran d'acomplir els requisits següents:

1. En el supòsit que una empresa sigui titular de diversos establiments comercials, el cessament total o parcial de l'activitat de comerç haurà de ser de tots. El tancament total o parcial d'un sol punt de venda no tendrà la consideració de cessament total o parcial, sinó de canvi de local.

2. La liquidació per la realització d'obres d'importància, només serà possible quan aquestes requereixin el tancament del local.

3. La liquidació en els supòsits de força major només serà possible quan obstaculitzi el desenvolupament normal del negoci per un període continuat com a mínim d'un mes.

4. La liquidació dels productes ha d'efectuar-se en el mateix local o locals afectats on es venia habitualment, excepte en els casos de tancament imminent del local i dels de força major.

5. En tot cas, s'haurà de comunicar a la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria aquest tipus venda de caràcter excepcional
 
 

Article 44. Venda de saldos
 

Conformement amb els articles 28 i 29 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista, en aquesta modalitat de venda s'hauran d'acomplir les determinacions següents:

1. A les Illes Balears no s'autoritzaran els establiments comercials dedicats de forma exclusiva a la venda de saldos.

2. Els comerciants podran practicar la venda de saldos, sempre que siguin degudament senyalitzats i separats de la resta de les promocions. Informaran de la durada dels saldos i, en cas de ser permanents, faran constar tal circumstància.

3. En l'activitat promocional de saldos, s'emprarà la denominació de saldos o restes, i es prestarà especial atenció que els suggeriments de l'existència d'avantatges econòmics per al consumidor, es corresponguin amb la realitat dels productes objecte d'aquests.

4. Si s'ofereixen com a saldos articles defectuosos o deteriorats, haurà de constar expressament aquesta circumstància, de forma que siguin susceptibles de ser identificats pel consumidor.

5. No podran ser objecte de saldo aquells productes que no hagin estat posats a la venda amb anterioritat i que no hagin estat en poder del comerciant almenys amb sis mesos d'antelació.
 

Títol VII. Vendes especials i vendes a pèrdues


Capítol I. Vendes especials


Article 45. Venda automàtica

1. És venda automàtica la forma de distribució detallista en la qual es posa a disposició del consumidor el producte o servei, perquè aquest l'adquireixi mitjançant acció de qualsevol tipus de mecanisme i previ pagament del seu import.

2. A totes les màquines automàtiques haurà de figurar la indicació que torna canvi de moneda, així com el tipus de moneda fraccionària amb què funcioni.

3. No es podran comercialitzar productes alimentaris que no siguin envasats i etiquetats conformement amb la normativa aplicable.

4. Les màquines destinades a aquest tipus de vendes hauran d'haver estat homologades pel departament de la comunitat autònoma de les Illes Balears competent per raó de la matèria, i hauran de complir tot els altres requisits que es determinin reglamentàriament.
 
 

Article 46. Venda a distància.

1. És venda a distància la forma de distribució comercial detallista que es du a terme prèvia oferta realitzada per qualsevol mitjà de comunicació entre persones distants i per qualsevol mitjà de comunicació social i de transmissió electrònica, i que posen en coneixement dels consumidors la forma d'efectuar les seves comandes.

2. Requisits de la venda a distància. Totes les ofertes de venda a distància han de contenir, de forma clara i inequívoca, les dades informatives següents:

a) La identitat de l'ofertant i del seu número d'inscripció en el Registre de venda a distància.

b) El producte o servei que s'ofereixi, amb una descripció d'aquest amb totes les dades sobre la seva naturalesa, quantitat, qualitat i possibilitats de consum o d'ús que faciliti la seva identificació.

c) El preu total a satisfer, on se separarà l'import de les despeses de tramesa, si aquestes són a càrrec del consumidor, i s'especificarà el sistema de reembossament.

d) El termini màxim de recepció o posada a disposició del consumidor del producte o servei objecte de la transacció des del moment de la recepció de la comanda.

e) El període de reflexió, inferior a set dies, durant el qual el consumidor pot retornar el producte i rebre la quantitat satisfeta.

f) El sistema de devolució, en el seu cas, amb la informació que les despeses corresponents són a càrrec del comerciant en cas de disconformitat amb la tramesa, abans d'haver transcorregut el període de reflexió.
 
 

Article 47. Concepte de venda ambulant

Es considera venda ambulant o no sedentària la realitzada per comerciants, fora d'un establiment comercial permanent, de forma habitual, ocasional, periòdica o continuada, en els perímetres o llocs autoritzats com cal a instal·lacions comercials desmuntables o transportables, incloent-hi els camions-tenda. En tot cas, la venda no sedentària únicament es podrà dur a terme a mercats fixos, periòdics o ocasionals així com a llocs instal·lats a la via pública per a productes de naturalesa estacional.
 
 

Article 48. Regulació de la venda ambulant.

1. Els ajuntaments de les Illes Balears podran regular, mitjançant ordenança, la venda ambulant en el seu terme municipal. En els municipis on no existeixi aquesta regulació la venda ambulant no es podrà realitzar.

2. La regulació municipal de la venda ambulant haurà de contemplar, com a mínim:

a) L'acreditació del venedor de la inscripció en el Registre de comerciants ambulants.

b) La determinació de les característiques dels tipus de venda ambulant, els quals es diferenciaran en:

b.1) Mercats periòdics de caràcter tradicional o de nova implantació, ubicats a llocs o espais determinats i de periodicitat fixa. Aquests només es podran realitzar durant un màxim de dos dies a la setmana.

b.2) Mercats ocasionals instal·lats a causa de fires, festes o esdeveniments populars.

b.3) Venda realitzada en camions-tenda o llocs instal·lats a la via pública que s'autoritzen en circumstàncies i condicions precises.
 
 

3. L'autorització municipal indicarà els productes a què es refereix, així com els llocs, els dies i les hores en què podrà realitzar-se la venda ambulant pels seus titulars.

4. El venedor ambulant haurà d'informar, mitjançant cartell visible, de la direcció on s'hauran d'atendre, si pertoca, les reclamacions dels consumidors. Aquesta direcció haurà de figurar, en tot cas, a la factura o comprovant de la venda.
 
 

Capítol II. Venda a pèrdues.



 

Article 49. Venda a pèrdues

Les obligacions contingudes a l'article 14 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista, modificat per la Llei 55/1999, de 29 de desembre, de medidas fiscales, administrativas y de orden social, seran exigibles també als comerciants majoristes i a les entitats intermediàries que es dediquin a centralitzar compres per compte de comerciants minoristes.

1. Les factures emeses pels fabricants i pels proveïdors del comerç minorista en general, per l'entrega de les mercaderies objecte del seu comerç han de descriure explícitament tots els conceptes en virtut dels quals s'estableixi el preu d'adquisició dels productes.
 
 

2. Quan una mateixa factura es refereixi a diferents articles, s'especificaran amb claredat tots els descomptes que els afecten, si és que n'hi ha.

3. Quan una mateixa factura es refereixi a articles gravats amb tipus fiscals impositius distints, hauran de diferenciar-se les parts de l'operació subjectes a cada tipus.

4. Les bonificacions, els descomptes i els conceptes anàlegs, subjectes al compliment de condicions futures no podran ser considerats com a descomptes mentre no s'acompleixin aquelles condicions a les quals són subjectes, d'acord amb l'establert als articles 1.113 i 1.114 del Codi Civil.

5. L'autoritat competent podrà requerir simultàniament i indistinta, la presentació de la factura al proveïdor i al comerciant i es considerarà que existeix venda a pèrdua quan el preu de venda sigui inferior al preu d'adquisició del producte, més el cost del transport, més la part alíquota de la despesa general de l'establiment, més el benefici comercial.
 
 

Títol VIII. Venda a domicili i adquisicions dels comerciants


Article 50. Concepte de venda a domicili.

1. Es considera venda a domicili, als efectes d'aquesta llei, la realitzada professionalment mitjançant la visita del venedor, o dels seus empleats o agents, per oferir els productes o serveis al lloc que designi el consumidor o possible comprador. No es considerarà venda a domicili la venda per correspondència, ni l'efectuada en l'establiment comercial per telèfon o per correu electrònic, seguida del repartiment a domicili dels productes adquirits.

2. Tendran igualment la consideració de venda a domicili les anomenades "vendes de reunió" d'un grup de persones, convocades per una d'aquestes, a instància o d'acord amb el venedor.

3. S'haurà d'acomplir amb la normativa reguladora del producte que es ven, i no podran ser objecte de venda els productes la regulació dels quals prohibeixi aquest tipus de venda, especialment els alimentaris i aquells que, per la forma de presentació, no acompleixin les normes tecnicosanitàries o de seguretat.
 
 

Article 51. Publicitat en la venda a domicili.

1. La publicitat de l'oferta que haurà de ser lliurada al consumidor inclourà, almenys, els extrems següents:

a) Identificació i domicili de l'empresa.

b) Acreditació de la inscripció de l'empresa en el Registre general d'activitats i d'empresaris comercials.

c) Dades essencials del producte, de manera que permetin la seva identificació inequívoca.

d) Preu, forma i condicions de pagament, i, si n'és el cas, despeses i termini de lliurament.
 
 

2. Així mateix, i d'acord amb el que es disposa a l'article 5.1 de la Llei 26/1991, de 21 de novembre, de protección de los consumidores, en el cas de contractes atorgats fora dels establiments comercials, el venedor està obligat a posar en coneixement del consumidor, per escrit, el dret que l'empara de disposar d'un període de reflexió d'almenys 7 dies, durant el qual pot decidir la devolució del producte que es tracti i rebre les quantitats que hagi entregat, excepte quan es tracti de productes peribles.
 
 

Article 52. Pagament als proveïdors

Les obligacions contingudes a l'article 17 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista, seran exigibles també als comerciants i a les entitats que es dediquin a la realització d'adquisicions o prestin serveis d'intermediació sobre aquestes, per compte o encàrrec d'altres comerciants.
 
 

Article 53. Documentació dels comerciants

Sense perjudici de l'establert a l'article 17 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, abans esmentada, s'hauran d'acomplir les prescripcions següents:

1. A aquests efectes les factures hauran de ser emeses i trameses en el termini de trenta dies a partir de l'entrega de la mercaderia o del darrer dia del mes quan a una sola factura s'incloguin les operacions realitzades per a un mateix destinatari al llarg d'un mes natural.

2. Les factures s'entendran acceptades en tots els seus termes i reconegudes pels seus destinataris quan no hagin estat objecte de reclamació en el termini dels deu dies següents a la seva recepció. En cas de disconformitat es disposarà d'un termini addicional de deu dies per a la seva rectificació i tramesa de la factura rectificada corresponent. Als efectes de l'article 17 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de referència, no es tendran en compte les possibles factures rectificatives emeses amb posterioritat als quaranta-cinc dies naturals comptats des de l'entrega de la mercaderia.
 
 

Títol IX. Règim sancionador


Capítol I. Infraccions administratives



 

Article 54. Infraccions

1. Sense perjudici de les responsabilitats d'altra índole que poguessin derivar-se, constitueixen infraccions administratives en matèria de comerç interior, les accions o omissions tipificades en aquesta llei.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
 
 

Article 55. Responsabilitat

La responsabilitat administrativa per les infraccions tipificades en aquesta llei correspondrà a les persones físiques o jurídiques titulars de l'empresa i de les activitats comercials de què es tracti.
 
 

Article 56. Infraccions molt greus

Es consideraran infraccions molt greus:

1. L'inici d'actuacions d'edificació que, tot i que siguin emparades per una llicència municipal d'instal·lació i d'edificació i ús del sòl, no disposin de l'autorització comercial per a la instal·lació, l'ampliació o el trasllat d'un gran establiment comercial.

2. L'exercici d'activitats comercials que no hagin obtingut autorització, quan aquesta sigui preceptiva d'acord amb aquesta llei.

3. Les que suposin un risc greu per a la salut i la seguretat de les persones.

4. La negativa o resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions d'inspecció, quan s'efectuï acompanyada de violència física o verbal o de qualsevol altra forma de pressió.

5. Les que, havent-se qualificat com a greus, hagin suposat una facturació superior a cent milions de pessetes.

6. La reincidència en infraccions greus. S'entendrà que hi ha reincidència si es donen els requisits establerts a l'article 67 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista.
 

Article 57. Infraccions greus

Es consideraran infraccions greus:

1. La negativa o resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats o els seus agents i funcionaris de l'administració comercial en l'exercici de les seves funcions de comprovació, i el subministrament d'informació inexacta o incompleta.

2. L'incompliment del requeriment sobre el cessament d'activitats infractores.

3. Realitzar vendes a pèrdues, amb excepció de les autoritzades.

4. Exigir preus superiors a aquells que haguessin estat fixats per l'administració de les Illes Balears.

5. La manca de lliurament per part dels comerciants als seus proveïdors d'un document que dugui implícita execució canviària en els supòsits i terminis contemplats als articles 52 i 53 d'aquesta llei, així com a l'apartat 3 de l'article 17 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista.

6. L'obertura de l'establiment comercial en diumenge o dia festiu no autoritzat per a la realització d'activitats comercials, d'aquells no exceptuats a l'article 34 d'aquesta llei.

7. La venda sota l'anunci o la denominació de "vendes amb obsequi", "vendes en rebaixes", "vendes en liquidació" o "vendes de saldos", amb inobservança de les característiques legals que les defineixen.

8. L'afectació dels objectes ofertats a les vendes amb obsequi, en rebaixa o en liquidació, per alguna causa que en redueixi el valor de mercat.

9. El falsejament, a les vendes promocionals, de la publicitat de la seva oferta.

10. L'oferta d'operacions en cadena o piràmide en la forma prohibida per la Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista.

11. Modificar durant el període de durada de l'oferta de vendes amb obsequi el preu o la qualitat del producte.

12. L'incompliment del règim establert sobre lliurament dels obsequis promocionals.

13. Anunciar vendes com si fossin de fabricant o majorista, amb incompliment de l'establert al respecte per l'article 35 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, abans esmentada.

14. L'incompliment del disposat a l'article 5.2 d'aquesta llei.

15. L'incompliment dels terminis de garantia i serveis postvenda, així com de la custòdia dels articles.

16. Realitzar la venda de vehicles usats amb incompliment de l'establert en aquesta llei.

17. L'incompliment de l'obligació d'inscripció en els registres establerts en aquesta llei.

18. L'incompliment del règim establert a la Llei 26/1991, de 21 de novembre, de protección de los consumidores, en el cas dels contractes realitzats en l'establiment comercial.

19. La reincidència en infraccions lleus. S'entendrà que hi ha reincidència si es donen els requisits establerts a l'article 67 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, ja citada.
 
 

Article 58. Infraccions lleus

Es consideraran infraccions lleus:

1. La no exhibició necessària de l'autorització, l'homologació o la comunicació en la forma legal o reglamentària establerta.

2. L'incompliment de l'obligació d'informar al públic sobre els dies i les hores d'obertura i tancament dels establiments comercials, o no fer-ho en un lloc visible de l'establiment.

3. L'incompliment dels horaris comercials quan no constitueixi falta greu o molt greu.

4. En general, l'incompliment de les obligacions establertes en aquesta llei.
 

Capítol II. Sancions


Article 59. Quantia de les multes

Les infraccions establertes en aquesta llei seran sancionades amb multes la quantia de les quals s'establirà segona la graduació següent:

1. Les infraccions lleus se sancionaran amb amonestació o multa de 25.000 a 500.000 pessetes.

2. Les infraccions greus se sancionaran amb multa de 500.001 fins a 5.000.000 de pessetes.

3. Les infraccions molt greus se sancionaran amb multa de 5.000.001 fins a 50.000.000 de pessetes.
 
 

Article 60. Mesures cautelars

1. L'autoritat a qui correspongui la resolució de l'expedient podrà acordar, com a mesura cautelar, el decomís de les mercaderies falsificades, fraudulentes, no identificades o que incompleixin els requisits mínims establerts per a la seva comercialització.

2. El Govern de les Illes Balears podrà acordar, en el supòsit d'infraccions molt greus que signifiquin un greu risc per a la salut, un greu perjudici econòmic o generin una àmplia alarma social, el tancament temporal de l'empresa o l'establiment infractor per un termini màxim d'un any.
 
 

Article 61. Graduació 

Les sancions es graduaran especialment en funció de la transcendència social de la infracció, la situació de predomini de l'infractor en el mercat, la natura dels perjudicis causats, el volum de la facturació a la qual afecta, el grau de voluntarietat o d'intencionalitat de l'infractor, la quantia del benefici obtingut, la capacitat econòmica de l'infractor i el termini de temps durant el qual s'hagi comès la infracció.
 
 

Article 62. Prescripció de les infraccions

Les infraccions regulades en aquesta llei prescriuran: als tres anys, les qualificades de molt greus; als dos anys, les qualificades de greus; i als sis mesos, les qualificades de lleus. Aquests terminis es comptaran a partir de la realització de l'acte sancionable o del final del període de comissió si es tracta d'infraccions continuades.
 
 

Article 63. Prescripció de les sancions

Les sancions prescriuran en els mateixos terminis establerts a l'article anterior, a partir de la fermesa de la resolució sancionadora.
 
 

Article 64. Suspensió temporal de l'activitat

Amb la finalitat d'assegurar l'eficàcia de la resolució que pogués recaure, l'autoritat competent en la matèria podrà adoptar la mesura de tancament de les instal·lacions o dels establiments que no disposin de les autoritzacions preceptives. o de suspensió del seu funcionament fins que es rectifiquin els defectes o es compleixin els requisits, en els supòsits de falta molt greu. Aquesta mesura s'adoptarà sempre mitjançant acord motivat.
 
 

Article 65. Òrgans competents

Els òrgans competents per resoldre el procediment sancionador i imposar les sancions, així com per a l'adopció de les mesures cautelars pertinents són:

1. El director general que tengui atribuïdes les competències en matèria de comerç, en les infraccions lleus.

2. El conseller d'Economia, Comerç i Indústria, en les infraccions greus.

3. El Consell de Govern de les Illes Balears, per als supòsits de les infraccions molt greus i de tancament temporal de l'empresa o de l'establiment infractor.
 
 

Article 66. Principis i procediment sancionador

1. L'exercici de la potestat sancionadora en matèria de comerç s'ajustarà als principis següents:

a) De legalitat.

b) D'irretroactivitat.

c) De responsabilitat.

d) De proporcionalitat.
 
 

2. El procediment sancionador se substanciarà conformement amb el previst a la normativa reguladora per a l'exercici de la potestat sancionadora per l'Administració Pública de la comunitat autònoma de les Illes balears.
 
 

Article 67. Personal de la inspecció de comerç.

1. El personal especialitzat adscrit a la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria durà a terme la funció inspectora. El personal inspector estarà dotat de documentació que n'acrediti la condició i té l'obligació d'exhibir-la quan n'exerceixi les funcions.

2. En l'exercici de les funcions inspectores, el personal inspector es considerarà agent de l'autoritat a tots els efectes, excepte els penals, i podrà sol·licitar la cooperació de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i de la policia local.

3. El personal de la inspecció de comerç tendrà l'obligació de complir amb el deure de secret professional.

4. Quan exerceixi les funcions inspectores, el personal inspector tendrà total independència, sense perjudici de la dependència orgànica i funcional a l'autoritat administrativa.

5. La Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria vetllarà per la formació del personal inspector.
 
 

Article 68. Actes d'inspecció.

A cada visita d'inspecció, el personal haurà d'aixecar acta amb el resultat d'aquesta.

Les actes podran ser de constància de fets, d'obstrucció, de conformitat o d'infracció.

A les actes d'infracció, s'han de reflectir sempre els preceptes legals que l'inspector consideri infringits i que això no suposa un pronunciament definitiu de l'administració sobre els càrrecs imputats.

Les actes donaran fe, en via administrativa, dels fets constatats, si no hi ha prova en contra. El titular o el representant legal de l'empresa que es trobi al capdavant de l'establiment o, si n'és el cas, qualsevol dependent, pot firmar aquestes actes. La firma per qualsevol de les persones indicades anteriorment suposarà la notificació de l'acta i no n'implicarà l'acceptació del contingut. La negativa a firmar l'acta no suposarà en cap cas la paralització o l'arxiu de les possibles actuacions administratives motivades pel contingut d'aquesta acta.
 
 

Títol X. Determinacions dels instruments de planejament general sobre els equipaments comercials


Article 69.

Els instruments de planejament general hauran de tenir en compte l'ús comercial de manera específica i independent de la resta d'usos urbanístics, considerant l'equipament comercial com a element bàsic i estructurant del sistema general de l'equipament urbà.
 
 

Article 70.

1. La normativa dels instruments de planejament general:

a) Definirà l'ús comercial, d'acord amb els criteris assenyalats en aquesta llei.

b) Preveurà les reserves de sòl necessari per a l'equipament comercial públic, en funció de les necessitats de la població actual i potencial. Aquestes reserves formaran part de les determinacions de caràcter general del planejament, com a elements enquadrats en l'estructura general i orgànica del territori.

c) Únicament podrà permetre l'ús comercial en sòl rústic els casos següents:

c.1) Quan es tracti d'establiments o activitats directament vinculats a explotacions agrícoles, ramaderes o forestals que hagin de ser emplaçades necessàriament en el medi rural;

c.2) A la resta de casos prevists a la legislació urbanística.
 
 

d) Establirà la densitat comercial de les diverses zones o barriades de la ciutat en termes del nombre màxim de metres quadrats edificats susceptibles d'ús comercial en cada zona, barri o sector de la ciutat.

A cada zona haurà d'indicar els llocs en què no es podrà autoritzar l'ús comercial, a causa de conflictes amb altres usos o de manca d'infraestructures adequades. Hi haurà d'indicar també les limitacions a l'ús comercial derivades dels conflictes d'ús esmentats o de la manca d'infraestructures adequades.

Quan a una zona s'assoleixi el nombre màxim de metres quadrats de superfície edificada d'ús comercial, no s'hi concediran més llicències fins que es modifiqui el Pla general o es redueixi el nombre total de metres quadrats edificats d'ús comercial, per caducitat o per extinció de llicències existents.

En el cas que es presentin sol·licituds de llicències per a ús comercial en una zona saturada, els ajuntaments resten obligats a concedir les llicències a mesura que es produiran vacants, respectant-ne l'ordre de les sol·licituds.

e) Podrà establir superfícies mínimes per a determinats tipus d'establiments.
 
 

2. A efecte del previst a l'apartat c) del número anterior, l'assignació de metres quadrats de superfície edificada a cada zona es realitzarà tenint en compte la densitat residencial, la superfície dedicada a altres usos i la funció més o menys comercial del barri en el conjunt del municipi.

L'instrument de planejament general es podrà limitar a definir el nombre màxim de metres quadrats edificats susceptibles d'ús comercial a cada zona, o bé definir eixos o subzones en els quals concentri l'ús comercial assignat a un determinat barri o zona.

El nombre de metres quadrats de superfície edificada susceptible d'ús comerç en un municipi determinat, exclosa la superfície edificada de les grans superfícies, no podrà ser superior al resultant de multiplicar la població equivalent per 3,5.

La xifra de població equivalent s'obté sumant:

a) La població resident de dret, segons el padró municipal.

b) El nombre de places en establiments hotelers o en apartaments turístics, multiplicat per 0,25.

c) El nombre d'habitatges dedicats a residència secundària no registrats com a allotjament turístic.
 
 

Article 71.

1. Els plans parcials i els plans especials de reforma interior hauran de respectar les densitats fixades pel planejament general, sense que el nombre màxim de metres quadrats d'ús comercial en el sector que abasti el Pla pugui excedir del fixat en el planejament general.

2. Els plans a què es refereix l'apartat anterior hauran de contemplar específicament l'ús comercial, situant-lo en els edificis i locals adients. A aquest efecte, els instruments de planejament parcial:

a) Determinarà les àrees de localització preferent dels establiments dedicats a comerç, el que es podrà fer tant en general com per determinats tipus d'activitat comercial, i definirà les accions d'urbanisme comercial adequades.

b) Podrà excloure o limitar l'ús comercial en determinades àrees o edificis, tant en general com per determinats tipus d'activitat comercial.

c) Preveurà els espais necessaris per als serveis al comerç tals com càrrega i descàrrega, eliminació de deixalles i d'altres.
 
 

Article 72.

1. L'administració actuant i associacions de comerciants podran elaborar plans especials de zona comercial, en el procediment d'aprovació dels quals la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria emetrà informe no vinculant.

2. Perquè una o diverses associacions de comerciants conjuntament puguin promoure un pla especial de zona comercial es requerirà:

a) Que l'associació o associacions estiguin donades d'alta en el Registre d'Associacions i que disposin d'uns estatuts que garanteixin la democràcia interna de funcionament i l'obertura a qualsevol establiment comercial que compleixi els requisits d'adscripció.

b) Que estiguin associats almenys el 80% dels establiments situats a la zona delimitada per al pla especial.

c) Que existeixi un acord pres per la majoria de socis sobre la conveniència de realitzar el Pla especial de zona comercial.

d) Que les associacions de comerciants elaborin i aprovin un document que, a manera de pla estratègic de la zona comercial, estableixi el model a assolir en aquesta, definit el paper de la zona comercial en el conjunt de la ciutat i les característiques generals d'identitat, homogeneïtzació i complementarietat dels establiments de la zona.
 
 

3. L'administració municipal podrà actuar sense els requisits d'associació dels comerciants indicats al punt anterior en els casos següents: a) Quan sigui necessària la regulació de l'ús comercial a zones historicoartístiques.

b) Quan una zona comercial estigui inclosa a una àrea degradada que ha de ser rehabilitada.
 
 

En tots els altres casos, perquè un pla de reforma interior o altre tipus de pla especial pugui tenir la consideració de pla especial de zona comercial, haurà de complir els requisits indicats en el punt 2 d'aquest article.

4. El pla especial de zona comercial haurà de respectar la densitat fixada a l'instrument de planejament general i establirà un model o orientació general quant a l'equipament comercial de la zona que abasti, donant prioritat a determinat tipus d'usos o establiments i restringint-ne o prohibint-ne d'altres, si és el cas. Amb aquesta finalitat, el pla podrà, en concret:

a) Assenyalar les condicions per a l'emplaçament de determinats tipus d'establiments.

b) Determinar els requisits tècnics de cada tipus d'establiment, inclosa la utilització de la denominació específica que haurà d'usar cada un d'aquests, per tal de no produir confusions al consumidor, com també les característiques físiques externes dels diferents tipus d'establiment.

c) Arbitrar mesures per a l'adaptació dels establiments existents a les determinacions del pla.

d) Fixar mesures de foment per a l'aplicació del pla.
 
 

5. En el cas dels plans promoguts per les associacions de comerciants a què es refereix l'apartat 2 del present article, la introducció per l'administració actuant de modificacions substancials en la proposta presentada per l'associació promotora obligarà a sotmetre el projecte de pla a nova consulta i deliberació de l'esmentada associació, la qual podrà retirar definitivament la proposta en cas de desacord, donant fi al procediment.

6. Una vegada elaborat aquest pla, el procediment, perquè s'aprovi seguirà els tràmits prevists per als plans especials en la legislació urbanística.
 
 

Disposició addicional primera

El que es preveu en aquesta llei s'entén sense perjudici del que s'estableix a la legislació sectorial corresponent en relació amb la dispensa o la venda de determinats productes o mercaderies i la prestació de determinats serveis.
 
 

Disposició addicional segona

D'acord amb el que es disposa al punt 9 de l'article 18 d'aquesta llei, es crea la taxa per autorització autonòmica de gran establiment comercial, que s'inclou a la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb el text següent:

"Títol IX. Capítol VIII. Taxa per autorització autonòmica de grans establiments comercials.

Article 417. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la prestació a instància de part dels serveis de tramitació i d'autorització autonòmica relatius a la implantació, la modificació d'activitat o l'ampliació de grans establiments comercials.

Article 418. Subjecte passiu

Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que siguin receptores dels serveis que constitueixen el fet imposable.
 
 

Article 419. Quantia

La quota de la taxa serà de:

1. Per cada metre quadrat de superfície d'exposició i venda a implantar o ampliar: 5000 pessetes.

2. Per cada metre quadrat de superfície de venda existent, quan la sol·licitud sigui motivada per un canvi d'activitat: 2500 pessetes.

Article 420. Meritació

La taxa es meritarà en el moment de la realització de les actuacions administratives que constitueixen el fet imposable. No obstant això, el seu pagament es podrà exigir en el moment de formular la sol·licitud."
 
 

Disposició transitòria primera

Fins que no es desenvolupi reglamentàriament aquesta llei, hi serà d'aplicació la normativa dictada pel Govern de les Illes Balears en tot allò que no s'hi contradigui.
 
 

Disposició transitòria segona

1. Els establiments comercials oberts amb anterioritat a la promulgació d'aquesta llei als quals els manqui la llicència municipal d'obertura i funcionament o realitzin activitats que no s'ajustin al contingut de la llicència esmentada, hauran de regularitzar la seva situació en el termini màxim de dotze mesos, a partir de l'entrada en vigor de la llei present.

2. El termini establert al punt anterior no impedirà l'exercici de la potestat inspectora i sancionadora.
 

Disposició transitòria tercera

La Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria realitzarà d'ofici, a partir de les dades administratives existents, la inscripció en els registres pertinents.
 

Disposició derogatòria.

1. Queden derogades totes les disposicions d'igual o d'inferior rang que contradiguin el que es disposa a la llei present.

2. En particular, queden derogades:

a) La Llei de les Illes Balears 2/1994, de 18 de maig, d'infraccions i sancions en matèria de calendaris i horaris comercials;

b) El Decret de les Illes Balears 217/1996, de 12 de desembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla director sectorial d'equipaments comercials de les Illes Balears.

c) L'acord del Consell de Govern, de dia 28 de gener del 2000, pel qual s'aproven definitivament les normes territorials cautelars prèvies a la revisió del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials.
 
 

Disposició final primera

1. Hom autoritza el Govern de les Illes Balears per dictar les disposicions pertinents per a l'aplicació d'aquesta llei.

2. Es faculta el Govern de les Illes Balears perquè, mitjançant decret, actualitzi periòdicament la quantia de les sancions econòmiques contingudes a la llei present. L'augment mai no podrà ser superior a la taxa de variació interanual que experimenti l'índex balear de preus al consum.
 

Disposició final segona

Les lleis de les Illes Balears 1/1998, de 10 de març, de l'estatut dels consumidors i usuaris de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i 1/1999, de 17 de març, de l'estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears, seran aplicables, amb caràcter supletori, al text d'aquesta llei.
 

Disposició final tercera

Aquesta llei entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

<< BACK
MallorcaWeb HOME