LLEI DE CONSELLS INSULARS

Exposició de motius

I

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, com es diu al preàmbul, “es fonamenta en el principi de cooperació entre els pobles que formen la comunitat insular, per vies de solidaritat, aproximació i respecte mutus, que fan possible una vida col·lectiva en harmonia i progrés”.

Amb aquests termes, la norma institucional bàsica posa de relleu que la nostra comunitat autònoma es constitueix com a expressió d’una realitat plural i complexa. En són una mostra els consells insulars, els quals, com a organitzacions per a l’autogovern de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, són cridats a ser peces claus de l’arquitectura autonòmica.

Raons ben conegudes de caire històric, geogràfic, polític, econòmic, cultural i social, han estat decisives en la conformació actual de l’organització territorial de les Illes Balears, la qual constitueix un tret singular, un autèntic fet diferencial, dins la denominada Espanya de les Autonomies. Aquesta organització, regulada parcialment en el passat, demanda ara les adaptacions legals necessàries per fer realitat el principi estatutari de cooperació i, per tant, l’articulació d’un sistema institucional i administratiu eficaç i més coherent amb els objectius descentralitzadors de l’Estatut.

II

D'altra banda, l’Estatut conté les formulacions jurídiques determinants de la integració dels consells insulars com a elements bàsics en l’esquema institucional de la comunitat autònoma, entesa com a conjunt de poders públics. Certament, la lectura dels preceptes estatutaris ha donat lloc en els darrers anys a interpretacions diverses, i de vegades contraposades, sobre la naturalesa i les característiques fonamentals dels ens insulars. Això no obstant, l’Estatut permet establir premisses prou segures sobre l’essència dels consells, als quals reconeix, per imperatiu constitucional, la condició de corporacions locals i, simultàniament, els perfila com a institucions pròpies de la comunitat autònoma.

S’ha de recordar, en aquest sentit, que els consells exerceixen funcions importants de representació institucional, disposen d’iniciativa legislativa i són integrats pels diputats elegits per al Parlament a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, aspecte que subratlla el caràcter especial del seu règim en relació amb altres ens de caràcter provincial o insular. Paral·lelament, s'encomanen a aquestes administracions, en règim d’autonomia, el govern, l’administració i la representació de cada un dels territoris insulars i se les convoca a exercir competències en un conjunt notori de sectors materials, en la mesura amb què la comunitat autònoma hagi assumit competències en aquests sectors. Les diverses referències als consells insulars que l’Estatut conté –especialment als articles 5, 18, 26.2, 36, 37, 39, 40, 49.4, 68, i 69, així com a la disposició transitòria cinquena– posen de manifest la rellevància d’aquests autèntics òrgans estatutaris.

Ateses aquestes consideracions, res no s’oposa a l’afirmació que els consells insulars són, en definitiva, ens territorials de perfils singulars, que és necessari entendre com a eixos vertebradors de l’edifici autonòmic, més que com a simples nivells intermedis d’administració. Aquesta és la concepció que dimana de l’Estatut i que presideix l’articulat d’aquesta llei.

III

La Llei 5/1989, de 23 d’abril, de consells insulars, en sintonia amb les decisions estatutàries, va reconèixer encertadament el vessant institucional d’aquests ens, va establir-ne el règim general d’atribució i exercici de les competències i va regular-ne els aspectes relatius al finançament. Aquesta disposició legal obrí el camí de la transferència de competències als consells insulars, però ha superat una dècada de vigència sense abordar de cara alguns dels aspectes essencials del règim jurídic dels consells i, en especial, el de l’organització.

L’evolució del nostre model autonòmic facilita, en el moment present, que el Parlament doni un nou pas en l’articulació institucional de l’autonomia. L’experiència del funcionament del sistema administratiu, juntament amb la darrera reforma del text estatutari, operada per la Llei 3/1999, de dia 8 de gener, fa especialment oportuna l’actualització de l'ordenació establerta a la Llei 5/1989, de 23 d’abril, de Consells Insulars per adequar-la a una etapa en què són paleses les aspiracions d’un major desenvolupament de les administracions insulars.

IV

Aquesta llei, en desplegament dels articles 5.2 i 18.2 del text estatutari, estableix les regles fonamentals del règim jurídic, l’organització i el funcionament dels consells insulars. Les Illes Balears estan habilitades a fer ús, com a expressió més genuïna de l’autonomia, de les seves facultats d’autoorganització, facultats que es fonamenten també sobre el títol de competències que figura a l’article 11.2 de l’Estatut. D’altra banda, pocs dubtes planteja el fet que la posició central dels ens insulars va lligada a la intensitat dels poders normatius del Parlament, institució a la qual pertoca de fer la construcció del sistema administratiu balear i l’articulació dels diversos interessos territorials en cada un dels sectors de l’acció pública.

Les solucions que incorpora aquesta llei encaixen sense dificultat en el marc de la normació bàsica, el qual està integrat principalment per la legislació estatal de règim jurídic de les administracions públiques, en la qual s’inclouen les regles fonamentals de l’organització de les illes com a ens territorials. Es tracta d’un àmbit prou flexible que, a la llum dels preceptes estatutaris, permet al Parlament regular àmpliament l’organització i el funcionament dels consells, de manera que aquestes administracions puguin assumir adequadament la càrrega de competències que preveu l’article 39 del text estatutari i, al mateix temps, en resulti potenciada la capacitat d’autoorganització.

V

La Llei recull un esquema fonamentat en l’organització bàsica dels consells com a ens locals, però, simultàniament, fa possible que cada ens insular, per reglament orgànic, pugui crear i regular òrgans que funcionaran d’acord amb el principi de gestió burocràtica.

En consonància amb les tendències organitzatives actuals, de les quals és una mostra significativa el denominat Pacte Local, la Llei posa un accent preferent a reforçar l’atribució de competències marcadament executives en el president i en els òrgans que en depenen com a via d’acostament a les exigències del principi constitucional i estatutari d’eficàcia. Aquesta decisió té el seu contrapès en el conjunt d’articles que fan possible la fiscalització política i administrativa de l’administració executiva dels consells. S’assegura així la validesa d’un sistema de govern i d'administració operatiu que, alhora, sintonitza plenament amb els principis democràtics i de representació, inherents a aquestes corporacions.

La capacitat d’autoorganització dels consells descansa especialment sobre el Reglament orgànic. Serà aquesta disposició, i gràcies a les grans possibilitats de desconcentració de les competències dels òrgans de govern diferents del Ple, la que dugui a terme el repartiment d’atribucions en cada matèria, incloses les que originàriament exercien els consells com a ens d’administració local.

Com a tret més innovador, es preveu que, a tots els consells, hi ha d’haver un consell executiu, llevat que el Reglament orgànic disposi una altra cosa. Aquest òrgan, cridat a ser l’element motor del govern i de l’administració executiva dels consells, queda sotmès al president i, en la seva composició, s’entén que hi ha de prevaler el principi d’eficàcia. Quan hi hagi aquest òrgan, la Comissió de Govern experimentarà una transformació notable, ja que passarà a tenir una composició representativa de la que tengui el Ple. Els membres del Consell Executiu encapçalaran els departaments corresponents, els quals podran estructurar-se en direccions insulars i secretaries tècniques, al davant dels quals hi haurà un titular que eventualment disposarà de facultats resolutòries i que serà lliurement designat pel president del consell. Si no es preveu el Consell Executiu, la Llei autoritza la creació de direccions insulars i de secretaries tècniques en termes anàlegs als exposats, si bé dependents directament del president o d’un membre de la Comissió de Govern.

VI

La Llei aborda també la regulació d’altres matèries. En relació al règim de funcionament, és important destacar que s’estableixen regles especials derivades de les facultats de control de què disposa el Ple sobre l’administració executiva dels consells. Pel que fa a les competències dels consells, s’hi recull la tipologia clàssica i, per tant, es fa la distinció entre competències transferides o pròpies i delegades, la qual cosa dóna lloc a conseqüències diverses en relació a l’exercici i a les formes de control. S’hi inclou, així mateix, l’encomanda de gestió. La previsió dels mecanismes de control i de coordinació, reservats a les instàncies autonòmiques per imperatiu estatutari, queda reflectida a la Llei en termes de respecte al principi d’autonomia.

Aquests aspectes es completen amb els articles dedicats a la composició, les competències i el funcionament de la Comissió Tècnica Interinsular, creada a l’Estatut d’Autonomia. En matèria de finançament, la Llei incorpora el principi de suficiència financera i es remet a la regulació legal que haurà d’abordar el Govern de les Illes Balears, d’acord amb allò que prescriu la disposició final primera. En aplicació de la disposició addicional quarta de l’Estatut, la Llei dedica una disposició addicional a regular la participació de l’Ajuntament de Formentera en la gestió de les competències atribuïdes per llei del Parlament al Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Mitjançant la disposició derogatòria, s’ha considerat oportú eliminar alguns dels mecanismes de control inclosos en les lleis de transferència de competències aprovades fins aquest moment i que no s’adeqüen als paràmetres d’autonomia que aquesta llei estableix en favor dels consells insulars.
 

Títol I. Disposicions generals.
 

Article 1. Objecte de la llei

Aquesta llei té per objecte regular els consells insulars de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i Formentera, d’acord amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en el marc de la legislació bàsica estatal sobre règim jurídic de les administracions públiques.

Article 2. Funcions bàsiques del consells insulars

El govern, l’administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i de les illes que hi són adjacents correspondran als consells insulars, els quals gaudiran d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.

Article 3. Composició

Cada consell insular estarà integrat pels diputats elegits per al Parlament a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en els termes assenyalats en els articles 37 i 38 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Article 4. Naturalesa jurídica

1. Els consells insulars són institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears i, al mateix temps, administracions locals.

2. En la seva condició d'ens públics, els consells insulars gaudeixen de les potestats pròpies de les administracions públiques territorials.

Article 5. Relacions interadministratives

1. Les relacions entre els consells insulars i el Govern de la comunitat autònoma es regeixen pels principis establerts en la legislació bàsica de l’Estat i, en especial, pels de lleialtat, respecte a l’autonomia, cooperació i coordinació.

2. Sense perjudici de la coordinació a què es refereix aquesta llei, el Govern de les Illes Balears i els consells insulars, a fi d’articular de manera adequada la col·laboració i la cooperació recíproques, podran:

a) Subscriure convenis de col·laboració.

b) Acordar plans i programes d’actuació conjunta.

c) Exercitar conjuntament la iniciativa econòmica, mitjançant la creació de consorcis o de societats mixtes.
 

Títol II. Organització dels consells insulars
 

Article 6. Potestat d’autoorganització

1. Els consells insulars establiran la seva organització d’acord amb aquesta llei, en el marc del que es disposa a la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques.

2. Cada consell, a través del seu reglament orgànic, pot crear òrgans complementaris als que es preveuen en el marc legal a què es refereix l’apartat anterior i desconcentrar-hi les competències atribuïdes als òrgans de govern i administració diferents del Ple.

Article 7. Òrgans de govern

1. A tots els consells insulars ha d'haver-hi un president, un o més vicepresidents, el Ple, la Comissió de Govern i el Consell Executiu, llevat que el Reglament orgànic no disposi la constitució d’aquest darrer òrgan.

2. El president és elegit pel Ple d’entre els seus membres, d’acord amb la legislació electoral.

3. La Comissió de Govern, quan no hi hagi Consell Executiu, és composta pel president i per un nombre de consellers no superior al terç del nombre legal d'aquests, lliurement nomenats i separats pel president, el qual haurà de donar-ne compte al Ple. Quan hi hagi Consell Executiu, la composició de la Comissió de Govern serà representativa de la del Ple, i el president nomenarà els representats que designi cada grup polític per formar-hi part.

4. El vicepresident o vicepresidents són lliurement designats pel president d’entre els membres de la Comissió de Govern.

5. El Consell Executiu serà integrat pel president, pel vicepresident que designi el president i, com a mínim, per tres consellers executius. Els consellers executius són lliurement designats i separats pel president.

Article 8. El Ple del consell insular

1. Corresponen al Ple les atribucions següents:

a) Elegir el president del consell insular.

b) Exercir el control i la fiscalització dels òrgans de govern, a través de debats, preguntes i mocions sobre la seva actuació i altres que s’estableixin.

c) Votar sobre la moció de censura al president i sobre la qüestió de confiança que aquest plantegi.

d) Exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de les Illes Balears.

e) Aprovar la memòria a què es refereix l’article 36. b) d’aquesta llei.

f) Designar els representants del consell en la Comissió Tècnica Interinsular.

g) Acceptar i rebutjar les competències transferides o delegades per la comunitat autònoma, o renunciar-hi.

h) Aprovar el Reglament orgànic del consell, que inclourà els criteris mínims d’estructuració de l’administració executiva insular.

i) Aprovar les ordenances i els reglaments insulars, incloent-hi els que corresponguin a les competències atribuïdes per la comunitat autònoma, en el cas que aquestes comportin la potestat reglamentària externa.

j) Aprovar el Pla insular de cooperació a les obres i serveis municipals, així com aprovar definitivament els altres plans d’àmbit insular quan la llei d’atribució de la competència corresponent no disposi una altra cosa.

k) Aprovar l’exercici de la iniciativa econòmica, la insularització d’activitats en règim de monopoli i la forma de gestió del servei corresponent, així com la creació d’ens públics de caràcter institucional i de societats mercantils.

l) Aprovar i modificar els pressuposts de l’entitat, determinar els recursos propis de caràcter tributari, autoritzar les despeses en l’àmbit de la seva competència, així com aprovar-ne provisionalment els comptes.

m) Concertar operacions de crèdit amb els límits prevists a la legislació sobre endeutament dels ens locals.

n) Aprovar els contractes i atorgar concessions de tot tipus en els mateixos supòsits de l’article 33.2.l) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

o) Aprovar la transferència de competències, serveis i activitats a organitzacions en les quals participi el consell insular, així com la delegació de competències o l’encomanda de gestió d’activitats materials, tècniques i de serveis a altres administracions públiques.

p) Aprovar-ne la plantilla de personal, la relació de llocs de feina i la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels empleats públics.

q) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic. Adquirir béns o drets, o fer-ne l’alienació, en els mateixos supòsits de l’article 33.2.n) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

r) Plantejar conflictes de competències a altres administracions públiques.

s) Exercitar accions judicials i administratives i la defensa de l'entitat en matèries de competència plenària.

t) Acordar la revisió d’ofici dels seus actes i disposicions nuls i declarar la lesivitat de qualsevol acte del consell.

u) Exercir aquelles altres atribucions que la legislació li assigni.

v) Resoldre els recursos d’alçada interposats contra els actes del Consell Executiu, llevat dels casos en què la resolució correspongui a la Comissió de Govern.

2. El Ple pot delegar l’exercici de les seves atribucions en el president i en la Comissió de Govern, llevat de les assenyalades a les lletres a), b), c), d), f), g), h), i), j), l), p), i r) del número 1 d’aquest article.

3. El Reglament orgànic podrà disposar també la desconcentració de les atribucions del Ple en la Comissió de Govern quan aquesta tengui una composició representativa de la d’aquell, amb les mateixes limitacions establertes per a la delegació en el número anterior.

Article 9. El president del consell insular

1. El president del consell insular n’assumeix la representació màxima. Dirigeix i coordina el seu govern i l'administració.

2. Correspon al president:

a) Dirigir el govern i l’administració insulars.

b) Convocar les sessions del Ple, de la Comissió de Govern i del Consell Executiu, presidir-les i dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.

c) Establir les directrius generals de l’acció de govern i donar les instruccions pertinents als membres del Consell Executiu perquè en mantenguin la unitat de direcció política i administrativa.

d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres, la titularitat dels quals correspongui al consell insular.

e) Vetllar pel compliment de les disposicions i els acords del Ple, de la Comissió de Govern i del Consell Executiu.

f) Dictar decrets que suposin la creació o l'extinció de departaments del Consell Executiu, en el marc del Reglament orgànic, i fixar les atribucions dels diferents òrgans de cada departament.

g) Nomenar i separar el vicepresident o vicepresidents, els membres de la Comissió de Govern, els membres del Consell Executiu, els directors insulars i els secretaris tècnics, així com resoldre sobre la seva suplència.

h) Ordenar la publicació de les normes i dels acords del Ple en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, quan sigui preceptiu.

i) Plantejar davant el Ple la qüestió de confiança.

j) Proposar debats generals al Ple del consell.

k) Aprovar l’oferta d’ocupació pública, d’acord amb el pressupost; aprovar les bases de les proves per a la selecció de personal i per a la provisió de llocs de feina; distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.

l) Exercir la direcció superior de tot el personal i acordar-ne el nomenament; resoldre sobre les seves situacions administratives o laborals; adoptar les sancions del personal, incloent-hi la separació del servei o l’acomiadament del personal laboral.

m) Desenvolupar la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat; concertar les operacions de crèdit i autoritzar les despeses quan això no sigui competència del Ple; ordenar els pagaments.

n) Contractar i atorgar concessions en els supòsits que això no sigui competència del Ple.

o) Aprovar els projectes d’obres i serveis en els casos en què tengui atribuïda la competència per contractar-los o aprovar-ne la concessió.

p) Adquirir béns o drets, o alienar-los, en els mateixos supòsits de l’article 34.1.m) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

q) Signar els convenis i els acords de cooperació.

r) Sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu en els supòsits prevists a la legislació vigent.

s) Exercir accions i recursos en via jurisdiccional o administrativa en matèries de la seva competència i, en casos d’urgència, en matèries de la competència del Ple, i donar-ne compte al Ple a la primera sessió que dugui a terme perquè en faci la ratificació.

t) Acordar la revisió d’ofici dels seus actes nuls i proposar al Ple la declaració de lesivitat dels actes dictats pel mateix president o pels òrgans inferiors.

u) Resoldre els recursos d’alçada interposats contra els actes dels consellers executius, dels secretaris tècnics i dels directors insulars.

v) Sancionar les infraccions administratives, sempre que això no correspongui a altres òrgans, segons la legislació aplicable i les ordenances insulars.

w) Exercir totes aquelles facultats i atribucions que li corresponguin de conformitat amb la legislació vigent.

x) Exercir aquelles altres atribucions que la legislació assigni al consell insular i que no estiguin expressament conferides a altres òrgans.

3. El president pot delegar l’exercici de les seves atribucions en el vicepresident o vicepresidents, en la Comissió de Govern o els seus membres, i en el Consell Executiu o els seus membres. No obstant això, no poden ser objecte de delegació les atribucions assenyalades a les lletres a), b), c), g), s) i t) del número anterior, com tampoc les de concertar operacions de crèdit, la direcció superior del personal, la separació del servei dels funcionaris i l’acomiadament del personal laboral.

4. El Reglament orgànic podrà desconcentrar competències del president, a proposta prèvia d'aquest, en els òrgans prevists en el número anterior, amb les mateixes limitacions que s’hi estableixen per a la delegació.

Article 10. La Comissió de Govern.

1. Corresponen a la Comissió de Govern:

a) L’assistència al president en l’exercici de les seves funcions.

b) Les atribucions que el president o el Ple li deleguin.

c) Les atribucions que, en règim de desconcentració, li assigni el Reglament orgànic.

2. Quan la seva composició hagi de ser representativa de la del Ple d’acord amb aquesta llei, la Comissió de Govern tendrà, endemés, les atribucions següents:

a) La resolució dels recursos d’alçada interposats contra actes del Consell Executiu.

b) L’estudi, l’informe i la proposta en els assumptes que hagin de ser sotmesos al Ple, llevat dels casos en què el Reglament orgànic prevegi una altra cosa.

3. Quan no existeixi Consell Executiu, la Comissió de Govern exercirà amb caràcter general les competències transferides o delegades per la comunitat autònoma, llevat que el Ple acordi una altra cosa al respecte i sense perjudici de les atribucions que aquesta llei assigna al Ple i al president.

Article 11. El vicepresident o vicepresidents

Els vicepresidents substitueixen el president, seguint l'ordre que els atribueixi el nomenament, en els casos de vacant, absència o malaltia. Exerciten, endemés, les funcions que els assigni el Reglament orgànic o els delegui el president.

Article 12. El Consell Executiu

Corresponen al Consell Executiu, sota la direcció del president, i sense perjudici de les atribucions conferides a altres òrgans de govern:

a) La funció executiva en relació amb les competències del consell insular i, en especial, de les transferides o delegades per la comunitat autònoma.

b) La resta d’atribucions que li siguin assignades en el Reglament orgànic, així com les delegades o objecte d’encomanda per altres òrgans.

Article 13. Els departaments.

1. Els membres del Consell Executiu dirigeixen, sota la superior direcció del president, els sectors de l’activitat administrativa corresponents al departament que encapçalen. Aquests consellers executius exerciten a aquest efecte les atribucions que els assignen els reglaments organitzatius esmentats al número 4 d’aquest article, responen de la seva gestió davant del president i també davant del Ple, quan aquest els ho requereixi.

2. Els departaments a què fa referència el número anterior poden estructurar-se internament en direccions insulars i tenir una secretaria tècnica, si així ho estableixen els reglaments d’organització del consell insular. D’aquests òrgans dependrà la resta d'òrgans i unitats del departament. Els directors insulars i els secretaris tècnics seran lliurement designats pel president del consell atenent a criteris de competència i experiència professionals.

3. Les direccions insulars són els òrgans directius per a la gestió, sota la autoritat del conseller respectiu, d’àrees funcionalment homogènies. Les secretaries tècniques són els òrgans directius per a la gestió, sota la autoritat del conseller respectiu, dels serveis comuns del departament de què es tracti.

4. El Reglament orgànic del consell determinarà els criteris mínims d'organització dels departaments. Aquests criteris seran desenvolupats pel decret del president a què es refereix l'article 9.2. f) d'aquesta llei, el qual establirà amb precisió les atribucions dels diversos òrgans de cada departament, incloses, si s’escau, les de caràcter resolutori pel que fa als consellers executius, als directors insulars i als secretaris tècnics.

5. Als consellers executius, als directors insulars i als secretaris tècnics, se’ls aplicarà el règim d'incompatibilitats que estableix la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 14. Règim especial

1. Quan no hi hagi Consell Executiu, el Reglament orgànic podrà preveure la creació de direccions insulars i secretaries tècniques, amb facultats resolutòries, si s’escau, dependents directament de la presidència del consell o dels consellers membres de la Comissió de Govern.

2.- Per decret del president es desenvoluparan els criteris establert en el Reglament orgànic i es determinaran amb precisió les atribucions de les direccions generals i de les secretaries tècniques.

3. Els titulars d’aquests òrgans seran lliurement designats pel president del consell atenent a criteris de competència i experiència professionals.

4. Als directors insulars i als secretaris tècnics se’ls aplicarà allò que disposen els números 3 i 5 de l’article anterior.
 

Títol III. Funcionament i règim jurídic
 

Article 15. Regles específiques de funcionament

1. El Ple del consell insular actuarà en tot cas d’acord amb la legislació de règim local, amb les particularitats següents:

a) Els consellers executius que no siguin membres electes del consell podran intervenir a les sessions del Ple, amb veu i sense vot, en assumptes estrictament relacionats amb el departament respectiu i a requeriment del president.

b) Per a l’exercici de les funcions de control i fiscalització sobre el Consell Executiu, hi seran aplicables les previsions establertes als articles següents.

2. El règim de funcionament del Consell Executiu, així com el dels òrgans col·legiats que es puguin crear per a l’exercici de les competències transferides o delegades per la comunitat autònoma, serà el que es disposa en aquesta llei, en la legislació estatal reguladora del procediment administratiu comú, en el Reglament orgànic i en els decrets del president a què es refereix l’article 9.2.f) d’aquesta llei. No obstant això, el càrrec de secretari del Consell Executiu serà ocupat pel conseller executiu que designi el president. El secretari del Consell Executiu estendrà acta dels acords i tindrà cura de l’expedició dels certificats corresponents.

Article 16. Mitjans de control i fiscalització dels òrgans executius

1. El Ple del consell exercirà el control i la fiscalització de l’actuació del president, de la Comissió de Govern i del Consell Executiu pels mitjans següents:

a) Aprovació de la moció de censura al president i denegació de la qüestió de confiança que aquest hi hagi plantejat.

b) Debats sobre l’actuació dels òrgans esmentats.

c) Preguntes al president o als membres de la Comissió de Govern o del Consell Executiu.

d) Mocions, en els termes establerts en el Reglament orgànic.

2. El Ple de cada consell podrà desenvolupar en el seu reglament orgànic l’exercici dels mitjans de control i fiscalització al·ludits al número anterior i respectarà en qualsevol cas el que es disposa en els articles següents. També podrà establir altres mitjans de control i fiscalització.

3. L’aprovació d’una moció de censura al president o la denegació d’una qüestió de confiança que aquest plantegi es regiran pel que es disposa a la legislació electoral general, amb la particularitat que el president pot plantejar la qüestió de confiança sobre el seu programa en conjunt, sobre una declaració de política general o sobre l’aprovació de qualsevol assumpte o actuació de rellevància política.

Article 17. Debats sobre l’actuació política general

1. El Ple del consell farà cada any un debat sobre l’orientació general de la política dels òrgans executius del consell.

2. A més, a proposta del president o per sol·licitud, com a mínim, de dos grups polítics o d’una cinquena part dels membres del consell, el Ple podrà acordar de convocar una sessió extraordinària, l’objecte de la qual serà sotmetre a debat la gestió del Consell Executiu en àrees concretes.

3. En haver acabat qualsevol dels debats a què es refereixen els números anteriors, els grups polítics constituïts podran presentar propostes de resolució, que el Ple haurà de votar en la sessió que es convoqui a aquest efecte.

Article 18. Preguntes

1. Els grups polítics del consell podran formular preguntes sobre temes concrets al president, al vicepresident o vicepresidents, a la Comissió de Govern, al Consell Executiu o a algun dels seus membres. Les preguntes hauran de presentar-se per escrit, amb indicació de si se’n demana una resposta oral davant el Ple o una resposta escrita.

2. Si se’n demana una resposta oral davant el Ple, el president inclourà l’assumpte dins l’ordre del dia de la sessió ordinària o extraordinària que correspongui. A aquest efecte, s’hi aplicarà el criteri de la prioritat temporal de la presentació de les preguntes.

3. La resposta per escrit a les preguntes s’ha de fer en el termini d’un mes des de la presentació de la pregunta. Si aquest termini s’incompleix, el president del consell inclourà la resposta a l’ordre del dia de la sessió plenària següent, en la qual rebrà el tractament previst per a les preguntes amb resposta oral.

Article 19. Potestat reglamentària relativa a les competències atribuïdes.

1. La potestat reglamentària externa sobre les matèries transferides o delegades per la comunitat autònoma correspon al Govern de les Illes Balears.

2. Sens perjudici del que es disposa al número anterior, les lleis de transferència o de delegació podran atribuir als consells insulars la potestat reglamentària, tot determinant-ne l’abast en cada matèria.

3. L’exercici de la potestat reglamentària pel Govern de les Illes Balears, en el supòsit a què es refereix el número 1, es produirà evacuant les corresponents consultes als consells insulars durant el procés d’elaboració del reglament de què es tracti, a fi d’harmonitzar els diferents interessos públics implicats.

Article 20. Forma de les normes i dels actes dels consells

La forma de les normes i dels actes que dictin els òrgans competents dels consells insulars serà la següent:

1. Els actes i les normes que dicti el Ple del consell adoptaran les formes de "Reglament orgànic", "Ordenança", "Reglament", o "Acord plenari" segons que correspongui.

2. Els actes de la Comissió de Govern adoptaran la forma d’"Acord de la Comissió de Govern".

3. Els actes i les normes del president del consell adoptaran la forma de "decrets de la Presidència del consell insular".

4. Els actes del Consell Executiu adoptaran la forma d’"Acords del Consell Executiu".

5. Adoptaran la forma de "Resolució del conseller" els actes dels consellers executius en l'exercici de les seves competències.

6. Els secretaris tècnics i els directors insulars dictaran els actes administratius que pertoqui, ja siguin actes de resolució, ja siguin actes de tràmit.

Article 21. Jerarquia i publicitat de les normes dels consells.

1. Les disposicions administratives de caràcter general relatives a l’organització s’ajustaran a la jerarquia normativa següent: primer, els reglaments aprovats pel Ple del consell; segon, els decrets de la Presidència del consell insular.

2. Les normes reglamentàries dels consells insulars es publicaran íntegrament al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 22. Règim de recursos

1. Posen fi a la via administrativa els acords i les resolucions dels òrgans i de les autoritats insulars següents:

a) Les del Ple del consell insular.

b) Les del president del consell insular.

c) Les de la Comissió de Govern.

d) Les dels consellers membres de la Comissió de Govern.

e) Els dels òrgans col·legiats de caràcter representatiu creats per a l’exercici de competències transferides o delegades per la comunitat autònoma.

2. Contra els actes dictats pel Consell Executiu serà escaient el recurs d’alçada davant la Comissió de Govern, qualsevol que sigui el títol atributiu de la competència.

3. Contra els actes dictats pels consellers executius, els directors insulars i els secretaris tècnics serà escaient el recurs d’alçada davant el president del consell insular, qualsevol que sigui el títol atributiu de la competència.

4. No obstant el que s'estableix als números anteriors, contra els actes dictats per òrgans del consell insular en exercici de competències delegades per la comunitat autònoma, hi serà escaient únicament el recurs previst a l’article 38 d’aquesta llei.
 

Títol IV. Funcions i competències dels consells insulars
 

Capítol 1. Disposicions generals

Article 23. Competències

1. Els consells insulars exerceixen les competències que els atribueixin les lleis de l’Estat i de la comunitat autònoma, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la legislació bàsica de l’Estat.

2. Les transferències i les delegacions de competències que aprovi la comunitat autònoma, relatives als diversos sectors de l’acció pública, es duran a terme d’acord amb les previsions d’aquest títol.

Article 24. Principi de coordinació

En l’exercici de totes les seves funcions i competències, les relacions entre els consells insulars i l’Administració de la comunitat autònoma es regiran pel principi de coordinació establert a l’article 40.1 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

Article 25. Iniciativa legislativa

1. Els consells insulars podran exercir la iniciativa legislativa d’acord amb l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Així mateix, podran proposar al Parlament l’exercici de les iniciatives previstes als números 2, 3 i 4 de l’article 28 de l’esmentat Estatut d’Autonomia.

2. La iniciativa legislativa dels consells insulars s’exerceix mitjançant la presentació de proposicions de llei aprovades per majoria absoluta del Ple del consell insular. L’escrit de presentació de la proposició de llei ha d’anar acompanyat dels documents següents:

a) Text articulat de la proposició, al qual s’ha d’adjuntar una exposició dels motius i dels antecedents necessaris per poder pronunciar-s’hi.

b) Certificat expedit pel secretari de l’entitat, que acrediti que la proposició compleix els requisits prevists en aquest article.

Article 26. Representació del Govern de la comunitat autònoma

1. Els consells insulars, en l’exercici de la representació ordinària del Govern de la comunitat autònoma a cada illa, han de:

a) Vetllar per donar compliment a les lleis i els reglaments de la comunitat autònoma, tot executant els acords d’aquesta que els afectin directament.

b) Rebre, registrar i donar curs a les instàncies, els documents, les reclamacions o recursos que hi siguin presentats, adreçats a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

c) Establir, en les respectives seus, una oficina d’informació general al públic sobre els serveis de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

d) Representar, a través del seu president, el Govern de les Illes Balears en els actes oficials que tenguin lloc a l’illa, llevat dels casos en què hi assisteixi el president de la comunitat autònoma.

2. L’execució del que disposen els números b) i c) s’ajustarà al que estableix l’article 44 d’aquesta llei.

Capítol 2. De l’atribució de competències i funcions per la comunitat autònoma

Article 27. Títols d’atribució

1. Les competències atribuïdes per la comunitat autònoma de les Illes Balears als consells insulars poden ser, transferides o delegades.

2. Així mateix, els consells insulars poden dur a terme activitats de caràcter material, tècnic o de serveis, la competència dels quals sigui de la comunitat autònoma, en els termes de l’encomanda corresponent i d’acord amb el que preveu aquesta llei.

Article 28. Simultaneïtat de l’atribució de les competències

1. Les competències que siguin atribuïdes als consells insulars per llei del Parlament ho seran simultàniament als tres consells insulars, com a regla general. Això no obstant, prèviament a l’aprovació de la llei corresponent, cada consell haurà de pronunciar-se sobre l’acceptació o el rebuig de la competència, d’acord amb el procediment previst a l’article 51.2 d’aquesta llei.

2. Si no s’accepta l’atribució d’una competència, no podrà ser reclamada dins la mateixa legislatura ni dins el mateix exercici pressupostari de diferents legislatures.

Secció 1ª. De les competències transferides

Article 29. En general

1. Les competències que s'enumeren a l’article 39 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears podran ser transferides als consells insulars mitjançant una llei del Parlament.

2. La transferència comportarà l’atribució als consells insulars de la titularitat i l'exercici de la competència.

3. Les competències transferides tendran la consideració de competències pròpies dels consells insulars i, conseqüentment, aquests les exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre a l’adequada coordinació amb l’Administració de la comunitat autònoma.

Article 30. Contingut de les lleis de transferència

Les lleis de transferència als consells insulars hauran d’incloure les especificacions següents:

a) Referència a la norma estatutària i a la disposició legal, si s’escau, en què es fonamenti la transferència.

b) Competències l’execució i la gestió de les quals es transfereixin i especificació de les normes que les regulen.

c) Competències o funcions que es reservin al Govern de les Illes Balears.

d) Valoració del cost efectiu de la transferència.

e) Mitjans materials, financers i personals que es posin a disposició de cada consell insular.

f) Referència a la documentació administrativa relativa a la funció o al servei la prestació del qual es transfereixi.

g) Formes de control, si s’escauen, i de coordinació.

h) Determinació, si s’escau, de les funcions concurrents i compartides entre el Govern de la comunitat autònoma i els consells insulars, tot establint les formes de cooperació que s'hi hagin d'establir.

i) Data de l’efectivitat de la transferència.

Article 31. Coordinació de l’actuació dels consells

1. D’acord amb l’article 40.2 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears podrà coordinar l’actuació dels consells insulars quant a l’exercici de les competències transferides, en els termes dels articles següents.

2. La coordinació requerirà que hi concorrin les dues circumstàncies següents:

a) que l’activitat o el servei transcendeixi l’àmbit dels interessos propis dels consells insulars; i

b) que l’activitat o el servei insular incideixi en els interessos de la comunitat autònoma o els condicioni de manera rellevant.

3. La coordinació respectarà en tot cas l’autonomia dels consells insulars.

4. Es durà a terme preferentment a través dels instruments següents:

a) Directrius de coordinació.

b) Plans i programes sectorials.

c) Òrgans de composició mixta.

Article 32. Directrius de coordinació

1. Mitjançant la seva potestat normativa, el Govern de les Illes Balears podrà fixar directrius de coordinació de les funcions transferides en els supòsits prevists a l'article anterior, quan ho prevegin expressament les lleis atributives de competències.

2. Les directrius, que seran vinculants per als consells insulars, hauran de contenir els criteris generals i hauran de determinar els objectius i les prioritats d’actuació i, si s’escau, els instruments de coordinació, adequats a la naturalesa de la matèria de què es tracti.

Article 33. Plans i programes sectorials

1. Quan ho autoritzin les lleis de transferència, el Govern de la comunitat autònoma podrà aprovar plans i programes per a la coordinació de les competències de la comunitat autònoma i dels consells insulars en sectors concrets de l’acció pública.

2. En l’elaboració dels plans i dels programes en garantirà la participació efectiva dels consells insulars a fi d’aconseguir l’harmonització dels interessos públics afectats.

3. Els instruments regulats en aquest article que tenguin naturalesa normativa podran contenir directrius de coordinació, en els termes d’allò que disposa el número 2 de l’article anterior.

Article 34. Òrgans de col·laboració

1 . Per a la coordinació de les competències a què es refereix aquesta secció, les lleis de transferència podran crear òrgans de col·laboració entre les diferents administracions afectades. La llei haurà de determinar en tot cas el següent:

a) La composició i el funcionament de l’òrgan.

b) Les funcions i l’àmbit material i territorial d’actuació d’aquest.

2. A aquest efecte, es podran crear conferències sectorials integrades pel conseller autonòmic corresponent, que les presidirà, i pels consellers responsables en la matèria de cada consell insular.

Article 35. Altres tècniques de col·laboració

Sense perjudici de la coordinació general a què es refereix l’article 24 d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears i els consells insulars podran acordar els mecanismes adequats d’informació mútua i de col·laboració en les matèries que siguin objecte de transferència.

Article 36. Tècniques de control

Per assegurar la legalitat i l'eficàcia en l’exercici pels consells insulars de les competències transferides, i d’acord amb l’article 40.2 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, es preveuen les tècniques de control següents:

a) El Govern de la comunitat autònoma exercirà la supervisió de l’actuació dels consells insulars en la gestió de les competències transferides i podrà proposar al Parlament, si s’escau, l’adopció de les mesures que es considerin necessàries.

b) Dins el primer trimestre de cada any, els consells insulars trametran al Govern de la comunitat autònoma una memòria sobre la gestió de les competències transferides, que inclourà els nivells i la qualitat de les funcions i dels serveis prestats. El Govern podrà proposar al Parlament les mesures que consideri necessàries.

Secció 2ª. De les competències delegades

Article 37. En general

1. Les competències que especifica en llista l’article 39 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears podran ser delegades als consells insulars mitjançant una llei del Parlament.

2. La delegació consisteix en el traspàs de l’exercici de la funció executiva i de gestió, sense cessió de titularitat.

3. La llei de delegació concretarà l’abast, el contingut, les condicions i la durada d’aquesta, com també els mitjans personals i materials i els recursos que es faciliten per exercir-la.

4. La delegació s’entendrà indefinida, llevat que la llei de delegació expressi el contrari, sense perjudici d’allò que es disposa als articles 41 i 42 d'aquesta llei.

Article 38. Recurs en interès de la delegació

Contra els actes i els acords que adopti qualsevol dels òrgans que exerceixi les competències delegades per la comunitat autònoma, hi serà escaient, en el termini d’un mes, el recurs en interès de la delegació davant el Govern de la comunitat autònoma.

Article 39. Competències de la comunitat autònoma

En relació amb els actes dictats pels òrgans dels consells insulars en exercici de les competències delegades, corresponen a la comunitat autònoma:

a) La potestat de revisió d’aquests actes, amb audiència prèvia del consell insular respectiu.

b) La responsabilitat patrimonial que es derivi de l’actuació dels consells, llevat que en la llei de delegació s’estableixi una altra cosa.

c) La representació i la defensa en judici.

Article 40. Tècniques de control i de coordinació

1. Per assegurar el control i la coordinació de l’execució de les competències delegades als consells insulars, el Govern de les Illes Balears podrà:

a) Demanar informació, en qualsevol moment, sobre la gestió de les competències delegades.

b) Elaborar programes i dictar directrius sobre aqueixa gestió.

c) Exercir l’alta inspecció sobre els serveis, respecte dels quals podrà dictar instruccions tècniques de caràcter general.

d) Formular els requeriments pertinents al president del consell insular de què es tracti perquè esmeni les deficiències observades.

e) Emetre informes preceptius i fins i tot vinculants quan així ho prevegi la legislació sectorial.

f) Crear òrgans de col·laboració i, en concret, convocar conferències sectorials sota la presidència del conseller corresponent del Govern de la comunitat autònoma, per tractar sobre la problemàtica general del sector i coordinar l’adopció de mesures.

2. Les lleis de delegació podran establir altres tècniques de coordinació i control adequades a la naturalesa de les competències que es deleguin.

Article 41. Incompliment de la delegació

1. En el supòsit que el consell insular receptor incompleixi les normes reguladores de la competència delegada o les obligacions que el desenvolupament de la delegació imposi, el Govern de les Illes Balears li recordarà el compliment i li concedirà, a aquest efecte, el termini necessari, que no serà mai inferior a un mes.

2. Si aquest advertiment no fos atès en els terminis indicats, el Govern de les Illes Balears podrà proposar al Parlament la suspensió o la revocació de la delegació. També podrà executar per ell mateix la competència delegada, en substitució del consell insular, per al cas concret de què es tracti.

Article 42. Renúncia a la delegació

1. La renúncia a la delegació per part dels consells insulars podrà acordar-se en els casos següents:

a) Incompliment per part de la comunitat autònoma dels compromisos assumits en la delegació.

b) Insuficiència dels mitjans econòmics per a l’exercici eficaç de les facultats objecte de delegació.

2. L’acord de renúncia haurà de ser adoptat pel Ple, havent oït el Govern de la comunitat autònoma, i només podrà ser efectiu als dos mesos d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 43. Regles intertemporals

1. Els expedients corresponents a procediments en tramitació a la data d’efectivitat de la transferència o delegació es traspassaran als consells insulars, sigui quina sigui la situació procedimental en què es trobin, perquè els resolgui l’òrgan del consell insular al qual pertoqui.

2. Correspondrà a la comunitat autònoma la competència per resoldre els recursos administratius contra els actes dictats pels òrgans d’aquesta amb anterioritat a la data d’efectivitat de la transferència o delegació, encara que el recurs sigui interposat amb posterioritat. La comunitat autònoma retrà compte als consells de la resolució que, si s’escau, es dicti en el procediment de recurs.

Secció 3ª. Disposicions comunes.

Article 44. En general

1. De conformitat amb els articles 44 i 49.5 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, la comunitat autònoma podrà exercir la gestió ordinària de les seves competències a través dels consells insulars.

2. El consell insular que en faci la gestió ordinària no tendrà facultats de resolució sobre les matèries que li hagin estat encomanades. Això no obstant, podrà dictar els actes d’instrucció que siguin necessaris per executar les resolucions derivades de l’encomanda, sempre que no es tracti d’actes de tràmit susceptibles de recurs.

Article 45. Procediment de l’encomanda

L’encomanda de gestió es farà per decret del Govern de les Illes Balears, amb conformitat prèvia del consell insular corresponent. El decret en concretarà l’abast, el contingut i les condicions i determinarà la dotació econòmica oportuna que n’asseguri la prestació efectiva.

Capítol 3. Dels instruments de cooperació

Article 46. Convenis de cooperació

1. Els consells insulars podran subscriure convenis o acords de cooperació amb la resta d’administracions públiques, en els quals s’estableixin lliurement els instruments de col·laboració necessaris per a l’assoliment de finalitats comunes d’interès públic.

2. A través dels convenis de cooperació, les parts que els subscriguin podran coordinar les polítiques de foment adreçades a un mateix sector; distribuir les subvencions atorgades per una de les parts amb referència a l’àmbit territorial o de població de l’altra; executar puntualment obres o serveis que siguin competència d’una de les parts; compartir les seus, els locals o els edificis que siguin necessaris per a l’exercici de les competències concurrents; cedir i acceptar la cessió d’ús de béns patrimonials; desenvolupar activitats de prestació i adoptar les mesures oportunes per aconseguir qualsevulla altra finalitat de contingut anàleg al de les anteriors.

3. D’una manera especial, els consells insulars podran subscriure convenis amb els municipis de la mateixa illa per garantir l’accés de la població al conjunt dels serveis municipals i la major eficàcia de la prestació d’aquests.

4. La signatura de convenis entre el Govern de la comunitat autònoma i els ajuntaments no suposarà de cap manera un menyscabament de les competències dels consells insulars. El Govern de la comunitat autònoma en possibilitarà la participació a fi d’harmonitzar els interessos públics afectats.

Article 47. Consorcis

D’acord amb la legislació de règim jurídic de les administracions públiques, els consells insulars podran constituir consorcis amb altres administracions públiques per a finalitats d’interès comú, o amb entitats privades sense ànim de lucre que persegueixin finalitats d’interès públic.

Article 48. Societats mixtes

1. Per a la prestació de serveis amb contingut econòmic que no impliquin l’exercici d’autoritat i que afectin els interessos de dues o més administracions públiques, podran constituir-se societats mercantils el capital de les quals pertanyi totalment o majoritàriament a les entitats afectades.

2. Els acords de constitució, de participació o d’adquisició de títols representatius de capital de les societats esmentades seran adoptats per les administracions interessades d’acord amb el que estableixin les normes reguladores dels respectius
patrimonis.

Capítol 4. De la Comissió Tècnica Interinsular

Article 49. Objecte

1. D’acord amb el que s'estableix a la disposició transitòria cinquena de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, la Comissió Tècnica Interinsular és l’òrgan encarregat de proposar al Parlament la transferència o la delegació de competències als consells insulars sobre les matèries recollides a l’article 39 de l’Estatut d’Autonomia.

2. La transferència o la delegació de competències a què es refereix el número anterior s'ha de fer d’acord amb el que disposa aquesta llei.

Article 50. Composició

1. La Comissió Tècnica Interinsular serà integrada per setze vocals, designats de la manera següent: quatre, pel Govern de les Illes Balears i quatre, per cada un dels consells insulars de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i Formentera. Aquests setze vocals tendran els seus corresponents suplents, designats d’igual manera.

2. La designació dels membres titulars i suplents a què fa referència el punt anterior es farà pel temps que duri la legislatura.

3. Els acords plenaris dels consells insulars que nomenin els representants titulars i suplents en la Comissió Tècnica Interinsular han de ser comunicats al Govern de les Illes Balears dins el termini d’un mes, comptador des del dia en què es constitueixin els consells insulars.

4. No obstant el que es disposa al número 2 d’aquest article, els membres titulars i suplents de la Comissió Tècnica Interinsular cessaran en el seu càrrec quan en siguin revocats per l’òrgan que els nomenà i, a la mateixa sessió, hi seran designats els nous membres.

Article 51. Procediment d’actuació

1. La iniciativa per a la presentació de propostes davant la Comissió Tècnica Interinsular, en aplicació de la disposició transitòria cinquena de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, correspondrà als seus membres d’acord amb el seu reglament, al Govern de les Illes Balears i als consells insulars, com també als grups parlamentaris i als diputats, en els termes generals que estableix el Reglament del Parlament de les Illes Balears per a la iniciativa legislativa.

2. Per a l’acceptació de l’assumpció de competències per cada consell se exigirà acord del Ple, adoptat per majoria absoluta dins el termini d’un mes comptador des de la tramesa del dictamen de la Comissió Tècnica Interinsular, i prèviament a l’elevació de la proposta al Parlament perquè en faci la tramitació corresponent. Si l’acord d’acceptació no es pren en el termini esmentat, la proposta de transferència o delegació s’entendrà refusada.
 

Títol V. Finançament dels consells insulars
 

Article 52. Principis generals

1. Fins que el finançament dels consells insulars quedi cobert definitivament amb la participació d’aquests en el finançament de la comunitat autònoma previst a l’article 69 de l’Estatut d’Autonomia, la comunitat autònoma garantirà provisionalment, per llei, els recursos suficients perquè els consells aconsegueixin un exercici adequat de les competències que els hagin estat atribuïdes per qualsevol títol.

2. El finançament provisional que haurà d’assegurar-se serà igual al cost efectiu dels serveis corresponents, atenent tant als costos directes com als indirectes, així com a les despeses d’inversió que corresponguin. Els fons destinats a aquest finançament hauran de posar-se a disposició dels consells en un termini oportú, d’acord amb la legislació aplicable, i tendran
caràcter incondicionat.

Article 53.Fons de Compensació Interinsular

Els consells insulars rebran les transferències corresponents del Fons de Compensació Interinsular d’acord amb allò que disposi una llei del Parlament.

Disposició addicional primera

Serà gratuïta la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears dels anuncis, els acords, les resolucions, les disposicions i altres actes exigits per l’ordenament jurídic que es facin com a conseqüència de l’exercici pels consells insulars de les competències atribuïdes per la comunitat autònoma.

Disposició addicional segona

En el termini màxim de sis mesos d'ençà de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els consells insulars hauran d’aprovar un nou reglament orgànic d’acord amb les previsions del títol II, en el qual adequaran la seva organització per a l'exercici de les competències que els hagin estat transferides o delegades amb anterioritat.

Disposició addicional tercera

1. D'acord amb el que es preveu a la disposició addicional quarta de l'Estatut d'Autonomia, l'Ajuntament de Formentera podrà participar en la gestió de les competències que les lleis del Parlament atribueixin per transferència o per delegació al Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

2. La cessió de la gestió es formalitzarà mitjançant acord del Ple del consell insular, amb la conformitat prèvia de l'Ajuntament de Formentera. L'acord de cessió expressarà les condicions econòmiques i els mitjans humans i materials que s'hi hagin d'adscriure.

Disposició transitòria primera

No obstant el que es preveu al número segon de la disposició derogatòria d'aquesta llei, els òrgans col·legiats creats per les lleis d'atribució de competències als consells insulars continuaran exercint les seves funcions fins que no es produeixi l'adaptació organitzativa prescrita a la disposició addicional segona.

Disposició transitòria segona

Mentre no s’aprovin les ordenances fiscals corresponents a les competències atribuïdes als consells per la comunitat autònoma, els consells insulars aplicaran les taxes i els preus públics establerts a la legislació autonòmica vigent.

Disposició derogatòria

1. Queda derogada la Llei 5/1989, de 13 d’abril, de consells insulars.

2. Queden derogades totes aquelles disposicions d’igual rang o inferior que s’oposin a aquesta llei, la contradiguin o hi resultin incompatibles i, d’una manera especial:

a) De la Llei 9/1990, de 20 de juny, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’urbanisme i habitabilitat, l’article 2 i el número 2 de l’article 3.

b) De la Llei 8/1993, d’1 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de règim local, el número 1 de l’article 7.

c) De la Llei 6/1994, de 13 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de patrimoni històric, de promoció sociocultural, d’animació sociocultural, de depòsit legal de llibres i d’esports, el número 5 de l’article 2; el número 1 de l’article 9; i el número 3 de l’article 12.

d) De la Llei 8/1995, de 30 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’activitats classificades i parcs aquàtics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions, el número 3 de l’article 7; el número1 de l’article 13, i el número 3 de l’article 50.

e) De la Llei 3/1996, de 29 de novembre, d’atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’ordenació turística, l’article 4 i el número 1 de l’article 14.

f) De la Llei 8/1997, de 18 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de tutela, acolliment i adopció de menors, el número 4 de l’article 6 i el número 1 de l’article 14.

2. Les referències contingudes en les normes vigents a les disposicions que es deroguen expressament, s'han d'entendre fetes a les disposicions d'aquesta llei que regulin la mateixa matèria o aspectes d’aquelles.

Disposició final primera

1 . S’autoritza el Govern de les Illes Balears perquè dicti les disposicions necessàries en desplegament d'aquesta llei.

2. En el termini de sis mesos d’ençà de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern de les Illes Balears haurà de presentar al Parlament un projecte de llei regulador del finançament dels consells insulars.

Disposició final segona

Aquesta llei entrarà en vigor en haver transcorregut dos mesos d'ençà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

A la seu del Parlament, a 24 d'octubre del 2000.

El secretari segon:
Pere Palau i Torres.
El president:
Maximilià Morales i Gómez.