Aprovada definitivament pel Ple del Consell de Mallorca el 22 de gener de 2002
 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears, va contemplar, com a instruments per a l’ordenació de les àrees homogènies de caràcter supramunicipal, als plans territorials parcials, preveient que el Pla Territorial Parcial de Mallorca ordenarà el territori de la totalitat de l’illa, d’acord amb els criteris particulars determinats per aquesta norma legal.

Recentment, la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'Ordenació Territorial, a part d'introduir una nova denominació per aquest instrument d'ordenació, recorda que les directrius d'ordenació territorial fixen els límits i sostres màxims de creixement dels diversos usos del sòl, així com els límits de la seva materialització, configurant als Plans Territorials Insulars, en desenvolupament de les directrius legals, com l'instrument general d'ordenació del territori de cadascuna de les illes. Entre les determinacions d'àmbit supramunicipal que han de contenir s'hi troben justament les d'establiment dels sostres màxims de creixement per a cada ús i la seva distribució espacial, així com els criteris bàsics relatius a l'ús sostenible dels recursos naturals.

En aquest context, l'article 17 de la Llei d'Ordenació Territorial estableix que simultàniament o amb posterioritat a l’acte d’iniciació del procediment de formulació d’un instrument d’ordenació territorial, o de revisió o modificació, l’òrgan competent per dictar-lo pot apreciar motivadament la necessitat d’elaborar una norma territorial cautelar, i definir-ne l’àmbit, la finalitat i el contingut bàsic. Norma cautelar que regirà fins a l’entrada en vigor de l’instrument d’ordenació corresponent, en aquest cas el Pla Territorial Insular.

L'anterior norma legal s'ha de complementar necessàriament amb les previsions de la recent Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als Consells en matèria d'ordenació del territori, l'article 1 de la qual, atribueix a aquests ens, amb caràcter de pròpies i en el marc del que disposa la legislació d'ordenació territorial, entre d'altres, les competències relatives a l'elaboració i aprovació dels plans territorials insulars i de les normes territorials cautelars que hagin de precedir els instruments d'ordenació territorial i sectorial transferits.

El mecanisme de les normes territorials cautelars contemplat a la Llei d'Ordenació Territorial és hereu del que ja va contemplar la disposició addicional divuitena de la Llei de Directrius d'Ordenació, fruit de la qual i previ l'acord autoritzatori de 24 de juliol de 2000 del Consell de Govern de les Illes Balears al Consell de Mallorca per a elaborar i aprovar una norma prèvia a l'aleshores denominat pla territorial parcial de Mallorca, s'aprovà definitivament en data 25 d'octubre de 2000 la norma territorial cautelar per la qual s'adoptaren mesures provisionals per a assegurar la seva viabilitat i efectivitat.

La norma va pretendre, a part de paralitzar determinades actuacions concretes que podien comprometre la futura ordenació del Pla, el fixar també un contingut normatiu positiu, establint una ordenació provisional que fos un marc per a la futura configuració territorial. L'opció escollida en la redacció inicial de la norma territorial cautelar fou l'aposta decidida cap al fet que les noves edificacions en els sòls urbans localitzats en les zones turístiques sotmeses a forts processos d'implantació de nous usos residencials o turístics, només serien possibles quan es comptés amb les dotacions i equipaments suficients. En definitiva, s'ha pretès durant aquest període de vigència de la norma, que tota nova edificació que es projectés executar disposés d'una qualitat en els serveis de la urbanització.

La redacció de la dita norma, tenia presents els criteris definits pel Ple del Consell el 23 de desembre de 1998, i ha pretès ser una primera passa per tal d'escometre un control territorial en els ritmes de determinades ofertes, en concret de la d'allotjament i el creixement poblacional potencial, establint uns primers límits qualitatius, marcant una tendència cap a una necessària adequació dels plans municipals a aquesta capacitat de creixement limitada insularment, en especial a les zones del litoral.

Malgrat les mesures de contenció establertes per a les zones relacionades en el vigent pla d'ordenació de l'oferta turística de l'Illa de Mallorca, així com per a diversos sòls ubicats a la zona de la Serra de Tramuntana on s'ha considerat necessari paralitzar possibles processos d'urbanització o edificació, tant el procés de redacció del pla territorial insular com les recents dades sobre els potencials creixements poblacionals en els sòls urbans no edificats fa necessari, al menys transitòriament, ampliar les mesures que en un principi s'havien establert només per a les zones turístiques a la resta del territori en les condicions que es fixen a la part dispositiva d’aquesta norma, per tal de, com s'ha dit, aconseguir la seva necessària estabilització dels ritmes de creixement.

En aquest sentit s’ha constatat que l'execució dels diferents planejaments municipals actualment en vigor podria comprometre clarament les determinacions d'ordre supramunicipal del Pla Territorial Insular, ja que permetria un increment de la capacitat actual de població insostenible. Reflex de l’anterior panorama en són les dades que posen de manifest tant l’estudi de sòl vacant realitzat pel Govern de les Illes Balears, en el qual es posa de relleu que la capacitat d’acollida en el sostre construït és d’1.384.769 places (450.087 en segones residències o habitatges desocupats: 32% del total construït) de les quals en el darrers cinc anys se n’han materialitzat 105.598, en front de la població existent de 637.510 habitants. Per altra banda dins el sòl ordenat no ocupat o vacant existeix una capacitat d’acollida de 585.095 places més. També cal ressaltar les dades que en els dos darrers anys la taxa de creixement ha superat àmpliament el 20% respecte als anys anteriors, amb una escassa capacitat de gestió de les administracions competents davant el ràpid creixement urbà.

Tot això ens ofereix un panorama d’un sostre poblacional total de 1.969.205 places possibles, xifra que desborda totalment les possibles actuacions cap a un creixement sostenible

Igualment, dades recents referents al número de projectes que obtingueren al Col·legi d’Arquitectes el corresponent visat l’any 1999, significaren que aquests comportaven 12.474 nous habitatges, dels quals 2.084 (un 16,7%) corresponia a la tipologia d’habitatge unifamiliar, seguint-se la mateixa tendència l’any 2000 en el qual dels 11.872 nous habitatges visats 1.890 (un 15,9%) es corresponia a dita tipologia d’habitatge unifamiliar.

Tendència idèntica es constata amb les del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics, on els percentatges son pràcticament idèntics. L’any 1999 es varen visar 11.708 nous habitatges, dels quals 1.874 (16%) foren per habitatges unifamiliars, mentre que l’any 2000, dels 11.602 habitatges visats, 1.852 (15,9%) varen ésser d’aquesta categoria, constatant-se per tant que el fort creixement es detecta dins les categories que, precisament, no es corresponen amb la residencial unifamiliar.

Així mateix a l’estudi de Sòl Vacant presentat pel Govern de les Illes Balears el març del 2001, amb dades molt similars en quant al nombre d’habitatges visats els anys 1999 i 2000, es manifesta que l’ús i tipologia d’habitatge unifamiliar existent en l’actualitat representa un 14% del total dels usos residencials, turístics i/o mixts de l’illa de Mallorca.

No obstant l’anterior, s’ha constatat del mateix estudi de sòl, que es donen en el territori situacions clarament diferenciades que requereixen per tant un tractament també diferenciat.

En concret pel que fa a determinats municipis d’interior on hi ha una diferència menor entre el sòl construït i el sòl vacant, resulten exclosos de l’aplicació de la norma en el que respecta als sòls classificats com a urbans o urbanitzables, tot atenent al percentatge de l’increment del sòl consumit a cada municipi en el període 1995-2000, sobre la base de l’estudi de sòl vacant elaborat pel Govern de les Illes Balears. En aquesta mateixa línia, igualment resulten exclosos els nuclis urbans d’interior de determinats municipis costaners.

El manteniment del règim previst inicialment, per a d’altres municipis que, o bé disposen de zones costaneres amb forta pressió o essent igualment municipis d’interior la diferència entre els sòls construïts i vacant és més important o es troben subjectes a forts processos d’augment d’oferta edificatòria.

Per això, i malgrat els successius retalls en el creixement que produïren les actuacions de desclassificació de sòl realitzades des del Consell de Mallorca i també mitjançant la Llei de Directrius d'Ordenació Territorial, hi ha sens dubte una percepció majoritària que encara són excessives les possibilitats quantitatives de creixement urbanístic de l'illa de Mallorca en els sòls urbans i urbanitzables existents, percepció a més constatada pel constant increment del consum de recursos naturals limitats, com per la producció de residus o el consum energètic que han crescut a un ritme excessiu.

La present norma territorial cautelar pretén complementar l’aprovada definitivament el 25 d’octubre de 2000, afectant la resta del territori de l’illa de Mallorca, donat el fort creixement urbanístic detectat també altres zones de l'illa i, en conseqüència als sòls urbans i urbanitzables de determinats municipis.

Pel que fa als efectes suspensius que comporta, destaquen els de les possibilitats d'autorització d’edificacions de nova planta amb destinació a usos plurifamiliars, qualsevol quina sigui la seva tipologia o modalitat, amb algunes excepcions específiques com son: les actuacions de rehabilitació dels edificis existents, les rehabilitacions i construccions als àmbits dels conjunts històrics, així com les edificacions destinades a habitatges de protecció pública en uns percentatges que no comprometen les determinacions de caire general de la norma, o edificacions destinades a persones amb mobilitat reduïda.

Incideix igualment la norma cautelar a les activitats d’habitatge unifamiliar en sòl rústic, atenent al que ha resultat del tràmit d’informació pública en el seu procés administratiu, com igualment al suggeriment que en el tràmit d’informe ha realitzat el Govern de les Illes Balears, indicant que seria necessari establir un tractament diferenciat entre els distints tipus de sòls, sobretot pel que fa al sòl rústic, ja que la inexistència de limitacions en aquest darrer podria entrar en conflicte amb el principi de potenciació dels nuclis urbans existents per tal d’afavorir la seva requalificació i reutilització, que es proclama a l’articulat de la norma, en suposar un consum de nou territori no edificat.

Igualment, la necessitat d’aquesta norma de contenció es valora sobre la base del manament de la Llei de Directrius d’Ordenació Territorial als instruments de planificació per a l’establiment de les normes urbanístiques i d’integració paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal.

Per tot l’anterior, i en virtut de la disposició transitòria segona de la Llei d'Ordenació Territorial, s'ha considerat oportú el manteniment dels efectes produïts per la norma territorial cautelar aprovada definitivament en data 25 d'octubre de 2000 pel Ple del Consell de Mallorca, produïda per l'esmentada habilitació del Govern de les Illes Balears. La mateixa norma legal disposa que amb l’acte d’iniciació del procediment d’elaboració del corresponent instrument d’ordenació es podran dictar normes territorials cautelars, per això, aquesta norma s’insereix en el context actual en que el Consell de Mallorca agafa el testimoni, en virtut de la recent Llei 2/2001, de 7 de març, de la tramitació duta a terme per part del Govern de les Illes Balears de l’abans denominat Pla Territorial Parcial, atribuint el seu article 1.4 la competència per a l’elaboració de normes territorials cautelars.

L'objectiu de la Norma és, per tant, evitar situacions irreversibles que puguin suposar obstacles pel model que finalment defineixi el Pla Territorial de Mallorca com a instrument que aboqui a la nostra illa cap a un desenvolupament sostenible, establint determinacions de naturalesa cautelar i preventiva, i en conseqüència limitades en el temps a l'espera del règim que s'estableixi.

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació.

1. Es objecte d’aquesta norma l’establiment de determinacions territorials cautelars dirigides a assegurar l’efectivitat i la viabilitat del Pla Territorial de Mallorca.

2. La present norma serà d’aplicació:

a) Pel que fa a les determinacions contemplades en els articles 2, 3, 4, 5 i 6 als següents municipis: Alaró, Alcúdia, Andratx, Artà, Bunyola, Calvià, Campos, Capdepera, Deià, Esporles, Felanitx, Fornalutx, Llucmajor, Manacor, Marratxí, Muro, Palma, Pollença, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Margalida, Santanyí, Sencelles, ses Salines, Sóller, son Servera i Valldemossa. Això no obstant, s’exceptuen de l’aplicació de les anteriors determinacions els nuclis urbans d’interior dels municipis d’Artà, Campos, Capdepera, Felanitx, Manacor, Muro, Pollença, Santa Margalida, ses Salines i Sóller.

b) Pel que fa a les determinacions contemplades a l’article 7, a la totalitat del territori de l'illa de Mallorca.

Article 2. Determinacions per assegurar els sostres adequats de creixement.

1. Aquesta norma garanteix el correcte procés de reconversió territorial, l’estructuració dels processos de desenvolupament urbà, el foment de l’equilibri territorial i potenciació dels nuclis urbans existents per tal d’afavorir la seva requalificació i reutilització, d’acord amb el manament de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial, així com la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’Ordenació Territorial, pel que fa als sostres màxims de creixement per a cada ús i la seva distribució espacial, que ha de regular el Pla Territorial Insular de Mallorca.

2. Per tal de garantir la consecució de les determinacions del Pla Territorial Insular de Mallorca, pel que fa a l’establiment dels sostres màxims de creixement poblacional referents als usos residencials, turístics o mixts, aquesta norma comporta, en els sòls classificats com a urbans i urbanitzables pels instruments de planejament general, el règim provisional d’autoritzacions d’aquests usos edificatoris establert en els articles següents.

Article 3. Regulació provisional de les autoritzacions per a usos residencials.

1. La construcció d’edificacions amb destinació a ús residencial d’habitatge unifamiliar serà autoritzable a través de la preceptiva llicència urbanística sempre que la tipologia de l’edificació projectada possibiliti un únic habitatge per solar. Així mateix seran urbanitzables el nombre de construccions de tipologia residencial unifamiliar aïllada que estigui permès pel planejament municipal en un mateix solar o parcel·la.

2. Restarà en suspens l’atorgament d’autoritzacions urbanístiques per a la construcció d’edificacions o canvis d’ús que, complint el planejament urbanístic vigent, es destinin exclusivament a usos residencials d’habitatge plurifamiliar o a usos mixts amb l’existència de més d’una unitat d’habitatge.

S'exceptuen d'aquesta suspensió d'atorgament d'autoritzacions, els casos en què l'actuació projectada s'ubiqui en una àrea recollida per l'instrument de planejament general com a conjunt històric declarat d’acord amb la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, així com en aquelles zones assimilables als conjunts històrics i que comptin amb un Pla Especial de Protecció, Pla Especial de Reforma Interior o instrument urbanístic equivalent aprovat definitivament, supòsit en el qual hi serà d’aplicació les disposicions contingudes en els expressats instruments.

Igualment s’exceptuen els casos de rehabilitació integral, reestructuració o reconstrucció d’edificis per a usos residencials plurifamiliars, sempre que l’actuació estigui permesa pel planejament municipal vigent i no comporti augment del nombre d’unitats d’habitatge de l’edifici objecte de l’actuació.

Article 4. Regulació provisional de les autoritzacions per a usos d’allotjament turístic.

1.- Els projectes de construcció de nova planta d’edificacions destinades a establiment d’allotjament turístic de qualsevol categoria, els canvis d’usos per aquesta finalitat o les ampliacions dels existents que suposin augment del número de places, només seran autoritzables amb el compliment íntegre de la legislació i normativa sectorial turística, les normes de directa aplicació del vigent Pla Director Sectorial d’Ordenació de l’Oferta Turística de l’illa de Mallorca, així com la corresponent normativa urbanística que els sigui aplicable.

2.- Els projectes referits en el número anterior que s’incloguin en qualsevol de les categories subjectes a la baixa definitiva d’una autorització com a requisit per a l’atorgament d’una autorització prèvia d’establiment, es subjectaran endemés al règim provisional següent:

a) Les places que es requereixi donar de baixa definitiva hauran de provenir d’establiments d’allotjament on s’hagi procedit a la demolició total o parcial de l’immoble.

b) La parcel·la o solar on s’ubicava l’immoble haurà de passar a formar part del sistema d’espais lliures públics, o resultar qualificada amb qualsevol altre qualificació urbanística que suposi la seva inedificabilitat.

c) L’anterior requisit no serà exigible en el cas que la parcel·la o parcel·les de referència s’afectin a una unitat d’explotació turística indivisible i s’hagi procedit a la seva agrupació registral.

Article 5. Determinacions específiques per actuacions en matèria de promoció d’habitatges de protecció pública.

1. Per tal que les possibles actuacions en matèria de promoció d’habitatges de protecció pública harmonitzin amb les determinacions de naturalesa cautelar previstes en aquesta norma, pel que fa a la regulació del Pla Territorial Insular de Mallorca dels sostres màxims de creixement poblacional, s’exceptuen de la previsió de suspensió d’autoritzacions els projectes d’habitatges de protecció pública a realitzar en funció dels Plans Estatals d’Habitatge i dels Reials Decrets 115/2001, de 9 de febrer, i 1186/1998, de 12 de juny, sobre mesures de finançament d’actuacions protegides en matèria d’habitatge i sòl, en les condicions previstes en el següent apartat.

2. Exclusivament pel que fa al període de vigència d’aquesta norma cautelar es podran promoure un nombre de mil sis-cents habitatges anuals, assignats en funció de la prioritat en l’obtenció de la qualificació provisional, distribuïts de la forma següent: Per renda; Grup A: 800, Grup B: 200, Grup C: 200; per lloguer: 10 anys: 100, 25 anys: 300.

Article 6. Determinacions específiques per a edificacions destinades a persones amb mobilitat reduïda.

S’exceptuen de la previsió de suspensió d’autoritzacions d’usos residencials, els casos de construcció d’edificacions o canvis d’usos amb destinació exclusiva a habitatges per a persones amb mobilitat reduïda, amb les condicions establertes a l’article 26 del Decret 96/1994, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques, sempre que l’actuació estigui permesa pel planejament municipal vigent.

Article 7. Regulació provisional dels usos d’habitatge en sòl rústic.

1.- Per tal de garantir la futura regulació del sòl rústic i els seus usos i activitats, atenent a la previsió de l’article 21 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de Directrius d’Ordenació Territorial, així com el correcte establiment de les normes urbanístiques i d’integració paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal, en els sòls del territori de Mallorca classificats com a sòl rústic o no urbanitzable, o categories equivalents quant al seu règim jurídic pels instruments de planejament general, per a la construcció d’edificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta o els canvis d’usos d’edificis a aquesta activitat, no podran ser atorgades en el territori de l’illa de Mallorca llicències que ultrapassin, anualment i durant el període de vigència d'aquesta norma, el nombre de 450.

2.- Per a l’assignació del nombre de llicències a què es refereix el punt anterior a cadascun dels municipis de l’illa de Mallorca, s’encomana a la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric la redacció, en un termini de tres mesos, d’una proposta que haurà de ser ratificada pel Plenari del Consell Insular i que reguli així mateix el règim provisional d’aquestes autoritzacions. Mentre no sigui aprovada pel Ple del Consell Insular la regulació de les assignacions i el règim d’autoritzacions, restarà en suspens l’atorgament de llicències per a aquestes actuacions.

Disposició addicional.

Les disposicions de la present Norma Territorial Cautelar complementen l’aprovada definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en data 25 d’octubre de 2000 (BOIB número 132 extraordinari de 28-10-2000), sense perjudici i amb independència de les seves determinacions i efectes produïts.

Les determinacions d’aquesta norma tenen un termini de vigència de dos anys. En qualsevol cas, quedarà sense efecte una vegada que entri en vigor el Pla Territorial Insular de Mallorca.

Disposició final.

Aquesta norma territorial cautelar tindrà tots els efectes legals i entrarà en vigor des del dia següent a la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, restant afectades per les determinacions dels articles 2 a 6 les sol·licituds d’autoritzacions urbanístiques d’obra efectuades en el corresponent Ajuntament a partir del dia 4 de juliol de 2001, i per les determinacions de l’article 7, les autoritzacions que s’atorguin a partir de l’entrada en vigor de la present norma.

Pel que fa a les sol·licituds d’autoritzacions d’usos turístics regulats en aquesta norma, resultaran afectades per les seves determinacions quan l’autorització prèvia turística hagués estat sol·licitada a partir del dia 4 de juliol de 2001. En cas d’haver-se sol·licitat amb anterioritat i havent-se completat l’expedient, i un cop sigui concedida l’autorització prèvia turística es podrà prosseguir amb la tramitació de la llicència d’obra davant l’Ajuntament corresponent.

2n.- Resoldre les al·legacions causades dins el tràmit d’informació pública i avaluar igualment els informes lliurats pel Govern de les Illes Balears i pels Ajuntaments afectats, de conformitat amb l’informe conjunt emès pels Serveis de les Àrees d’Ordenació del Territori i d’Urbanisme d’aquest del Consell Insular de Mallorca el 5 de desembre de 2000, així com dels termes de l’expositiu de la proposta d’aprovació definitiva del Conseller Executiu d’Ordenació del Territori d’aquest Consell Insular.

Palma, 16 de gener de 2002.

El Conseller Executiu d’Ordenació del Territori

Sgt: Rafel de Lacy Fortuny
 

Font: Departament d'Obres Públiques i Urbanisme del Consell de Mallorca