Una de les promeses electorals del Pacte de Progrés era la constitució d’un gran parc a la serra de Tramuntana. Arribats al poder l’estiu passat, a aquest projecte s’hi ha afegit recentment la creació del Parc de la Península d’Artà, per tal de protegir la seva serra on es concentren més del 50% dels incendis que pateix Mallorca (la major part d’ells intencionats segons demostra un estudi de l’UIB). La pau social necessària per dur endavant els dos projectes ha estat trencada: els grans propietaris han encés als pagesos més modestos i a bona part dels habitants de les viles afectades amb mentides sobre les calamitats que comportaran els parcs a les seves vides i possessions. Les finques d’aquests grans propietaris a la Tramuntana són les més cobejades pels alemanys d’alt poder adquisitiu. Amb la instauració dels parcs, els grans propietaris veuen amenaçada la possibilitat de poder vendre les seves finques i que els paguin una gran part en doblers negres. A més, algunes empreses constructores de Llevant veuen perillar la possibilitat de continuar encimentant al ritme que ho han fet fins ara. Per l’interés d’uns pocs, la gent de la zona de Llevant i Tramuntana pot perdre l’oportunitat de millorar el seu nivell de vida, ells i tots els mallorquins. El parc de la Garrotxa i el Montseny són dos exemples del que podria ser el Llevant i la Tramuntana mallorquina. 

El darrer dissabte d’abril, entre 2000 i 3000 persones (segons les fonts) es varen manifestar a Palma per mostrar el seu rebuig als parcs naturals i reclamar ajuts contra el sector lleter i la sequera (a la convocatòria no hi va acudir Unió de Pagesos per considerar que s’havia polititzat en excés la manifestació). La major part dels 110 tractors que hi varen acudir havien sortit des de la zona de Llevant i Tramuntana, els dos indrets on el govern del Pacte de Progrés vol crear dos parcs naturals. Durant aquests darrers mesos la Federació Agrícola Ramadera Balear (FARB) i les recentment constituïdes Associació Agrària i l’Associació de Defensa de Llevant han organitzat diverses reunions amb pagesos d’aquestes zones per dir-los que si es fan els parcs, als que hi tenguin terres els hi canviarà la vida per complet basant-se en estudis efectuats pels seus "serveis jurídics" (uns serveis, si existeixen, especialitzats en la manipulació i la mentida com comprovarem més endavant). Els han explicat que quan es faci el parc el govern tendrà dret preferent a l’hora d’adquirir qualsevol propietat que es vulgui vendre dins el parc. Que es prohibirà tot tipus de construcció i la modificació dels edificis existents. Els han arribat a dir que els agricultors estaran tan controlats que el director del parc els dirà el que poden o no sembrar, si poden o no podar els arbres i, fins i tot, que no podran recollir els ous de les seves gallines! Segons la FARB, dins el parc, a la nit, estarà prohibit encendre els llums a la nit i fer renou. No es podrà passejar amb animals, pescar, caçar, fer acampades, col.locar cartells i anuncis... 

(en comentar aquestes amenaces a Eudald Formatger, alcalde de Viladrau, població que es troba dins del parc natural de Montseny a Catalunya, em va demanar l’adreça dels diaris de Mallorca per poder fer una carta al director on poder explicar que tot és fals. La reacció de Toni Vidal, un pagès de 43 anys del municipi de La Canya, municipi englobat dins el Parc Natural de la Garrotxa, té una reacció similar i em comenta que ell i molts companys ja no serien pagesos si les seves terres no es trobassin amparades pel Parc).

Sorprenentment, aquest discurs fals i alarmista ha calat a fons entre la pagesia de Llevant i Tramuntana. Tant, que el batle de Sant Llorenç ha rebut amenaces de mort si no feia sortir del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) el seu municipi . Des de fa uns quinze dies, Sant Llorenç s’ha convertit en el primer ajuntament que surt del PORN i renuncia, per tant, a que part del seu territori s’integri dins el Parc Natural de Llevant. A Son Servera, el passat dimecres unes 200 persones es van congregar davant el seu ajuntament per demanar el mateix. Durant la concentració, els regidors del Partit Popular, ara a l’oposició, varen pujar al balcó de la casa consistorial per fer discursos acompanyats de la persona que lidera el moviment contra el parc a Llevant i explicar que havien demanat la convocatòria d’una sessió plenària extraordinària perquè el consistori es defineixi sobre el PORN i el parc natural. Curiosament, el mateix partit al poble del costat, Artà, va incloure un punt en el programa electoral de les darreres municipals on demanava la creació del Parc Natural d’Artà per fer front als greus incendis que pateix aquest municipi any rera any (el darrer va ser aquest estiu i va afectar unes 800 hectàrees).

Més de dues dècades de crisi

Fa més de vint anys que el camp de les illes va enrere. És el gran oblidat. Molts pagesos han acabat venent les seves terres als alemanys davant la seva improductivitat. Però per què es manifesten ara i durant les darreres dues dècades han callat? La resposta s’ha de cercar en l’amenaça que suposa la creació dels dos grans parcs de Mallorca per als grans i adinerats propietaris d’aquestes zones. Ells han estat l’espurna que ha encés el foc dels rumors i les mentides entre la població en general i entre agricultors i pagesos, un sector especialment sensible després d’aquest any de greu sequera i de dues dècades d’oblit.

La pressió per fer-se amb un boci de terra a Mallorca per part dels alemanys, lluny de minvar, augmenta. La Conselleria de Turisme del Govern Balear fa uns dies feia pública una enquesta feta als turistes alemanys amb aquest sorprenent titular: "3 de cada 4 turistes alemanys que visiten l’illa hi volen comprar una casa". Segons els comptes de la Conselleria, 1.500.000 teutons aspiren a la segona residència mallorquina. Les mesures urbanístiques aprovades pel pacte de progrés han crispat un sector de grans terratinents. Una llei aprovada abans que acabàs l´any passat, els impedeix parcel.lar les grans finques. Totes aquelles que són ANEI (area natural d´especial interés) no es poden parcelar per urbanitzar. Aquest sector de la "pagesia" (més que de pagesos hauriem de parlar de grans propietaris, la majoria descendents directes de la noblesa mallorquina, els anomenats botifarres) és el que ha impulsat la conxorxa contra els nous parcs naturals de Mallorca. Un sector molt proper al PP i, concretament, a l’expresident Gabriel Cañellas. Curiosament, l'actual gerent de la FARB és Carles Pizà, que fou gerent de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) durant el govern popular, empresa pública responsable de la gestió dels Parcs Naturals, entre ells el petit Parc de Mondragó, un exemple de mala gestió. Sorprenentment, els propietaris privats dels terrenys s'han deixat manipular per la FARB -liderada pels causants de les seves penúries- i ara són el penó exhibit com a leit-motiv de la lluita antiparc. Els propietaris de grans finques veuen com ara les subvencions europees no són sempre pels mateixos. L´anterior gerent de l´IBANAT, també coordinava els ajuts europeus amb l’Agrupació Forestal del Mediterráneo. Ara mou les peces des de la FARB. Amb aquest assessor expert, no és d’estranyar que la campanya hagi estat un èxit en alguns sectors. Movent-se ràpid, abans que se definís quines terres quedaven dins dels Parcs i quines no, han aconseguit fer córrer la por entre gran part dels pagesos de Llevant, Migjorn i Tramuntana i, fins i tot, entre la població en general d’aquestes zones. Han aprofitat el buït d’informació existent per sembrar-lo de desinformació. Una de les parts de la història més manipulada i que més temor crea és la que fa referència al dret de tempteig i retracte. El dret de tempteig és el que té una persona d’adquirir una cosa amb preferència a un tercer pel mateix preu que s’ha convingut entre el seu propietari i aquest tercer. El de retracte és el dret que té algú de quedar-se per igual preu la cosa venuda a un altre. La qüestió és que si és l’Administració que exerceix aquests drets, s’ha d’escripturar el bé amb el preu real de la venda, cosa que impedeix el frau fiscal que suposa pagar amb diner negre i escripturar el bé a un preu més baix. De tota manera, el drets esmentats els té l’Administració en molts altres casos i la d’Hisenda el té sempre. El director general de Biodiversitat ja ha manifestat que no pensen exercir-los. La Llei 4/1989 també és molt clara: estableix la "facultad de la administración competente para el ejercicio de los derechos de tanteo y retracto", no diu en cap cas, contràriament al que prediquen els de l’Associació, que l’Administració tingui el deure d’exercir aquests drets, que, com tots els drets, són renunciables.

Tinguent en compte les grans sumes que els alemanys paguen en doblers negres en comprar les finques de Mallorca, això pot suposar una amenaça per alguns que en un futur pensaven vendre la seva finca. De tota manera, les finques de més de 100 hectàrees de la Serra ja estan afectades per aquest dret des de 1945 que a les Balears, ni l’Estat ni la Comunitat Autònoma, mai ha fet servir. 

Algunes petites reformes legals més i, sobretot, el que vendrà (moratòria urbanística, control del creixement, etc. etc.) han posat nerviosos als sectors acostumats a especular, i a xapar les illes com un pastís fins a embafar-se. . Fins que es va començar a parlar de parcs, estaven convençuts que arribarien de nou temps políticament més propicis pels seus interessos; un futur i renovat pacte entre el PP i Unió Mallorquina que faria enrera el Pla Territorial a Mallorca. Per ells, el Pacte de Progrés és un mal temporal, però la declaració dels parcs poden suposar un entrebanc de cara a tornar enrera.

Projectes estrella com els Parcs Naturals o l’Ecotaxa han estat agafats pels sectors amb més interessos com la vertadera amenaça. Els instigadors de la dreta més profunda els han fet creure que la situació de crisi que viu el camp mallorquí no és culpa de l´anterior Govern (16 anys de poder) sino dels que duen 8 mesos. I s´ho han cregut. 

Davant d’això, el Govern no ha sabut reaccionar a temps. No ha portat la iniciativa, i s´ha dedicat a contestar i rebatre acusacions. 

Encara no s´està duent a terme una vertadera i profunda campanya d´informació, explicant als pagesos i veïns de la Serra que un parc natural no suposa una prohibició a tot, sino l’oportunitat (potser l’única) de rebre compensació per part d’aquelles persones o famílies que durant generacions i generacions han conservat els paratges més hermosos de l’illa, les postals que els turistes venen a cercar i per les que guanyen doblers els hotelers i els turoperadors. Catalunya continua sent un referent de com podrien anar les coses a Mallorca: aquest 18 de maig els responsables del Parc Natural de la Garrotxa tenen una reunió de consulta i informació amb els representants del comerç i les entitats de Sant Feliu de Pallerols (abans s’havien vist amb propietaris, pagesos, industrials i constructors). Fins ara, només part d’aquest municipi estava dins d’aquest parc creat l’any 1982. Quasi 20 anys després, ha estat l’ajuntament de Sant Feliu de Pallerols qui ha sol.licitat que es faci l’amplicació del parc a tot el seu municipi. De tota manera, quan es va començar a parlar de crear el Parc Natural de la Garrotxa, també corrien rumors de tot tipus. Fins i tot hi va haver gent que començà a talar els boscos per por de no poder-ho fer més tard. El temps els ha demostrat que varen córrer de bades: al Parc Natural de la Garrotxa encara hi ha explotacions forestals, poden anar a cercar esclatassangs, poden passejar amb cans, poden obrir llums a la nit... 
 

Dos exemples sobre la manipulació de la llei