MallorcaWeb
La Serra de Tramuntana.
El perquè del Parc.
Per Biel Perelló, geògraf i membre de la junta directiva del GOB.

(26/02/2000)
 

La Serra de Tramuntana serà Parc Natural, sense dubte el parc més emblemàtic de les Illes, tant pels seus valors naturals i humans com per la seva extensió. El programa de pacte de Progrés assenyala que la Serra serà parc natural i sembla que aquest és un compromís estratègic d’aquesta legislatura, així ho ha anunciat el Govern... Fa més de vint anys que se’n parla i en aquests moments la creació del parc disposa d’un consens social i polític notable... 
 

1.- Què és un parc natural?

Els grans parcs naturals són espais en els quals se vetlla per la conservació del patrimoni natural, històric i cultural, i a la vegada se potencien totes aquelles activitats socials i econòmiques, preexistents o noves, que poden ajudar a aconseguir un desenvolupament harmònic de l’entorn. Existeixen moltes experiències a Espanya i a Europa que demostren que la declaració de grans parcs suposa una millora en la qualitat de vida dels habitants que hi viuen a dins o en el seu entorn, ja que contribueixen a la diversificació econòmica, atreuen un gran nombre de visitants i són objecte d’importants ajudes econòmiques per part de les administracions.

Per desgràcia a les Illes no tenim encara cap experiència de gran parc natural: els petits parcs existents, com s’Albufera de Mallorca, sa Dragonera, Mondragó i s’Albufera des Grau, pràcticament no tenen activitat econòmica al seu interior i per això poden assumir certes limitacions que no tindrien sentit dins un gran parc natural.

En els grans parcs europeus conviuen les activitats i aprofitaments tradicionals (agricultura, ramaderia, caça, pesca, elaboració de productes típics) amb el turisme de qualitat. L’etiqueta de qualitat ambiental que duen implícita els parcs naturals normalment incrementa el valor d’una part del que fan o ofereixen els seus habitants (productes tradicionals, allotjament, serveis turístics), una millora ambiental i econòmica que redunda en un increment en la qualitat de vida de tots.
 
 

2.- El perquè del Parc

La figura de parc natural és exactament la que encaixa a la Serra de Tramuntana, bàsicament perquè està pensada per aquells espais ambientalment valuosos i que alhora tenen una important activitat econòmica. El parc pretén fer compatible la conservació i el desenvolupament econòmic amb la idea que aquest darrer sigui la millor garantia de conservació dels valors naturals i paisatgístics de la Serra.

La figura de parc natural és també un compromís de la Llei d’Espais Naturals (1991) i una obligació de conversió de tots aquells territoris que tenien la declaració de Paratge Pintoresc (1972) i que ara són Bé d’Interès Cultural (BIC). La declaració com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) d’una part de la Serra és també una altre compromís per al parc.
 
 

3.- El camí per a la consecució del parc.

Tot i així és clar que la declaració de parc no és tasca de dos dies. La Serra és un espai gran, prou habitat, amb interessos econòmics contraposats, i que afecta a molts de municipis, amb una activitat econòmica notable, per tant té dificultats evidents però superables.

Per aquest motiu és imprescindible que el parc compti amb un ampli consens social i polític dels municipis de la Serra, així com consens polític dins del propi Pacte de Progrés a fi que el parc estigui prou ben dotat pel que fa a recursos econòmics, tècnics i humans, garantia bàsica pel seu bon funcionament (basta recordar la precarietat dels actuals parcs).

De totes maneres s’ha de reconèixer que no se parteix de zero a l’hora de fer possible el Parc. Aquests anys, la campanya del GOB ha aconseguit el suport de més de més de 50 entitats de la Serra, així de 11 Ajuntaments (la meitat més un) i del Ple del Consell Insular de Mallorca. A part d’això la tasca divulgativa i de sensibilització que ha dut a terme el GOB és notable (xerrades, fulletons, exposició, itineraris…), recordem l’exposició "la Serra, un Parc de d’alt a baix" que ara mateix recorre municipis de la Serra.
 

  • Consens social
L’èxit d’un parc natural a una zona molt humanitzada depèn en gran part d’haver obtingut prèviament un notable consens social i el suport de la població local. Per això és imprescindible esforçar-se en explicar el que vol dir un parc i les seves conseqüències (i alhora recollir els suggeriments i les demandes de totes les parts) a sectors socials organitzats o no, tals com: pagesos, propietaris, caçadors, hotelers, empresaris del comerç o del turisme, sindicats, església, excursionistes, ecologistes, constructors, universitat, Tours Operators, mitjans de comunicació,... i segur que en deixem alguns !.
 
  • Consens polític
El consens i suport de les institucions públiques és igualment fonamental i la garantia de rapidesa, recursos i alhora el reflex del consens social. Els Ajuntaments en són la peça clau (la majoria ja se manifesten a favor), els ajuntaments podrien ser els qui reclamessin el parc al Govern com a la millor sortida pels seus municipis. Es evident que la iniciativa en la consecució del parc l’ha de dur a terme el nostre Govern. Ell té la responsabilitat, les competències, el compromís electoral i programàtic, els pressuposts, els mitjans tècnics i humans, etc….
 
  • Visió en positiu
Tradicionalment s’ha plantejat el parc natural com a una història en negatiu, una suma de prohibicions i restriccions, i alhora se deslligava massa de la realitat de la gent del territori. Evidentment això és un error que no s’ha de fer mai. El parc s’ha d’explicar com una idea positiva, especialment per a la gent que viu. Per tant els aspectes econòmics han de primar a l’hora d’explicar com ha d’ésser el parc.
 
 

4.- El futur econòmic de la Serra.

La major part dels habitants de la Serra se dediquen, directament o indirectament, al turisme (hotels, bars, restaurants, comerços, etc). L'agricultura i la ramaderia ocupen cada vegada menys persones, i les que s'hi dediquen són grans.

El futur econòmic de la Serra podria de passar per:

  • manteniment de l'activitat turística, tot i que segurament s'incrementarà en dos camps:
    • el turisme rural
    • l'excursionisme i el turisme verd. 
  • l'activitat agrícola i ramadera es podria reactivar, a través de
    • Etiquetat amb marca "Serra": carn, oli, fruita,...
    • Promoció de mercats locals amb producte locals.
    • Ajudes econòmiques directes i indirectes.
    • Activitats de rehabilitació: marjades, construccions tradicionals, camins empedrats, canaletes, etc...
    • L'explotació forestal: petites empreses dedicades activitats forestals (també agrícoles i ramaderes).


Ajuda oficial: un espai com la Serra haurà de gaudir s'ajudes públiques per al manteniment de les estructures agràries, per la comercialització dels productes, etc. Centralitzar diferents línies de finançament a través de l’òrgan de gestió del Parc: fons europeus (LEADER, 5b, mesures agro-ambientals i plans zonals, FEDER, PESCA, FSE, fons de cohesió, etc), estatals i autonòmics.
 
 
 

LA SERRA: LA REALITAT ACTUAL

Superfície aproximada: 90.000 ha

Municipis afectats: 22 (Andratx, Estellencs, Banyalbufar, Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Palma, Bunyola, Deià, Sóller, Fornalutx, Santa Maria, Alaró, Lloseta, Mancor, Selva, Escorca, Campanet, sa Pobla, Alcúdia i Pollença)

Habitants: 65.000 (no s'inclou Calvià) La major part de municipis aquests darrers deu anys guanyen població, tret de Selva, Bunyola i Escorca, que en perden molt lleugerament.

Activitats econòmiques

  • Majoritàriament els habitants de la Serra se dediquen a activitats relacionades amb el turisme: bars, restaurants, hotels, etc.
  • El comerç (molt relacionat amb el turisme) ocupa a nombre important de persones 
  • La construcció i les auxiliars és la principal activitat industrial
  • L'agricultura ocupa cada vegada manco gent, que a més a més té una edat avançada.
  • La taxa d'atur és molt baixa
  • Una part important de la població treballa fora del seu municipi. Ho fan a Palma, Inca, Alcúdia i Can Picafort.
Protecció actual:
  • ANEI, ARIP, AAEE: afecta a la major part de la Serra
  • BIC: afecta aproximadament a la meitat de la Serra, 
  • ZEPA: just afecta als penya-segats de la costa nord (de Sa Calobra al cap de Formentor) i a Sa Dragonera i la costa de La Trapa.
  • Directiva d'Hàbitats i Natura 2000 (Unió Europea).
  • Sol No Urbanitzable d’Especial Protecció: En alguns municipis els Plans Generals d’Ordenació Urbana o les Normes Subsidiàries incrementen la protecció de la Llei d’Espais Naturals (Banyalbufar, Puigpunyent, Calvià, Pollença).

 

EL PARC QUE HAURIA D’ESSER:

Àmbit

Tota la Serra de Tramuntana, incloent:

  • El fixat per la Llei d'Espais Naturals, que afecta als municipis de: Andratx, Estellencs, Banyalbufar, Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Palma, Bunyola, Deià, Sóller, Fornalutx, Santa Maria, Alaró, Binissalem, Lloseta, Mancor, Selva, Escorca, Campanet, Sa Pobla, Pollença i Alcúdia.
  • Àrees noves dels municipis de Palma, Calvià Alaró, Pollença, Sa Pobla i Alcúdia 
Figures de protecció

Parc Natural (Llei 4/1989)
Àmbit: Tota la Serra de Tramuntana i la franja marina perifèrica
Procediment:

  • Redacció, informació pública i aprovació PORN
  • Decret del Govern Balear 
  • Pla Rector d'Ús i Gestió
Reserves naturals

Àmbit: 

  • Penyasegats de la costa Nord
  • Alguns Torrents
  • Alguns cap cimals i penyals
  • Zones d'especial interès faunístic, florístic, geològic, morfològic,
  • Àrees d'interès paisatgístic
  • Algunes àrees marines
<< BACK
MallorcaWeb HOME