 |
|
 |
|
|
|
|
XII
Setmana del llibre CATALÀ
PALAU DE FIRES I
CONGRESSOS. Del 15 al 25 de febrer de 2001
Horari:
de 10 a 21 hores. Dissabtes i diumenges: de 10 a 14 i de 16 a 21.
EXPOSICIONS Antoni M. Alcover Teatre i Poesia a l'escola Còmic català Manuel de Pedrolo Autors que presenten llibres i cd PROGRAMA D'ACTES
DJ 15 (12 h) Pregó:
"CRIDA PER LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS" a càrrec
de LLUÍS MARIA XIRINACS
Més
informació a <http://www.assemblea.org> mail: assemblea@assemblea.org
DJ 15
(19,30)
"TEATRE
A L'ESCOLA",
panoràmica del teatre educatiu i presentació de Teatre.
L'art de l'ensenyament, de Pere Mascaró (Govern Balear)
i de L'amor de les tres taronges, versió de Jaume
Vidal Alcover (UIB), amb Pere Mascaró, Encarna Viñas, Bernat
Joan i Els Set Gegants.
Pere
Mascaró és llicenciat en arts escèniques, ha fet teatre
i televisió, però la seva tasca principal ha estat la tasca
d'educació teatral a diversos centres d'ensenyament. Ha escrit obres
teatrals per als al.lots, entre les quals Epidaure, i diversos llibres
per fer teatre en el món educatiu: Quadern de teatre, i aquest
que es presenta avui. Fou també l'impulsor de la Mostra de Teatre
Escolar de l'Ajuntament de Palma.
L'amor
de les tres taronges és una versió que Jaume Vidal Alcover
va fer de la rondalla per encàrrec d'Encarna Viñas, per representar-la
amb els alumnes de Magisteri el 1970, amb un pròleg dramàtic
de Josep Maria Llompart. El 2000 els estudiants de Magisteri, trenta anys
després, ha tornat a representar l'obra que ara publica la universitat.
Jaume Vidal Alcover (enguany farà deu anys que va morir) és
autor d'una extensa i intensa obra poètica, i també novel.lística
i teatral, en general poc valorada, encara que no és el cas d'Ovidi
Montllor, que recitava excel.lentment una bona tria de la poesia de Jaume
Vidal: L'hora verda, El dolor de cada dia, Sonets a Eurídice,
El fill pròdic, etcètera. De la seva novel.lística
destaca Dido i Eneas i les cinc novel.les que retraten la societat
mallorquina dels anys seixanta. Entre el teatre: Edip, Ca barret! (que
és teatre de cabaret), Oratori per a un home sobre la terra,
etcètera.
Més
informació de Jaume Vidal Alcover i de L'amor de les tres taronges
a: <http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre>
DV 16 (19,30) Presentació
dels CD POÈTICS de Josep Palau i Fabre, Maria Mercè
Marçal i Joan Vinyoli
(Zanfonia poesia, Ed. 62/Empúries), amb un recital interactiu de
Carles Rebassa, Estefania Reus i Aina Vallespir
Aquests
CD són recitats per l'autor mateix en el cas de Josep Palau i Fabre.
Esther Formosa, Anna Güell i Lluïsa Mallol i Cesca Piñón
reciten M.M. Marçal, i Pep Muntanyès i Feliu Formosa reciten
Joan Vinyoli. Tots els CD van acompanyats de música de fons.
Vinyoli
concep la poesia com una eina de coneixement sobre un mateix i sobre el
món. La poesia és per a ell una via d'arrelament en la realitat
i de transcendència d'aquesta. Diu Feliu Formosa que Vinyoli "parla
intensament de l'amor, amb una gran força que li ve donada per una
constant vivència de l'efímer, de la transitorietat de tota
experiència [...] amb uns trets estilístics que gosaria de
qualificar com a expressionistes i que difícilment trobarem en la
poesia que li és contemporània a Catalunya [...] tota l'obra
de Vinyoli en cadascun dels seus moments, ve a construir una magnífica
unitat, ben travada, i exemplar dins la nostra lírica." Té
un total de setze poemaris des de Primer desenllaç (1937)
a Passeig d'aniversair (1984): El callat, Llibre d'amic, Cants
d'Abelone, Domini màgic, etcètera. També ha traduït
Rilke. Maria del Mar Bonet, amb Rafel Subirachs, ha musicat poemes seus.
Maria
Mercè Marçal (1952-1998) fou fundadora de Llibres del Mall,
que durant els anys setanta va publicar tanta poesia (entre els quals Ràfols
Casamada i Martí i Pol). Fou membre del PSAN i de Nacionalistes
d'Esquerra. Ha traduït obra de Yourcenar, de Colette... Llibres de
poesia: Cau de llunes, Bruixa de dol, Sal oberta, La germana, l'estrangera,
Terra de mai, Desglaç. Novel.la: La passió segons
Renée Vivien. Segons Joan Brossa, "tenia un optimisme encomanadís
[...] els seus poemes eren poemes fets fora del confessionari; avui dia,
els poetes més en primera fila són poetes de confessionari."
i Pere Gimferrer diu: "Amb Maria Mercè Marçal desapareix
la millor dona poeta que ha tingut la literatura catalana en tota la història".
Marina Rossell i Maria del Mar Bonet, entre d'altres han musicat poemes
seus.
Josep
Palau i Fabre ha escrit narrativa (Contes despullats, La metamorfosi
d'Ovídia...), teatre (Esquelet de don Joan, La tràgica
història de Miquel kolhas, Avui Romeo i Julieta, etc.) i poesia
(Poemes de l'alquimista). Admirador de l'obra de Rimbaud, Artaud,
Ramon Llull, Rosselló Pòrcel... La seva és una poesia
honesta i valenta, com tota la seva trajectòria vital. Diu: "Si
el franquisme va marcar el propòsit d'assassinar gran part de la
cultura catalana, certa política o certa indiferència institucional
s'ha encarregat d'enterrar-la" "No és veritat que la nostra llengua
i la nostra poesia siguin respectades, mentre del bressol a la tomba no
impregni la vida de tots els ciutadans dels Països CAtalans en tots
els ordres." De fa anys la seva activitat bàsica és la vida
i l'obra de Picasso del qual és un coneixedor de fama universal
(Picasso cubisme, Vides de Picasso, El Guernika de Picasso...)
Més
informació sobre aquests poetes a:
<http://www.partal.com/aelc/>
<http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre>
DS 17
(19,30)
100 anys de la Lletra
de convit
de Mn. Antoni M. Alcover, amb Francesc Moll, Gabriel Barceló
i Jaume Corbera Més
informació: <http://www.ocea.es/moll/alcover.htm>
DG 18 (12 h) NO
DIGUIS DOIS en concert
No
diguis dois va néixer el 1995 arran d'unes amistats i d'una
devoció per la música rock. El formen Ferran Pizà
(baix), Tià Llabrés (bateria), Toni Ferrer (guitarra i veu)
i Tomeu Dalià (guitarra i veu). Actualment estan enfeinats en l'enregistrament
de cançons pròpies i s'espera que avait tenguem un treball
al carrer. A més de les actuacions pròpies, han telonejat
grups com Gossos, Ja t'ho diré, Ocults, Tots Sants, Fora des
Sembrat, etcètera.
DL 19 (19,30) Bellíssimes
persones, d'Andreu Martin
(l'autor dels llibres de Flanagan), a càrrec de l'autor i d'Antoni
Serra
Andreu
Martin és novel.lista, guionista i director cinematogràfic.Ha
escrit més de cinquanta títols de novel.la policíaca,
entre els quals Història de mort, Muts i a la gàbia, El
cau dels mil dimonis, No demanis llobarro fora de temporada, Fantasmes
quotidians, Veritats a mitges i Bellíssimes persones.
Amb Jaume Ribera ha escrit els famosos llibres de Flanagan:
Flanagan
blues band, Tots els detectius es diuen Flanagan, Flanagan 007... Com
a guionista destaquen els films: Barcelona Connection i Crònica
negra.
DM 20 (19,30) Cal
protestar (Ed. el Jonc) i Teatre 2 (Ed. 62), de Manuel
de Pedrolo,
a càrrec de Joan Alegret, Pere Bueno i Tomeu Martí
Manuel
de Pedrolo és un escriptor prolífic: la seva poesia ocupa
dos volums. Encara més extensa és la seva obra dramàtica,
amb títols com Cruma, Homes i No, Situació Bis, Darrera
versió per ara, Aquesta nit tanquem, La sentència, etcètera;
és en aquestes obres teatrals -injustament tan poc representades-
on la seva crítica social i política (contra la repressió
de l'estat) es fa més evident. Com a novel.lista té molt
més ressò: Cendra per Martina, L'inspector arriba tard,
Un amor fora ciutat, Si són roses, floriran, Joc brut, Totes les
bèsties de càrrega, Mecanoscrit del segon orígen (potser
l'obra més venuda de la literatura catalana), i moltíssims
títols més, algun dels quals ha estat duit al cinema. Fou
director de la col.lecció de novel.la negra "La cua de palla". Com
a assagista ha col.laborat amb nombrosos diaris i revistes, Canigó,
Serra d'or, Avui, etcètera, i ha recullit els seus articles
a Els elefants són contagiosos, A casa amb papers falsos, Cròniques
d'una ocupació, Si em preguntes responc. I encara ha escrit
uns diaris en què expressa les seves profundes conviccions, com
quan diu "Només estic dispost a comprometre'm amb opcions clarament
independentistes." A Cal protestar es recullen alguns dels seus
millors escrits en què exposa la necessitat de la independència
dels Països Catalans. El recull de Teatre pot servir per donar
a conèixer més les seves infravalorades dots de dramaturg.
DC 21 (19,30) Verbàlia,
de Màrius Serra (Ed. Empúries), a càrrec de l'autor
i Biel Mesquida
El plaer de jugar amb les paraules
és ancestral: una línia subtil i poc coneguda enllaça
l'enigma de l'Esfinx, els mètodes de la Càbala, els artificis
de la poesia barroca, els jocs irreverents de les avantguardes i els mots
encreuats dels diaris. El llenguatge dóna molt de joc i tots hi
jugam una hora o altra encara que no sapiguem què és un logogrif
o un palíndrom. D'això tracta Verbàlia, que també
conté documentats textos ludolingüístics de poetes i
artistes, pedagogs i publicistes, místics, enigmistes, escriptors...
Màrius Serra és enigmista i novel.lista. Entre les obres de ficció destaquen L'home del sac, Mon oncle, La vida normal, Ablanatalba. Entre els d'enigmística, Manual d'enigmística i els llibres de mots encreuats de La Vanguardia. Més informació a <http://www.verbalia.com>
DJ 22 (19,30) Papallones
diürnes de les Balears i La possidònia
(Ed. Documenta, Quaderns de natura de les Balears), a càrrec dels
autors, Guillem Pons i Manu San Félix i de la coordinadora Margalida
Llabrés.
Aquesta col·lecció BRI Quaderns de Natura de les Balears que ara comença, intenta ajudar a tenir un coneixement més ampli del nostre patrimoni natural, ja que pensam que dins de l’àmbit balear no són molts els llibres publicats sobre la nostra Història Natural. Els llibres d’aquesta col·lecció tractaran temes molt concrets de Biologia i Geologia de les nostres illes desenvolupats per especialistes en la matèria. Seran sempre de poca extensió, amb il·lustracions, ja siguin dibuixos o fotografies i expressats en un llenguatge planer i assequible a tothom però, sense perdre rigor científic. Al final del llibre s’hi podrà trobar un petit apartat sobre possibles aplicacions didàctiques del tema desenvolupat encara que, la col·lecció no va especialment dirigida als ensenyants. La freqüència de publicació serà de quatre exemplars a l’any i sortiran de dos en dos. Els dos primers llibres amb els que estrenam aquesta col·lecció són: “La posidònia. El bosc submergit” de Manu San Félix i “Les papallones diürnes de les Balears” de Guillem X. Pons. El llibre sobre la posidònia ens parla d’aquesta planta submarina, endèmica de la mar Mediterrània, que forma grans prades i constitueix un dels més importants ecosistemes submarins. Si a les Balears tenim aquestes platges d’arena tan blanca i amb l’aigua tant transparent és gràcies a l’existència de la posidònia. També és el refugi de moltes espècies animals, tant d’invertebrats com de vertebrats. Tot això i molt més ens ho explica en Manu San F?lix en aquest llibre. Ell és un biòleg que va decidir un bon dia anar a viure a Formentera per així poder estar més a prop de la mar i poder-s’hi submergir per veure i espiar què fan els seus habitants. Les fotografies són del mateix autor i els dibuixos són de Cristina Ozores. Al llibre sobre les nostres papallones diürnes hi trobarem la biologia de cada una de les 36 papallones de les nostres illes, o sigui, què mengen, quin és el seu hàbitat, a quines altres zones del món les podem trobar i altres curiositats. És la primera vegada que queden recollides en un llibre totes les papallones diürnes de les Balears que es coneixen fins ara. El seu autor, en Guillem Pons, és un biòleg apassionat per l’estudi de petits animals com les aranyes, els escarabats i les papallones. També és un gran coneixedor de l’origen i evolució de la fauna balear i d’altres illes mediterrànies. Les il·lustracions les ha realitzades el dibuixant naturalístic Carles Puché aposta per aquest llibre.
DV 23 (19,30) "POESIA
A L'ESCOLA",
panoràmica, l'eina internet, i presentació del material d'Antoni
Artigues (<mallorcaweb.com/mag-teatre> i ed. Cort), amb Catalina
Noguera, Margalida Pons i Elena Vera.
La poesia,
juntament amb les matemàtiques, una superdestresa necessària
per a una educació integral durant tota l'escolarització,
segons J. Bruner. I en canvi es treballa ben poc la poesia als centres
d'ensenyament primari i secundari. L'objectiu del treball de la poesia
a l'escola és "formar al.lots que, al llarg i al final de l'escolaritat,
siguin capaços, sols, és a dir per llur pròpia iniciativa,
de llegir, de dir, de produir poemes. Simplement perquè, tenint.-ne
l'experiència, en tindran el desig i la possibilitat." Aquest material
que es presenta té per objecte d'incrementar un ensenyament poètic
a l'educació primària. Consta a) d'unes indicacions per al
mestre, b) de diverses antologies i c) d'uns quaderns poètics per
als diferents cicles.
Entre
les indicacions per al mestre hi ha una exemplificació d'imatges
poètiques, uns elements de mètrica, uns suggeriments per
a la producció poètica i per a la dicció poètica
i muntatges poètics.
Entre
els poetes antologats: Miquel Bauçà, Vicent Andrés
Estellés, Blai Bonet, Joan Brossa, Guillem d'Efak, Josep Mazria
Llompart, Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Jaume Vidal Alcover, etcètera,
i també canóns de Lluís Llach, Els pets, Antònia
Font i molts d'altres.
Els quaderns
per als cicles inicial, mitjà i superior de Primària, a més
de les antologies, hi ha uns exercicis bàsics de mètrica
i d'imatges poètiques, i de dicció i producció poètica,
sense deixar de banda la poesia visual.
DS 24
(17,30)
Minitaller
de còmic ESQUITX
DS 24
(19,30)
"CÒMIC
CATALÀ"
[Més
infomació: Joan Miquel, de Norma]
El minitaller consisteix en una xerrada i minitaller sobre el còmic adreçat a menuts d'entre 7 i 15 anys. EL TEBEO recull històries i articles dels autors que participaren a les jornades de còmic CÒMIC NOSTRUM 2000.
DG 25 (12 h) La
sobrassada de Mallorca. Cuina i cultura (Consell de Mallorca),
a càrrec dels autors: Antoni Contreras i Antoni Pinya. Hi haurà
sobrassada de ca na Miquela Serra i vi de Son Llobet (Biel Majoral).
Els autors comencen parlant
del porc en la cultura gastronòmica mallorquina; de com a Mallorca
el porc apareix sempre en l'entorn humà, i del porc al llarg de
la història. Dins la cuina romana hi ha documents que parlen d'embotits
ben semblants a la sobrassada i que sovint es menjaven també torrats.
Així es passa revista a la condimentació antiga de la sobrassada,
la gastronomia de matances, la industrialització de la matança.
En una segona part es recull un receptari de cuina en què intervé
la sobrassada. Entrants: croquetes amb sobrassada, s. amb mel... Primers
plats: diversos arrossos, carxofes al forn amb s., fava parada, diversos
plats d'ous... Segons plats: alatxa fregida amb s., calamars farcits, llom
amb col, porcella farcida... Pastisseria: coca de sobrassada, panades,
ensaïmada de carnaval...
EDICIÓ ANTERIOR: |
|
| << BACK |
|
 |