Jaume Roig
 


 
(Començaments segle XV-1478)
Valencià. Metge de prestigi a diversos hospitals i convents. Tingué sis fills, dues de les quals foren monges. Al voltant de 1460 escriu l'Spill en què el narrador mostra com totes les dones són vils, tret de sa mare i la mare de déu. Raimon (Clàssics i no, Picap 2003) ha musicat l'anècdota d'unes hostaleres de París que donaven als seus clients carn humana per menjar. 
 

Spill (o Llibre de les dones)

DE MONGES

[...]
Si són prenyades
e ve a llum,
és llur costum
a tres o quatre
fer-los debatre
ab daus rifant
o sorts gitant
"pare qual és";
mas les de més
mai no parixen,
ans se'n desixen
polidament;
sabidament 
la llet s'exuguen.
[...]
Quant les convoquen
per elegir
al monestir
nova pastora,
no'ls palu priora
dona sabent,
ni Déu tement, 
ni que vots serve,
ni que conserve
en pau, amor,
honor, favor
lo monestir;
plau-los tenir
bé babarota:
qualque babota
ni s'ou ni's veu.
A la llur veu, 
concordament
e scientment
tal elegixen
e reverixen
davant la gent;
dins lo covent
li fan les figues, 
serven ses lligues, 
fan lo que solen,
més que no volen
ab tal badessa.
[...]
Altra fal.làcia 
tenen prou presta: 
a llur requesta
sos amadós 
e servidós,
més que catius,
banant motius
de falsedat
sens veritat,
perquè's deporten
e mills conforten
llur apetit
e l'esperit,
bulles propícies,
mas surreptícies,
de cort obtenen;
ab ells s'entenen
los delegats
e clerats
jutges profans,
los escrivans
e advocats.
Mal amagats
molts articulen,
metges tribulen,
fals testifiquen,
e que'ls apliquen
tenir gran còliques
e malendòliques
congestions;
ab ficcions
e fals procés,
dad'a través
plaent sentència,
sens conciència,
ixen defora.
Van en mal hora
de port en port
i d'hort en hort,
de cambra en cambra, 
fins a l'Alfambra
tan profanada
qu'és en Granada;
adés guarint,
adés parint,
scandalitzant
tots los oents
e tals veents
deshonestat.
Llur santedat
en açò sta.
[...]
Altra vegada
que fon prenyada
(la voluptat
o lo prenyat,
qual la hi mogué
mai se sabçe), 
del vi novell
del monestrell
beure pres tema.
Ple de verema
era lo trull.
Al major bull
e fortalea
ella hi muntà;
bé n'apartà
fondo la brisa;
sens pagar sisa
pens ne begué,
e romangué
lo cap ficat
d'on apartat
la bris'havia.
Lo cos tenia
sobre la vora.
Mori'n mal hora,
de mort honrada;
massa sobtada
no esperà'l part.
Io restí fart, 
enfastijat,
ben enujat.
Ja amortallada,
en la vesprada
fiu la portassen
e soterrassen
al monestir.
De dol vestir
no me'n volguí:
poc me'n dolguí.
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA