Esponerós sí que ho era
amb cimals que s'enfilaven
de Mancor fins a Morella,
les branques a Cornudella, 
feia una ombrea de primera;
a davall tots hi becaven.

Un dia des de Castella
arribaren molts de senyors.
Pensaven fer-ne tions
i llavors també estelles
per llevar males idees
d'un simbol de nació.

En nom d'Espanya vengueren
mil mestres per tallar-lo.
Picaren un any rodó
i encara no pogueren.
I a la fi se resolgueren
recórrer al traïdor;
en trobaren un boldrò.
Tot d'una els convenceren.

Què té aquesta terra nostra
que congria traïdors:
diputats i senadors,
hi ha mestres i professors
i també el senyor rector
i aquets són els pitjors.
Els diuen que són senyors
i sols els tenen per mostra.
Semblen tots triats a posta.

Sempre hi ha un glosador
que cantar li ve de vena
que, als joves, els ensenya
l'antiga i bella cançó.

Tant és ara com abans
perquè això ja ve d'enrere
només hi ha una senyera
dels Països Catalans.
 

Lletra: Popular - Majoral - Llorenç Móra