Segons dades aportades
pel
Col·legi d'Aparelladors de
Mallorca, durant l'any 2000 s'han visat projectes de construcció
per edificar 11.620 habitatges, el que representa 68 menys que l'any 1999,
però 664 més que l'any 1998. A aquestes xifres s'hi ha d'afegir
el fet que el sector de la construcció durant l'any 2000 ha crescut
un 9 % en relació al 1999.
El municipi de Palma ha experimentat el creixement més espectacular.
El 34 % de tots els habitatges visats a Mallorca l'any 2000 corresponen
al municipi de Palma. L'any 1999 representava el 30 % i el 1998 el 23 %.
En total Palma ha visat 3.957 projectes d'habitatges, el que representa
de l'ordre de 16.000 noves places residencials, un 10 % més que
l'any anterior.
El
GOB considera que les darreres
xifres aportades pel Col·legi d'Aparelladors, posen de manifest
que, malgrat una lleugeríssima davallada en relació al 1999,
Mallorca segueix creixent a un ritme molt elevat i absolutament desbocat.
Segons l'organització ecologista, Palma i Mallorca no poden suportar
les conseqüències d'aquest creixement, ni quant a recursos
hídrics, ni pel que fa a la demanda energètica, producció
de residus, etc., i sobretot quant a qualitat de vida a una illa cada vegada
més saturada.
El GOB considera que amb el ritme de creixement actual Palma duplicaria
la seva població en un termini no superior als 18 anys. Per aquest
motiu, demana a l'
Ajuntament de Palma
que suspengui l'atorgament de llicències urbanístiques i
modifiqui el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), per tal de reduir
edificabilitat, volums, altures, i desclassificar terrenys urbans i urbanitzables.
El PGOU de Palma fou aprovat a finals de 1998. El GOB, juntament amb
altres entitats, va presentar un recurs contenciós-administratiu
davant el TSJB, el mes de març de 1999, que encara està pendent
de resolució.
Foto © TF: Badia de Palma amb el Castell de Bellver al fons