Parc Natural de Mondragó a Santanyí
Tot l'espai natural, tant les platges de fina arena blanca i aigües cristal·lines, com els espectaculars penya-segats i les zones d'interior, presenta un extraordinari interès durant durant tot l'any, havent-se convertit en un dels principals atractius turístics del terme municipal de Santanyí.
Segons el naturalista Guillem Alomar Canyelles, des del punt de vista de la vegetació, trobam a Mondragó una sèrie d'ecosistemes diferents: al litoral, fins on arriba l'embat de la mar, hi creix la saladina, endemisme del gènere limonium; i també s'hi fa el fonoll marí i el socarrell, amb la seva forma característica de coixinet espinós. A les zones humides la vegetació està formada principalment per canyís, jonc marí i tamarell. A les zones dunars posteriors a les platges hi trobam espècies com el card marí, el lliri de platja i d'altres que es troben en clara regressió per l'efecte de l'ús humà massiu de les platges. Un altre tipus d'ecosistema és el constituït per les espècies que viuen damunt la roca anomenades rupícoles, que es troben a les parets dels barrancs de s'Amarador i de ses Fonts de n'Alis; i també a les nombroses construccions de pedra en sec on aquestes espècies s'han adaptat. Fora del litoral trobam una espècie dominant, la lletrerassa, que a Santanyí li diuen baladre, i la savina, que vendria a ser una variant de l'ullastre però localitzat a les zones d'influència marina. Altres espècies molt esteses a Mondragó són el pi i l'ullastre, que forma un sotabosc dominat per la garriga de xipell i romaní.
Pel que fa a la fauna, a les zones humides de s'Amarador i de ses Fonts de n'Alis les aus migratòries hi tenen una forta presència. Les espècies més característiques són l'agró blanc, la fotja, la gallineta d'aigua, el corriol menut i el tiruril·lo menut. A les zones humides també s'hi troba, entre d'altres espècies, l'anguila. Des de fa uns anys s'està intentant introduir de nou a Mondragó la tortuga de terra..
El paisatge agrari de Mondragó es caracteritza per les terres, anomenades rotes, dedicades al cultiu de cereals, figueres, ametllers i garrovers, i per les terres de garriga. La pedra en sec utilitzada per fer parets, habitatges i altres construccions, com ara les tradicionals barraques, és un altre característica important del paisatge de la zona. Segons el professor de Geografia de la UIB, Miquel Grimalt Gelabert, a Mondragó s'hi troba la marina més ben conservada de Mallorca, que podria definir-se com un mosaic de cultius i de garriga, el principal valor del qual és la diversitat.
Mondragó és Parc Natural des de l'any 1992 (Decret 85/1992), i des de l'any 1995 és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). De les 785 ha del parc, 690 ha són de propietat privada i 95 ha són de propietat pública. El Parc Natural de Mondragó és gestionat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, mitjançant una Junta Rectora en la qual participen, entre d'altres, representants de l'administració, dels propietaris, de la Universitat de les Illes Balears i de les associacions balears de conservació de la natura.
Fotos © BalearWeb
Data de publicació: 13/08/2001
© 1996-2024 BalearWeb / Mallorca - Publicitat - Contactar - Nota legal - Accessibilitat