Joan March: contrabandista, negociant, polític i banquer

Coincidint amb la Fira de Santa Margalida, "la vila.org", publicació electrònica impulsada per l'associació del mateix nom, formada per un grup de joves i no tan joves del municipi, ha editat un reportatge en català, espanyol, anglès i alemany dedicat al financer Joan March Ordinas (Santa Margalida, 1880 - Madrid, 1962), conegut popularment com En Verga.

El reportatge es basa en els 10 llibres de comptabilitat inèdits de l'empresa March Hermanos, descoberts el passat mes de setembre per Miquel Monjo Estelrich al casal de Santa Margalida on el financer va viure durant onze anys, concretament des del 1905, quan es casà amb Elionor Servera Melis, fins el 1916, quan abandonà el poble, al qual no tornà mai més, dient "Me'n vaig de Santa Margalida i no hi tornaré fins que sigui l'home més ric del món".

Els llibres de comptabilitat, en bona part manuscrits per Joan March, tenen una gran importància històrica al documentar els suborns electorals i del contraban de tabac realitzats pel controvertit personatge a principis del segle XX.

Iniciat en els negocis familiars de ben jove, Joan March es va convertir en un dels homes més influents dels segle XX. Organitzà el negoci del contraban a gran escala i comprà grans extensions de terra a Alacant i La Mancha que parcel·là i vengué als agricultors, signant 40.000 escriptures. La creació d'una fàbrica d'adobs químics a Porto Pi (Palma) el 1913 i la constitució de la companyia Trasmediterránea el 1916, consolidaren el poder econòmic d'En Verga, fet que li reportà l'enemistat dels cacics que en aquells temps controlaven la vida política de Mallorca.

El 1918 Joan March decidí entrar a la política i el 1921 començà a finançar El Día, diari en espanyol en el qual col·laboraven, sovint en català, alguns escriptors de prestigi com Josep Pla, Llorenç Villalonga, Gabriel Alomar i Bartomeu Roselló-Pòrcel. El 1926 fundà la Banca March, el 1932 fou empresonat per motius polítics a Alcalá de Henares, presó d'on pogué evadir-se i, després de guanyar diverses eleccions, el 1936 finançà els militars que s'aixecaren contra el govern republicà. March constituí el 1951 FECSA, companyia elèctrica catalana creada a l'ombra de la controvertida fallida de la Barcelona Traction, i el 1955 creà la Fundació Joan March, amb seu a Madrid. L'extensa biografia de Joan March finalitzà a Madrid el 10 de març del 1962, com a conseqüència de l'accident de trànsit que havia patit a finals de febrer del mateix any.

El 1934 Manuel D. Benavides publicà una biografia sobre Joan March titulada "El último pirata del Mediterráneo", llibre que els empleats de la Banca March encara llegeixen mig d'amagat per conèixer els orígens de la casa. Un altre llibre a destacar és "Els inicis d'un imperi financer (1900-1924)", publicat el 2000 per l'historiador Pere Ferrer. Ambdós llibres profunditzen en els inicis de la fortuna de Joan March, el període més fosc de la seva biografia, que actualmente s'haurà de revisar en part pel descobriment a Santa Margalida dels llibres de comptabilitat d'aquest període.

Foto: Retrat de Joan March Ordinas realitzat per Ignacio Zuloaga (Fundació Joan March)

Data de publicació: 18/03/2002

Mallorca >> Notícies >> Arxiu 1999-2003 >> Joan March: contrabandista, negociant, polític i banquer