BalearWeb: Mallorca - Menorca - Eivissa - Formentera
El Santuari de Lluc, centre espiritual de l'illa de Mallorca, es troba en el terme d'Escorca, al cor de la Serra de Tramuntana, a uns 500 metres d'altura sobre el nivell del mar. La vall que acull el santuari és envoltada de puigs de més de 1000 metres com el Puig de Massanella o el Puig Tomir. Aquest monumental marc de muntanyes, el seu frondós alzinar i les plujes abundants i nevades a l'hivern fan de la Vall de Lluc un paratge natural extraordinàriament singular i atractiu. Des de l'antiguitat, Lluc ha estat un espai dedicat al culte religiós, essent el principal exponent d'aquest fet el jaciment prehistòric de la Cometa dels Morts (s. IV a.C), situat prop del santuari. Els pobladors romans consagraren el bosc d'alzines al culte d'una divinitat, denominant l'indret Lucus, paraula llatina que significa bosc sagrat. Posteriorment, els musulmans que dominaren l'illa respectaren el nom en la forma d'Al-luc i en els primers documents escrits de la conquesta catalana del segle XIII l'indret és denominat Luc. Finalment en segles posteriors s'adoptà la grafia actual de Lluc.
Els orígens de l'actual santuari es troben en la capella del segle XIII dedicada a la Mare de Déu, on es venerava una imatge que segons la llegenda fou trobada per un pastoret. Degut al gran nombre de pelegrins que pujaven a Lluc per venerar la imatge, el segle XIV es construí una primera hostatgeria i el segle XV es creà un col·legi de preveres que vivien en comunitat sota la presidència d'un prior. En aquesta mateixa època, el santuari passà a ser parròquia d'Escorca, en substitució de l'església de Sant Pere. Posteriorment, en el segle XVI, es fundà l'Escolania de Blauets i es construïren la plaça dels Pelegrins i els Porxets per poder acollir i donar allotjament gratuït als pelegrins. L'actual basílica, d'estil renaixentista, s'edificà entre els segles XVII i XVIII. La imatge de la Mare de Déu de Lluc, patrona de Mallorca, presideix el retaule de l'altar major, tot i que mitjançant un sistema de rotació pot estar girada cap a la sala de la zona posterior on la visiten els pelegrins. Des de finals del segle XIX, la congregació de Missioners dels Sagrats Cors és la comunitat religiosa encarregada de gestionar el santuari.
Un dels fets més remarcables de la història del santuari fou la coronació pontifícia de la Verge, l'any 1884, amb més de dotze mil persones concentrades a la plaça dels Pelegrins. Per celebrar el 25è aniversari d'aquest esdeveniment, entre els anys 1909 i 1913 es construí la via monumental dels Misteris que arranca a la Plaça del Lledoner i puja fins el cim del Pujol de la Trobada, des d'on es dominen les valls de Lluc i d'Albarca. Es tracta d'un recorregut amb cinc monuments de pedra d'estil modernista, que representen els misteris del Rosari, inspirats per l'arquitecte Antoni Gaudí i dissenyats pels també arquitectes Joan Rubió i Guillem Reinés. Repartits entre els cinc monuments s'hi troben quinze medallons de bronze realitzats per l'escultor Josep Llimona.
Durant els últims cent anys, el santuari s'ha anat adaptant als nous temps i s'hi han edificat noves dependències per ampliar l'hostatgeria i els espais dedicats a la comunitat i a l'escolania. D'altra banda, s'han condicionat zones per a l'acampada i per fer foc i s'ha construït un espai cobert de més de 2.000 m2 per poder acollir les concentracions de pelegrins. També s'han obert alguns restaurants, una cafeteria i diverses tendes. L'any 1952 s'inaugurà el Museu de Lluc que compta actualment amb diverses sales dedicades bàsicament a l'arqueologia, les joies tradicionals i els objectes de culte, la imatgeria sacra, la ceràmica, la col·lecció de pintures de Josep Coll Bardolet i la pinacoteca que allotja principalment obres del segle XIX i de principis del segle XX. Els anys 80 també s'obrí al públic el Jardí Botànic de Lluc que actualment compta amb 200 varietats de plantes, a més d'una àrea dedicada a les plantes aromàtiques i medicinals i una mostra d'arbres fruiters.
Un dels principals atractius del santuari és el seu cor permanent format per l'Escolania de Lluc, coneguda popularment com els "Blauets" pel color blau de la sotana que duen durant les celebracions. Actualment, els nins i les nines de l'escolania canten la salve en públic diàriament, matí i vespre, davant la imatge de la Mare de Déu. També canten en celebracions especials com durant la Setmana Santa o per les matines de Nadal, on un dels blauets interpreta el Cant de la Sibil·la. Aquest cant, que només es conserva a l'Alguer (Sardenya) i a Mallorca, profetitza la fi del món i constitueix tota una cerimònia.
Vídeo del Santuari de Lluc, realitzat per MallorcaWeb / BalearWeb
Cant de la Sibil·la (11:14) en format Real Àudio. Versió interpretada per Pere Antoni Canyelles Pons dels Blauets de Lluc. Forma part del disc "Els Blavets" (Blau, 1993).
Cant de la Sibil·la, fragment (3:26) en format MP3. Versió que forma part del disc dels Blauets de Lluc "Nadal Blau" (Ona Digital, 2001).
A la pàgina web www.lluc.net es pot trobar àmplia informació sobre el santuari, l'hostatgeria, l'entorn natural, els blauets i sobre la devoció del poble mallorquí envers la Mare de Déu de Lluc.
© 1996-2024 BalearWeb / Mallorca - Publicitat - Contactar - Nota legal - Accessibilitat