Cecili Buele: "...a Mallorca, -un poble de cultura deu vegades mil·lenària- pot esser mallorquina qualsevol persona que ho vulgui esser"

28 d'agost de 1999
 

Aprofitant una de les eines més positives d'Internet, com és el correu electrònic, ens hem posat en contacte amb Cecili Buele --el nou responsable de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca-- per fer-li una entrevista, just enviant-li un missatge a la seva bústia personal. Així de fàcil i directe!, en qüestió d'hores, sense cites prèvies, sense compromisos, sense intermediaris... aquestes són les noves formes que hem de potenciar. Cecili Buele es defineix com a nacionalista, ecologista i d'esquerres, és militant del PSM i en l'anterior mandat fou regidor de l'Ajuntament de Palma.
 

PRIMER DE TOT, SR. BUELE, FELICITAR-LO PER LA SEVA NOVA RESPONSABILITAT I AGRAIR-LI QUE ENS HAGI CONCEDIT AQUESTA ENTREVISTA. QUÈ ÉS EL PRIMER QUE LI VA PASSAR PEL CAP QUAN VA ASSABENTAR-SE DE LA SEVA NOVA FEINA?

Moltes gràcies per la vostra felicitació. M’entusiasma la idea de mantenir aquesta entrevista per correu  electrònic. És la primera vegada que faig una cosa com aquesta. Esper que no sigui la darrera. De totes maneres, crec que seria molt millor que poguéssim tutejar-nos. Per a les amistats, CIL he estat fins ara,. CIL som ara, i CIL voldria continuar essent sempre.

El primer que em va passar pel cap, quan se’m va donar aquesta nova feina, fou tot un bon caramull de sentiments molt intensos: d’una banda, un sentiment d’agraïment molt profund cap a la Mallorca que tant estim: al conjunt de la població mallorquina, -tan acollidora amb tanta d’estimació-, a la gent que va voler anar a votar el passat dia 13 de juny, -prenent part activa en unes eleccions democràtiques-, i, sobretot a la gent que aquell dia va voler votar l’opció política que represent, el PSM-Entesa Nacionalista. El meu personal i molt profund agraïment a tota aquesta gent.

No s’ha d’oblidar que, en aquestes darreres eleccions, -i això resulta particularment significatiu per a mi- s’han produït  alguns fets que mai no havien succeït a Mallorca. Que fins i tot esdevenien impensables no fa gaire temps. N’he de remarcar dos que m’afecten moltíssim: per primera vegada en la història, el Consell de Mallorca compta amb un govern nacionalista i progressista; per primera vegada en la història, també, entre els membres d’aquest govern nacionalista i progressista, s’hi compta un dels descendents –en primera generació- de la primera immigració africana que arribà a l’illa (ara fa 74 anys). Mumpare és africà, de Guinea Equatorial; mumare, mallorquina, d’Ariany. Havia de ser un partit nacionalista, i havia de ser el PSM, el que realitzàs una gesta com aquesta, que d’altres no han arribat a fer mai fins ara. N’estic molt agraït a Mallorca, i n’estic molt agraït al meu partit.

D’altra banda, també m’envaí un sentiment molt profund que m’empenyia a fer una convidada pública, en aital ocasió,  a tota la gent que, venguda de fora de Mallorca, s’ha volgut establir entre nosaltres. Volia encoratjar-la i animar-la a prendre’s amb entusiasme la tasca fascinant d’integrar-se dins una societat com la mallorquina. Volia dir-li que bé s’ho paga fer-ho. Volia manifestar-li que aquí, a Mallorca, -un poble de cultura deu vegades mil·lenària- pot esser mallorquina qualsevol persona que ho vulgui esser. Que no hi ha cap barrera real que ho impedeixi. Que no hi ha cap nivell que quedi barrat a descendents d’immigrants africans: fins i tot el més alt i honorable de governant.

No ha de resultar, doncs,  gens ni mica estrany (per a qui va poder fixar-s’hi) que el dia de la constitució del nou Consell de Mallorca, el passat dia 29 de juliol, jo, que no acostum mai a dur corbata, volgués lluir-la com a conseller elegit democràticament, i a més a més amb molt d’orgull. Però això sí, no me’n vaig voler posar cap altra que aquella mateixa que mumpare, antic ordenança de la casa durant prop de 40 anys, havia hagut de dur massa sovint fort i no et moguis!
 

QUINA ÉS LA DENOMINACIÓ OFICIAL DEL SEU CÀRREC  I QUINES COMPETÈNCIES GESTIONARÀ L'ÀREA DE GOVERN QUE VOSTÈ ASSUMEIX?

El nomenament oficial que m’arribà a les  mans, amb la signatura de l’Honorable Srª Presidenta,, el proppassat divendres, dia 13 d’agost, fou el de CONSELLER DELEGAT DE CULTURA I JOVENTUT. Vull creure i pensar que, amb aquest nomenament, a més de les competències relatives a JOVENTUT, se m’encarrega la tasca de gestionar les àrees que, en aquests darrers anys, tenia encomanada la Comissió de Cultura i Patrimoni. És a dir, tot allò que fa referència a Arxius, Biblioteques, Museus, Serveis administratius de la conselleria, Patrimoni Històric, Teatre Principal, Promoció sociocultural, etc etc. Dic això de “vull pensar i creure”, perquè, al moment de contestar aquesta entrevista, encara no hem tengut temps de repartir-nos les àrees diverses que s’encarreguen a cadascun dels responsables polítics del Consell de Mallorca...
 

SEGONS EL PACTE DE PROGRÉS, EL CONSELL DE MALLORCA ES CONVERTIRÀ EN EL GOVERN DE MALLORCA. COM ES DELIMITARAN LES COMPETÈNCIES I ACTUACIONS AMB LA CONSELLERIA DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS?

...Això encara està per fer i se n’haurà de parlar més d’una vegada, a l’hora de concretar fins al mínim detall aquest tipus de procediment. No hi ha dubte que, amb les negociacions mantengudes pel Pacte de Progrés, els acords del qual varen esser signats per les diverses formacions polítiques que l’integren, no crec que hi hagi cap casta de problema a l’hora de delimitar quines competències i actuacions en matèria de cultura hauran de correspondre al Consell de Mallorca i quines al Govern de les Illes Balears. I més si es té present que a totes dues conselleries hi ha com a titular responsable gent del PSM-Entesa Nacionalista. Crec que la tasca de delimitar-ne competències i actuacions ha de resultar del tot fàcil.
 

QUINS SÓN ELS SEUS OBJECTIUS MÉS IMMEDIATS?

...Primerament, tant la Coordinadora de Cultura i Joventut, Srª Fernanda Ramon, que succeeix en el càrrec al Sr. Pere Muñoz, com jo mateix, successor del Sr. Damià Pons, ens hem proposat com a objectiu prioritari una coneixença més directa i profunda del conjunt de la conselleria: pel que fa al personal que hi treballa, l’organització existent, les instal·lacions diverses, els recursos disponibles, els projectes de futur, etc.

En segon lloc, volem intensificar els contactes, les converses, la comunicació amb les entitats, associacions, empreses o individus que es dediquen a fer aportacions concretes perquè la cultura a Mallorca es vagi consolidant com a realitat creixent.

En tercer lloc, estam analitzant i estudiant amb deteniment la manera millor d’aplicar el programa cultural que la nostra formació política presentà a l’electorat. Un programa d’actuació cultural que, a grans trets, pretén gestionar l’àrea de cultura i joventut, amb la finalitat de contribuir, des d’aquests vessants, a la reconstrucció d’una Mallorca més verda i neta, més culta i sobirana, més solidària i oberta.

Finalment, amb la voluntat de continuar mantenint la línia d’actuació iniciada pels nostres antecessors, ens hem marcat com a un dels objectius d’aquests propers quatre anys, aconseguir que l’àrea de cultura del Consell de Mallorca deixi de ser la parenta pobra de l’administració pública més representativa de Mallorca; i aconsegueixi, d’aquesta manera, els recursos humans, materials i econòmics que corresponen a una illa com la nostra.
 

COM VEU EL FUTUR DE MALLORCA I DE LES ILLES BALEARS I QUIN ÉS L'ENCAIX DE LA CULTURA CATALANA DINS AQUESTES DUES REALITATS?

... Amb l’impuls que podem arribar a donar els governs nacionalistes i progressistes de les illes Balears i Pitiüses, i amb el suport que hi pugui aportar la majoria de la població illenca, de cara al futur veig Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i les illes més properes, amb una fesomia totalment renovada. És cert que encara duim l’empenta d’un urbanisme que avança desbocat. És cert que l’ús dels cotxes s’està fent abusiu. És cert que el medi ambient s’hi troba amenaçat. És cert que l’econòmic s’hi està valorant com a mesura suprema de gairebé totes les coses. És cert que s’hi augmenten les més greus situacions de marginació social. És cert que la moneda, enlloc de tenir dues cares, només en té una i una creu. Però pens que, a hores d’ara encara hi som a temps en molts d’aspectes. Promovent més contactes. Impulsant més converses. Arribant a més convenciments. Compartint més factors de convivència democràtica... Mallorca és Mallorca. I, per continuar essent-ho, no pot anar surant tota sola enmig de la mar Mediterrània. Fa part d’un conjunt de pobles que l’envolten, des d’una perspectiva geogràfica, però també cultural i política. Les illes Balears i Pitiüses ens hem anat esforçant per assolir, al llarg de la nostra història, la plena condició de pobles adults, amb destins, mitjans, processos i esforços més o manco compartits segons les circumstàncies històriques. De cara al futur, la cultura i la llengua catalanes s’hi han de continuar enfortint com les úniques pròpies de les nostres illes, si és que de bon de veres volem continuar essent qui som. D’altres cultures hi ha que intenten imposar-se com a oficials, oficioses o “manyoses”. Però no deixen de ser una espècie d’empelt mal aferrat. Com a mallorquines i mallorquins, crec que hem d’anar aprenent a desplegar les quatre barres / cap als quatre vents del món, / desplegant-les ben ufanes / sense por ni cares llargues / amb l’orgull de ser qui som.
 

I PER ACABAR, QUIN PAPER CREU QUE HA DE JUGAR INTERNET EN AQUEST PROJECTE DE FUTUR?

...Cada dia es fa més i més imprescindible el paper d’Internet dins la nostra societat, com pertot arreu del món. Per explicar-ho com ho veig, m’agrada contar allò que passava a la dècada dels anys setanta, quan em trobava treballant a terres d’Àfrica o d’Amèrica Llatina. Cada vegada que volia escriure una carta a la família o a les amistats, tothom ja sabia què passaria. Hauria de seguir un procés tan llarg que la seva arribada al lloc de destinació duraria més d’una mesada, si tot anava bé. I per obtenir-ne la resposta, s’haurien d’esperar dos mesos més. Avui dia, faig arribar escrits meus a gent que viu al mateix cor de l’Àfrica negra o al capcurucull d’alguna zona andina peruana: i ho faig en pocs segons, mentre que la resposta m’arriba al cap d’uns pocs minuts. Sembla increïble, però hi esdevé del tot ben cert. La rapidesa de la comunicació interpersonal que permet Internet és un dels factors més admirables d’aquesta nova via de la comunicació. En té moltíssims d’altres, com puguin esser la facilitat en l’obtenció de més coneixements, la difusió pràcticament il·limitada de la nostra llengua pròpia, l’enfortiment dels lligams entre persones, pobles, cultures, etc.

Des d’una institució pública, com és ara el Consell de Mallorca, no hi ha cap dubte que Internet esdevé una de les eines més eficients per acostar aquesta administració pública a la ciutadania mallorquina, per fer més eficients determinats serveis públics que a l’actualitat pateixen greus mancances, per prestar una millor atenció als diversos problemes que comporta una convivència democràtica cada cop més enfortida, per implantar taules d’opinió ciutadana on cadascú pugui fer les aportacions, suggerències o crítiques que vulgui, etc..

Acab aquí avui. Podrem continuar un altre dia, si en teniu ganes. Ben vostre. CIL.