OPINIÓ
Marc Casamajor
"Cal que pensem:
Què n'hem de fer de la terra que tant estimam?
Podem viure bé amb tants de cotxes a les carreteres i al
carrer?
Aquesta construcció desmesurada que avui ens genera tants
beneficis, serà bona pel futur?
I de tants de turistes, i de tants d'immigrants, que en diríem?
Sols desitjo que entre tots no ens equivoquem en les solucions".
No és retòrica que el batle de la població mallorquina
de Petra, Joan Font i Massot, hagi fet les reflexions que encapçalen
aquest article, amb motiu de la celebració de les
festes
patronals de Santa Praxedis d'enguany. Com tampoc és casualitat
que el Consell de Mallorca
aprovi
una moratòria urbanística que serà vigent
fins l'elaboració del Pla Territorial de Mallorca, ni ho és
que el Govern de les Illes Balears anunciï que ja prepara una altra
moratòria que afectarà el sòl rústic. Ni ho
és, que l'Ajuntament d'Eivissa aprovàs el passat divendres
una moratòria urbanística que serà vigent fins l'elaboració
del Pla d'Ordenació Urbana del municipi, o que l'Ajuntament de Calvià
vulgui fixar el nombre de llicencies d'obra que concedeix anualment.
Després de dos anys de govern del
Pacte
de Progrés s'han encès totes les alarmes i s'ha fet
evident el descontent d'amples capes de la població de les Illes
Balears amb el tipus de desenvolupament que segueix imperant a ca nostra.
Ara, a dos anys de la celebració de les properes eleccions, sembla
que es vol intentar recuperar el temps perdut i atreure de nou la confiança
d'un electorat decebut, en molts casos indignat, que ha vist com el país
continuava la marxa imparable cap a la total destrucció del territori
i la seva desvertebració social.
La ciutadania veu que les grues i les obres omplen tots els racons.
L'argument més freqüent que vol justificar la situació
és que les edificacions no es poden aturar o esbucar perquè
tenen llicència d'obra concedida i s'haurien de pagar indemnitzacions,
i això és una gran mentida política. En una societat
lliure i democràtica tots els poders estan al servei de l'interès
general, i si aquest passa per aturar unes obres, doncs s'aturen. I si
s'han d'esbucar, dons s'esbuquen. En qualsevol cas, si es lesionen
interessos privats legítims, i l'administració ha de desemborsar
alguna quantitat, ho hem de veure com una forma intel·ligent
de gastar els doblers públics, molt més que invertir en tanta publicitat i
en tanta burocràcia supèrflua, que sovint treballa a favor
d'interessos que no són els generals.
El país està tan fart de ciment, i de les distorsions
socials i la corrupció que genera, que fins i tot el Partit Popular
no vol opossar-se frontalment a les noves mesures de contenció urbanística
per no perjudicar la seva imatge, mentre els empresaris mantenen la calma
i la discreció no fos cas que algú es dedicàs a comptar
els beneficis que una minoria ha obtingut destruint el nostre patrimoni
natural.
Les mostres de descontent social són de cada dia més presents
a les converses que es poden escoltar a carrers i places dels nostres pobles
i organitzacions socials de tota casta fan crides a la contenció
urbanística i advertències sobre el fort desarrelament cultural
que patim. Sense anar més lluny, aquesta setmana el GOB Mallorca
ha demanat l'esbucament
d'un xalet que s'està construint a la zona de S'Almunia, al terme
municipal de Santanyí, i
ha
proposat al Govern una bateria d'iniciatives legals per a incrementar
la protecció del sòl rústic. D'altra banda el grup
d'opinió Terra Nostra ha denunciat,
com
ja havia fet anteriorment, la construcció d'un gran complex
turístic a la possessió de Son Lluís, al llogaret
de Sa Coma Calenta d'Andratx. El grup d'opinió afirma que la
concessió de l'interès social perquè es pogués
realitzar aquesta edificació es va atorgar en base al total de
metres quadrats que tenia la Finca de Son Lluís, i que un cop concedit
l'interès social la finca ha sofert diverses segregacions,
fet que representa una il·legalitat i posa en evidència l'interès
especulatiu i no social del projecte. Per aquest motiu també demanen
l'esbucament de l'edifici, que es pot veure en la foto que il·lustra
aquest article.
Els més desencantats amb l'actual situació política
ja es demanen si les noves mesures de contenció urbanística responen
a una voluntat política o bé a una estratègia electoral.
El temps ens ho dirà.