El Pla no regula, en contra del que alguns mitjans de comunicació
han vingut afirmant aquests dies, la visita pública als bens protegits.
El Ple del
Consell de Mallorca
va aprovar, el passat dilluns 8 d'abril de 2002, definitivament i per unanimitat,
el Pla Especial de Protecció del Lloc Històric de les possessions
de l'Arxiduc Lluís Salvador. El Pla entrarà en vigor l'endemà
de la seva publicació al
Butlletí
Oficial de les Illes Balears.
El Pla havia estat aprovat inicialment, el passat 21 de desembre de
2001, per la Comissió d'Ordenació del Territori, Urbanisme
i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i es va sotmetre a
informació pública per un període d'un mes, donant
audiència als interessats, així com als Ajuntaments de Valldemossa
i Deià, per igual període de temps. Durant aquest període
es varen presentar tres al·legacions, no considerades de fons, que
a proposta de l'esmentada Comissió foren rebutjades pel Ple del
Consell que va aprovar definitivament, el passat dilluns, el Pla Especial
de Protecció de les possessions de l'Arxiduc Lluís Salvador.
L'àmbit territorial d'aplicació de la normativa aprovada
ve delimitat pels acords del Ple del Consell de Mallorca de 6 d'octubre
i 1 de desembre de 1997 de declaració de Bé d'Interès
Cultural, amb la categoria de Lloc Històric, de les antigues possessions
adquirides per l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria entre 1872
i 1901 als termes de Valldemossa i Deià. Aquestes possessions són:
Miramar
(1872), s'Estaca (1873), Son Ferrandell (1890), Son Gual (1894), sa Torre
(18??), Can Costa (1901), Son Moragues (1883), sa Font Figuera (1898),
i Son Galceran (1875), al terme municipal de Valldemossa; i Son Gallard
(1896),
Son
Marroig (1877) i sa Pedrissa (1898), al terme municipal de Deià.
La superfície total del territori afectat pel Pla és de 1756
ha.
La redacció del Pla es fonamenta en les disposicions vigents
en matèria de patrimoni històric, concretament, en l'article
36 de la
Llei
12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes
Balears, i en l'article 20 de la
Llei
16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. Ambdues
lleis determinen la preceptiva redacció d'un Pla Especial de Protecció
que reguli els usos i actuacions que es puguin dur a terme dins el
Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Lloc Històric,
i garanteixi la conservació dels elements que inclou.
Segons estableix el Pla Especial de Protecció, totes les actuacions
que
es realitzin dins l'àmbit territorial esmentat anteriorment hauran
de ser compatibles amb el paisatge conformat pels penyals, els cims, les
valls, la costa, els cursos dels torrents, les fonts, les marjades, i amb
els diferents valors botànics que inclouen, i hauran d'anar encaminades
cap a la seva preservació.
El Pla considera compatibles amb la protecció del Lloc Històric
les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals i especifica que
s'hauran de mantenir i conservar les marjades existents, permetent les
obres de rehabilitació i condicionament de les construccions agrícoles
i ramaderes existents a l'actualitat, sempre que això no suposi
un canvi d'activitat i s'ajustin a la normativa urbanística vigent.
També permet les activitats cinegètiques en les àrees
de caça declarades per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del
Govern de les Illes Balears, sempre i quan aquestes activitats siguin compatibles
amb les activitats lúdico-recreatives permeses a la zona.
La nova normativa permet les obres de conservació, rehabilitació
i construcció de nous habitatges, sempre que es compleixi la normativa
urbanística vigent i les determinacions de la pròpia norma,
i estipula que, en tot cas, estan permeses les obres de manteniment i conservació
d'elements de caràcter patrimonial-etnològic, com marges,
camins i miradors, així com les activitats de restauració
i millora del medi. D'altra banda, estableix una franja d'estricta conservació
de 30 metres als voltants dels torrents i de 25 metres de radi
a l'entorn de les fonts i surgències existents.
Pel que fa als usos lúdics-recreatius resten permesos sempre
que no venguin expressament prohibits pel propi Pla Especial de Protecció,
com és el cas de les activitats d'acampada, les pràctiques
esportives motoritzades, i la producció de renous innecessaris.
En canvi, no es permet cap tipus d'activitat industrial, llevat de les
existents, ni les activitats extractives de nova implantació o l'abocament
de residus o deixalles de qualsevol classe i únicament es podran
dur a terme construccions d'equipaments i serveis generals quan es declarin
d'interès general. La normativa prohibeix les actuacions d'ampliació
de la xarxa viària actual, la construcció de ports i dàrsenes
i la instal·lació de noves línies aèries, ja
siguin elèctriques, de telefonia, comunicacions, o de qualsevol
altre tipus.
El Pla possibilita, a la finca pública de Son Moragues, la creació
d'un centre de recepció i d'interpretació per donar a conèixer
la figura de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria i de l'entorn
que comprèn la declaració del Lloc Històric.
Integren el Pla Especial de Protecció del Lloc Històric
de les possessions de l'Arxiduc Lluís Salvador, a més de
la normativa que fins ara de forma resumida hem repassat, la Memòria
justificativa, la Documentació Cartogràfica i el Catàleg
de Protecció d'elements d'interès històric, en el
qual s'inclouen els elements centrals de la declaració del Lloc
Històric de l'Arxiduc, com són els camins, les marjades,
els miradors, els oratoris i capelles, les cases i les zones ajardinades,
els béns mobles relacionats amb l'Arxiduc, les construccions i elements
de caràcter etnològic, i els jaciments i les restes arqueològiques.
El Catàleg, segons quatre categories de protecció, estipula
les intervencions i usos autoritzats en els elements inclosos, que amb
caràcter general no podran implicar cap modificació substancial
dels mateixos. Per últim, senyalar que l'ús que es permet
als immobles queda limitat a habitatge, espai d'oci i cultura, agrícola
i ramader, i turístic, únicament en les modalitats d'hotel
rural i agroturisme, així com de restaurant i bar, sempre i quan
no impliqui la violació dels espais i elements protegits.
Per finalitzar, destacar que el Pla Especial no regula, en contra del
que alguns mitjans de comunicació han vingut afirmant aquests dies,
la visita pública als bens protegits. Aquest tema queda regulat
per la
Llei
12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes
Balears, concretament per l'article 34.1.c que estipula que els propietaris
de bens immobles d'interès cultural estan obligats a permetre la
visita pública dels bens, almenys quatre dies al mes i en dies i
hores prèviament senyalats, llevat que el consell insular els dispensi,
per motius justificats, de forma total o parcial del règim de visites.
Foto © BalearWeb:
Son
Marroig