Anar directament al contingut

Pla de protecció de les possessions de l'Arxiduc

Pla de protecció de les possessions de l'Arxiduc
El Pla no regula, en contra del que alguns mitjans de comunicació han vingut afirmant aquests dies, la visita pública als bens protegits.

El Ple del Consell de Mallorca va aprovar, el passat dilluns 8 d'abril de 2002, definitivament i per unanimitat, el Pla Especial de Protecció del Lloc Històric de les possessions de l'Arxiduc Lluís Salvador. El Pla entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

El Pla havia estat aprovat inicialment, el passat 21 de desembre de 2001, per la Comissió d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i es va sotmetre a informació pública per un període d'un mes, donant audiència als interessats, així com als Ajuntaments de Valldemossa i Deià, per igual període de temps. Durant aquest període es varen presentar tres al·legacions, no considerades de fons, que a proposta de l'esmentada Comissió foren rebutjades pel Ple del Consell que va aprovar definitivament, el passat dilluns, el Pla Especial de Protecció de les possessions de l'Arxiduc Lluís Salvador.

L'àmbit territorial d'aplicació de la normativa aprovada ve delimitat pels acords del Ple del Consell de Mallorca de 6 d'octubre i 1 de desembre de 1997 de declaració de Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Lloc Històric, de les antigues possessions adquirides per l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria entre 1872 i 1901 als termes de Valldemossa i Deià. Aquestes possessions són: Miramar (1872), s'Estaca (1873), Son Ferrandell (1890), Son Gual (1894), sa Torre (18??), Can Costa (1901), Son Moragues (1883), sa Font Figuera (1898),  i Son Galceran (1875), al terme municipal de Valldemossa; i Son Gallard (1896), Son Marroig (1877) i sa Pedrissa (1898), al terme municipal de Deià. La superfície total del territori afectat pel Pla és de 1756 ha.

La redacció del Pla es fonamenta en les disposicions vigents en matèria de patrimoni històric, concretament, en l'article 36 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, i en l'article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. Ambdues lleis determinen la preceptiva redacció d'un Pla Especial de Protecció que reguli els usos i actuacions que es puguin dur a terme dins el  Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Lloc Històric, i garanteixi la conservació dels elements que inclou.

Segons estableix el Pla Especial de Protecció, totes les actuacions que es realitzin dins l'àmbit territorial esmentat anteriorment hauran de ser compatibles amb el paisatge conformat pels penyals, els cims, les valls, la costa, els cursos dels torrents, les fonts, les marjades, i amb els diferents valors botànics que inclouen, i hauran d'anar encaminades cap a la seva preservació.

El Pla considera compatibles amb la protecció del Lloc Històric les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals i especifica que s'hauran de mantenir i conservar les marjades existents, permetent les obres de rehabilitació i condicionament de les construccions agrícoles i ramaderes existents a l'actualitat, sempre que això no suposi un canvi d'activitat i s'ajustin a la normativa urbanística vigent. També permet les activitats cinegètiques en les àrees de caça declarades per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, sempre i quan aquestes activitats siguin compatibles amb les activitats lúdico-recreatives permeses a la zona.

La nova normativa permet les obres de conservació, rehabilitació i construcció de nous habitatges, sempre que es compleixi la normativa urbanística vigent i les determinacions de la pròpia norma, i estipula que, en tot cas, estan permeses les obres de manteniment i conservació d'elements de caràcter patrimonial-etnològic, com marges, camins i miradors, així com les activitats de restauració i millora del medi. D'altra banda, estableix una franja d'estricta conservació de 30 metres als voltants dels torrents i de 25 metres de radi a l'entorn de les fonts i surgències existents.

Pel que fa als usos lúdics-recreatius resten permesos sempre que no venguin expressament prohibits pel propi Pla Especial de Protecció, com és el cas de les activitats d'acampada, les pràctiques esportives motoritzades, i la producció de renous innecessaris. En canvi, no es permet cap tipus d'activitat industrial, llevat de les existents, ni les activitats extractives de nova implantació o l'abocament de residus o deixalles de qualsevol classe i únicament es podran dur a terme construccions d'equipaments i serveis generals quan es declarin d'interès general. La normativa prohibeix les actuacions d'ampliació de la xarxa viària actual, la construcció de ports i dàrsenes i la instal·lació de noves línies aèries, ja siguin elèctriques, de telefonia, comunicacions, o de qualsevol altre tipus.

El Pla possibilita, a la finca pública de Son Moragues, la creació d'un centre de recepció i d'interpretació per donar a conèixer la figura de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria i de l'entorn que comprèn la declaració del Lloc Històric.

Integren el Pla Especial de Protecció del Lloc Històric de les possessions de l'Arxiduc Lluís Salvador, a més de la normativa  que fins ara de forma resumida hem repassat, la Memòria justificativa, la Documentació Cartogràfica i el Catàleg de Protecció d'elements d'interès històric, en el qual s'inclouen els elements centrals de la declaració del Lloc Històric de l'Arxiduc, com són els camins, les marjades, els miradors, els oratoris i capelles, les cases i les zones ajardinades, els béns mobles relacionats amb l'Arxiduc, les construccions i elements de caràcter etnològic, i els jaciments i les restes arqueològiques. El Catàleg, segons quatre categories de protecció, estipula les intervencions i usos autoritzats en els elements inclosos, que amb caràcter general no podran implicar cap modificació substancial dels mateixos. Per últim, senyalar que l'ús que es permet als immobles queda limitat a habitatge, espai d'oci i cultura, agrícola i ramader, i turístic, únicament en les modalitats d'hotel rural i agroturisme, així com de restaurant i bar, sempre i quan no impliqui la violació dels espais i elements protegits.

Per finalitzar, destacar que el Pla Especial no regula, en contra del que alguns mitjans de comunicació han vingut afirmant aquests dies, la visita pública als bens protegits. Aquest tema queda regulat per la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, concretament per l'article 34.1.c que estipula que els propietaris de bens immobles d'interès cultural estan obligats a permetre la visita pública dels bens, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament senyalats, llevat que el consell insular els dispensi, per motius justificats, de forma total o parcial del règim de visites.

Foto © BalearWeb: Son Marroig
 
Data de publicació: 11/04/2002

© 1996-2024 BalearWeb / Mallorca - Publicitat - Contactar - Nota legal - Accessibilitat